{"id":9741,"date":"2013-10-18T09:39:03","date_gmt":"2013-10-18T07:39:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9741"},"modified":"2013-10-18T09:39:03","modified_gmt":"2013-10-18T07:39:03","slug":"antoni-dalmau-descripcio-dun-paisatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-descripcio-dun-paisatge\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: Descripci\u00f3 d’un paisatge"},"content":{"rendered":"

\"paisatge\"<\/a>Els temps de crisi i de canvi s\u00f3n un moment propici per elaborar escenaris de futur. Com que la realitat quotidiana no \u00e9s gaire amable ni satisf\u00e0 els nostres anhels, projectem les nostres aspiracions en un dem\u00e0 que haur\u00e0 de ser for\u00e7osament millor. La Catalunya del nostre temps \u00e9s un exemple indiscutible d’aix\u00f2 que dic: com que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica escampa els seus efectes destructors pertot arreu i com que el nostre fam\u00f3s encaix amb Espanya ja sembla haver esgotat totes les seves possibilitats, hem constru\u00eft un ideal de futur per mantenir vives les nostres esperances, personals i col\u00b7lectives. Els uns troben aquesta deriva francament quim\u00e8rica, d’altres senzillament impossible \u2013en paraules de Felipe Gonz\u00e1lez\u2013, i d’altres directament su\u00efcida. Tots els qui qualifiquen en aquests termes les aspiracions de milers i milers de catalans acostumen de forma majorit\u00e0ria a criticar-les, a trobar-les il\u00b7lus\u00f2ries o il\u00b7legals, a projectar contra nosaltres c\u00e0stigs o amenaces. Pr\u00e0cticament ning\u00fa no ens ofereix cap signe d’esperan\u00e7a o cap ajut efectiu que ens obri vies de resposta al problema que tenim. Simplement ens enfronten contra el mur. Resten, \u00e9s clar, els qui parlen de les terceres vies, els qui semblen creure en reformes constitucionals, en nous pactes amb els governs d’Espanya, en l’esperan\u00e7a de l’acceptaci\u00f3 sincera per part de la societat espanyola de la nostra realitat nacional, cultural, ling\u00fc\u00edstica. Tanmateix, la seva via argumental \u00e9s desmentida en cada moment per la hist\u00f2ria i per la realitat d’ara mateix, de manera que la seva proposta, que ha tingut tantes oportunitats fallides de verificar-se, es mostra com a molt m\u00e9s ut\u00f2pica i irrealitzable que aix\u00f2 que ara en diem la \u201cvia catalana\u201d cap a la independ\u00e8ncia. Llavors no podem evitar de pensar que els il\u00b7lusos potser s\u00f3n ells, que la seva proposta s\u00ed que ens col\u00b7loca davant un mur infranquejable.<\/p>\n

En aquesta descripci\u00f3 precipitada del paisatge que ara mateix tenim davant els nostres ulls, hi ha un altre element a tenir en compte, i \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 i l’entusiasme de la gent. L’aspiraci\u00f3 de tants milers de catalans no \u00e9s una construcci\u00f3 merament pol\u00edtica, ni s’alimenta de pretensions partidistes. \u00c9s un clamor \u00e0mpliament est\u00e8s que ha arrelat entre molts sectors del nostre poble que desconfien profundament del model de sistema p\u00fablic que hem tingut en els darrers quinze o vint anys. \u00c9s una causa que ha quallat en totes les generacions, per\u00f2 que \u00e9s l’\u00fanica que, ara mateix, ha fet forat entre els joves: el potencial enorme d’aquesta energia nom\u00e9s \u00e9s comparable als grans moments de canvi d’un pa\u00eds i, encara que a vegades presenti manifestacions superficials de frivolitat, d’immaduresa o fins i tot d’intoler\u00e0ncia, t\u00e9 el gruix de les coses que nom\u00e9s s’han anat construint a base de desenganys i frustracions acumulades, de dosis molt altes d’observaci\u00f3 i de reflexi\u00f3, d’una presa de consci\u00e8ncia molt m\u00e9s s\u00f2lida del que creien aquells qui, dins o fora de Catalunya, sospiraven per la famosa baixada del sufl\u00e9 o pel refredament d’un simple \u201ccalent\u00f3n de verano<\/i>\u201d.<\/p>\n

