{"id":9770,"date":"2013-10-21T15:47:24","date_gmt":"2013-10-21T13:47:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9770"},"modified":"2013-10-21T15:47:24","modified_gmt":"2013-10-21T13:47:24","slug":"entrevista-a-luiz-inacio-lula-da-silva-les-protestes-al-brasil-son-sanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-luiz-inacio-lula-da-silva-les-protestes-al-brasil-son-sanes\/","title":{"rendered":"Entrevista a Luiz In\u00e1cio Lula da Silva: “Les protestes al Brasil s\u00f3n sanes”"},"content":{"rendered":"

\"lulasilva\"<\/a>Donya Lindu no sabia que Lula volia dir en portugu\u00e8s calamar.\u00a0Per\u00f2 amb el pas del temps potser no hi hagi hagut millor mot per al seu set\u00e8 fill, Luiz In\u00e1cio Lula da Silva.\u00a0Amb el t\u00edtol de mestre torner va desmentir que per a l’alta pol\u00edtica calgui formar-se en les elits i que m\u00e9s aviat conv\u00e9 haver-se adobat a peu de carrer, com enllustrador, en la lluita sindical, empresonat i disposat a destrossar aquells prejudicis que el creien incapa\u00e7 de governar un pa\u00eds paralitzat per la pobresa, la burocr\u00e0cia i cert menyspreu per part de la comunitat internacional.<\/p>\n

Avui pocs l\u00edders mundials poden presumir d’haver trencat el llindar de la pobresa per a 40 milions dels seus compatriotes i aconseguir anys de creixement sostenible, alt i continuat.\u00a0Pocs envolten tan b\u00e9 amb tentacles de vitalisme, proximitat, determinaci\u00f3 i passi\u00f3 per la discussi\u00f3 pol\u00edtica com ell.\u00a0La seva etapa al capdavant d’un pa\u00eds com el Brasil va marcar una \u00e8poca i el va convertir en el referent de l’esquerra global civilitzada.\u00a0Avui, ven\u00e7ut el c\u00e0ncer de laringe que el va apartar durant mesos del focus, sost\u00e9 que no pensa tornar a la carrera electoral, que donar\u00e0 suport a Dilma Rousseff, la seva delfina, avui presidenta i la seva candidata a la reelecci\u00f3, per\u00f2 es mostra en\u00e8rgic, amb ganes de continuar influint en els canvis del seu pa\u00eds i del seu continent al capdavant de l’Institut Lula com un referent moral actiu i comprom\u00e8s, alerta i vigilant.\u00a0Ens rep a la seu d’aquesta instituci\u00f3 a S\u00e3o Paulo.<\/p>\n

Li dir\u00e9 que no he preparat preguntes… He llegit p\u00e0gines i p\u00e0gines amb la seva vida i miracles i, llevat cosa que volia comentar per iniciar la conversa, no porto res a priori.<\/strong>\u00a0Jo tampoc no he preparat les respostes…<\/p>\n

