{"id":9767,"date":"2013-10-21T15:06:16","date_gmt":"2013-10-21T13:06:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9767"},"modified":"2013-10-21T17:19:58","modified_gmt":"2013-10-21T15:19:58","slug":"jose-maria-maravall-receptes-ideologiques-rancies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-maravall-receptes-ideologiques-rancies\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall: Receptes ideol\u00f2giques r\u00e0ncies"},"content":{"rendered":"

\"retallades\"<\/a>La crisi econ\u00f2mica no ha produ\u00eft idees noves.\u00a0Es promouen receptes com si experi\u00e8ncies anteriors no les haguessin q\u00fcestionat, com si disposessin d’un indiscutit suport intel\u00b7lectual i com si tinguessin validesa universal.\u00a0Sabem que la recepta habitual de devaluacions internes basades en reduccions salarials i en retallades de la despesa p\u00fablica, amb pol\u00edtiques monet\u00e0ries molt restrictives, pot ser necess\u00e0ria per evitar el col\u00b7lapse, per\u00f2 no \u00e9s suficient per promoure el creixement.\u00a0Sabem tamb\u00e9 que els seus efectes distributius poden variar: a Espanya, la desigualtat entre el 20% m\u00e9s ric i el 20% m\u00e9s pobre s’ha incrementat en un 27,8% des de 2008, enfront d’un 4,2% de mitjana per als pa\u00efsos de l’euro (Eurostat 2013).<\/p>\n

Les pol\u00edtiques de reducci\u00f3 de l’Estat es basen en una vulgaritzaci\u00f3 extrema de la tesi que el pes del p\u00fablic “expulsa” recursos disponibles per al sector privat.\u00a0Segons aix\u00f2, el necessari equilibri dels comptes p\u00fablics s’ha de basar en dr\u00e0stiques retallades de la despesa, no en pujades dels ingressos p\u00fablics.\u00a0Per\u00f2 la recaptaci\u00f3 tribut\u00e0ria varia molt a Europa.\u00a0A Espanya suposa un 31,4% del PIB; a Fran\u00e7a, un 43,9% (Eurostat 2013). Les simples retallades poden conduir a un Estat inerme, incapa\u00e7 de prevenir situacions de necessitat i d’assegurar expectatives racionals de mobilitat, \u00e9s a dir, igualtat d’oportunitats.\u00a0Incapa\u00e7 tamb\u00e9 de promoure la competitivitat de la seva economia.\u00a0L’equilibri macroecon\u00f2mic no pot tenir com a exemple a Portugal d’Antonio Oliveira Salazar, s\u00ed a la socialdemocr\u00e0cia n\u00f2rdica.<\/p>\n

\u00c9s cert que Europa ha perdut competitivitat.\u00a0Aix\u00ed i entre 2012 i 2013 les economies m\u00e9s competitives del m\u00f3n eren Finl\u00e0ndia, Su\u00e8cia, Noruega, Alemanya, Dinamarca, Holanda, \u00c0ustria i Regne Unit, a m\u00e9s de Su\u00efssa, Estats Units i Canad\u00e0.\u00a0Nom\u00e9s Singapur i Hong Kong entren en aquest grup.\u00a0L’economia francesa, situada en la posici\u00f3 21, \u00e9s m\u00e9s competitiva que la del pa\u00eds emergent m\u00e9s proper (Mal\u00e0isia, que ocupa la posici\u00f3 25).\u00a0Xina es troba en el lloc 29, Brasil en el 48, M\u00e8xic en el 53\u00a0(Global Competitiveness Index 2012-13, World Economic Forum).<\/em>\u00a0Espanya o It\u00e0lia, situades respectivament en les posicions 36 i 42, tenen altres models als quals atendre diferents de l’oriental.\u00a0La mida de l’Estat no condueix necess\u00e0riament a una competitivitat global baixa, dep\u00e8n del que aquest Estat faci<\/p>\n

