{"id":9708,"date":"2013-10-13T10:46:03","date_gmt":"2013-10-13T08:46:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9708"},"modified":"2013-10-13T10:46:23","modified_gmt":"2013-10-13T08:46:23","slug":"francesc-trillas-banderes-que-oculten-la-realitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-banderes-que-oculten-la-realitat\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Banderes que oculten la realitat"},"content":{"rendered":"

\"manifestacio12O\"<\/a>Avui ha tingut lloc una manifestaci\u00f3 a Barcelona on de nou les banderes han estat les protagonistes. En les principals imatges, una gran bandera, en aquest cas catalana i espanyola, ocultava un munt de caps. Totes les manifestacions mereixen un respecte si es desenvolupen pac\u00edficament, i aquesta no \u00e9s una excepci\u00f3. He vist el tractament que n\u2019ha fet TVE que, sim\u00e8tricament al que fa moltes vegades TV3, ha destacat que el PSC<\/strong> havia decidit no apuntar-s\u2019hi, i subratllava declaracions de promotors de la manifestaci\u00f3 emfatitzant el \u201cgreu error\u201d del PSC<\/strong> per no ser-hi. Aquestes ganes d\u2019afegir-hi el PSC<\/strong> per part dels dos extrems oposats el que fan \u00e9s destacar el rol central que no nom\u00e9s el PSC<\/strong> (si \u00e9s capa\u00e7 de jugar les seves cartes amb m\u00e9s for\u00e7a, unitat i credibilitat), sin\u00f3 totes aquelles persones que defensen solucions al voltant del federalisme, estan cridades a jugar, si estem disposats a evitar un escenari d\u2019enfrotament entre els d\u2019unes banderes, i els de les altres (per cert, totes s\u2019assemblen for\u00e7a).<\/p>\n

Mentre comptem banderes i manifestants, gran part del debat pol\u00edtic segueix desenvolupant-se com al marge de la realitat. Vegem-ne alguns exemples:<\/p>\n

1) Vivim una grav\u00edssima crisi econ\u00f2mica i social, que ha fet augmentar dr\u00e0sticament l\u2019atur i les desigualtats, de la qual sembla que \u00e9s millor que no se’n parli. Paral\u00b7lelament a aquesta (i de forma relacionada) s\u2019ha desenvolupat una crisi institucional que afecta la legitimitat de tots els poders p\u00fablics espanyols i catalans, crisi en la qual cal emmarcar la sent\u00e8ncia d\u2019un tribunal\u00a0\u00a0constitucional deslegitimitat que va considerar oport\u00fa deslegitimar al seu torn la decisi\u00f3 en refer\u00e8ndum dels catalans sobre l\u2019estatut impulsat pel president Maragall. De la crisi institucional (que inclou la corrupci\u00f3) tamb\u00e9 millor que no se’n parli.<\/p>\n

