{"id":9703,"date":"2013-10-12T12:50:04","date_gmt":"2013-10-12T10:50:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9703"},"modified":"2013-10-12T12:51:19","modified_gmt":"2013-10-12T10:51:19","slug":"milagros-perez-oliva-culpables-de-ser-pobres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-culpables-de-ser-pobres\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Culpables de ser pobres"},"content":{"rendered":"

\"pobresa\"<\/a>Si \u00e9s pobre, per alguna cosa ser\u00e0.\u00a0Si li van malament les coses, \u00e9s que no s’ha esfor\u00e7at prou.\u00a0Com una pluja fina, el pensament que culpabilitza al pobre per ser pobre i\u00a0l’aturat per no trobar feina<\/a>\u00a0va calant en el discurs pol\u00edtic.\u00a0\u00c9s en realitat el revers de l’ideari del liberalisme econ\u00f2mic, que entronitza la figura de l’emprenedor com a model social i situa la competitivitat com a motor de qualsevol progr\u00e9s.\u00a0En fase de bonan\u00e7a econ\u00f2mica, especialment si est\u00e0 basada en din\u00e0miques especulatives, aquest ideari t\u00e9 una gran acceptaci\u00f3 social perqu\u00e8 sempre hi ha hist\u00f2ries d’\u00e8xit fulgurant que mostrar.\u00a0Per\u00f2 en temps de crisi, pot tornar-se f\u00e0cilment contra els pobres i els aturats, als quals es presenta com a sospitosos de ganduleria i culpables d’haver malbaratat les seves oportunitats.<\/p>\n

Encara que poques vegades s’expressa obertament, el menyspreu pels que necessiten ajuts p\u00fablics acaba aflorant.\u00a0A vegades de forma inoportuna, com li ha passat al candidat republic\u00e0\u00a0Mitt Romney.<\/a>\u00a0Suggerir que gaireb\u00e9 la meitat dels nord-americans s\u00f3n\u00a0par\u00e0sits socials<\/a>\u00a0ha arru\u00efnat la seva carrera a la presid\u00e8ncia dels Estats Units.\u00a0Altres, de manera estrident, com quan la diputada Andrea Fabra va llan\u00e7ar al Congr\u00e9s dels Diputats aquell bast\u00a0“que es fotin”<\/a>\u00a0en el moment en qu\u00e8 es debatia retallar prestacions als aturats.\u00a0I a vegades sibil\u00b7linament, com quan el diputat Josep Antoni Duran i Lleida va afirmar que mentre els pagesos catalans ho passen malament, en altres parts d’Espanya “hi ha pagesos\u00a0que poden quedar-se al bar de la pla\u00e7a<\/a>\u00a0i continuen cobrant”.<\/p>\n

Aquestes paraules no s\u00f3n innocents.\u00a0“El relat que es fa del que passa \u00e9s determinant perqu\u00e8 contribueix a construir el marc conceptual que servir\u00e0 de refer\u00e8ncia a l’hora de valorar el que passa”, explica Montserrat Ribas, professora de la\u00a0Universitat Pompeu Fabra<\/a>\u00a0i coordinadora del grup de recerca sobre Estudis del Discurs.\u00a0Si en aquest relat s’introdueix la idea que els aturats i els pobres s\u00f3n par\u00e0sits, \u00e9s presumible que quan es decideixin retallades en les prestacions, aquests no trobin resist\u00e8ncia entre els que no pateixen aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