Molts empresaris i mitjans de la dreta s’han tornat proxinesos.\u00a0Un exemple el constitueix el propietari d’un gran supermercat, Mercadona. Segons la seva opini\u00f3, la crisi econ\u00f2mica es resoldria si els treballadors espanyols fossin com els xinesos.\u00a0Per\u00f2 els xinesos i els seus dirigents no somien amb un model de m\u00e0 d’obra barata i explotada.\u00a0La seva inversi\u00f3 en R + D representa una proporci\u00f3 del PIB superior a l’espanyola i augmenta a un ritme molt fort: en un 21,7% el 2010, per exemple.<\/p>\n

Atenguem a un altre cas m\u00e9s interessant: Corea del Sud.\u00a0Entre 2008 i 2012, el seu PIB\u00a0per c\u00e0pita<\/em>\u00a0va cr\u00e9ixer des de 19.026$ fins a 22.590$.Companyies com Samsung o Hyundai s\u00f3n exemples de l’augment de la competitivitat coreana.\u00a0A Espanya, per contra, el PIB\u00a0per c\u00e0pita<\/em>\u00a0va caure en aquest per\u00edode des de 34.977$ fins a 29.195$.\u00a0Hi ha una difer\u00e8ncia clau entre els dos pa\u00efsos: Corea dedica a l’R + D un 3,74% del seu PIB; Espanya, tan sols un 1,39% (Banc Mundial, 2013).\u00a0El creixement econ\u00f2mic i la competitivitat coreana no es basen en m\u00e0 d’obra barata.<\/p>\n

A Espanya la inversi\u00f3 en R + D s’ha redu\u00eft en un 40% entre 2009 i 2013.L’edat mitjana dels nostres investigadors en els organismes p\u00fablics d’investigaci\u00f3, incloent el CSIC, \u00e9s de 55 anys.\u00a0Investigadors joves molt brillants estan sent expulsats d’Espanya en una sagnia incessant.\u00a0\u00c9s una pena que no segueixin molts exemples situats sempre fora d’Espanya: per posar-ne un, David Sainsbury, propietari tamb\u00e9 d’una cadena de supermercats, que finan\u00e7a centres d’excel\u00b7l\u00e8ncia en ci\u00e8ncia, enginyeria, neuroci\u00e8ncia, arts, pol\u00edtiques p\u00fabliques, a l’University College de Londres, la Universitat de Cambridge.\u00a0Per\u00f2, en general, els nostres empresaris, en nom de la competitivitat, reclamen sous miserables, no recolzen una investigaci\u00f3 digna.\u00a0La participaci\u00f3 del sector privat en la despesa en R + D \u00e9s la menor de la Uni\u00f3 Europea, amb l’excepci\u00f3 de Pol\u00f2nia: un 43% del total, enfront d’un 69% a Alemanya\u00a0(Informe COTEC 2012).<\/em><\/p>\n

Una recepta d’orientaci\u00f3 semblant ha estat efectuada pel governador del Banc d’Espanya.\u00a0Segons la seva opini\u00f3, si s’introdu\u00efssin minisous a Espanya augmentaria la competitivitat de l’economia i es reduiria la taxa d’atur.\u00a0Una m\u00e0 d’obra barata podria ser emprada a un menor cost i en major nombre: molts empresaris donen suport entusiasmats per aquesta proposta.\u00a0El seu exemple \u00e9s l’Agenda 2010 alemanya, per la qual 4,4 milions de persones perceben minisous i no figuren com a desocupats.\u00a0Per\u00f2 la competitivitat alemanya no es basa en salaris baixos, sin\u00f3 en formaci\u00f3 i R + D, a m\u00e9s, les seves pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3 eviten que els minisous esdevinguin trampes de pobresa. Per contra, a Espanya aquestes pol\u00edtiques es troben a la cua d’Europa: suposen una proporci\u00f3 del PIB nou vegades inferior a Holanda, set vegades inferior a Dinamarca.\u00a0\u00c9s m\u00e9s, en 2012 els seus recursos es van reduir en un 21%.<\/p>\n