2) Les forces pol\u00edtiques majorit\u00e0ries a Catalunya pretenen aprovar una data i una pregunta per a una consulta que \u00e9s molt dif\u00edcil que compleixi amb una s\u00e8rie de criteris amplament considerats desitjables: ser legal i acordada, plantejar alternatives realitzables, donar lloc a una resposta clara, no dividir addicionalment al poble de Catalunya. Al Quebec van fer un refer\u00e8ndum al 1980, que van haver de repetir el 1995 (sembla que a la primera no es va solucionar el problema), amb el mateix resultat, i despr\u00e9s van haver de fer la llei de claretat, davant de la confusi\u00f3. Un dels guanyadors dels refer\u00e8ndums,\u00a0St\u00e9phane Dion<\/a>, va dir que havia estat una experi\u00e8ncia traum\u00e0tica i divisiva.\u00a0 Igual que el teorema de la impossibilitat d\u2019Arrow demostra matem\u00e0ticament les\u00a0dificultats de tenir regles de votaci\u00f3 que compleixin una s\u00e8rie de criteris desitjables<\/a>\u00a0(i per aix\u00f2 entre altres raons\u00a0\u00a0les nostres democr\u00e0cies s\u00f3n imperfectes i inestables), en el cas de la consulta resulta impossible sortir del laberint. Preguntar per un “estat propi” a la Uni\u00f3 Europea no \u00e9s ni clar, ni planteja una alternativa immediatament viable, ni pot ser acordat i ser legal en el marc actual. Una pregunta clara entre independ\u00e8ncia i la situaci\u00f3 actual ens dividiria artificialment (a part de no poder ser acordada). L\u2019\u00faltim invent, una pregunta a triar entre federalisme i independ\u00e8ncia (ja m\u2019agradaria, per\u00f2 fins i tot jo em preguntaria: quin federalisme? no seria millor explicar-ho amb una nova constituci\u00f3 i sotmetre aquesta a refer\u00e8ndum?), encara seria m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019acordar: per qu\u00e8 el president del govern espanyol ha d\u2019estar d\u2019acord a plantejar nom\u00e9s dues alternatives amb les quals est\u00e0 en desacord? Un refer\u00e8ndum amb tres alternatives \u00e9s quasi impossible que dongui lloc a una resposta clara,\u00a0com a assenyalat Oriol Bartomeus<\/a>. Que la immensa majoria de catalans desitgi una consulta (qui no desitja ser consultat sobre moltes coses? qui no desitja dir que s\u00ed a alguna cosa davant de la pressi\u00f3 ambiental?), no impedeix veure les enormes dificultats de la seva realitzaci\u00f3, i les poques simpaties que despertaria a la Uni\u00f3 Europea, que ja veu amb poques simpaties el refer\u00e8ndum d\u2019Esc\u00f2cia, que t\u00e9 lloc fora de la zona euro, en un estat (el Regne Unit) que no t\u00e9 Constituci\u00f3 escrita i que es planteja el proc\u00e9s de sortir de la Uni\u00f3.<\/p>\n

3) Un exemple relacionat de llunyania de la realitat \u00e9s preguntar-se per qu\u00e8 un estat membre ha de poder sortir de la Uni\u00f3, i una part d’un estat no ha de poder sortir de l’estat. A mi no em fa cap gr\u00e0cia que el Regne Unit pugui sortir de la Uni\u00f3 (entre altres raons perqu\u00e8 s\u00f3c angl\u00f2fil), per\u00f2 alg\u00fa creu que es pot avan\u00e7ar cap a una Europa m\u00e9s unida si proliferen els refer\u00e8ndums per sortir-ne i per desmembrar els estats-membre? Una altra variant del mateix \u00e9s l’expressi\u00f3 “jo vull votar”, com si a Catalunya no estigu\u00e9ssim votant cada dos per tres: dues de les tres darreres eleccions al Parlament han estat anticipades, i la darrera ja va intentar ser “plebiscit\u00e0ria”. La democr\u00e0cia \u00e9s votar, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s\u00a0deliberar<\/a>, governar, respectar les minories (coses que cada vegada practiquem menys), i bastir un marc institucional que faci\u00a0algunes coses m\u00e9s dif\u00edcils que d’altres<\/a>.<\/p>\n

4) Molts rutin\u00e0riament segueixen lamentant el poc cas que ens fan a Espanya (fins i tot alguns que no estan lluny del federalisme, per\u00f2 que s\u00f3n celebrats per autors que van arribar a dir que el PSC es trobava en una deriva feixista), ignorant la pluralitat de la societat espanyola (i les importants preses de posici\u00f3 dels principals partits i mitjans de comunicaci\u00f3 progressistes, i de persones individuals fora de l\u2019\u00e0mbit progressista), reflectida per exemple en la dada que el\u00a040% veu amb bons ulls una reforma federal<\/a>, de manera semblant a com intenten ocultar la pluralitat de la societat catalana. La grand\u00e0ria de les banderes oculta el fet evident que\u00a0no es pot resumir la realitat de Catalunya i Espanya amb dos colors<\/a>, ni tan sols amb dues nacions (Espanya i Catalunya s\u00f3n plurinacionals, cada vegada m\u00e9s pluri i cada vegada menys nacionals, potser).<\/p>\n

