{"id":9733,"date":"2013-10-17T08:36:28","date_gmt":"2013-10-17T06:36:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9733"},"modified":"2013-10-17T08:36:28","modified_gmt":"2013-10-17T06:36:28","slug":"jorge-urdanoz-ganuza-catalunya-i-lamistat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jorge-urdanoz-ganuza-catalunya-i-lamistat\/","title":{"rendered":"Jorge Urd\u00e1noz Ganuza: Catalunya i l’amistat"},"content":{"rendered":"

\"nacionalisme\"<\/a>Crec que Rosa D\u00edez<\/strong> es contradiu en el seu article\u00a0Qui defensa a Espanya?,<\/a><\/em>\u00a0d’EL PA\u00cdS del 7 d’octubre.\u00a0I crec que tant aquesta contradicci\u00f3 com, sobretot, el fet que passi desapercebuda assenyalen un aspecte preocupant del debat que s’ha entaulat entre nosaltres pel que fa a l’independentisme catal\u00e0.<\/p>\n

La contradicci\u00f3 \u00e9s la que segueix.\u00a0Ella afirma que a “pa\u00efsos seriosos” com Fran\u00e7a, Alemanya, EUA i Regne Unit mai passaria el que est\u00e0 passant a Espanya, i que sota cap concepte s’assistiria en aquestes democr\u00e0cies a “l’abandonament de la defensa del com\u00fa” que al seu judici assola avui el nostre pa\u00eds.\u00a0Per\u00f2 la veritat \u00e9s que l’\u00fanic d’aquests pa\u00efsos amb una demanda nacionalista m\u00e9s o menys comparable a la nostra \u00e9s Regne Unit, i resulta que el que hi van a fer \u00e9s celebrar un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia dins la m\u00e9s absoluta normalitat democr\u00e0tica.\u00a0Precisament el que aqu\u00ed sol\u00b7licita l’independentisme catal\u00e0.<\/p>\n

Que una discordan\u00e7a de tal calibre passi desapercebuda indica que els par\u00e0metres del debat estan una mica enrarits.\u00a0Com si les categories amb qu\u00e8 enfrontem el m\u00f3n no ens deixessin veure ni el m\u00e9s evident. Encara que sens dubte aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed per m\u00faltiples motius, potser un d’ells consisteixi que a Espanya, durant els anys del terror etarra, vam elaborar un discurs antinacionalista que “va funcionar”-perdonin la simplificaci\u00f3- d’una manera molt efica\u00e7 davant aquella barb\u00e0rie.\u00a0I, encara que pel que fa al nacionalisme catal\u00e0 tal discurs no serveix, seguim en bona mesura presos de les seves in\u00e8rcies.<\/p>\n

Aquell discurs el van enarborar pensadors com Fernando Savater i molts altres que, lluny de limitar la seva intervenci\u00f3 a la pura teoria, es van convertir en un exemple de coratge c\u00edvic i valor moral davant del terror, fent aix\u00ed honor al veritable significat de la paraula “intel\u00b7lectual”. Es basava en certes idees-for\u00e7a de tall dicot\u00f2mic, d’entre les quals les m\u00e9s poderoses van ser les de viol\u00e8ncia\u00a0vs<\/em>\u00a0pacifisme i les d’\u00e8tnia\u00a0vs<\/em>\u00a0veu.\u00a0La primera dividia el m\u00f3n entre els quals feien \u00fas de la for\u00e7a i la intimidaci\u00f3 i els que no.\u00a0La segona, entre els que apel\u00b7laven a l’exist\u00e8ncia d’un poble ancestral voluntat que nom\u00e9s ells semblaven con\u00e8ixer i els que es limitaven a escoltar el que els concrets habitants de tal poble expressaven lliurement a les urnes.\u00a0Acceptar aquelles categories era situar-se indefectiblement del costat de la democr\u00e0cia, i aix\u00f2 configurava un univers en el qual tots est\u00e0vem del mateix costat.\u00a0Tots menys ETA i els seus, \u00e9s clar.<\/p>\n

