{"id":9723,"date":"2013-10-15T13:48:33","date_gmt":"2013-10-15T11:48:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9723"},"modified":"2013-10-15T13:48:33","modified_gmt":"2013-10-15T11:48:33","slug":"zygmunt-bauman-es-necessaria-una-nova-batalla-cultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/zygmunt-bauman-es-necessaria-una-nova-batalla-cultural\/","title":{"rendered":"Zygmunt Bauman: \u00c9s necess\u00e0ria una nova batalla cultural"},"content":{"rendered":"

\"bauman-lasalle\"<\/a>Aquest text \u00e9s la transcripci\u00f3 de la intervenci\u00f3 de Bauman en l’esdeveniment \u00abDilemes socialdem\u00f2crates\u00bb, en el context de la inauguraci\u00f3 de l’exposici\u00f3 \u00abEls comen\u00e7aments amb Lassalle: la socialdemocr\u00e0cia a Pol\u00f2nia i Alemanya\u00bb , que es va realitzar a la ciutat de Wroclaw, Pol\u00f2nia, el 22 de juny de 2013. Bauman, un dels grans pensadors europeus de l’actualitat, aborda la crisi de la socialdemocr\u00e0cia, analitza les causes del declivi de les idees de canvi social i el triomf de l’imaginari burg\u00e8s i proposa una lectura que busca allunyar-se tant de l’optimisme irreflexiu\u00a0com del pessimisme paralitzant.<\/p>\n

Zygmunt Bauman<\/p>\n

Al maig de 2013, representants de 70 partits socialistes i socialdem\u00f2crates de tot el m\u00f3n es van reunir a Leipzig per commemorar l’aniversari d’una carta oberta escrita l’1 de mar\u00e7 de 1863 per Ferdinand Lassalle, un ciutad\u00e0 de Wroclaw. En la carta, Lassalle es dirigia a la gent que patia injust\u00edcies, que era v\u00edctima de la intoler\u00e0ncia o a qui la dignitat li havia estat negada, instant-la a unir els seus esfor\u00e7os per construir un m\u00f3n capa\u00e7 d’aconseguir els principis de just\u00edcia. El 23 de maig de 1863, poc despr\u00e9s de l’aparici\u00f3 d’aquest text , Leipzig va ser seu de la primera trobada dels qui havien estat convocats per la carta . Va tenir lloc llavors la fundaci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 General de Treballadors Alemanys (ADAV, en les sigles en alemany) , que es va convertir en el prototip de totes les entitats sindicals sorgides posteriorment a Europa i organitzades per respondre al desafiament de Lassalle.<\/p>\n

Qu\u00e8 volia Lassalle? Tenia un programa molt espec\u00edfic i, si es considera el context hist\u00f2ric, cal admetre que la seva visi\u00f3 era molt realista:<\/p>\n

1. Cal unir-se. Nom\u00e9s som forts en la unitat; individualment no aconseguirem res. Hem de combinar les nostres forces, les nostres idees i el nostre valor.<\/p>\n

2. Ens unirem en un partit i despr\u00e9s farem servir la nostra for\u00e7a combinada per obtenir el dret general al vot, que mereix l’home en virtut de la seva humanitat.<\/p>\n

3. Un cop assolit aquest objectiu, els treballadors formaran la majoria absoluta de la naci\u00f3.<\/p>\n

La majoria dels contemporanis de Lassalle creien que la industrialitzaci\u00f3 duraria per sempre, aix\u00ed com fins a 2007 nosaltres cr\u00e8iem que el consumisme perduraria. En aquells temps es suposava que s’aconseguiria una etapa en la qual la societat quedaria dividida en dues parts: la dels treballadors i la dels que els supervisen i exploten. D’aquesta manera, donat el dret general al vot, semblava obvi que els treballadors augmentarien el seu poder a l’Estat.<\/p>\n