Comencem b\u00e9, llavors.<\/strong>\u00a0Nom\u00e9s una cosa em d\u00f3na voltes al cap.\u00a0<\/strong>Tanta universitat de prestigi per preparar l\u00edders globals, tant cervell, tant estudi, perqu\u00e8 vingui alg\u00fa com vost\u00e8, sense cap t\u00edtol, format a cops al carrer i es converteixi en una icona mundial batent r\u00e8cords.<\/strong>\u00a0Els pol\u00edtics han d’entendre un problema.\u00a0En les \u00faltimes tres d\u00e8cades, per\u00f2 sobretot despr\u00e9s, despr\u00e9s d’un consens entre Thatcher i Reagan, el m\u00f3n va passar a ser governat per una l\u00f2gica molt burocr\u00e0tica, t\u00e8cnica, amb menys pol\u00edtica.\u00a0L’economia va comen\u00e7ar a determinar el rumb dels governs, i no a l’inrev\u00e9s.\u00a0Aix\u00f2, al meu entendre, \u00e9s un gran error.\u00a0Si un \u00e9s un gran pol\u00edtic, ser\u00e0s capa\u00e7 de muntar un bon equip t\u00e8cnic.\u00a0Per\u00f2 si ets un bon t\u00e8cnic, potser no siguis capa\u00e7 de prendre bones decisions pol\u00edtiques.\u00a0\u00bfI per qu\u00e8?\u00a0Les universitats no formen alcaldes, governadors o presidents de pa\u00efsos.\u00a0Aquesta experi\u00e8ncia s’adquireix amb la relaci\u00f3 que un mant\u00e9 amb les persones, amb els grups pol\u00edtics amb els quals est\u00e0s comprom\u00e8s, amb la teva capacitat de conviure democr\u00e0ticament al voltant de les diversitats.\u00a0Un t\u00e8cnic pot seure a una taula i elaborar un extraordinari document, per\u00f2 per a un pol\u00edtic, si no sap comunicar aquesta proposta en el moment prec\u00eds al costat de les persones adequades, i si no parla amb la gent que participa en la seva decisi\u00f3, les coses no es concreten.<\/p>\n

O sigui, que la pol\u00edtica \u00e9s una bona combinaci\u00f3 de…<\/strong>\u00a0Els bons pol\u00edtics necessiten bons t\u00e8cnics.\u00a0Prenguem l’exemple de Sebasti\u00e1n Pi\u00f1era a Xile, un gran empresari que est\u00e0 descobrint que l’exercici de govern, bregar amb contraris i interessos diversos, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de prendre una decisi\u00f3 per la teva empresa.\u00a0Quan se’t presenta una crisi interna, es tendeix a buscar t\u00e8cnics que la resolguin en lloc de pol\u00edtics. Per exemple, Europa, al meu entendre, s’enfronta a una situaci\u00f3 que afecta tot el m\u00f3n per una falta de decisi\u00f3 pol\u00edtica, no econ\u00f2mica.\u00a0Abans, quan les crisis afectaven Bol\u00edvia, al Brasil, l’FMI ho sabia tot.\u00a0Per qu\u00e8 ara no t\u00e9 ni idea de com resoldre la situaci\u00f3?<\/p>\n

Aix\u00f2.<\/strong>\u00a0Per qu\u00e8?<\/strong>\u00a0Perqu\u00e8 \u00e9s un problema pol\u00edtic.\u00a0Les decisions no es van prendre en el moment adequat.\u00a0En el fons es va permetre els mateixos ajustos que es fan als pa\u00efsos pobres.\u00a0Espanya o Gr\u00e8cia, amb les seves rendes per c\u00e0pita, podrien assumir ajustos a m\u00e9s llarg termini, no a tan curt termini asfixiant l’economia, a base de sacrificis enormes sense tenir en compte el que li costar\u00e0 a la gent recuperar-se.<\/p>\n

Els t\u00e8cnics, amb la seva l\u00f2gica empresarial.<\/strong>\u00a0Els t\u00e8cnics experts en salvar bancs!<\/p>\n

Per aix\u00f2 aqu\u00ed estem, a la recerca dels pol\u00edtics de ra\u00e7a.<\/strong>\u00a0Perqu\u00e8 aquest art ha d’unir alhora sentit com\u00fa i passi\u00f3.<\/strong>\u00a0Just el que li falta a diversos t\u00e8cnics?<\/strong>\u00a0Fins al moment ja s’han emprat gaireb\u00e9 10 bilions de d\u00f2lars per resoldre el problema de la crisi.\u00a0No ho han aconseguit.\u00a0Tampoc s’observen senyals clars a curt termini.\u00a0Amb aquests diners, quant no es podria fer per elevar el nivell de vida dels m\u00e9s desfavorits.\u00a0A Am\u00e8rica Llatina, a Europa, a \u00c0frica.\u00a0Crec que si la pol\u00edtica hagu\u00e9s prevalgut per sobre del tecnicisme i la burocr\u00e0cia, la gent patiria menys.\u00a0En el moment en qu\u00e8 el m\u00f3n necessitava m\u00e9s comer\u00e7, va disminuir; quan necessit\u00e0vem m\u00e9s ocupaci\u00f3, tamb\u00e9 va baixar.\u00a0I els banquers, fins ara, no han pagat el compte.<\/p>\n