5) Finalment, l\u2019\u00faltim exemple de viure fora de la realitat el presenta avui l\u2019economista Jordi Gal\u00ed a El Pa\u00eds. Gal\u00ed\u00a0diu que hi ha dos escenaris, un de separaci\u00f3 amistosa, i un de separaci\u00f3 amb ruptura entre Espanya i Catalunya. I despr\u00e9s de dedicar un gran espai a la possibilitat d\u2019una soluci\u00f3 amistosa (que nom\u00e9s la deu veure ell) dedica un breu espai a considerar l\u2019altra possibilitat. \u00c9s clar, en el primer escenari, Espanya acordaria recolzar la pres\u00e8ncia de Catalunya a la UE i tot aniria sobre rodes. En el segon escenari, de forma confusa i de pressa i corrents Gal\u00ed diu que Catalunya no estaria a la UE. El Professor Gal\u00ed diu amb la boca petita all\u00f2 que un Sala i Mart\u00edn dir\u00eda sense embuts: \u201cens \u00e9s igual sortir de la UE perqu\u00e8 s\u00f3n una colla de bur\u00f2crates i la independ\u00e8ncia de Catalunya est\u00e0 per sobre de la nostra pertinen\u00e7a a la Uni\u00f3\u201d. Com ja he argumentat\u00a0en altres llocs, una Catalunya fora de la UE \u00e9s l\u2019opci\u00f3 d\u2019una dreta anti-europeista<\/a>\u00a0(i tamb\u00e9 d\u2019una\u00a0esquerra a\u00efllacionista<\/a>).<\/p>\n

Serien desitjables solucions que frenin la deriva trista de m\u00e9s i m\u00e9s amics cap a la l\u00f2gica de les banderes (la tristesa que descrivia\u00a0Stefan Zweig<\/a>\u00a0quan va esclatar la primera guerra mundial). Una nova constituci\u00f3 federal fruit d\u2019un proc\u00e9s deliberatiu, i finalment aprovada en refer\u00e8ndum \u00e9s la sortida l\u00f3gica a la situaci\u00f3 actual, la que t\u00e9 m\u00e9s\u00a0aliats europeus<\/a>, la que podria reunir m\u00e9s consensos si decidim allunyar-nos dels extrems i acostar-nos a la realitat dels fets i de les persones, que ara s\u2019amaga sota les banderes. Hi ha 19 milions d\u2019infants en risc de pobresa a Europa, 27% d\u2019aturats a Espanya, 23% a Catalunya amb 50.000 infants amb problemes de nutrici\u00f3. Aquesta \u00e9s la realitat que amaguen les banderes. Aquests s\u00f3n problemes compartits: nom\u00e9s els arregla una Europa unida que vagi resolent els seus problemes institucionals sobre la base de la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica (perdoneu que barregi conceptes, per\u00f2 \u00e9s que\u00a0jo no crec en els “eixos”<\/a>), on el debat sobre si hi ha d\u2019haver m\u00e9s o menys estats sigui totalment irrellevant.<\/p>\n

Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui ha tingut lloc una manifestaci\u00f3 a Barcelona on de nou les banderes han estat les protagonistes. En les principals imatges, una gran bandera, en aquest cas catalana i espanyola, ocultava un munt de caps. Totes les manifestacions mereixen un respecte si es desenvolupen pac\u00edficament, i aquesta no \u00e9s una excepci\u00f3. He vist el tractament …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9708","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9708"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9712,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9708\/revisions\/9712"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}