Per\u00f2 que es faria amb aquest poder? L’Estat obligaria els bancs a subsidiar la pres\u00e8ncia de cooperatives manufactureres. En lloc de fabriques establertes com a propietat individual, cada treballador seria copropietari d’una f\u00e0brica: sorgiria aix\u00ed una cooperativa de productors. Aix\u00f2 apareixia com una alternativa davant la societat industrial emergent. Significava un s\u00ed a la ind\u00fastria, al progr\u00e9s cient\u00edfic i a la modernitzaci\u00f3, per\u00f2 no de la manera reivindicada pel capital, \u00e9s a dir, desprove\u00efda de control pol\u00edtic.<\/p>\n

Aquests postulats han de ser actualitzats. No obstant aix\u00f2, pel que fa a l’objectiu, la perspectiva de Lassalle \u00e9s la d’una societat justa, on la gent conviu en harmonia i cooperaci\u00f3 en comptes de fer-ho en un marc de compet\u00e8ncia i sospita. Aix\u00f2 est\u00e0 en l’agenda actual, aix\u00ed com ho estava fa 150 anys.<\/p>\n

Estem celebrant un aniversari. Normalment, un parla dels herois dels aniversaris nom\u00e9s en termes positius. En els discursos commemoratius, oblidem els errors que van cometre en les seves vides. No obstant aix\u00f2, donada la situaci\u00f3 actual de la socialdemocr\u00e0cia, cal que analitzem algunes q\u00fcestions desafortunades. La social-democr\u00e0cia alemanya va gaudir de moltes d\u00e8cades marcades pel r\u00e0pid creixement<\/p>\n

i l’\u00e8xit . Fins fa tot just deu o quinze anys, era normal que aconsegu\u00eds el 35% dels vots. Avui l\u2019SPD [Partit Socialdem\u00f2crata d’Alemanya] arriba al voltant del 24-25% , el que representa una forta caiguda. Des de l’adopci\u00f3 de l’Agenda 2010 per part del canceller Gerhard Schr\u00f6der, l’SPD ha perdut un ter\u00e7 dels seus membres. Es tracta d’un retroc\u00e9s desastr\u00f3s en la hist\u00f2ria del partit. L\u2019SPD es troba en greus dificultats. Cal admetre-ho amb honestedat. L’aniversari d’avui no \u00e9s un moment victori\u00f3s. M\u00e9s aviat, \u00e9s una oportunitat per recon\u00e8ixer l’enorme esfor\u00e7 que exigeix \u200b\u200bel cam\u00ed cap a la vict\u00f2ria. Quines s\u00f3n les raons d’aquest retroc\u00e9s hist\u00f2ric? Per qu\u00e8 est\u00e0 en crisi la socialdemocr\u00e0cia? Per qu\u00e8 a les enquestes d’opini\u00f3 p\u00fablica hi ha cada vegada menys gent que se situa al centreesquerra?<\/p>\n

El meravell\u00f3s escriptor portugu\u00e8s Jos\u00e9 Saramago ho va expressar de manera cruel i fins i tot brutal: \u00abEn un moment, el moviment [socialdem\u00f2crata] representava algunes de les majors esperances de la humanitat, per\u00f2 amb el pas del temps ha deixat de jugar aquest paper\u00bb. El programa de l’esquerra li diu a la dreta: \u00abQualsevol cosa que facis, nosaltres la farem millor\u00bb. En lloc de preparar un programa per al futur, els socialistes intenten demostrar que poden fer el mateix que la dreta. D’acord amb el que va escriure el fam\u00f3s polit\u00f2leg belga Jean-Michel De Waele, el gran col\u00b7lapse experimentat el 2007 per l’economia capitalista financera i de consum no va impulsar a l’esquerra, sin\u00f3 que va revelar les seves debilitats inherents.<\/p>\n