Per\u00f2 amb els l\u00edders que ens envolten a Europa…<\/strong>\u00a0Jo he de ser just, s\u00f3c un gran defensor del que es va aconseguir amb la construcci\u00f3 europea.\u00a0Va ser un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu hist\u00f2ric.\u00a0Per\u00f2 la veritat \u00e9s que les organitzacions que la dirigeixen s\u00f3n fr\u00e0gils.\u00a0Podria citar uns quants l\u00edders capa\u00e7os d’estar a la part alta de la comissi\u00f3.<\/p>\n

Juguem a aix\u00f2.<\/strong>\u00a0No puc.<\/p>\n

Per no haver preparat les respostes, un podria pensar el contrari.\u00a0<\/strong>No dic noms perqu\u00e8 \u00e9s una falta de respecte per part d’un exmandatari d’un pa\u00eds, es podria considerar una inger\u00e8ncia.<\/p>\n

Una mica de llum, d’experi\u00e8ncia, res d’inger\u00e8ncia.<\/strong>\u00a0Quan el Barcelona vol guanyar al Reial Madrid, sap que ha d’emprar la seva for\u00e7a total, i viceversa.\u00a0En la pol\u00edtica, en els moments dif\u00edcils, has de reunir a totes les persones competents per a prendre decisions en com\u00fa: cal escoltar els sindicats, als empresaris, als experts acad\u00e8mics, a la societat civil, i construir una proposta que contempli la majoria dels representants del pa\u00eds.\u00a0Per\u00f2 s’est\u00e0 pensant des del punt de vista estrictament t\u00e8cnic.\u00a0La impressi\u00f3 que tinc \u00e9s que la cancellera Merkel ha assumit un superpaper a la UE i tots en depenen, van darrere, quan s\u00f3n 28 pa\u00efsos i Alemanya determina el seu comportament, els seus ajustaments.\u00a0I ara que ha estat reelegida, quin discurs s’aplica?<\/p>\n

Que tot segueixi igual.<\/strong>\u00a0Treballar, controlar la despesa, en lloc de buscar solucions en com\u00fa, en l’\u00e0mbit pol\u00edtic, i qui pateix a Espanya?\u00a0Els banquers?\u00a0Els grans empresaris?\u00a0No, els joves amb expectatives de trobar feina, aquests si.\u00a0Amb aix\u00f2 no vull dir que tingui la soluci\u00f3 per a tot; senzillament, que sense discutir pol\u00edticament el problema resulta m\u00e9s complicat trobar-ne la sortida.\u00a0Molt m\u00e9s dif\u00edcil.\u00a0M\u00e9s en un m\u00f3n en qu\u00e8 l’economia est\u00e0 globalitzada i les decisions pol\u00edtiques es realitzen a nivell nacional.\u00a0Necessitem institucions multilaterals fortes que ajudin a complir les mesures.\u00a0No com l’FMI quan venia aqu\u00ed tots els mesos i ens deia qu\u00e8 havia de fer.\u00a0Fins que a Europa no li prestaven atenci\u00f3, no ens vam adonar que no tenien import\u00e0ncia.<\/p>\n

El veig en forma… Per\u00f2 per qu\u00e8?<\/strong>\u00a0On va?<\/strong>\u00a0Quan un compleix 60 anys, i ja vaig per 68, les nostres expectatives de futur s\u00f3n menors.\u00a0Quan tenia 18 anys, el m\u00f3n i la vida eren infinits.\u00a0Avui no, el temps que em queda \u00e9s molt m\u00e9s curt que el que deixo darrera, encara que no penso en aix\u00f2 tot el dia.\u00a0Em cuido m\u00e9s del que em cuidava.<\/p>\n

