{"id":9643,"date":"2013-10-02T12:00:16","date_gmt":"2013-10-02T10:00:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9643"},"modified":"2013-10-02T12:01:46","modified_gmt":"2013-10-02T10:01:46","slug":"marina-geli-la-unitat-del-catalanisme-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marina-geli-la-unitat-del-catalanisme-politic\/","title":{"rendered":"Marina Geli: La unitat del catalanisme pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8730\" rel=\"attachment wp-att-8730\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8730\" alt=\"units\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/units-300x201.jpg\" width=\"300\" height=\"201\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/units-300x201.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/units.jpg 500w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El debat de pol\u00edtica general d&#8217;enguany ha posat en escena els reptes de Catalunya: la pobresa i la precarietat social; la fragilitat dels serveis p\u00fablics (sanitaris, educatius, el foment a l&#8217;autonomia personal i el suport a la depend\u00e8ncia; les pensions i la renda m\u00ednima garantida); el model econ\u00f2mic molt depenent de les exportacions i del turisme; el debat energ\u00e8tic, la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica i com fer possible la consulta.<\/p>\n<p>Si fem una an\u00e0lisi del que s&#8217;ha publicat, sembla que els parlamentaris debatem en exclusiva a l&#8217;entorn del dret a decidir. La proximitat de la diada hi ajuda.<\/p>\n<p>Per\u00f2 voldria fer la meva radiografia de l&#8217;\u00faltim ple de pol\u00edtica general a prop\u00f2sit de la q\u00fcesti\u00f3 nacional. Vull fer algunes reflexions i propostes, expressant dubtes en obert.<\/p>\n<p>El discurs del president <strong>Mas<\/strong> va ser clarament rupturista amb Espanya, independentista i, per tant, aliat amb <strong>ERC<\/strong> i amb el seu president, <strong>Oriol<\/strong> <strong>Junqueras<\/strong>, i amb la <strong>CUP<\/strong> (encara que la geografia final per a ells fos els Pa\u00efsos Catalans). Hi ha qui ja parla de la Converg\u00e8ncia Republicana de Catalunya. Podr\u00edem dir, doncs, que 74 diputats s\u00f3n clarament independentistes? Les declaracions recents \u2013les paraules fermes de Duran i Lleida, malgrat el mutisme i la disciplina parlament\u00e0ria interna d&#8217;Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, i d&#8217;alguns diputats de Converg\u00e8ncia que, en privat, afirmen que estem posant el carro davant dels bous\u2013 ens indiquen que a <strong>CiU<\/strong> hi ha diversitat m\u00e9s enll\u00e0 de la unitat que exemplificava el discurs de Mas.<\/p>\n<p>El <strong>PSC<\/strong> i <strong>IC<\/strong>&#8211;<strong>EUiA<\/strong> (33 diputats), que estan a favor del dret a decidir, proposen federalisme o estatus propi per\u00f2 reconeixen que en les seves bases electorals, i als c\u00e0rrecs electes, hi ha diversitat en l&#8217;eix nacional.<\/p>\n<p>I finalment <strong>Ciutadans<\/strong> i el <strong>PP<\/strong> (28 diputats, que representen el 20% dels votants en les darreres eleccions catalanes) defensen l&#8217;unionisme i estan en contra del refer\u00e8ndum.<\/p>\n<p>Si fem l&#8217;an\u00e0lisi dels diputats que estan a favor de la consulta \u2013atenent als programes electorals de les darreres eleccions, la resoluci\u00f3 aprovada el mes de mar\u00e7 passat i la comissi\u00f3 parlament\u00e0ria\u2013 hem d&#8217;afirmar que 107 diputats, el 80% de la cambra (CiU, ERC, PSC, IC-EUiA, CUP, que entre tots van rebre m\u00e9s de 2,6 milions de vots, un 72% del votants de les auton\u00f2miques de 2012) estan a favor del dret a decidir. S\u00f3n dades coincidents amb el que diuen les enquestes per\u00f2 vam tornar a escap\u00e7ar aquesta \u00e0mplia majoria per una altra de 84 diputats \u2013el 62% de l&#8217;hemicicle: CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP (sense el PSC), que representen el 58% del vots, 2,1 milions de persones, menys plurals territorial i socialment\u2013 en una segona resoluci\u00f3 que posa data pel 2014 i trasllada immediatament el debat al Congr\u00e9s, sense donar temps a la comissi\u00f3 del Parlament i sense voluntat de voler fer pedagogia a Catalunya cap endins, a Espanya, i a Europa.<\/p>\n<p>La proposta a l&#8217;entorn del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, liderada per l&#8217;expresident del Parlament Joan Rigol i aprovada per m\u00e9s de 800 entitats (sindicats, organitzacions empresarials, entitats del tercer sector, associacions ve\u00efnals, culturals, de professionals, esportives, generacionals, municipals, etc\u00e8tera) era la que considero que calia haver aprovat en exclusivitat en aquest ple per donar un mandat clar a la comissi\u00f3 parlament\u00e0ria, amb la finalitat de treballar al voltant de les bases legals, l&#8217;estrat\u00e8gia d&#8217;acords, la pregunta, les respostes i el calendari de la consulta. Tal com diu l&#8217;ess\u00e8ncia del pacte, \u201cTothom \u00e9s necessari per donar suport a l&#8217;expressi\u00f3 democr\u00e0tica del dret a decidir\u201d.