{"id":9746,"date":"2013-10-19T12:02:06","date_gmt":"2013-10-19T10:02:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9746"},"modified":"2013-10-19T12:02:06","modified_gmt":"2013-10-19T10:02:06","slug":"arseni-gibert-punt-de-no-retorn","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-punt-de-no-retorn\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: Punt de no retorn?"},"content":{"rendered":"

\"noretorn\"<\/a>Petit conte ferroviari<\/i><\/b><\/p>\n

Hi ha un tren a gaireb\u00e9 totes les vies d\u2019una de les ales de l\u2019estaci\u00f3 central. Nom\u00e9s la via 3 sembla inutilitzada: l\u2019ocupen uns vagons vells i abandonats de trens que, segons\u00a0 sembla, mai no han aconseguit del tot arribar al seu dest\u00ed. Ens diuen que hem de triar entre els trens de les andanes 1 i 2, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que cadasc\u00fa agafi el que vulgui, sin\u00f3 que, per majoria, hem de pujar tots al mateix tren. Una decisi\u00f3 dif\u00edcil, sobretot si no es disposa de tota la informaci\u00f3 i la que va arribant \u00e9s confusa.<\/i><\/p>\n

Sabem que el de la via 1 fa un tomb curtet i ens torna a deixar a on est\u00e0vem, a l\u2019andana 1. \u00c9s llarg i sol anar for\u00e7a ple, els passatgers van tots vestits igual i el revisor vol que ens posem aquest uniforme, que no ens agrada. A m\u00e9s, ens assignen sempre els pitjors seients, ens tracten amb insol\u00e8ncia i ens cobren un rec\u00e0rrec en el preu del bitllet. Per\u00f2 aix\u00ed i tot, alguns, cada vegada menys, proposen agafar-lo.\u00a0<\/i><\/p>\n

El tren de l\u2019andana 2, en canvi, va lluny, a una estaci\u00f3 encara per construir que, no \u00e9s del tot segur que acabi formant part de la xarxa ferrovi\u00e0ria principal. Els partidaris d\u2019agafar aquest tren descriuen el lloc de dest\u00ed com una mena de parad\u00eds. Per\u00f2 no tothom ho veu tan clar i, a m\u00e9s, ning\u00fa sap amb precisi\u00f3 ni la ruta, ni la durada del viatge ni els obstacles que es trobaran pel cam\u00ed. Sembla que s\u2019haur\u00e0 d\u2019anar construint la via per davant del tren a mesura que avanci. Tot i aix\u00ed, l\u2019opci\u00f3 ha aconseguit\u00a0 incorporar molts nous adeptes per m\u00e9s que no se sap exactament quants ja que els responsables de la estaci\u00f3 no deixen comptar els partidaris de cada tren: donen per fet que hem d\u2019agafar el de la via 1. El capdavanter d\u2019un grup gran de passatgers que, fins fa poc semblava mig conformar-se amb suprimir el suplement del preu del bitllet del tren 1, va canviar sobtadament d\u2019idea, es va convertir en partidari del tren 2 i va fer una improvisada temptativa de liderar aquesta opci\u00f3, per\u00f2 l\u2019experiment no li va sortir gaire b\u00e9 i li va fa perdre adhesions. Una part dels seus seguidors i tamb\u00e9 alguns altres partidaris hist\u00f2rics dels viatges amb els trens de les ara atrotinades restes de la via 3, proposen rehabilitar-los i posar-los en marxa; diuen que \u00e9s una mena d\u2019entremig dels trens 1 i 2, per\u00f2 molta gent no ho veu clar, diu que no seria gaire diferent del tren 1.I una altra part ha decidit seguir directament el cap visible dels que ja defensaven des de fa molt temps el tren de l\u2019andana 2. Finalment, tots els partidaris d\u2019aquest tren de dest\u00ed incert s\u2019han posat d\u2019acord per fer un recompte del que volem tots plegats i si els \u00e9s favorable, iniciar la seva ignota i dif\u00edcil per\u00f2 engrescadora ruta.<\/i><\/p>\n