Potser la quantitat de temps sigui menor, per\u00f2 no voldria que la qualitat del temps que t\u00e9 per davant fos major?<\/strong>\u00a0Despr\u00e9s d’haver ven\u00e7ut la seva malaltia, el seu c\u00e0ncer, el veig amb ganes de tornar a la primera l\u00ednia.<\/strong>\u00a0No, no, no.\u00a0Nom\u00e9s tinc voluntat de sobreviure.\u00a0Fa temps em van operar d’un c\u00e0ncer i gr\u00e0cies a D\u00e9u m’he recuperat i he treballat molt, diria que m\u00e9s que quan era president.<\/p>\n

No admeti aix\u00f2, per si li d\u00f3na per tornar.<\/strong>\u00a0No, el que vull fer realment \u00e9s intentar, a trav\u00e9s del meu institut, contribuir al desenvolupament a Am\u00e8rica Llatina, a l’\u00c0frica, amb experi\u00e8ncies d’\u00e8xit que hem llaurat al Brasil, perqu\u00e8 s\u00ed, pot un ocupar-se dels pobres, i a m\u00e9s no costa molts diners.\u00a0Si els d\u00f3nes acc\u00e9s a recursos, esdevenen consumidors i aqu\u00ed la ind\u00fastria produeix, el comer\u00e7 ven, es crea ocupaci\u00f3, m\u00e9s salari, i aix\u00ed es forma un cercle virtu\u00f3s en qu\u00e8 es produeix, es consumeix, estudien, hi ha acc\u00e9s a la cultura…<\/p>\n

Un cercle virtu\u00f3s amb el qual els joves del Brasil no semblen satisfets.<\/strong>\u00a0D’aqu\u00ed les seves protestes?<\/strong>\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s important.\u00a0I li donem molt valor.\u00a0Aquestes protestes s\u00f3n sanes.\u00a0Un poble afamat no t\u00e9 predisposici\u00f3 per a la lluita.\u00a0Quan 40 milions de persones han accedit a la classe mitjana, quan el 2007 existien 48 milions de persones que podien viatjar en avi\u00f3 i el 2013 aquesta xifra ha ascendit a 103 milions, un pa\u00eds que produ\u00efa 1,5 milions de cotxes i ara arriba a 3,8 milions…<\/p>\n

Massa si ens fixem en els embussos d’aqu\u00ed, de Sao Paulo.<\/strong>\u00a0M\u00e9s metro i menys cotxes no estaria malament.<\/strong>\u00a0Un pa\u00eds que era la desena economia del m\u00f3n.<\/p>\n

\u00bfVeu com s\u00ed que t\u00e9 preparades les respostes …?<\/strong>\u00a0Deixi’m acabar el raonament… I que el 2016 ser\u00e0 la cinquena economia del m\u00f3n, ha produ\u00eft una societat que vol m\u00e9s, \u00e9s normal.\u00a0La societat ha descobert que \u00e9s possible aspirar a m\u00e9s.\u00a0Nosaltres vam aconseguir en 10 anys passar de 3 milions de llicenciats a les universitats a 7 milions d’estudiants.\u00a0En 10 anys vam aconseguir m\u00e9s del que s’havia aconseguit en el segle XX, i aix\u00f2 desperta en la societat el fet de voler m\u00e9s.\u00a0Hem d’enaltir la participaci\u00f3 democr\u00e0tica i no permetre que els joves reneguin de la pol\u00edtica perqu\u00e8 quan passa aix\u00f2, el que ve \u00e9s el feixisme.\u00a0Volem que els joves discuteixin obertament perqu\u00e8 sentin que fora d’ella no hi ha altre cam\u00ed.<\/p>\n