El socioling\u00fcista George Lakoff, autor del llibre\u00a0No pensis en un elefant,<\/em>\u00a0ha definit el paper d’aquests marcs conceptuals en la conformaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica.\u00a0Quan la ideologia conservadora, afirma Lakoff, utilitza per exemple l’expressi\u00f3 “cal alleugerir la c\u00e0rrega impositiva”, el marc conceptual en qu\u00e8 s’inscriu implica una visi\u00f3 dels impostos com una cosa que estreny, que oprimeix la societat.\u00a0De la mateixa manera, quan Mitt Romney es refereix a “aquest 47% de la poblaci\u00f3 nord-americana que no paga impostos i dep\u00e8n de les Ajudes de l’Estat”, que se sent “v\u00edctima” i es “creu amb dret a rebre atenci\u00f3 m\u00e8dica, menjar o habitatge”, est\u00e0 dient que ni \u00e9s v\u00edctima ni t\u00e9 dret a aquestes ajudes.\u00a0Aquesta idea forma part d’un marc ideol\u00f2gic segons el qual, cadasc\u00fa ha de espavilar i si alg\u00fa \u00e9s pobre o fracassa, \u00e9s per culpa seva.\u00a0Alguna cosa haur\u00e0 fet malament.\u00a0En aquest marc conceptual, els poders se senten legitimats per abandonar a la seva sort als desfavorits.<\/p>\n

Tot discurs pol\u00edtic t\u00e9 un marc conceptual de refer\u00e8ncia.\u00a0Tamb\u00e9 el de la crisi.\u00a0Montserrat Ribas ha observat que el relat que es fa de la crisi est\u00e0 orientat a neutralitzar qualsevol resist\u00e8ncia a les mesures que s’apliquen.\u00a0“El relat hegem\u00f2nic presenta la crisi com una cat\u00e0strofe natural, que ha passat per una s\u00e8rie de forces que no podem controlar i que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies greus per a tots.\u00a0Com en les cat\u00e0strofes, cal resignar-se, acceptar els sacrificis i col\u00b7laborar per sortir-ne”.<\/p>\n

Amb aquest enfocament, la crisi no t\u00e9 responsables, ni es considera important determinar com es reparteixen les seves c\u00e0rregues.\u00a0Un cop instaurat aquest discurs, que q\u00fcestionen les pol\u00edtiques d’ajust i es resisteixen als sacrificis s\u00f3n dolents ciutadans, com va suggerir Rajoy a Nova York a enaltir\u00a0“la majoria d’espanyols que no es manifesta,<\/a>\u00a0que no surt a les portades de premsa”, en refer\u00e8ncia a les protestes de la pla\u00e7a de Neptuno de Madrid.<\/p>\n

Montserrat Ribas convida a imaginar qu\u00e8 passaria si en lloc del “relat de la cat\u00e0strofe” s’impos\u00e9s “el relat de l’estafa”.\u00a0Estar\u00edem buscant als responsables del que ha passat, els estar\u00edem exigint responsabilitats pol\u00edtiques i penals, i exigir\u00edem canvis radicals en la regulaci\u00f3 del sistema financer per evitar que torni a repetir-se.\u00a0“En aquest relat, el paper del ciutad\u00e0 \u00e9s totalment diferent.No \u00e9s de passivitat i resignaci\u00f3, sin\u00f3 d’exig\u00e8ncia i reforma”, assenyala.<\/p>\n

I encara hi ha un tercer relat possible: el de la crisi com a “cop d’Estat del capitalisme”.\u00a0En aquest relat, la recessi\u00f3 \u00e9s utilitzada per limitar la democr\u00e0cia i imposar un sistema autoritari que permeti sotmetre a tota la poblaci\u00f3 als dictats del poder econ\u00f2mic, en benefici d’aquest.<\/p>\n

De moment, el relat de la crisi com estafa pugna per obrir-se pas des de la pla\u00e7a de Neptuno de Madrid i des dels f\u00f2rums socials oberts a la calor del moviment del 15-M.\u00a0Per\u00f2 en el discurs oficial el que predomina \u00e9s el de la crisi com a cat\u00e0strofe.<\/p>\n

La culpabilitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes apareix, en aquest context, com un mecanisme de legitimaci\u00f3 de les retallades socials.\u00a0En la presentaci\u00f3 del pla Prepara, la ministra de Treball, F\u00e1tima B\u00e1\u00f1ez, va insistir que s’anaven a aplicar\u00a0mesures contra els aturats que no volguessin acceptar una feina,<\/a>\u00a0com si els aturats espanyols rebessin moltes ofertes d’ocupaci\u00f3.\u00a0B\u00e1\u00f1ez va justificar els nous criteris de concessi\u00f3 de l’ajuda de 430 euros en la necessitat de fer-la m\u00e9s equitativa i evitar abusos. Per justificar-ho, va declarar sentir-se “insultada” en saber que hi havia “llars que ingressen 8.000 euros, en qu\u00e8 un marrec rep una paga de 400 per no fer res”.\u00a0D’entrada, llars en qu\u00e8 entren 8.000 euros al mes no n’hi ha tants com per posar-los com a paradigma, per\u00f2 el que en realitat la ministra encobria amb aquesta ret\u00f2rica era una dr\u00e0stica retallada en les ajudes, que a partir d’ara nom\u00e9s podran cobrar els qui estiguin pr\u00e0cticament a la vora de la indig\u00e8ncia.<\/p>\n

La vicepresidenta Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda va anunciar tamb\u00e9 que els aturats que reben una prestaci\u00f3 podran ser requerits per a realitzar\u00a0treballs comunitaris,<\/a>\u00a0com netejar boscos, i que si es neguen, se’ls podr\u00e0 retirar el subsidi.\u00a0“En realitat, anunciava una cosa que ja existeix. Els treballs de col\u00b7laboraci\u00f3 social estan regulats des de 1994.\u00a0Entre 4.000 i 6.000 aturats realitzen aquest tipus de col\u00b7laboracions i si no hi ha m\u00e9s \u00e9s perqu\u00e8 les administracions han d’aportar la difer\u00e8ncia fins al salari m\u00ednim interprofessional, i no tenen diners”, explica Paloma L\u00f3pez, secret\u00e0ria d’Ocupaci\u00f3 de\u00a0CCOO.<\/a>\u00a0“\u00c9s curi\u00f3s que quan la pobresa ha escalat dos punts en un any i hi ha 1.737.000 llars en qu\u00e8 tots els membres estan a l’atur, s’insisteixi tant en la idea que els aturats no fan prou esfor\u00e7 per poder treballar “, afegeix.\u00a0“Amb aquest discurs, les v\u00edctimes de la crisi es troben doblement penalitzades: a m\u00e9s de perdre la feina, s\u00f3n sospitosos de voler viure a costa dels altres”.<\/p>\n

Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovaci\u00f3 Social d’\u00a0Esade,<\/a>\u00a0subratlla que la crisi ha augmentat la pobresa, per\u00f2 molts dels actuals pobres ja estaven en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social abans que esclat\u00e9s.\u00a0En la fase de m\u00e0xim creixement Espanya seguia tenint un atur estructural del 8%.\u00a0“El 2007, el 18% de la poblaci\u00f3 es trobava sota el llindar de la pobresa.\u00a0Ara aquest percentatge \u00e9s del 22% i el que ha passat \u00e9s que els que ja eren pobres, estan molt pitjor”.\u00a0Durant la crisi han augmentat les difer\u00e8ncies socials.\u00a0“El 2007, la difer\u00e8ncia del PIB per c\u00e0pita mitj\u00e0 del 20% dels m\u00e9s rics era 5,3 vegades m\u00e9s gran que el del 20% m\u00e9s pobre, ara \u00e9s 6,9 vegades m\u00e9s gran”, assenyala Carreras.<\/p>\n