Per qu\u00e8 es lluita en aquesta batalla? Segons Gramsci , la situaci\u00f3 social i la condici\u00f3 de les persones no depenen de les negociacions en les altes esferes ni de mesures pol\u00edtiques, sin\u00f3 \u00fanicament de la filosofia, per\u00f2 no en el sentit dels seminaris universitaris, sin\u00f3 de la filosofia anomenada ideologia o, m\u00e9s recentment, imaginari (un terme encunyat per Gilles Deleuze, utilitzat despr\u00e9s per Cornelius Castoriadis i debatut ara apassionadament per Charels Taylor). Dit de manera senzilla, l’imaginari reflecteix com imaginem l’ordre mundial, quines s\u00f3n les condicions per a les nostres accions i quins els valors pels quals val la pena lluitar o, donat el cas, fer un sacrifici .<\/p>\n

L’imaginari burg\u00e8s ha triomfat. A continuaci\u00f3 indicar\u00e9 quines s\u00f3n les seves caracter\u00edstiques m\u00e9s excel\u00b7lents. La panacea per a tots els mals socials \u00e9s un augment de la producci\u00f3 en termes del pib, no hi ha altres formes de millorar el dest\u00ed de la humanitat. No obstant aix\u00f2, darrere d’aquest suposat apareix una condici\u00f3 oculta i silenciosa: es pot augmentar sense l\u00edmits la producci\u00f3 de mercaderies industrials i subministrar cada vegada m\u00e9s i m\u00e9s b\u00e9ns.<\/p>\n

El segon sup\u00f2sit \u00e9s que la felicitat humana consisteix a anar de compres, nom\u00e9s es pot accedir a trav\u00e9s de les botigues comercials (en altres paraules, del major consum). Sobre la base d’aquesta idea, es creu que el consum pot augmentar ad infinitum i que \u00e9s possible oblidar altres m\u00e8todes simples, primitius i pre-industrials d’aconseguir la felicitat, encara que aquests m\u00e8todes hagin existit.<\/p>\n

La recerca de felicitat est\u00e0 registrada en els resultats de la nostra evoluci\u00f3 natural i cultural, i \u00e9s universal per a tots els membres de la ra\u00e7a humana. Potser oblidem els m\u00e8todes que van ser v\u00e0lids en el passat, fins i tot fa 1.000 anys, com la satisfacci\u00f3 d’un treball ben fet, l’\u00abinstint del treball \u00fatil\u00bb (com el va descriure Thorstein Veblen), el plaer de treballar amb altra gent, tenir ve\u00efns cordials, estar en parella o transitar un cam\u00ed en com\u00fa al llarg de la vida. Tot aix\u00f2 ho deixem al marge. L’\u00fanic que ens d\u00f3na plaer s\u00f3n les compres.<\/p>\n

El tercer sup\u00f2sit de l’imaginari burg\u00e8s \u00e9s quelcom anomenat meritocr\u00e0cia. Des del seu punt de vista, encara que la gent \u00e9s i sempre ser\u00e0 diferent, la desigualtat en si mateixa no \u00e9s dolenta. \u00c9s un mitj\u00e0 que permet augmentar la prosperitat. No obstant aix\u00f2, se sost\u00e9 que la gent es fa rica mitjan\u00e7ant l’honestedat i el treball. Si un s’esfor\u00e7a i treballa molt, hi espai suficient per estar a dalt. La pobresa i els impediments s\u00f3n una sent\u00e8ncia imposada no pel dest\u00ed, sin\u00f3 per la indol\u00e8ncia o neglig\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquests tres elements de l’imaginari burg\u00e8s (en altres paraules, la ideologia del \u00absentit com\u00fa\u00bb burg\u00e8s) avui estan en crisi. Per tant, no \u00e9s nom\u00e9s la socialdemocr\u00e0cia la que es troba en dificultats. L’imaginari burg\u00e8s tamb\u00e9. Avui sabem que \u00e9s impossible aconseguir un augment infinit de la producci\u00f3, que la Terra \u2013 la llar de tots nosaltres – no ho resistiria. Sabem que cal actuar amb molta cura perqu\u00e8 els nostres n\u00e9ts puguin sobreviure en el planeta. Aquest segon punt obre un signe d\u2019interrogaci\u00f3, sobretot perqu\u00e8 el consum actual ja arriba a un nivell del 150% (\u00e9s a dir, un 50 % mes del que el planeta pot donar-nos sense generar la seva autodestrucci\u00f3) .<\/p>\n