Aneu amb compte amb tant universitari, no hagin d’apar\u00e8ixer massa t\u00e8cnics.<\/strong>\u00a0Necessitem bons professionals…<\/p>\n

Aix\u00f2 si.<\/strong>\u00a0El que queda clar \u00e9s que Dilma Rousseff ha ent\u00e8s b\u00e9 el crit del carrer, s’ha mostrat sensible, per\u00f2 vost\u00e8 tamb\u00e9 ha estat cr\u00edtic amb certes actituds del seu propi partit.<\/strong>\u00a0No han sabut pair la situaci\u00f3?<\/strong>\u00a0El Partit dels Treballadors (PT) ha complert 33 anys de vida. Quan arribes a aix\u00f2, els que vam comen\u00e7ar als 35 anys hem de donar sortida a una nova generaci\u00f3.\u00a0Aquest \u00e9s un partit que va ser creat pels treballadors i dirigit per ells, i s’ha convertit en el m\u00e9s important en l’esquerra d’Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

Diu avui vost\u00e8 “esquerra” quan en algun moment ha deixat caure que no ho \u00e9s.<\/strong>\u00a0\u00c9s que em salta vost\u00e8 amb una altra pregunta quan no he acabat de respondre l’anterior… Li dic que el PT \u00e9s el m\u00e9s important de l’esquerra d’Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

Per\u00f2 no una esquerra cl\u00e0ssica?<\/strong>\u00a0Ho hem anat construint amb la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia.\u00a0El que li dic \u00e9s que era un partit petit que despr\u00e9s va passar a ser gran, i com a tal, van anar apareixent defectes.\u00a0Gent que valora molt el Parlament, altres, als c\u00e0rrecs p\u00fablics…<\/p>\n

Amb un gran proc\u00e9s de corrupci\u00f3 pel mig.<\/strong>\u00a0Tamb\u00e9, per\u00f2 quan acabi aix\u00f2, entrem en all\u00f2 altre.\u00a0Volia dir que les persones tendeixen a oblidar els temps dif\u00edcils en qu\u00e8 resultava bonic carregar pedres.\u00a0Ho cr\u00e8iem, era meravell\u00f3s.\u00a0Un grup m\u00e9s ideol\u00f2gic, la gent treballava gratis, de mat\u00ed, de tarda, de nit.\u00a0Ara far\u00e0s una campanya i tothom vol cobrar.\u00a0No vull tornar als or\u00edgens, per\u00f2 el que m’agradaria \u00e9s que no oblid\u00e9ssim per a qu\u00e8 vam ser creats.\u00a0Per qu\u00e8 vol\u00edem arribar al Govern?\u00a0No per fer el dels altres, sin\u00f3 per actuar de manera diferent.<\/p>\n

I perqu\u00e8 s’estengui aquesta frase que repeteix insistentment per la qual li han criticat tant: “Mai abans en la hist\u00f2ria del Brasil…”.\u00a0<\/strong>Per\u00f2 li deia que en aquest proc\u00e9s de creixement…<\/strong>\u00a0Apareix la corrupci\u00f3.<\/p>\n