Hi ha doncs m\u00e9s pobres que a m\u00e9s estan pitjor i tenen menys possibilitats de sortir del forat.\u00a0Perqu\u00e8 just quan m\u00e9s es necessiten, la crisi est\u00e0 erosionant tamb\u00e9 les pol\u00edtiques d’inserci\u00f3 social.\u00a0Aix\u00ed ho confirma Nacho Sequeira, director de la\u00a0Fundaci\u00f3 \u00c8xit,<\/a>\u00a0una entitat creada a Barcelona per facilitar la inserci\u00f3 laboral de joves de 16 a 21 anys amb un perfil de frac\u00e0s escolar.\u00a0“Els alumnes amb m\u00e9s dificultats poden tirar endavant si tenen un acompanyament adequat.\u00a0Per\u00f2 en un moment en qu\u00e8 hi ha \u00edndexs d’atur tan alt, les empreses demanden un tipus de treballador que coincideix amb el perfil considerat d’\u00e8xit.\u00a0Els joves menys formats o que necessiten un proc\u00e9s de preparaci\u00f3 m\u00e9s llarg, tenen ara menys possibilitats”, assenyala.\u00a0“S’est\u00e0 desmuntant el discurs de la promoci\u00f3 social”, corrobora Isidro Rodr\u00edguez, director de l’Fundaci\u00f3 Secretariat Gitano.<\/a>\u00a0“Veure que hi ha gent de classe mitjana que\u00a0ha d’acudir a C\u00e0ritas<\/a>\u00a0o als menjadors socials causa molta alarma. Tothom tem trobar-se en aquesta situaci\u00f3 i accepta amb naturalitat que es destinin els recursos als casos extrems.\u00a0S’est\u00e0 instaurant un discurs de la urg\u00e8ncia en qu\u00e8, com tot est\u00e0 molt malament i cal atendre el m\u00e9s urgent, els programes d’inserci\u00f3 social queden relegats “.<\/p>\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s bastant previsible: els que estan en aquests programes passaran a engrossir en poc temps les llistes dels que tenen necessitats perempt\u00f2ries i han d’acudir a C\u00e0ritas.\u00a0“La crisi pot suposar una marxa enrere de diverses d\u00e8cades en les pol\u00edtiques d’inserci\u00f3 social”, adverteix Isidro Rodr\u00edguez.<\/p>\n

Aquestes pol\u00edtiques no nom\u00e9s s\u00f3n necess\u00e0ries, tamb\u00e9 s\u00f3n econ\u00f2micament rendibles.\u00a0Quan a Fran\u00e7a es va produir la crisi dels campaments gitanos, tota Europa va mirar cap a Espanya.\u00a0En els \u00faltims 30 anys, les condicions de vida dels gitanos espanyols han millorat de manera espectacular.\u00a0“L’\u00e8xit es deu a dos factors: el nostre tard\u00e0 Estat de benestar ha estat inclusiu amb els gitanos; han pogut beneficiar-se de pol\u00edtiques d’acc\u00e9s a l’habitatge, l’educaci\u00f3 i la salut.\u00a0Per\u00f2 a m\u00e9s s’han aplicat programes espec\u00edfics d’acompanyament educatiu, de reallotjament o d’integraci\u00f3 en el mercat laboral”, assenyala Isidro Rodr\u00edguez.\u00a0El resultat \u00e9s que ara tots els nens gitanos acaben almenys l’ensenyament primari, i l’objectiu ara \u00e9s que tamb\u00e9 acabin la secund\u00e0ria.\u00a0I si el 1978, el 75% de les fam\u00edlies gitanes estaven instal\u00b7lades en infrahabitatges, en 2007 aquest percentatge s’havia redu\u00eft al 12%.\u00a0I les que viuen en barraques, fins al 4%.\u00a0Aquestes xifres mostren que la inserci\u00f3 \u00e9s possible.\u00a0Que anar a l’escola i viure en barris normalitzats obre oportunitats i no nom\u00e9s ells, sin\u00f3 tot el pa\u00eds en surt beneficiat.\u00a0Els programes d’acompanyament permeten que l’horitz\u00f3 d’un jove gitano no sigui ja la ferralla o el mercat ambulant.<\/p>\n

Per\u00f2 el pressupost de la fundaci\u00f3 Secretariat Gitano per 2013, de 17 milions d’euros, \u00e9s un 20% inferior al d’enguany i es mant\u00e9 gr\u00e0cies a que el 60% dels seus fons procedeixen de la Uni\u00f3 Europea.\u00a0“S’est\u00e0 aprofitant la crisi per deslegitimar aquest tipus de programes”, diu el seu director.<\/p>\n