El tercer punt \u00e9s el m\u00e9s tr\u00e0gic en termes del sofriment hum\u00e0 causat. Paradoxalment, els joves que avui tenen entre 16 i 25 anys constitueixen la generaci\u00f3 amb m\u00e9s nivell d’educaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i, alhora, la generaci\u00f3 amb major nivell de desocupaci\u00f3. \u00c9s una gran desgr\u00e0cia. Milions de joves que no saben que fer de les seves vides se senten innecessaris i deriven cap a la viol\u00e8ncia. Aquest fenomen ha anat en augment en els \u00faltims anys.<\/p>\n

Els membres de totes les generacions de postguerra -\u00abbaby boom\u00bb, x, y- tenien una caracter\u00edstica en com\u00fa: consideraven que el punt al qual els havien portat els seus pares era nom\u00e9s el punt de partida. \u00abAqu\u00ed vam comen\u00e7ar i arribarem molt m\u00e9s lluny que la mama o el papa\u00bb. La generaci\u00f3 actual \u00e9s la primera que passa nits sense dormir perqu\u00e8 no est\u00e0 segura de poder mantenir l’estatus social heretat. Es tracta d’un canvi total de l’estat d’\u00e0nim, un canvi en les regles de la nostra coexist\u00e8ncia intergeneracional.<\/p>\n

Aquests s\u00f3n els problemes a qu\u00e8 ens enfrontem avui. El fet que l’esquerra, la socialdemocr\u00e0cia, hagi perm\u00e8s la vict\u00f2ria de la ideologia burgesa en la batalla cultural resulta particularment lamentable i humiliant, sobretot perqu\u00e8 ho ha fet en un moment en qu\u00e8 s’agreuja cada cop m\u00e9s la crisi d\u2019aquesta ideologia. I la socialdemocr\u00e0cia \u00e9s incapa\u00e7 d’explotar aquesta circumst\u00e0ncia favorable.<\/p>\n

La desgr\u00e0cia de la socialdemocr\u00e0cia actual \u00e9s que no hi ha una visi\u00f3 alternativa, una “utopia\u201d. Quan el canceller Schr\u00f6der va assenyalar que no hi havia una economia capitalista o socialista, sin\u00f3 simplement una economia bona o dolenta, va produir un retroc\u00e9s en la hist\u00f2ria. \u00c9s com si hagu\u00e9s tirat la tovallola: \u00abEm rendeixo, no tinc res a dir. Estem tots en el mateix b\u00e0ndol, tots ens proposem aconseguir una bona economia\u00bb . No es va fer cap refer\u00e8ncia llavors al missatge d’aquest imaginari burg\u00e8s semiderramat.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, finalment ha arribat el moment de preguntar-se per qu\u00e8 va passar aix\u00f2. No conv\u00e9 simplificar el problema, no es tracta d’haver triat mals dirigents o que el partit sigui dolent. Deixem de banda per un moment el desplegament medi\u00e0tic sobre corrupci\u00f3, deshonestedat, etc., que redueix la moralitat de la pol\u00edtica al nivell de la moralitat dels pol\u00edtics. Per qu\u00e8 la pol\u00edtica \u00e9s com \u00e9s? Per qu\u00e8 les coses es desenvolupen de manera contr\u00e0ria a la l\u00f2gica?<\/p>\n