<\/p>\n<p>A la vida no es pot devaluar l&#8217;esfor\u00e7 de suma, d&#8217;agregaci\u00f3 pol\u00edtica i social. El president Mas, com a cap de govern, sap que associar la consulta a la independ\u00e8ncia dificulta el di\u00e0leg i l&#8217;acord i afavoreix el frontisme. Necessitem un president Mas que faci de Rigol, o que es complementi amb el president Rigol, per dialogar amb les classes pol\u00edtiques espanyoles, per establir un di\u00e0leg franc amb la societat espanyola.<\/p>\n<p>Malgrat el que va passar al darrer ple de pol\u00edtica general proposo:<\/p>\n<p>Primer: unitat des de l&#8217;\u00e0mplia majoria plural a l&#8217;entorn del Dret a Decidir a Catalunya. Millor 104 (el 80% dels diputats i el 72% del vots) que 84 (el 62% del ple i el 58% dels vots); i millor amb la majoria social, independentista o no, que vol la consulta per un principi democr\u00e0tic que no es contraposa amb les eleccions. La societat ha superat la pol\u00edtica, per\u00f2 malgrat tot, reclama unitat en aquest i molts altres temes, econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n<p>La comissi\u00f3 parlament\u00e0ria ha de treballar a fons per articular les conclusions. Sempre he defensat que el PSC ha de tenir un paper no subordinat sin\u00f3 de lideratges compartits, per garantir el pluralisme.<\/p>\n<p>Segon: superar la paret del no a la consulta del PP i el PSOE. En abs\u00e8ncia d&#8217;un Cameron, urgeix sumar pol\u00edtica i societat. Reunir persones de prestigi reconegut, que representin la pluralitat de la pol\u00edtica catalana i espanyola, i buscar camins democr\u00e0tics. Fins al 1979, el PSOE era partidari del dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles, de Catalunya, i aix\u00ed constava en el pacte d&#8217;unitat amb el PSC.<\/p>\n<p>Hi ha alternatives a la independ\u00e8ncia per qui accepti la consulta? Te\u00f2ricament hi ha alternatives com l&#8217;autonomisme immobilista o recentralitzador; l&#8217;autonomisme reformista; el federalisme sim\u00e8tric; el federalisme amb acceptaci\u00f3 de la singularitat de Catalunya i el confederalisme. Tot i que considero que, probablement, Espanya ha de pensar avui que nom\u00e9s hi ha una segona via alternativa amb vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria que pugui competir amb la independ\u00e8ncia: construir una Catalunya-Estat associat, federat, a Espanya. Potser caldria recuperar la modificaci\u00f3 de la disposici\u00f3 addicional primera de la Constituci\u00f3 perqu\u00e8 Catalunya disposi d&#8217;una ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria i compet\u00e8ncies exclusives en molts camps com ara la llengua, la cultura, la pol\u00edtica exterior&#8230; Caldria un pacte de sobiranies compartides amb Espanya i Europa.<\/p>\n<p>Com diu L\u00f3pez Burniol, \u00e9s millor la consulta acordada amb Espanya que anar a unes eleccions que es convertiran en una independ\u00e8ncia s\u00ed o no. I l&#8217;endem\u00e0 d&#8217;un Parlament, potser, de majoria independentista, qu\u00e8?<\/p>\n<p>La soluci\u00f3 \u00e9s la pol\u00edtica en maj\u00fascula. Les raons impedit\u00f2ries jur\u00eddiques s\u00f3n una excusa, com diu el constitucionalista Rubio Llorente, l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans, el grup de juristes Praga (col\u00b7lectiu de catedr\u00e0tics i professors de dret pel dret a decidir) o molts altres arreu del m\u00f3n, que defensen que l&#8217;actual Constituci\u00f3 permet o tolera la consulta.<\/p>\n<p>El Canad\u00e0 i el Regne Unit tamb\u00e9 obliguen Catalunya a mirar el Quebec i Esc\u00f2cia, on el di\u00e0leg, la claredat i la racionalitat possibiliten l&#8217;acord.<\/p>\n<p>El PSC mai no pot abandonar el catalanisme pol\u00edtic i el que uneix avui aquest catalanisme \u00e9s el dret a decidir i la convocat\u00f2ria d&#8217;una consulta. Proposo, doncs, construir una unitat s\u00f2lida, des d&#8217;una \u00e0mplia majoria pol\u00edtica i social, per fer aportacions a una comissi\u00f3 estatal pol\u00edtica, jur\u00eddica i civil, que busqui camins per a la resoluci\u00f3 democr\u00e0tica del conflicte. Una consulta i el contrast d&#8217;alternatives.<\/p>\n<p>I necessitem no obviar el present, i menys des de l&#8217;esquerra. Sortirem de la crisi nacional i econ\u00f2mica per\u00f2 no s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 amb moltes persones, fam\u00edlies i empreses. I potser haurem perpetuat un canvi de societat amb grans desigualtats i un model econ\u00f2mic insostenible.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/3-politica\/-\/682021-la-unitat-del-catalanisme-politic.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El debat de pol\u00edtica general d&#8217;enguany ha posat en escena els reptes de Catalunya: la pobresa i la precarietat social; la fragilitat dels serveis p\u00fablics (sanitaris, educatius, el foment a l&#8217;autonomia personal i el suport a la depend\u00e8ncia; les pensions i la renda m\u00ednima garantida); el model econ\u00f2mic molt depenent de les exportacions i del &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9643","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9643","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9643"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9643\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9646,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9643\/revisions\/9646"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}