Els partits s\u00f3n com \u00e9ssers vius?<\/strong>\u00a0Es van deteriorant?<\/strong>\u00a0El que els dic als companys \u00e9s que nom\u00e9s hi ha una manera de no ser investigat en aquest pa\u00eds: no cometre errors.\u00a0Dubto que hi hagi al m\u00f3n una naci\u00f3 amb la quantitat de fiscalitzacions que t\u00e9 Brasil.\u00a0El 90% de les den\u00fancies que es presenten les fa el mateix Govern.\u00a0Vam contractar policies, refor\u00e7ar els serveis secrets, enfortir el control dels comptes de l’Estat… Com m\u00e9s transpar\u00e8ncia, millor.\u00a0El que tampoc es pot admetre \u00e9s que despr\u00e9s que una persona se sotmet a un proc\u00e9s i no es descobreix res, ning\u00fa es disculpa.\u00a0Per aix\u00f2 em preocupen aquestes condemnes a priori. En el cas dels companys del PT, ja van ser pr\u00e8viament condemnats. Alguns mitjans de comunicaci\u00f3 ho van fer, independentment del judici, fins i tot a cadena perp\u00e8tua.\u00a0Alguns ni poden sortir al carrer.\u00a0Jo insisteixo, hem de ser 150% correctes perqu\u00e8 si ens equivoquem en un 1%, a ulls dels nostres adversaris i de determinats mitjans de comunicaci\u00f3, el portaran a un 1.000%.\u00a0A vegades em queixo, per\u00f2 em sembla b\u00e9 que se’ns controli.\u00a0Sovint ens critiquen el que tenim de bo. Com un arbre, s’aparta el que no d\u00f3na bon fruit.<\/p>\n

Aquesta toler\u00e0ncia seva amb els mitjans de comunicaci\u00f3 que l’ataquen, no hauria de\u00a0traspassar-la\u00a0a a col\u00b7legues seus de l’anomenada esquerra llatinoamericana que prefereixen tancar-los?<\/strong>Correa a Equador, Maduro a Vene\u00e7uela, Cristina Fern\u00e1ndez a l’Argentina…<\/strong>\u00a0Jo s\u00f3c un dem\u00f2crata.\u00a0Defenso la llibertat de premsa.\u00a0S\u00f3c el resultat d’aix\u00f2.\u00a0Mai la premsa brasilera va parlar b\u00e9 de mi, per\u00f2 mai em va importar.\u00a0Mai vaig demanar favors, ni els demano.\u00a0Qui jutja la premsa s\u00f3n els lectors, el p\u00fablic.\u00a0Per\u00f2 en alguns pa\u00efsos llatinoamericans hem d’adaptar les lleis als temps que vivim.\u00a0Al Brasil s\u00f3n nou fam\u00edlies les que controlen els mitjans de comunicaci\u00f3, el que ha variat una mica el panorama \u00e9s Internet.\u00a0No es tracta d’entrar en els continguts, \u00f2bviament, per\u00f2 s\u00ed de democratitzar, d’ampliar l’acc\u00e9s.<\/p>\n

\u00bfEs presentar\u00e0 el 2014?<\/strong>\u00a0No, jo tinc la meva candidata, que \u00e9s Dilma, i treballar\u00e9 per a ella.<\/p>\n

Imaginis<\/b>\u00a0que torna i el panorama que es troba.<\/strong>\u00a0El que ha canviat Am\u00e8rica Llatina en les \u00faltimes d\u00e8cades!<\/strong>\u00a0Fins i tot la teologia de l’alliberament ha entrat al Vatic\u00e0 de mans del papa Francesc.\u00a0<\/strong>Quines coses!<\/strong>\u00a0Ning\u00fa imaginava que a Am\u00e8rica Llatina es produirien tants canvis en tan poc temps.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 augmenta la nostra responsabilitat.\u00a0Com m\u00e9s important ets, m\u00e9s obligacions has d’assumir.<\/p>\n

\u00c9s cert.<\/strong>\u00a0Tornant a Europa.\u00a0Qualsevol l\u00edder que estigui a l’oposici\u00f3 sap els canvis que ha d’aplicar a l’arribar al c\u00e0rrec.\u00a0Hollande, per exemple, ho sabia durant la campanya.<\/p>\n

Per\u00f2 sembla haver-ho oblidat en alguns aspectes.<\/strong>\u00a0Vaig tenir una conversa amb ell extraordin\u00e0ria.\u00a0Jo s\u00f3c amic seu d’abans.\u00a0I li deia: no pots oblidar-te del teu discurs en arribar a la presid\u00e8ncia.\u00a0Agafa les teves propostes,\u00a0emmarque-les,\u00a0 col\u00b7loca-les a la cap\u00e7alera del llit i no t’oblidis mai de per qu\u00e8 et van triar.\u00a0A Obama li vaig comentar: has de limitar-te a mostrar el mateix coratge que va demostrar el poble americ\u00e0 al triar-te president.<\/p>\n