Aix\u00f2 pot atribuir-se a diversos factors. Comen\u00e7ar\u00e9 pel m\u00e9s obvi: la caiguda del Mur de Berl\u00edn, que va semblar alliberar el m\u00f3n de l’amena\u00e7a del totalitarisme i l’aniquilaci\u00f3 nuclear. Despr\u00e9s de tot, encara que avui R\u00fassia t\u00e9 exactament la mateixa quantitat d’ogives que tenia per llavors, ara ning\u00fa es desvetlla per l’esclat d’una guerra. No \u00e9s cert que la por hagi estat causat \u00fanicament per l’acumulaci\u00f3 d’ogives nuclears. Hi havia alguna cosa m\u00e9s: el mite d’una societat alternativa. Existia la creen\u00e7a generalitzada que la societat comunista havia posat de manifest els problemes davant dels quals l’Occident capitalista es debatia en va. Quin era la por? Si no feia alguna cosa per reparar la situaci\u00f3 social en el m\u00f3n de la democr\u00e0cia capitalista, la gent es revoltaria en suport d’aquesta alternativa.<\/p>\n

D’aquesta manera, el comunisme va intentar imposar una agenda en la resta del m\u00f3n: calia assumir tasques dirigides a combatre la mis\u00e8ria, la humiliaci\u00f3 i les defici\u00e8ncies, enfortir el paper de la classe treballadora en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de riquesa, promoure el dret d’educaci\u00f3 per a tots i assegurar la cura de la salut.<\/p>\n

La part capitalista del m\u00f3n va assumir aquestes tasques amb l’ajuda de la social-democr\u00e0cia, que va avan\u00e7ar en l’adre\u00e7a indicada amb molt m\u00e9s \u00e8xit que el propi comunisme (no tant per promoure el comunisme, sin\u00f3 per obstaculitzar el seu cam\u00ed). La situaci\u00f3 dels treballadors va millorar considerablement, el nivell general de vida va augmentar i les organitzacions sindicals van ser legalitzades. Aix\u00ed va ser com la socialdemocr\u00e0cia va complir la majoria dels postulats que el comunisme havia proclamat des de la seva ideologia, per\u00f2 sense posar mai en pr\u00e0ctica. El polit\u00f2leg itali\u00e0 Roberto Toscano ho va resumir amb agudesa: \u00abEl comunisme va ser molt bo per a tots, excepte per a aquells que van tenir la desgr\u00e0cia de viure sota aquest sistema\u00bb .<\/p>\n

Per tant , la caiguda del Mur de Berlin va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies duals. El capitalisme es va sentir lliure en el seu propi terreny, i per primera vegada en molt temps el m\u00f3n va comen\u00e7ar a viure sense una alternativa. Karl Jaspers va dir que temia coses com la unificaci\u00f3 de la humanitat o un govern mundial, ja que en aquest cas no tindria on escapar. Precisament aix\u00f2 \u00e9s el que va passar. Tard o d’hora , tots han de rec\u00f3rrer el mateix cam\u00ed .<\/p>\n

Durant els 30 anys posteriors a la guerra, el nivell de desigualtat social va comen\u00e7ar a disminuir i la gent estava segura que aquesta era la tend\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, la desigualtat va tornar a augmentar gradualment despr\u00e9s de la caiguda del Mur. Des de 2007, l\u20191% dels nord-americans es va apropiar del 93% del valor agregat produ\u00eft en el seu pa\u00eds, mentre que el 99 % de la poblaci\u00f3 ha hagut de conformar-se amb el 7% restant. Aquestes xifres s\u00f3n alarmants i haurien estat impensables durant els \u00abgloriosos 30 anys de postguerra\u00bb.<\/p>\n

En l’actualitat, la nostra situaci\u00f3 existencial apareix dividida. D’una banda, hi ha poders alliberats del control pol\u00edtic, de l’altra, tenim una pol\u00edtica que pateix un d\u00e8ficit cr\u00f2nic de poder.<\/p>\n