Per\u00f2 ara l’escenari \u00e9s un altre.\u00a0Amb l’independentisme catal\u00e0 aquest discurs senzillament no serveix.\u00a0No serveix, \u00e9s evident, la primera dicotomia, ja que estem davant d’un moviment pol\u00edtic de tall indubtablement pac\u00edfic.\u00a0Per\u00f2 no serveix tampoc -i aix\u00f2 \u00e9s el que crec que no sembla tan clar, i d’aqu\u00ed l’enrariment del debat- la segona.\u00a0Per molt que alguns s’entestin a endossar al nacionalisme catal\u00e0 l’etiqueta “d’\u00e8tnic”, aqu\u00ed aquest enfocament no condueix a cap costat.<\/p>\n

Al Pa\u00eds Basc la confrontaci\u00f3 entre \u00e8tnia i veu va funcionar perqu\u00e8 era la pr\u00f2pia veu de l’\u00e8tnia el qu\u00e8 deslegitimava el terror.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s, perqu\u00e8 eren els propis bascos els que de manera aclaparadora desautoritzaven als seus suposats representants.\u00a0La veu que es contraposava a l’\u00e8tnia era, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la veu dels propis bascos, no la de la generalitat dels espanyols.\u00a0Aix\u00ed es va entendre sempre en les argumentacions pertinents, i per aix\u00f2 a ning\u00fa se li va oc\u00f3rrer llavors legar que una majoria d’espanyols rebutjava el terror etarra, cosa que de pur evident no hagu\u00e9s aportat absolutament res.\u00a0I, no obstant, avui s\u00ed escoltem respecte a Catalunya que la decisi\u00f3, la veu, s’ha de cedir al conjunt dels espanyols, i no nom\u00e9s als catalans.\u00a0Per qu\u00e8?<\/p>\n

Perqu\u00e8 a Catalunya la veu dels catalans ja no desautoritza la suposada \u00e8tnia.\u00a0O, almenys, no est\u00e0 tan clar que vagi a fer-ho.\u00a0De fet, el que ha comen\u00e7at a fer aquesta veu \u00e9s configurar una nova \u00e8tnia.\u00a0“\u00c8tnia” \u00e9s, per descomptat, una paraula poc simp\u00e0tica.\u00a0Per\u00f2 t\u00e9 bastants substituts m\u00e9s o menys presentables: un nou poble, una nova naci\u00f3, un nou subjecte internacional… el que vost\u00e8s vulguin.\u00a0El cas \u00e9s que hi ha alguna cosa nova que abans no hi era, i que, li donem el nom que li donem, s’est\u00e0 articulant al voltant d’una veu, d’una voluntat.\u00a0Per aix\u00f2, com passava amb les espases davant del Balrog de Moria, les velles dicotomies ja no serveixen aqu\u00ed.<\/p>\n

I no nom\u00e9s no serveixen, \u00e9s que resulta contraproduent aplicar-les sense m\u00e9s reflexi\u00f3.\u00a0Antany, contra ETA, el lema que s’escoltava per tot arreu era “en democr\u00e0cia, sense viol\u00e8ncia, tot \u00e9s defensable”, i era dif\u00edcil no estar-hi d’acord.\u00a0La divisi\u00f3 resultant era \u00f2bvia: dem\u00f2crates contra violents. Per\u00f2 \u00e9s que, ara, davant d’un moviment perfectament pac\u00edfic, alguns semblen entestats a demostrar que el que en realitat es volia dir era que “en democr\u00e0cia tot \u00e9s defensable… excepte l’independentisme, \u00e9s clar, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s sempre una cosa etnicista”.\u00a0Pretendre que la frontera que ara s’ha de dibuixar sigui entre dem\u00f2crates i independentistes no \u00e9s una bona idea.\u00a0No nom\u00e9s no ajuda a la trobada, \u00e9s que ho dinamita.\u00a0I eixampla l’abisme que ens separa.<\/p>\n

Qu\u00e8 fer?\u00a0Fins a cinc vegades repeteix Rosa D\u00edez en el seu text la paraula “lleialtat”.\u00a0Per\u00f2 la lleialtat s’exigeix \u200b\u200bdavant un acord previ, i la seva legitimitat es despr\u00e8n per tant d’una obligaci\u00f3 volunt\u00e0riament prestada a aquest.\u00a0I passa que \u00e9s precisament la voluntarietat origin\u00e0ria la qual es posa ara en dubte per part d’alguns dels signants, aix\u00ed que poc recorregut s’albira per aquest cam\u00ed.<\/p>\n