Si el recompte no es pot fer o si es fa per\u00f2 no guanya l\u2019opci\u00f3 del tren 2, nom\u00e9s quedar\u00e0 el tren 1, el que no va enlloc, el que insistentment volen que agafem els\u00a0 responsables de l\u2019estaci\u00f3 central assegurant que l\u2019altra, el tren 2, \u00e9s il\u00b7legal i no sortir\u00e0,\u00a0 que per donar-li llum verda caldria canviar el sistema de sem\u00e0fors de tota la xarxa i no ho pensen fer. Desacrediten els seus partidaris m\u00e9s rellevants i fan c\u00f3rrer que si acaben dominant els m\u00e9s abrandats, tenen la intenci\u00f3 de no tractar gaire b\u00e9 els partidaris de l\u2019altre tren i, fins i tot, els indecisos o tebis. Alguns, m\u00e9s moderats per\u00f2 que no manen gaire a l\u2019estaci\u00f3, insinuen que si ens posem l\u2019uniforme i agafem el tren que ells volen, ens faran un petit descompte en el preu del bitllet, seran un xic m\u00e9s amables i ens deixaran triar el color de la bufanda. Per\u00f2 ja gaireb\u00e9 ning\u00fa se\u2019ls creu, la gent diu que ja ens han enganyat massa vegades.<\/i><\/p>\n

De sobte, se sent una veu potent que pregunta: ALG\u00da SAP ON VA EL TREN DE LA QUARTA VIA? Es produeix un llarg i sepulcral silenci.<\/i><\/b><\/p>\n

Existeix una quarta via (V4)? Segurament si, sempre hi ha camins nous per explorar o, si cal, per obrir.\u00a0<\/b>\u00a0\u00a0\u00a0<\/b><\/p>\n

De fet, \u00e9s f\u00e0cil constatar que hi ha molta gent que encara creu que\u00a0 la situaci\u00f3, tot i ser complicada, es pot reconduir.\u00a0 Van apareixent informacions i es detecten moviments tendents a fer possible l\u2019obertura d\u2019un di\u00e0leg que porti a una soluci\u00f3 que eviti un xoc frontal. Sembla que es tracta d\u2019intents que cerquen estovar posicions i propiciar que els dos governs, i sobretot els seus dos presidents, parlin amb voluntat d\u2019entesa. Al meu parer, aquest plantejament topa amb un problema gaireb\u00e9 insalvable:\u00a0<\/strong>qualsevol intent que passi per influir directament en les actituds dels governs i dels seus presidents no \u00e9s, en realitat, una nova via, \u00e9s tant sols una variant o un intent d\u2019afavorir alguna de les que formen la gamma de les dites terceres vies. Crec que per aquest cam\u00ed no se\u2019n sortiran. No nom\u00e9s perqu\u00e8 no hi estiguin predisposats, que\u00a0 no sembla que hi estiguin, sin\u00f3 sobretot perqu\u00e8 no estan en condicions de fer gaires concessions, els seus seguidors no els ho permetrien.<\/p>\n

Totes les terceres vies tenen un tret com\u00fa: serien, com a m\u00e0xim, una forma de guanyar temps en una situaci\u00f3 enquistada i, probablement ni aix\u00f2, perqu\u00e8 en el punt en el que estem, ja probablement no satisfarien ni les aspiracions m\u00ednimes de l\u2019 independentisme m\u00e9s assenyat i realista. Cal \u2013crec- descartar-les.<\/p>\n

Les difer\u00e8ncies entre la\u00a0V4<\/b>\u00a0i la gamma de terceres vies (V3)<\/p>\n