Per aix\u00f2 sorpr\u00e8n el desconcert i l’immobilisme que observem a l’altra banda. El desconcert sembla trobar-se, fonamentalment, en \u00e0mplies capes mitjanes i populars de la poblaci\u00f3 espanyola, que han estat educades en l’unitarisme m\u00e9s estricte, que han estat enganyades o manipulades per molts pol\u00edtics o per molts mitjans de comunicaci\u00f3 que, al llarg de la hist\u00f2ria, han deformat de manera sistem\u00e0tica la realitat incontestable de Catalunya i Espanya. Encara n’hi ha molts que alimenten ara mateix aquest foc d’incomprensi\u00f3 i de desconfian\u00e7a i que els diuen, als espanyols, exactament el contrari d’all\u00f2 que \u00e9s la nostra percepci\u00f3: els repeteixen que, al cap i a la fi, tot aquest ferment sobiranista no \u00e9s altra cosa que el resultat de l’escola catalana, dels mitjans p\u00fablics catalans i de l’acci\u00f3 persistent de governs nacionalistes. Som nosaltres, doncs, les v\u00edctimes d’una manipulaci\u00f3 premeditada, i no ells.<\/p>\n

L’immobilisme, no. L’immobilisme \u00e9s un c\u00e0lcul pol\u00edtic molt m\u00e9s fred i s’ha instal\u00b7lat en les altres esferes del poder, que ho aposten tot a diverses cartes que tanmateix no controlen: el pes de la llei, la por del buit, el simple pas del temps, la millora de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, la complicitat dels grans estats europeus, la fatiga dels catalans mateixos, l’aparici\u00f3 dels g\u00e8rmens de divisi\u00f3 social entre nosaltres. Pensen que qualsevol d’aquests perills o d’aquestes expectatives, o tots alhora, iniciaran en algun moment el canvi de tend\u00e8ncia que ens far\u00e0 plegar les veles i ens conduir\u00e0 de bell nou per camins de submissi\u00f3 i de ren\u00fancia. Mentrestant, en una cursa carregada de perills que irrita encara m\u00e9s la nostra percepci\u00f3, augmenten la pressi\u00f3 i van mirant d’estrangular-nos m\u00e9s encara. Cal recon\u00e8ixer que es tracta d’un c\u00e0lcul m\u00e9s aviat imprevisible, que cont\u00e9, tamb\u00e9 per a ells, uns riscos certament molt elevats, perqu\u00e8 podria generar els efectes exactament oposats a all\u00f2 que n’esperen. I cal recon\u00e8ixer tamb\u00e9 que apliquen aquest c\u00e0lcul amb poques veus discrepants, perqu\u00e8 si nosaltres ja ens hem cansat d’un encaix que no funciona, ells tamb\u00e9 ja estan molt fatigats de nosaltres, de les nostres pretensions interminables, de la nostra queixa permanent. No ens ofereixen, doncs, cap via de seducci\u00f3 o de canvi d’actitud que ens pugui fer reconsiderar el cam\u00ed costerut que hem empr\u00e8s. Ens empenyen simplement contra el mur, contra la fredor glacial de la pura i simple correlaci\u00f3 de forces, contra una pugna sense pietat que ja veurem com s’acaba. \u00c9s, sens dubte, una trista missi\u00f3 hist\u00f2rica per a la vella Espanya irredempta, farcida de tantes assignatures pendents, de tants d\u00e8ficits per resoldre, de tant d’orgull in\u00fatil i de tanta ret\u00f2rica inflamada que ressona dins el buit…<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els temps de crisi i de canvi s\u00f3n un moment propici per elaborar escenaris de futur. Com que la realitat quotidiana no \u00e9s gaire amable ni satisf\u00e0 els nostres anhels, projectem les nostres aspiracions en un dem\u00e0 que haur\u00e0 de ser for\u00e7osament millor. La Catalunya del nostre temps \u00e9s un exemple indiscutible d’aix\u00f2 que dic: …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9741","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9741","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9741"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9743,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9741\/revisions\/9743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}