Per\u00f2 la pobresa no nom\u00e9s es nodreix de col\u00b7lectius en risc d’exclusi\u00f3. Hi ha tamb\u00e9 nous perfils de pobres que viuen la seva situaci\u00f3 de precarietat amb una gran angoixa ja que s\u00f3n persones preparades que van forjar les seves expectatives en els anys de bonan\u00e7a.\u00a0Qui s\u00f3n aquests nous pobres?\u00a0S\u00f3n aquells per als quals l’ascensor social, en lloc de pujar, est\u00e0 baixant.\u00a0El discurs oficial no els tracta com a tals, per\u00f2 Montserrat Ribas assenyala dos exemples: “Aquests joves professors associats de la universitat que s’han quedat sense feina per les retallades, o aquells que s’han quedat cobrant 500 euros al mes.\u00a0Tamb\u00e9 podria incloure a molts dels investigadors que treballen amb una pla\u00e7a Ram\u00f3n i Cajal”.\u00a0Estem parlant de joves cient\u00edfics que han fet una tesi doctoral a l’estranger i fan recerca de primera l\u00ednia.\u00a0No \u00e9s que fossin uns potentats de la ci\u00e8ncia, per\u00f2 si a un sou de 1.100 euros al mes se li retalla el 25%, el que queda f\u00e0cilment cau per sota dels \u00edndexs de pobresa.\u00a0Aquests talents empobrits veuen amb estupor que no hi ha diners per a la investigaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que n’hi ha per rescatar la banca.<\/p>\n

S’ha repetit que per triomfar a la vida s’ha de ser emprenedor, estar molt preparat i ser competitiu.\u00a0Per\u00f2, com apunta Ignasi Carreras, no tothom t\u00e9 un perfil emprenedor, no tothom ha de fer un negoci i per molt actiu que alg\u00fa sigui, si tanquen les empreses i es destrueix ocupaci\u00f3, \u00e9s molt dif\u00edcil trobar feina.\u00a0En aquest context, la idea que nom\u00e9s els millors sortiran endavant i que els que queden relegats \u00e9s perqu\u00e8 no valen o no s’esforcen est\u00e0 tenint efectes psicol\u00f2gics devastadors en els molts joves que s’estavellen una i altra vegada contra la realitat d’un mercat laboral en caiguda lliure.<\/p>\n

El mateix marc conceptual que permet culpabilitzar als pobres i als aturats \u00e9s el que opera en els pa\u00efsos del nord contra els del sud.\u00a0El discurs culpabilitzador genera angoixa, per\u00f2 tamb\u00e9 insolidaritat.\u00a0I obre la porta a una nova ignom\u00ednia: la compet\u00e8ncia ferotge entre els mateixos pobres pels escassos recursos disponibles.\u00a0“No vull ser apocal\u00edptic, per\u00f2 el pitjor que ens pot passar \u00e9s que despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica vingui la crisi social”, afirma Isidre Rodr\u00edguez.\u00a0“Els pa\u00efsos que millor resisteixen la crisi s\u00f3n aquells que tenen un Estat de benestar m\u00e9s s\u00f2lid i una societat civil forta i cohesionada.\u00a0No podem passar de l’Estat de benestar a l’Estat de benefic\u00e8ncia “, conclou Carreras.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si \u00e9s pobre, per alguna cosa ser\u00e0.\u00a0Si li van malament les coses, \u00e9s que no s’ha esfor\u00e7at prou.\u00a0Com una pluja fina, el pensament que culpabilitza al pobre per ser pobre i\u00a0l’aturat per no trobar feina\u00a0va calant en el discurs pol\u00edtic.\u00a0\u00c9s en realitat el revers de l’ideari del liberalisme econ\u00f2mic, que entronitza la figura de l’emprenedor …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9703","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9703","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9703"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9703\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9707,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9703\/revisions\/9707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9703"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9703"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9703"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}