Si aquestes difer\u00e8ncies no s\u00f3n n\u00edtides i f\u00e0cilment apreciables, si no porten a situacions clarament diferents tant a nivell tangible com simb\u00f2lic, si no s\u00f3n suficients per a ser considerades un contrast entre un peda\u00e7 i una soluci\u00f3 real, llavors \u00e9s que no defineixen una V4. Crec que hi ha d\u2019haver cinc grans factors diferenciadors entre una V3 i els atributs exigibles a una aut\u00e8ntica V4:<\/p>\n

(1)\u00a0\u00a0V3<\/b>\u00a0raona amb mapes antics, amb par\u00e0metres anteriors al potent esclat de l\u2019onada independentista, proposa receptes no adaptades al nou context.\u00a0V4,\u00a0<\/b>sense entrar a valorar l\u2019origen en el temps, causes, episodis o greuges concrets ni, encara menys, atribuir ni fer cap balan\u00e7 de les responsabilitats m\u00fatues de les parts en litigi, ha de tenir present que el context \u00e9s nou, que m\u00e9s enll\u00e0 del factor conflicte entre nacionalismes i guerra de banderes i les seves raons, bona part de la poblaci\u00f3 catalana que inclou a no independentistes, percep el nacionalisme espanyol (no Espanya ni els espanyols) com a insuportable perqu\u00e8 ha anat massa lluny (per il\u00b7lustrar el tipus de factor que porta a aquesta percepci\u00f3 s\u00f3n id\u00f2nies les imatges televisives que mostren a rellevants nacionalistes espanyols demanant, a Andalusia, signatures no contra l\u2019Estatut -aix\u00f2 es podria mig arribar a entendre- sin\u00f3\u00a0\u201ccontra los catalanes\u201d,\u00a0<\/i>mentre els suposadament m\u00e9s moderats callaven o rondinaven amb la boca petita).<\/p>\n

(2)\u00a0\u00a0V3<\/b>\u00a0sorgeix dels \u00e0mbits pol\u00edtics i empra el seu llenguatge tamb\u00e9 usat per molts tertulians i opinadors, un llenguatge que ha convertit grans conceptes en paraules buides per anys de mal \u00fas i ab\u00fas. Gaireb\u00e9 ning\u00fa l\u2019escolta ni el creu.\u00a0V4\u00a0<\/b>ha de ser entenedora i sorgir de la ciutadania. Si no \u00e9s aix\u00ed, no ser\u00e0. Els partits, si qualla, \u00a0ja s\u2019hi afegiran.<\/p>\n

(3)\u00a0\u00a0V3<\/b>\u00a0es presenta com una opci\u00f3 alternativa i oposada a l\u2019independentisme.\u00a0V4,<\/b>\u00a0en canvi, ha de saber que ni vol ni li seria possible desactivar aquesta potent onada, ans el contrari, cal que sigui conscient que necessita la seva relativa complicitat.<\/p>\n

(4)\u00a0\u00a0V3<\/b>\u00a0no pret\u00e9n conv\u00e8ncer, es conforma -o especula- amb aglutinar els ciutadans (o electors m\u00e9s que ciutadans) que, sense voler seguir com fins ara, no s\u00f3n, per diferents raons, independentistes o s\u00f3n indecisos angoixats.\u00a0V4<\/b>\u00a0ha de tenir clar que li cal\u00a0 conv\u00e8ncer a quanta m\u00e9s gent millor, inclosos sectors independentistes, de dues coses: a) que el calendari de la secessi\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s llarg, incert i amb costos molt m\u00e9s alts dels que alguns els han indu\u00eft a creure; i b) que\u00a0la independ\u00e8ncia no \u00e9s la \u00fanica ni la millor soluci\u00f3,\u00a0que V4 \u00e9s millor, que no \u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 si m\u00e9s factible, amb resultats molt equivalents a la independ\u00e8ncia en tot all\u00f2 que \u00e9s important.\u00a0I que si en un temps pr\u00e8viament taxat, no prospera, la independ\u00e8ncia -en\u00a0stand by\u00a0<\/i>per\u00f2 amb alerta activada- ser\u00e0, llavors s\u00ed, l\u2019\u00fanica opci\u00f3 i ser\u00e0 molt m\u00e9s que ara, viable i carregada de ra\u00f3 i de raons davant del m\u00f3n.<\/p>\n