Alguns podien pensar que aquests consells li haurien vingut molt b\u00e9 a vost\u00e8 quan en arribar a la presid\u00e8ncia li va donar un atac de pragmatisme.<\/strong>\u00a0No, no, no.\u00a0Jo he estat un pol\u00edtic molt humil.\u00a0En el meu discurs d’investidura vaig formular tres coses que vaig mantenir en tot el meu mandat: primera, far\u00e9 el que sigui necessari, despr\u00e9s, el possible, i finalment, quan menys ho esperem, estarem fent l’impossible.\u00a0Si al final vaig aconseguir que els brasilers s’aixequessin i esmorzessin, dinessin i sopessin, havia complert la missi\u00f3 de la meva vida.<\/p>\n

Una utopia possible?<\/strong>\u00a0\u00bfSense res de rotllos?<\/strong>\u00a0Vam fer m\u00e9s que aix\u00f2, per definir el que vol\u00edem.<\/p>\n

Se’m revela el somni d’un nen que menja pa per primera vegada quan t\u00e9 set anys.<\/strong>\u00a0Aix\u00f2 m’han explicat.<\/strong>\u00a0Aix\u00ed va ser.<\/p>\n

Com era aquest nen?<\/strong>\u00a0Doncs un xaval que va ser criat per una mare que va n\u00e9ixer i va morir sense saber escriure la o.<\/p>\n

Per\u00f2 que va saber fer moltes altres coses.<\/strong>\u00a0Com tirar endavant a vuit fills ensenyant-nos a ser perseverants sempre i no queixar-nos massa, per\u00f2 s\u00ed a creure que pod\u00edem aconseguir cada vegada m\u00e9s.\u00a0Quan la gent est\u00e0 decidida a fer alguna cosa, ho fa.\u00a0El problema \u00e9s que resulta m\u00e9s f\u00e0cil acomodar-se.\u00a0A la lit\u00fargia d’un c\u00e0rrec, per exemple, t’acomodes.\u00a0Et mates per guanyar unes eleccions i t’endinses en un cerimonial que ni te n’adones, envoltat d’un equip de seguretat que t’indica quan, on i a quina hora has d’anar als llocs.\u00a0Gent que ni tan sols va votar per tu… Cada gest est\u00e0 determinat per la pr\u00f2pia l\u00f2gica de la lit\u00fargia.\u00a0Si et fiques en aix\u00f2, no far\u00e0s el que vas prometre en campanya.<\/p>\n

Com per exemple posar-se esm\u00f2quing al Palau Reial de Madrid?\u00a0<\/strong>Anava a anar a una recepci\u00f3 davant el Rei i m’indicaven que havia d’anar aix\u00ed vestit, per\u00f2 li vaig dir que em presentaria amb la meva roba normal perqu\u00e8 jo no feia servir aix\u00f2.\u00a0El mateix que no li pots demanar a un mandatari afric\u00e0 que es posi corbata o al mateix rei Joan Carles que es col\u00b7loqui un turbant.\u00a0A ell li va agradar, sempre m’ha tractat molt b\u00e9.<\/p>\n

La forma contra el fons?<\/strong>\u00a0Sembla que tot est\u00e0 escrit.\u00a0S\u00e9 que de vegades aquestes regles s\u00f3n necess\u00e0ries, per\u00f2 no tant.\u00a0Ho marca una estructura de poder que sobreviu gr\u00e0cies a aix\u00f2.<\/p>\n

\u00bfMai s’hi va acostumar?<\/strong>\u00a0No, i hi havia molta gent que s’enfadava amb mi perqu\u00e8 jo incomplia moltes coses, per\u00f2 em portava b\u00e9.\u00a0No sortia a sopar, no passejava per museus perqu\u00e8 no digu\u00e9s la premsa que em dedicava a fer turisme… Va valer la pena.<\/p>\n

