{"id":9686,"date":"2013-10-09T09:16:14","date_gmt":"2013-10-09T07:16:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9686"},"modified":"2013-10-09T09:16:34","modified_gmt":"2013-10-09T07:16:34","slug":"arseni-gibert-quatre-preguntes-al-m-h-president-artur-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-quatre-preguntes-al-m-h-president-artur-mas\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: Quatre preguntes al M. H. President Artur Mas"},"content":{"rendered":"

\"carta\"<\/a>Molt Honorable President,<\/p>\n

Contextualitzar amb un cert rigor les preguntes, exigiria un pre\u00e0mbul m\u00e9s llarg, per\u00f2 crec que aquest \u2013breu- \u00e9s suficient per justificar la seva formulaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s evident que la disconformitat amb el model d\u2019encaix de Catalunya a l\u2019estat espanyol ha crescut vertiginosament en els darrers anys i s\u2019ha concretat, principalment, en independentisme popular. Tot i aix\u00ed, no sabem exactament quants catalans s\u2019avenen o es podrien avenir a contemplar altres eventuals solucions d\u2019encaix, quants se senten avui independentistes ni, tampoc, coneixem les possibles difer\u00e8ncies entre aquest sentiment i la seva traducci\u00f3 en vots en un refer\u00e8ndum decisori posterior a un debat adequat. Les dues espectaculars manifestacions populars de les dues darreres diades no s\u00f3n, \u00f2bviament, un\u00a0 comptatge prec\u00eds de tot aix\u00f2 per\u00f2 imposen com a imprescindible fer aquest comptatge mitjan\u00e7ant una consulta ben plantejada per tal de poder aclarir aquests dubtes. Nom\u00e9s el nacionalisme espanyol nega aquesta necessitat i el nacionalisme catal\u00e0\u00a0 (que no \u00e9s tot el catalanisme pol\u00edtic, crec que som bastants els catalanistes que si el nacionalisme espanyol ens hi segueix abocant podem ser o esdevenir independentistes per\u00f2 mai ens reclamarem del nacionalisme) sembla voler simplificar massa aquesta consulta at\u00e8s que fer-la entre les opcions \u201cindepend\u00e8ncia\u201d i \u201cseguir com estem\u201d (\u00e9s l\u00f2gic que aquesta sigui la pregunta que volen fer els que, ja fa anys o m\u00e9s recentment, han descartat qualsevol alternativa, cas, entre d\u2019altres, del vostre soci ERC), \u00e9s a dir, o caixa o faixa, \u00a0seria palesament fal\u00b7la\u00e7 perqu\u00e8 gaireb\u00e9 ning\u00fa no vol seguir com estem ni, tampoc, tothom creu que la independ\u00e8ncia sigui la \u00fanica ni la millor soluci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 per contextualitzar les preguntes que pretenc formular-vos, President, no em cal avaluar o comentar, ara, tots els aspectes del proc\u00e9s que estem vivint. Ja m\u2019hi estendr\u00e9 en un parell de\u00a0post<\/i>m\u00e9s en aquest mateix bloc. Faig les preguntes nom\u00e9s per tenir m\u00e9s elements de judici en la formaci\u00f3 del meu capteniment davant una consulta que \u2013sembla- es produir\u00e0 d\u2019una o altra forma. I tot i que us les adre\u00e7o directament a vos, les faig extensives a tots els m\u00e9s entusiastes partidaris de la independ\u00e8ncia. M\u2019interessen totes les opinions i respostes,\u00a0 millor si s\u00f3n p\u00fabliques, aix\u00ed podran ser tamb\u00e9 \u00fatils per a d\u2019altres catalans que, com jo mateix, se sentin superats pels esdeveniments, confusos, indecisos i inquiets.<\/p>\n

Primera pregunta<\/b><\/p>\n

President Mas, trobeu preferible una Catalunya plural o que tots els catalans i catalanes siguin sobiranistes i\/o independentistes?<\/i><\/b><\/p>\n