(5)\u00a0\u00a0V3<\/b>\u00a0vol que els catalans optem entre una improbable semi-soluci\u00f3 pal\u00b7liativa i un\u00a0tot o res<\/i>\u00a0amb una molt probable frustraci\u00f3 si ens regim per la qualitat de la gesti\u00f3 del dit proc\u00e9s de transici\u00f3 nacional.\u00a0V4<\/b>\u00a0vol que siguin els espanyols els que hagin d\u2019acabar triant entre dues solucions estables i procedents de Catalunya: V4\u00a0o, si no agafen aquest\u00a0last train,\u00a0\u00a0s<\/i>ecessi\u00f3 encara que sigui a llarg termini.<\/p>\n

Una no-descripci\u00f3 de la quarta via<\/p>\n

Es tracta d\u2019una\u00a0no-descripci\u00f3<\/b>\u00a0perqu\u00e8 no la puc ni la vull fer. No puc perqu\u00e8 no en sabria. I no vull perqu\u00e8 encara que me\u2019n pogu\u00e9s mig sortir, \u00e9s molt poc probable que fos capa\u00e7 d\u2019evitar inc\u00f3rrer en un exc\u00e9s de subjectivitat o d\u2019arbitrarietat. El problema \u00e9s que si no en dic res que m\u00ednimament permeti intuir\u00a0 de qu\u00e8 va, els amables lectors m\u2019ho podrien retreure amb ra\u00f3 i els puc decebre, per\u00f2 no tant.<\/p>\n

Far\u00e9, doncs, una m\u00ednima aproximaci\u00f3 conceptual que esbossi la caracteritzaci\u00f3 general sobre all\u00f2 que podria ser. Ho far\u00e9 amb 7 apunts fets amb el llapis agafat lleugerament des de dalt de tot, de manera que gaireb\u00e9 la mina no toqui el paper:<\/p>\n

La seva naturalesa i vocaci\u00f3.\u00a0No crec que sigui ni hagi de ser cap invent extravagant o excessivament creatiu. Una hip\u00f2tesi relativament comparable ja havia estat sobre la taula fa nom\u00e9s 35 anys. Durant la legislatura constituent, tothom tenia clar que calia resoldre les q\u00fcestions hist\u00f2riques (problemes, en deien) de Catalunya, Euskadi i, en alguna mesura, Gal\u00edcia. El propi PSOE, a Suresnes (1974) va fer una resoluci\u00f3 (separada de la principal, aix\u00f2 si, i al 1977 ja rectificada en un congr\u00e9s) que els hi reconeixia el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. El quasi confederalisme a 4 bandes podia haver estat \u2013llavors- la soluci\u00f3. No es tracta, evidentment, de tornar enrere en el temps, per\u00f2 potser si de recuperar de forma diferent el que hauria convingut a finals dels anys 70 del segle passat.<\/p>\n

No tinc elements de judici per opinar sobre si els nostres negociadors d\u2019aquell moment van ser ingenus acceptant que la difer\u00e8ncia entre\u00a0nacionalidades\u00a0<\/i>i\u00a0regiones<\/i>\u00a0o les dues formes d\u2019acc\u00e9s a l\u2019autonomia prevista per la Constituci\u00f3 eren suficients, o si no tenien marges per for\u00e7ar un millor resultat. Tant se val. El cas \u00e9s que l\u2019autonomisme pseudo federal a 17 bandes fou una mala pensada o una ensarronada intencionada, que ha esdevingut un model disfuncional i car que \u00e9s, tamb\u00e9, un problema greu per l\u2019estat espanyol.\u00a0Catalu\u00f1a se debe ir acostumbrando a ser una autonomia como las dem\u00e1s\u00a0<\/i>va dir el 2004 el president d\u2019una comunitat aut\u00f2noma. Amb aix\u00f2 quedava tot dit.<\/p>\n