Home, un museu mai ve malament.<\/strong>\u00a0Ja, per\u00f2 la premsa diria de tot.<\/p>\n

Excepte el protocol, hi ha alguna cosa que trobi molt de menys del c\u00e0rrec?<\/strong>\u00a0S\u00f3c un home de moltes relacions.\u00a0M’agrada la pol\u00edtica i m’agraden les persones.\u00a0Mantinc bones relacions amb els governants, tractava d’establir intimitat per trencar aquesta dist\u00e0ncia, sempre vaig anar de donar abra\u00e7ades, estrenyeny aquesta relaci\u00f3 d’amistat amb qui vaig con\u00e8ixer en aquells temps.\u00a0Continuo viatjant molt, parlant de m\u00e9s … Per\u00f2 poc m\u00e9s.<\/p>\n

Qu\u00e8 els passa?<\/strong>\u00a0Hi ha presidents que no deixen d’interferir en tot.\u00a0<\/strong>Caldria preguntar-li a Dilma, jo vaig prendre la decisi\u00f3 d’apartar-me, vaig viatjar molt, despr\u00e9s va arribar la malaltia.\u00a0Ara he tornat, evito donar entrevistes, per\u00f2 em sento b\u00e9.\u00a0M’enorgulleixo de tot el que vaig fer a la vida.\u00a0Vaig complir amb alguna cosa que somiava fer.\u00a0Molta gent posava en dubte que fos capa\u00e7 de governar sense un t\u00edtol universitari, per\u00f2 els responia que jo volia fer-ho per provar que era capa\u00e7 d’aconseguir molt m\u00e9s que ells.<\/p>\n

Per a la vida estava preparat, i, per tant, per a la pol\u00edtica real, molt m\u00e9s.<\/strong>\u00a0S\u00ed, per\u00f2 existien molts prejudicis en contra perqu\u00e8 no parlava angl\u00e8s ni espanyol i, no obstant aix\u00f2, Brasil mai va tenir una pol\u00edtica exterior com en la nostra \u00e8poca.<\/p>\n

I sense bomba at\u00f2mica.<\/strong>\u00a0Encara que vost\u00e8 va voler refor\u00e7ar militarment seu pa\u00eds.<\/strong>\u00a0Per qu\u00e8?<\/strong>\u00a0No, no tant, el que passa \u00e9s que el Brasil ha de comptar amb unes forces armades dignes de la seva grandesa.\u00a0Hem de protegir els nostres jaciments de petroli, els nostres boscos forestals, la nostra frontera oce\u00e0nica i terrestre.\u00a0Es va formar un consell de defensa per promoure una unitat militar com existeix a la pol\u00edtica.\u00a0Per\u00f2 sense armes at\u00f2miques.\u00a0La nostra Constituci\u00f3 prohibeix la proliferaci\u00f3 d’armes nuclears.\u00a0No ha estat Lula, \u00e9s la Constituci\u00f3.\u00a0Som pacifistes.Ens agrada la pol\u00edtica, la samba, el carnaval, per\u00f2 no la bomba at\u00f2mica.<\/p>\n

Entrevista de Jes\u00fas Ruiz Mantilla per a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Donya Lindu no sabia que Lula volia dir en portugu\u00e8s calamar.\u00a0Per\u00f2 amb el pas del temps potser no hi hagi hagut millor mot per al seu set\u00e8 fill, Luiz In\u00e1cio Lula da Silva.\u00a0Amb el t\u00edtol de mestre torner va desmentir que per a l’alta pol\u00edtica calgui formar-se en les elits i que m\u00e9s aviat conv\u00e9 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[113],"class_list":["post-9770","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","tag-brasil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9770","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9770"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9770\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9772,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9770\/revisions\/9772"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9770"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9770"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9770"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}