No es tracta, al meu parer, de lleialtat, ni de res que tingui a veure amb un pacte i unes condicions.\u00a0Es tracta d’alguna cosa previ, d’alguna cosa que precisament fa innecessari tot pacte sobre alguna cosa que no es discuteix perqu\u00e8 es d\u00f3na per descomptat.\u00a0I en aquesta cosa, que Arist\u00f2til deia amistat, descansa el fonament de tota comunitat.\u00a0De tota \u00e8tnia.\u00a0De tot poble.\u00a0O de tota naci\u00f3, com vost\u00e8s vulguin.\u00a0I \u00e9s aquesta cosa que hem de cuidar.<\/p>\n

I crec que \u00e9s a aquesta cosa al que es refereix la bell\u00edssima cita atribu\u00efda a Camus que Rosa D\u00edez introdueix a l’inici del seu article, “estimo massa al meu pa\u00eds per ser nacionalista”, i que jo almenys he interpretat sempre d’una manera diferent a la que ella sembla abra\u00e7ar.\u00a0La cita no pertany a Camus, encara que ell certament la va fer seva (vegeu Francesc de Carreras,\u00a0una frase amb sentit,<\/em>\u00a0El Pa\u00eds, 10-11-2000).\u00a0Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, si hi ha alguna cosa que la vida i l’obra de Camus ens ensenyen \u00e9s que, d’haver de triar entre la gent i la seva llibertat, per una banda, i la naci\u00f3 i les seves fronteres, per un altre, a ell el trobar\u00edem sempre del costat de les primeres.\u00a0I crec que ell tamb\u00e9 estaria d’acord en que la veritable amistat implica sempre i necess\u00e0riament llibertat, i en qu\u00e8 la llibertat implica riscos.<\/p>\n

Una de les proves que ha de superar Bastian en\u00a0La hist\u00f2ria interminable\u00a0<\/em>consisteix a travessar una porta guardada per dues esfinxs.\u00a0La dificultat rau en que nom\u00e9s podr\u00e0 franquejar a condici\u00f3 que no vulgui fer-ho, o les esfinxs el destruiran.\u00a0No recordo com aconseguia aquell noi creuar a l’altra banda, per\u00f2 de vegades penso que nosaltres, com a pa\u00eds, estem en una situaci\u00f3 semblant.\u00a0Nom\u00e9s podrem resoldre la sempiterna q\u00fcesti\u00f3 nacional d’Espanya quan siguem capa\u00e7os no nom\u00e9s d’acceptar, sin\u00f3 de desitjar que alguns dels que considerem dels nostres ens puguin abandonar si de deb\u00f2 volen fer-ho.\u00a0I d’alegrar-nos per ells i desitjar-los el millor.\u00a0Nom\u00e9s llavors haurem col\u00b7locat la llibertat, que \u00e9s un ideal dif\u00edcil i no donat que apunta cap al futur, per sobre de la naci\u00f3, que no \u00e9s m\u00e9s que una llosa heretada que fixa la nostra mirada al passat i des de la qual resulta molt c\u00f2mode dictaminar que “\u00e8tnies” s\u00f3n sempre les altres, per\u00f2 mai la meva.\u00a0Potser el dia que ho aconseguim ning\u00fa vulgui marxar a cap costat… per\u00f2 \u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s precisament el que ens ha de donar igual per poder aconseguir-ho.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Crec que Rosa D\u00edez es contradiu en el seu article\u00a0Qui defensa a Espanya?,\u00a0d’EL PA\u00cdS del 7 d’octubre.\u00a0I crec que tant aquesta contradicci\u00f3 com, sobretot, el fet que passi desapercebuda assenyalen un aspecte preocupant del debat que s’ha entaulat entre nosaltres pel que fa a l’independentisme catal\u00e0. La contradicci\u00f3 \u00e9s la que segueix.\u00a0Ella afirma que a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-9733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9733"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9735,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9733\/revisions\/9735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}