La vocaci\u00f3 de la\u00a0V4\u00a0<\/b>com a soluci\u00f3 estable entronca, doncs, amb aquella situaci\u00f3, tancant el par\u00e8ntesi 1978-2013 per\u00f2 sense esborrar, \u00e9s ben clar que no es pot esborrar, el qu\u00e8 ha passat en aquests 35 anys.<\/p>\n

El nivell relatiu de dificultat.\u00a0Dif\u00edcil? Si, tant com vulgueu. M\u00e9s dif\u00edcil que la V3? Si agafem una V3 de gamma baixa, potser un xic m\u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 no gaire m\u00e9s. M\u00e9s dif\u00edcil que la independ\u00e8ncia? No, una miqueta menys sobretot perqu\u00e8 no requereix reconeixement internacional, un obstacle no menor tal com ja hem vist.<\/p>\n

Els promotors possibles.\u00a0He escrit que ha de sorgir de la ciutadania i ho reitero. Els agents de la pol\u00edtica en aquest moment no compten, globalment, amb prou credibilitat per impulsar gaire res. Els seus mapes orientatius s\u00f3n gaireb\u00e9 exclusivament de matriu demosc\u00f2pica o tant obsolets com les cartes n\u00e0utiques encara fetes sense\u00a0radar\u00a0<\/i>ni\u00a0sonar.\u00a0<\/i>Per aix\u00f2, suposo, enyoren passats inexistents o emprenen fugides endavant.<\/p>\n

El problema \u00e9s que, com que\u00a0V4\u00a0<\/b>no \u00e9s -no pot ser- exactament un projecte de f\u00e0cil relat sint\u00e8tic ni pot comptar amb gran for\u00e7a de tipus emocional, tampoc no pot quallar a base de manifestacions ni d\u2019esl\u00f2gans o s\u00edmbols d\u2019interpretaci\u00f3 directa i immediata: cal que neixi en un context m\u00e9s fred i racional, no \u00e9s fins m\u00e9s endavant que requerir\u00e0\u00a0 afegir\u2013hi molta gent, de tot tipus, per\u00f2 en forma de sediment. Les idees simples penetren r\u00e0pidament, les idees complexes caminen al seu pas (vull deixar const\u00e0ncia que no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de seny vs. rauxa, opino que el \u201cmix\u201d idoni per Catalunya \u00e9s d\u2019un cert equilibri per\u00f2 amb m\u00e9s pes de la rauxa que del seny. El que al meu parer passa \u00e9s que la gesti\u00f3 de la rauxa tamb\u00e9 requereix professionalitat).<\/p>\n

Des d\u2019aquest punt de vista, crec que inicialment nom\u00e9s poden promoure una\u00a0V4<\/b>\u00a0les elits del pa\u00eds (no hi afegir\u00e9 adjectius, elits em sembla suficient, probablement les mateixes elits que fa poques setmanes el President Mas instava a adherir-se al sobiranisme, la part d\u2019aquestes elits que cregui que les millors opcions no s\u00f3n ni l\u2019status quo,\u00a0<\/i>ni la independ\u00e8ncia pol\u00edtico-administrativa, ni les terceres vies caducades).\u00a0Jo, naturalment, no les insto, no tinc cap condici\u00f3 de les necess\u00e0ries per fer-ho, per\u00f2 els ho suggereixo i ho faig perqu\u00e8 em sembla clar que cal fer alguna cosa i tinc el convenciment que en aquest moment no ho pot fer ning\u00fa m\u00e9s.\u00a0Si no es aquesta V4 i \u00e9s una V5 tamb\u00e9 estaria b\u00e9.\u00a0<\/strong>I com a incentiu els donar\u00e9 un argument addicional, reconec que extremadament subjectiu: si ens instal\u00b7lem per un moment en el clima demosc\u00f2pic imperant, no ens ser\u00e0 dif\u00edcil observar una notable tend\u00e8ncia cap a la possibilitat que, de forma democr\u00e0ticament ben leg\u00edtima, hi pugui haver aviat segons com vagin les coses, \u00e9s a dir -atenci\u00f3!- amb o sense independ\u00e8ncia, un govern de Catalunya format per les sigles de l\u2019independentisme irreductible i eventualment frustrat o mig frustrat i per les\u00a0syrizaCAT<\/b>\u00a0 ja existents o en fase de gestaci\u00f3 Tamb\u00e9 \u00e9s per\u00f2 leg\u00edtim, tant estar preocupat \u2013confesso que jo ho estic- per aquesta possibilitat com intentar impedir-ho democr\u00e0ticament.<\/p>\n