Poder \u00e9s la capacitat de fer coses. Pol\u00edtica \u00e9s la capacitat de decidir com han de fer-se les coses. El matrimoni entre el poder i la pol\u00edtica ha quedat destru\u00eft. Avui vivim el per\u00edode del seu divorci. \u00c9s un greu problema per a la socialdemocr\u00e0cia, perqu\u00e8 des dels dies de Lassalle sempre havia estat \u00f2bvia la resposta quan es preguntava qui devia abordar les q\u00fcestions socials: era l’Estat, prove\u00eft del poder i de les eines pol\u00edtiques per utilitzar aquest poder adequadament. Sense aix\u00f2, el poder alliberat del control pol\u00edtic pot guiar-se pels seus propis interessos. La pol\u00edtica pot prometre molt i de fet ho fa, ja que els presidents i els primers ministres han de guanyar eleccions. El problema \u00e9s que despr\u00e9s no poden complir aquestes promeses, no tant per mala voluntat o engany, sin\u00f3 pel divorci que existeix entre el poder i la pol\u00edtica.<\/p>\n

Una altra causa de les actuals dificultats de la socialdemocr\u00e0cia \u00e9s el descens de la classe treballadora, que en el passat constitu\u00efa la seva base pol\u00edtica. No cal fer-se il\u00b7lusions sobre la possibilitat de revertir aix\u00f2. Avui els treballadors estan travessant el mateix proc\u00e9s que va experimentar la pagesia al segle XIX. Cap al 1800, els camperols representaven el 90% de la poblaci\u00f3; 100 anys despr\u00e9s, tot just eren 10 % dels habitants.<\/p>\n

A Europa, el percentatge de treballadors ja esta caient per sota del 20%. Han desaparegut les grans plantes industrials, que eren el bressol de la solidaritat: grans i eficients escoles de solidaritat social, llocs on tots marxaven cap a objectius establerts de manera conjunta. En l’actualitat, el proletariat s\u2019est\u00e0 dissolent en una cosa que els francesos anomenen precarit\u00e9<\/i>. Es tracta de la precarietat, \u00e9s a dir, la sensaci\u00f3 de que estem aturats sobre un terreny inestable, que vivim sobre arenes movedisses i en un marc d’incertesa cr\u00f2nica. Aquesta sensaci\u00f3 de precarietat envolta una porci\u00f3 cada vegada m\u00e9s gran de les classes mitjanes. La difer\u00e8ncia \u00e9s que la pres\u00e8ncia en fabriques plenes de treballadors, sota un mateix sostre i en la mateixa situaci\u00f3 (amb mesurament de temps i moviment, com va proposar Frederick Taylor, o a la cadena de muntatge d’Henry Ford, que els col\u00b7locava a tots en una l\u00ednia recta), implicava un altre tipus d’escoles -la f\u00e0brica- de solidaritat .<\/p>\n

Avui som en una situaci\u00f3 totalment diferent, en qu\u00e8 cadasc\u00fa assetja l’altre. Vivim en escoles \u2013f\u00e0briques- de compet\u00e8ncia i sospita m\u00fatua. D’acord amb la nova filosofia gerencial, cada empleat est\u00e0 obligat a demostrar als seus supervisors que en la pr\u00f2xima tanda d’acomiadaments no l\u2019han de tirar a ell, sin\u00f3 al seu ve\u00ed. A difer\u00e8ncia del proletariat, la gent en situaci\u00f3 de precarietat no desenvolupa una tend\u00e8ncia cap a la solidaritat, excepte per la modalitat que jo anomeno \u00abexplosiva\u00bb o \u00abfestiva\u00bb. \u00c9s una solidaritat que no convida a unir-se, sin\u00f3 que simplement serveix per sincronitzar la crid\u00f2ria. El que encara no se sap \u00e9s com fer per passar d’aquest crid\u00f2ria a la transformaci\u00f3 de les condicions socials.<\/p>\n