Atenent a les vostres constants invocacions a un proc\u00e9s escrupolosament democr\u00e0tic, la resposta sembla \u00f2bvia, no en va la pluralitat \u00e9s el tret m\u00e9s consubstancial de tots amb la Democr\u00e0cia. La unanimitat o l\u2019aparen\u00e7a d\u2019unanimitat sobre coses m\u00ednimament complexes nom\u00e9s \u00e9s possible en casos d\u2019extrem gregarisme col\u00b7lectiu derivat o be d\u2019una enorme i negativa mutaci\u00f3 de la condici\u00f3 humana que no s\u2019ha produ\u00eft, o be de potents condicionants directes o ambientals, expl\u00edcits o impl\u00edcits, instrumentats o espontanis, una situaci\u00f3 que sortosament no es pot dir que es doni a Catalunya per\u00f2 que quan es dona -on sigui- \u00e9s radicalment incompatible amb la Democr\u00e0cia.<\/p>\n

En d\u2019altres moments ja havia tingut alguna lleugera percepci\u00f3 inquietant de diferents proced\u00e8ncies per\u00f2 si us faig la pregunta \u00e9s, sobretot, perqu\u00e8 en la vostra intervenci\u00f3 del dia 25 al Parlament, v\u00e0reu dir:\u00a0Fa quinze dies una gran part del poble catal\u00e0\u00a0va entrella\u00e7ar-se les mans per reclamar la independ\u00e8ncia de Catalunya. De Nord a Sud, de Sud a Nord,\u00a0persones vingudes de tot Catalunya, de totes les edats, de parles diverses, de sensibilitats pol\u00edtiques ben plurals,amb traject\u00f2ries i vides ben diferents,\u00a0varen donar-se la m\u00e0 en una gran manifestaci\u00f3 de dignitat per Catalunya. En cada baula d\u2019aquella cadena,\u00a0en cada m\u00e0 hi havia una part de la dignitat del nostre pa\u00eds.<\/i>\u00a0Pocs dies despr\u00e9s, tot inaugurant la nova seu del Col\u00b7legi d\u2019Economistes\u00a0vareu instar les elits catalanes a implicar-se en el proc\u00e9s sobiranista. Podria citar m\u00e9s exemples d\u2019aquest tipus per\u00f2 em sembla que no cal.<\/p>\n

El subratllat \u00e9s meu i crec que permet interpretar d\u2019una banda que la dignitat del nostre poble l\u2019expressen i representen les persones (plurals i diferents en altres aspectes, aix\u00f2 si)\u00a0que hi eren per reclamar la independ\u00e8ncia de Catalunya<\/b>. Si, ja ho se, els altres, els que no hi \u00e9rem, ja tindrem el dret democr\u00e0tic a votar el que vulguem quan toqui per\u00f2 segons vos, President, quedem exclosos de representar aquesta dignitat? I, d\u2019altra banda, no s\u00f3n les persones que formen les elits d\u2019un pa\u00eds les que amb m\u00e9s motiu encara que el com\u00fa dels ciutadans, han de pensar pel seu compte, \u00e9s a dir, han de reflectir m\u00e9s que ning\u00fa la pluralitat?<\/p>\n

President, la pregunta em sembla important, compreneu que necessitem saber com hem d\u2019interpretar les vostres paraules quan no ens semblen prou clares.<\/p>\n

Segona pregunta<\/b><\/p>\n

President Mas, creieu que esteu propiciant de la forma millor possible un debat p\u00fablic ser\u00e9, reflexiu, madur, informat i capa\u00e7 d\u2019avaluar les dificultats, els avantatges i els inconvenients, tal com em fa l\u2019efecte que convindria per decidir sobre un proc\u00e9s tan complex com l\u2019endegat?<\/i><\/b><\/p>\n

Us haig de dir amb franquesa que a mi em sembla que no. De cap manera us estic\u00a0 demanant neutralitat, ans el contrari, com a l\u00edder principal del proc\u00e9s, teniu no nom\u00e9s al dret sin\u00f3 sobretot la obligaci\u00f3 de transmetre clarament als ciutadans de Catalunya quin \u00e9s el vostre prop\u00f2sit, el vostre objectiu, el vostre capteniment. Per\u00f2 al meu parer ho haur\u00edeu \u00a0de fer\u00a0 amb el m\u00e0xim rigor, sense eufemismes sem\u00e0ntics, sense mitges veritats ni esbiaixades lectures de la hist\u00f2ria, sense crear, ni que sigui impl\u00edcitament, expectatives d\u2019un resultat exageradament esplendor\u00f3s o que el cam\u00ed que traceu sigui f\u00e0cil i r\u00e0pid. Ja s\u00e9 que els adversaris, \u00e9s a dir, el nacionalisme espanyol, s\u00f3n molt prepotents i tramposos, que fan joc brut. Per\u00f2 aix\u00f2 no justifica voler-ho contrarestar amb armes que siguin, ni de lluny, d\u2019aquest mateix tipus.<\/p>\n