El contingut (nom\u00e9s indicatiu).\u00a0Aquest \u00e9s el punt en el que menys em vull arriscar a concretar. Per\u00f2 no em sap greu perqu\u00e8 no tinc cap dubte que si, en conjunt, s\u00f3c capa\u00e7 de transmetre el que podria ser la\u00a0V4<\/b>, a Catalunya hi ha molta gent capa\u00e7 de dissenyar i concretar un projecte d\u2019aquesta tipologia. Introduir\u00e9, per\u00f2, un punt de concreci\u00f3 que \u00a0no veig cap manera d\u2019eludi.\u00a0V4<\/b>\u00a0\u00e9s, en la seva s\u00edntesi destil\u00b7lada, un\u00a0A<\/b>cord\u00a0B<\/b>ilateral\u00a0E<\/b>ntre\u00a0C<\/b>atalunya i\u00a0E<\/b>spanya\u00a0(ABEC\u00c9).<\/b>\u00a0Estrictament bilateral, la resta d\u2019Espanya que s\u2019organitzi com cregui convenient.<\/p>\n

I ja no concretar\u00e9 gaire m\u00e9s, nom\u00e9s donar\u00e9 dues opinions gen\u00e8riques i gens r\u00edgides. La primera \u00e9s que veig aquest acord com un document molt curt, potser no gaire m\u00e9s de tres p\u00e0gines amb unes poques cl\u00e0usules de tipus contractual i que qualsevol conflicte d\u2019interpretaci\u00f3 l\u2019hauria de dirimir no el TC espanyol sin\u00f3 un organisme paritari amb arbitratge, si cal, prove\u00eft per institucions internacionals. La segona, que el contingut hauria de ser molt exigent, maximalista, pr\u00e0cticament equivalent a un estat propi en una confederaci\u00f3 (despr\u00e9s es veur\u00e0 perqu\u00e8 emeto aquesta opini\u00f3). Pel que fa als continguts sobre institucions compartides, marc competencial, r\u00e8gim fiscal, mecanismes de coordinaci\u00f3, formaci\u00f3 de la voluntat comuna en les relacions exteriors d\u2019actuaci\u00f3 conjunta, lleng\u00fces oficials, etc. m\u2019abstinc, remeto als experts.<\/p>\n

Aproximaci\u00f3 a un palesament millorable esb\u00f3s d\u2019instrumentaci\u00f3<\/p>\n

Aqu\u00ed arriscar\u00e9 un xic m\u00e9s i ho far\u00e9 amb plena consci\u00e8ncia que el que dir\u00e9 pot semblar una mena de conte de fades. <\/b>\u00d2bviament, em serveix qualsevol altre dibuix o \u201cmoguda\u201d ciutadana m\u00e9s realista (menys somiatruites) que obeeixi a un prop\u00f2sit similar i a uns resultats potencials equivalents o millors,\u00a0per\u00f2 no he trobat cap altra manera de esbossar una tipologia pautada d\u2019un eventual full de ruta per\u00a0V4\u00a0amb els passos m\u00e9s o menys ordenats. Cada input ha de ser llegit amb el seu signe d\u2019interrogaci\u00f3 i potser \u00e9s el moment de dir, de passada, que la instrumentaci\u00f3 probablement requeriria alguns diners, per\u00f2 no massa, em sembla:<\/p>\n