En la meva opini\u00f3, aquestes s\u00f3n les principals causes (encara que no les \u00faniques) dels problemes que travessen els 70 partits que s’han reunit per homenatjar a Ferdinand Lassalle. Parafrasejant Gramsci, podria dir-se que aix\u00f2 no genera res, excepte la necessitat d’una nova batalla cultural. El vell imaginari, desgastat i poc realista ha de ser reempla\u00e7at per un altre. \u00c9s un treball que portar\u00e0 molts anys.<\/p>\n

M’agradaria finalitzar amb una confessi\u00f3. A vegades sento el mateix que devien haver sentit els primers socialistes al segle XIX. Per aquell temps, eren una petita minoria situada al marge de la vida pol\u00edtica. No es tractava de guanyar eleccions, ni tan sols de participar-hi. Els mes valents, com Lassalle, van decidir treballar des de molt baix; posar-se mans a l’obra i van emprendre la tasca amb energia. No van esperar que la soluci\u00f3 dels problemes socials caigu\u00e9s del cel. Es van preparar per sostenir una llarga i esgotadora pol\u00e8mica davant de la manera t\u00edpica de pensar d’aquesta \u00e8poca. No dic que haguem de tornar a comen\u00e7ar des d’aquest mateix punt. Nom\u00e9s vull mostrar la similitud entre la situaci\u00f3 actual i la situaci\u00f3 en qu\u00e8 Ferdinand Lassalle combatia les opinions predominants en aquells dies. No coincideixo amb els optimistes que creuen que vivim en el millor dels mons, ni amb els pessimistes que temen que els optimistes tinguin ra\u00f3. Prefereixo incloure’m a dins d’una tercera categoria: la de la gent esperan\u00e7ada, que creu que \u00e9s possible aconseguir un m\u00f3n m\u00e9s hospitalari que l’actual.<\/p>\n

Igual que els nostres antecessors fa gaireb\u00e9 200 anys, avui som com llavors a partir de les quals hauran de cr\u00e9ixer poderosos roures. Totes les majories van comen\u00e7ar sent minories; minories que causaven rialles i burles. Afortunadament per a nosaltres i per a la resta de la humanitat, almenys podem ser llavors amb capacitat per pensar i escollir. Les tasques a qu\u00e8 ens enfrontem no poden ser complertes entre el dia d’avui i la data de les properes eleccions.<\/p>\n

La construcci\u00f3 d’un m\u00f3n m\u00e9s hospitalari no \u00e9s una tassa de caf\u00e8 instantani: cal esperar per veure els resultats. En aquest cas, no hi ha res instantani. No obstant aix\u00f2, ning\u00fa pot garantir l’\u00e8xit per endavant. La difer\u00e8ncia entre el frac\u00e0s i l’\u00e8xit estar\u00e0 donada per la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia d’una perspectiva a llarg termini, acompanyada d’una dosi adequada de paci\u00e8ncia, una gran determinaci\u00f3 i una esperan\u00e7a duradora o fins i tot immortal.<\/p>\n

Aquest article \u00e9s una traducci\u00f3 del publicat a la revista NUEVA SOCIEDAD<\/a> No 247, septiembre-octubre de 2013<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest text \u00e9s la transcripci\u00f3 de la intervenci\u00f3 de Bauman en l’esdeveniment \u00abDilemes socialdem\u00f2crates\u00bb, en el context de la inauguraci\u00f3 de l’exposici\u00f3 \u00abEls comen\u00e7aments amb Lassalle: la socialdemocr\u00e0cia a Pol\u00f2nia i Alemanya\u00bb , que es va realitzar a la ciutat de Wroclaw, Pol\u00f2nia, el 22 de juny de 2013. Bauman, un dels grans pensadors europeus …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[192,186],"class_list":["post-9723","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-sindicats","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9723","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9723"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9723\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9725,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9723\/revisions\/9725"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9723"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9723"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9723"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}