Una s\u00f2lida educaci\u00f3 de base, de car\u00e0cter m\u00e9s polivalent, podria servir com a alternativa.\u00a0La present pol\u00edtica educativa segueix la direcci\u00f3 contr\u00e0ria: discrimina en contra dels estudiants de menor renda, presumiblement aquells que en major proporci\u00f3 percebrien els minisous.\u00a0Mentre que a Dinamarca la despesa p\u00fablica en educaci\u00f3 arriba a un 7,8% del PIB i a Su\u00e8cia el 7,0%, a Espanya se situa en un 4,7% i la reforma en curs preveu que es reduir\u00e0 a un 3,9 % el 2015.<\/p>\n

Els resultats de l’ensenyament no universitari a Espanya s\u00f3n semblants als d’It\u00e0lia, Estats Units o Fran\u00e7a.\u00a0Amb problemes importants, sens dubte.\u00a0Un molt espec\u00edfic d’Espanya: les diferents taxes d’escolaritzaci\u00f3 de pares i fills. Nom\u00e9s un 18% dels espanyols entre 55 i 65 anys va cursar l’ensenyament secundari superior, davant d’un 41% de mitjana a l’OCDE\u00a0(OCDE Skills Outlook 2013).<\/em>\u00a0Aquest \u00e9s el llegat del passat: amb la democr\u00e0cia les coses van comen\u00e7ar a canviar .\u00a0El 2010 l’esperan\u00e7a de vida escolar va passar a ser de 17,2 anys, superant les de Fran\u00e7a, It\u00e0lia o el Regne Unit.\u00a0I un 94% dels joves de 16 anys estava escolaritzat (dades del Ministeri d’Educaci\u00f3, Cultura i Esports, 2011).\u00a0El desfasament educatiu entre generacions \u00e9s molt superior al de qualsevol altre pa\u00eds de l’OCDE.<\/p>\n

Les proves de compet\u00e8ncia educativa que realitza l’OCDE reflecteixen aquesta difer\u00e8ncia i mostren la immensa influ\u00e8ncia de l’escolaritzaci\u00f3 dels pares sobre el rendiment escolar dels fills.\u00a0Un 69% dels estudiants procedeixen de fam\u00edlies en qu\u00e8 cap dels pares t\u00e9 ensenyament secundari superior, quan si la tenen, els resultats s\u00f3n millors que als Estats Units, \u00c0ustria, It\u00e0lia o Fran\u00e7a.\u00a0Per tant, lluitar contra el frac\u00e0s escolar requereix dedicar m\u00e9s recursos a estudiants procedents de fam\u00edlies desfavorides i amb baix nivell educatiu.\u00a0Per contra, s’estan reduint recursos i segregant els estudiants m\u00e9s necessitats d’atenci\u00f3.<\/p>\n

Amb la crisi econ\u00f2mica, estem embarcats en un cam\u00ed de creixent desigualtat, ingents taxes d’atur, un gran nombre de persones en situaci\u00f3 de pobresa i amb escasses possibilitats de sortir-ne al llarg del cicle vital.\u00a0Cal preveure que un “nou model productiu” no passar\u00e0 per l’educaci\u00f3 i per la investigaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 no hi ha ra\u00f3 per resignar-se: menysprear la pol\u00edtica condueix sols a patir-la.<\/p>\n

\u00a0El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi econ\u00f2mica no ha produ\u00eft idees noves.\u00a0Es promouen receptes com si experi\u00e8ncies anteriors no les haguessin q\u00fcestionat, com si disposessin d’un indiscutit suport intel\u00b7lectual i com si tinguessin validesa universal.\u00a0Sabem que la recepta habitual de devaluacions internes basades en reduccions salarials i en retallades de la despesa p\u00fablica, amb pol\u00edtiques monet\u00e0ries molt restrictives, pot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,15,1],"tags":[],"class_list":["post-9767","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9767"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9773,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9767\/revisions\/9773"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}