>>> manifest de la quarta via >>> mecanismes de recollida d\u2019adhesions (web\u00a0ad hoc, recollida de signatures, adhesions de col\u00b7lectius etc.)\u00a0<\/i>\u00a0>>> contactes amb amics espanyols de Catalunya. N\u2019hi ha, ara mateix en podr\u00edem fer una llista >>> redacci\u00f3 d\u2019aquell esborrany d\u2019ABEC\u00c9 maximalista que he esmentat >>> Intent tendent a incitar als amics espanyols a redactar un contra esborrany rebaixant les pretensions del nostre, per\u00f2 establint una dist\u00e0ncia entre els dos continguts adequada per deixar clar que l\u2019acostament i l\u2019acord \u00e9s possible >>> fer p\u00fablics els dos documents >>> solemnitzar l\u2019obertura d\u2019un proc\u00e9s de di\u00e0leg >>> m\u00e0xim nombre possible d\u2019actes i mecanismes de debat seri\u00f3s, p\u00fablic i valoratiu del proc\u00e9s de discussi\u00f3 dels dos documents\u00a0 >>> difusi\u00f3 internacional \u00a0>>> apoteosi (terrenal, \u00e9s clar) del text acordat finalment resultant.<\/p>\n

Tot aquest proc\u00e9s ha de ser essencialment ciutad\u00e0. Si els dos governs s\u2019hi refereixen mentre dura, agra\u00efment per la publicitat, per\u00f2 sense cap interlocuci\u00f3 formal amb cap dels dos governs durant el proc\u00e9s.<\/p>\n

Posar en forma de\u00a0patata calenta<\/i><\/b>\u00a0<\/i>el resultat al damunt de la taula dels dos governs<\/p>\n

Suposo que el text del subt\u00edtol no requereix aclariments. O nom\u00e9s un, probablement obvi: no seria estrictament necessari que l\u2019acord finalment signat pels caps dels dos governs, ratificat pels respectius parlaments i confirmat per refer\u00e8ndum, recoll\u00eds la literalitat del text resultant del proc\u00e9s.\u00a0En darrera inst\u00e0ncia, cadasc\u00fa ha de fer la seva feina.<\/p>\n

Complement (estrictament col\u00b7lateral)<\/p>\n

La\u00a0V4\u00a0<\/b>es podria arrodonir amb un complement que recoll\u00eds l\u2019esperit \u2013 no el disseny ni els t\u00edmids intents de construcci\u00f3 inicial que se\u2019n van fer- \u00a0de la idea pol\u00edtica al meu parer m\u00e9s potent apareguda a Catalunya en els darrers 30 anys: la construcci\u00f3 d\u2019una Euro Regi\u00f3 del l\u2019Arc Mediterrani. Per\u00f2 no concebuda com un projecte d\u2019institucionalitzaci\u00f3 d\u2019un territori amb delimitaci\u00f3 precisa i fonamentat en les institucions existents, sin\u00f3 sense cap vocaci\u00f3 de subjecte pol\u00edtic convencional, m\u00e9s aviat com un mecanisme operatiu coherent amb l\u2019Europa pol\u00edtica i receptora de sobirania cedida pels estats. Una euro regi\u00f3 sense necessitat de l\u00edmits territorials r\u00edgids ni precisos, una xarxa polim\u00f2rfica d\u2019instruments de cooperaci\u00f3 i intercanvi de relacions b\u00e0sicament privades, de car\u00e0cter econ\u00f2mic i empresarial, universitari, de recerca i transfer\u00e8ncia tecnol\u00f2gica, cultural, etc. i nom\u00e9s amb participaci\u00f3 del sector p\u00fablic quan calgu\u00e9s, principalment per l\u2019optimitzaci\u00f3 log\u00edstica i de les pautes d\u2019especialitzaci\u00f3 racional de les grans infraestructures. Aix\u00f2 es podria estar impulsant ja fa temps, per\u00f2 naturalment al seu ritme, amb tenacitat, dia a dia, \u00e9s feina d\u2019anys i de molts actors.<\/p>\n