President, disculpeu la gosadia, per\u00f2 potser, haur\u00edeu\u00a0 de frenar l\u2019exc\u00e9s de zel i procurar corregir el llenguatge, potser subconscient, d\u2019alguns seguidors massa adelerats, dels vostres aduladors p\u00fablics en columnes d\u2019opini\u00f3, dels mitjans p\u00fablics de comunicaci\u00f3 i, tamb\u00e9, d\u2019algun dels vostres col\u00b7laboradors m\u00e9s rellevants, propers i visibles.<\/p>\n

Tercera pregunta<\/b><\/p>\n

President Mas, no us sembla que convindria precisar, clar i catal\u00e0, qu\u00e8 \u00e9s el \u201cdret a decidir\u201d, qui n\u2019\u00e9s titular i com es pot exercir sense risc de discriminaci\u00f3?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n

Em permeto suposar que estareu d\u2019acord en que els drets pol\u00edtics pertanyen als individus tot i que, en determinats sup\u00f2sits i condicions pautades, els poden exercir \u00a0col\u00b7lectivament, per\u00f2 no pertanyen a ens abstractes ni, encara menys, a territoris geogr\u00e0fics. Si \u00e9s aix\u00ed, jo acceptar\u00e9 com a contrapartida que dir coses com\u00a0Catalunya vol, pensa opina, diu, te dret, rep, paga etc.,\u00a0<\/i>malgrat ser totalment inexacte, \u00a0\u00e9s acceptable com a figura ret\u00f2rica d\u2019\u00fas habitual si \u00e9s refereix impl\u00edcitament als seus ciutadans i a les seves expressions col\u00b7lectives\u00a0 democr\u00e0ticament contrastades.<\/p>\n

El vessant principal d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3 coincideix probablement amb el punt m\u00e9s d\u00e8bil del disseny de la dita transici\u00f3 nacional que esteu liderant i que no \u00e9s altre que la necessitat de reconeixement internacional, tant del \u201cdret a decidir\u201d (un eufemisme, amable per tal que sigui m\u00e9s dif\u00edcil oposar-s\u2019hi, de dret a una sobirania segregada d\u2019una altra\u00a0 m\u00e9s \u00e0mplia i ja reconeguda per la comunitat internacional) com de la pr\u00f2pia decisi\u00f3 si aquesta tamb\u00e9 requereix aquest reconeixement, sense el qual tot plegat podria acabar essent fum o paper mullat. Per\u00f2 no \u00e9s ni d\u2019aquesta dificultat objectiva ni de la qualitat general del disseny del proc\u00e9s del que vull parlar ara, ho penso fer i ho reservo per un segon text que ja tinc mig embastat.<\/p>\n

Ara em vull referir tan sols a un aspecte, el risc de discriminaci\u00f3 entre titulars del dret a decidir, un risc que molts i potser tamb\u00e9 vos, probablement considereu menor per\u00f2 que jo veig com a for\u00e7a rellevant i que m\u2019angunieja un xic. Un vessant que obliga a dues preguntes derivades:<\/p>\n

La primera relacionada amb el dret a decidir dels que, avui per avui, no estem d\u2019acord amb haver de triar nom\u00e9s entre independ\u00e8ncia o quedar-nos com estem. No \u00e9s important si som molts o pocs, tot i que pel que llegeixo, sembla en n\u2019hi ha entre les vostres pr\u00f2pies files i no nom\u00e9s a UDC. Potser haur\u00edeu de tenir en compte que podem percebre com a discriminat el nostre dret a decidir segons com sigui la consulta.<\/p>\n

