{"id":9736,"date":"2013-10-17T09:21:10","date_gmt":"2013-10-17T07:21:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9736"},"modified":"2013-10-17T09:21:10","modified_gmt":"2013-10-17T07:21:10","slug":"jordi-font-el-mur-de-companys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-mur-de-companys\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El mur de Companys"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9737\" rel=\"attachment wp-att-9737\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9737\" alt=\"companys\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/companys-300x225.jpg\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/companys-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/companys.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Torna el 15 d&#8217;octubre, el dia en qu\u00e8, l&#8217;any 1940, amb les primeres llums de l&#8217;alba, el president de la Generalitat, <strong>Llu\u00eds Companys<\/strong>, era afusellat al fossar de Santa Eul\u00e0lia del castell de Montju\u00efc. La ra\u00f3: era el president de la Generalitat. Diuen que, arribada l&#8217;hora, s&#8217;hi va encaminar amb una enteresa i una serenitat que impressionaven. Duia espardenyes blanques: tenia els peus perjudicats a causa de les tortures que li havien infligit a la Direcci\u00f3n General de Seguridad, a Madrid, on l&#8217;havien dut despr\u00e9s que els nazis el detinguessin a la Fran\u00e7a ocupada. De cara a llevant, el mur a l&#8217;esquena, va estendre la seva mirada al llarg de l&#8217;immens fossar, fins a distingir, al final, entre els n\u00favols, les primeres clarors sobre el castell. No es deixaria embenar els ulls. A la veu de \u201c<i>\u00a1fuego!<\/i>\u201d, va respondre \u201cPer Catalunya!\u201d, va sonar la desc\u00e0rrega i es va desplomar. Nom\u00e9s l&#8217;havien ferit: alguns soldats havien desviat el tret. El tinent que manava l&#8217;escamot, escollit per rigor\u00f3s torn i visiblement alterat, va haver de rematar-lo. En fer-ho va intentar endur-se l&#8217;emblem\u00e0tic mocador que sempre sobreeixia de la butxaca del president, ara xop de sang. Un superior, per\u00f2, el va veure i seria expulsat de l&#8217;ex\u00e8rcit. Antoni T\u00e0pies, anys a venir, faria una obra corprenedora sobre aquest mocador ensangonat.<\/p>\n<p>No es tractava, com alguns benpensants han pret\u00e8s, d&#8217;\u201cun bel morir\u201d que \u201c<i>tutta la vita onora<\/i>\u201d, una vida amb cap cosa a envejar. No. Era la fi d&#8217;una vida excepcional, feta de nobles esperances i molt de coratge. Supervivent d&#8217;una tr\u00edada \u2013Salvador Segu\u00ed (el Noi del Sucre), Francesc Layret i Llu\u00eds Companys\u2013 d&#8217;orientaci\u00f3 \u201claborista\u201d que podia haver estat decisiva en la marxa de les coses a Catalunya; l&#8217;assassinat dels dos primers, per\u00f2, ho van impedir. Advocat dels treballadors. Impulsor, amb Layret i Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, de l&#8217;esquerra catalana i del catalanisme d&#8217;esquerres. Fundador de la Uni\u00f3 de Rabassaires i director del seu portaveu\u00a0<i>La Terra<\/i>. Regidor de l&#8217;Ajuntament de Barcelona els anys vint. President de la Generalitat que el 1934 va proclamar l&#8217;\u201cEstat Catal\u00e0 dins de la Rep\u00fablica Federal Espanyola\u201d, la f\u00f3rmula exacta intentada l&#8217;any 1873 pels federalistes i semblant a la de Maci\u00e0 el 1931 (\u201cla Rep\u00fablica Catalana dins de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica\u201d). En fi, l&#8217;\u00fanic president democr\u00e0tic, en el m\u00f3n, assassinat de resultes de l&#8217;ascens del feixisme i de la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n<p>Tot recordant-lo, l&#8217;altre dia em vaig arribar al fossar de Santa Eul\u00e0lia, al castell de Montju\u00efc. Un text prou encertat avisa el passejant des d&#8217;un suport esquifit i fr\u00e0gil, que qualsevol br\u00e8tol pot arrencar. El fossar est\u00e0 ocupat, generalment, pel tir amb arc. Una cadeneta a les escales intenta que desisteixis de baixar-hi. Al lluny, si ho saps i t&#8217;hi esforces molt, pots distingir, sobre el mur, una petita placa i, al davant, un discret\u00edssim mon\u00f2lit (una pedrota arrencada i deixada estar) amb una altra inscripci\u00f3. La primera, posada per ERC l&#8217;any 1978, i la segona, per la Generalitat l&#8217;any 2005 (per fi!). Ambdues, sobre superf\u00edcie negra, costen de llegir. El mur \u00e9s ple d&#8217;herbotes. Al capdamunt, hi ha enfilada una garita ru\u00efnosa, embolicada amb una xarxa. I, al bell mig del mur, just on va caure Companys, una irreverent canonada d&#8217;alumini travessa de dalt a baix sense funci\u00f3 visible; no hi ha un altre lloc per on fer-la passar?<\/p>\n<p>Els senyors dels arcs i les fletxes, em miren estranyats de descobrir un intr\u00fas ensumant pels seus dominis (un pispa?). No semblen conscients de l&#8217;indret que trepitgen ni del fet tr\u00e0gic i heroic que hi va succeir. Arribem a un altre 15 d&#8217;octubre amb el mur de Companys en aquest estat. Paradoxes d&#8217;un temps, d&#8217;un pa\u00eds. Arribarem aix\u00ed al 2014?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/681671-el-mur-de-companys.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Torna el 15 d&#8217;octubre, el dia en qu\u00e8, l&#8217;any 1940, amb les primeres llums de l&#8217;alba, el president de la Generalitat, Llu\u00eds Companys, era afusellat al fossar de Santa Eul\u00e0lia del castell de Montju\u00efc. La ra\u00f3: era el president de la Generalitat. Diuen que, arribada l&#8217;hora, s&#8217;hi va encaminar amb una enteresa i una serenitat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[70,187],"class_list":["post-9736","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-jordi-font","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9736","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9736"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9736\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9738,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9736\/revisions\/9738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9736"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9736"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9736"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}