Si ho vinculo a l\u2019esb\u00f3s dif\u00fas de la\u00a0V4\u00a0<\/b>\u00e9s nom\u00e9s perqu\u00e8 la complementa des del punt de vista d\u2019un context c\u00f2mode per la naci\u00f3 catalana, un espai sociocultural relativament homogeni i apte per a tenir-hi un pes demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic molt rellevant i amb opcions clares d\u2019una capitalitat f\u00e0ctica de Barcelona, un marc idoni per a una societat oberta amb rol important a Europa. Si se\u2019m permet, un xic el contrari que un model \u00a0d\u2019independ\u00e8ncia pol\u00edtico-administrativa d\u2019una part d\u2019aquest territori, amb cert risc de tendir, per in\u00e8rcia endog\u00e0mica, a un cert narcisisme i tancament no gaire dif\u00edcil d\u2019intuir.<\/p>\n

Recapitulant<\/p>\n

KEEP CALM. Reconduir processos sol requerir abans que res guanyar temps, un temps tamb\u00e9 necessari per donar als partits pol\u00edtics oportunitat de regeneraci\u00f3 i de tornar a fer ben fet el seu paper com a instruments imprescindibles de la Democr\u00e0cia.<\/p>\n

Al M.H. President Mas sembla que li plauen m\u00e9s les met\u00e0fores n\u00e0utiques i a\u00e8ries que les ferrovi\u00e0ries. Segons he sentit dir i els mitjans de comunicaci\u00f3 van recollir, en la reuni\u00f3 d\u2019inici de curs a primers de setembre a la que va convocar els alts c\u00e0rrecs del Govern, els va dir que el proc\u00e9s de transici\u00f3 nacional ja havia passat el punt de no retorn igual que el dels avions quan s\u2019enlairen.<\/p>\n

\u00c9s molt possible. Per\u00f2 si el comandant d\u2019una aeronau, just en el moment del punt de no retorn, s\u2019adona que no tots els passatgers volen anar a \u00cdtaca, que uns volen anar a Madrid i uns altres a Brussel\u00b7les, que no porta prou queros\u00e8 i, a m\u00e9s, sent un soroll an\u00f2mal al reactor d\u2019estribord i s\u2019encenen llums no habituals en el panel de comandament, el m\u00e9s raonable que pot fer \u00e9s enlairar-se, demanar immediatament pista , aterrar i preparar canvis en el pla de vol. Per seguir anant a \u00cdtaca? Potser si o potser no, o potser a prop d\u2019\u00cdtaca i per una altra via, no cal descartar res. \u00c9s cert que per gestionar aquest nou pla de vol \u00e9s possible que qui tingui la capacitat de fer-ho,\u00a0 decideixi canviar la tripulaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un risc inherent a la condici\u00f3 de comandant.<\/p>\n

Apa!, bona tardor\/hivern a tothom.<\/p>\n

Arseni Gibert<\/p>\n

Arseni Gibert: Un debat conf\u00fas ergo millorable<\/a><\/strong><\/p>\n

Arseni Gibert: Quatre preguntes al M. H. President Artur Mas<\/a><\/strong><\/p>\n

Bloc d’Arseni Gibert<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Petit conte ferroviari Hi ha un tren a gaireb\u00e9 totes les vies d\u2019una de les ales de l\u2019estaci\u00f3 central. Nom\u00e9s la via 3 sembla inutilitzada: l\u2019ocupen uns vagons vells i abandonats de trens que, segons\u00a0 sembla, mai no han aconseguit del tot arribar al seu dest\u00ed. Ens diuen que hem de triar entre els trens …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[135,187],"class_list":["post-9746","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9746","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9746"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9746\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9750,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9746\/revisions\/9750"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}