La segona pregunta, curiosament no ha aparegut fins ara gens, o gaire, en el prof\u00fas per\u00f2 polaritzat escenari d\u2019opinions: \u00c9s el Principat (un territori amb uns l\u00edmits de matriu medieval, consolidat principalment per la divisi\u00f3 administrativa espanyola primer en prov\u00edncies i posteriorment en comunitats aut\u00f2nomes) l\u2019expressi\u00f3 genu\u00efna de la naci\u00f3 catalana? Dit d\u2019una altra manera, la sobirania i la eventual independ\u00e8ncia objecte de decisi\u00f3, es concreta en l\u2019\u00e0mbit del que avui \u00e9s, administrativament, la Comunitat Aut\u00f2noma de Catalunya (cap problema en dir-ne Catalunya per abreujar) i els seus ciutadans de dret, \u00e9s a dir d\u2019una part \u2013la m\u00e9s gran, aix\u00f2 si, en demografia i en territori- de la naci\u00f3 catalana. I la resta? Ja conec la resposta est\u00e0ndard al meu neguit: la resta de pa\u00efsos catalans tamb\u00e9 han de decidir lliurement si es volen emancipar\u00a0 dels seus respectius estats i si es volen confederar, o no, amb nosaltres.<\/p>\n

El problema \u00e9s que aquesta resposta no m\u2019assossega, la trobo tamb\u00e9 discriminat\u00f2ria. Tenen un ciutad\u00e0 d\u2019Ulldecona, de Sort o de Port-Bou m\u00e9s \u201cdret a decidir\u201d que un de Vinar\u00f2s, de Fraga, de Cotlliure, o de S\u00f3ller, o de X\u00e0tiva, o de Ferreries, si tots tenen un sentiment igual o semblant de pertinen\u00e7a a la naci\u00f3 catalana? \u00c9s acceptable que en funci\u00f3 de situacions pr\u00e8vies diferents uns puguin decidir i altres no o, cas que puguin, fer-ho per\u00f2 amb resultats democr\u00e0tics potser de signe contrari? Tenen m\u00e9s drets els ciutadans censats a la Catalunya administrativa que viuen fora que els que han nascut i viuen en territoris que consideren vinculats a la naci\u00f3 catalana que identifiquen com la seva?<\/p>\n

No \u00e9s aix\u00f2 un exemple clar de posar la naci\u00f3 (o pitjor encara: una part de la naci\u00f3 o fins i tot el territori f\u00edsic que suposadament l\u2019encarna), per davant dels individus que la conformen, tots ells titulars d\u2019un id\u00e8ntic \u201cdret a decidir\u201d? No hi tendeixen sempre, poc o molt, els nacionalismes a fer aquest error antiliberal de preemin\u00e8ncia de la naci\u00f3 sobre l\u2019individu? Jo diria que si i que, tot i que sortosament no \u00e9s, al menys fins ara, el cas de Catalunya, a vegades els nacionalismes ho fan fins i tot en grau de patologia col\u00b7lectiva. I per aix\u00f2 no hi ha vacunes preventives, cal molta auto vigil\u00e0ncia.<\/p>\n

President, m\u2019agradaria molt con\u00e8ixer el vostre capteniment i previsions per garantir l\u2019aplicaci\u00f3 equitativa en l\u2019exercici de drets individuals a tots els membres de la naci\u00f3 catalana o, si \u00e9s el cas, la vostra justificaci\u00f3 expl\u00edcita de la ren\u00fancia a garantir-ho.<\/p>\n

Quarta pregunta<\/b><\/p>\n

President Mas, em podr\u00edeu fer arribar alguns indicis que permetin confiar en que una Catalunya independent estar\u00e0 ben governada?<\/i><\/b><\/p>\n

Us haig de confessar que a mi em costa detectar-los malgrat que m\u2019hi esfor\u00e7o. Tots els governs han fet i fan coses be i coses malament. Per\u00f2 no em refereixo nom\u00e9s ni principalment a l\u2019acci\u00f3 de govern del dia a dia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a aspectes determinants del futur que depenen de diferents agents (incl\u00f2s naturalment el Govern) en els \u00e0mbits social, econ\u00f2mic, cultural i pol\u00edtic.<\/p>\n