{"id":9627,"date":"2013-10-02T09:49:10","date_gmt":"2013-10-02T07:49:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9627"},"modified":"2013-10-02T11:09:00","modified_gmt":"2013-10-02T09:09:00","slug":"josep-m-fradera-la-gran-tasca-del-nacionalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-m-fradera-la-gran-tasca-del-nacionalisme\/","title":{"rendered":"Josep M. Fradera: La gran tasca del nacionalisme"},"content":{"rendered":"

\"nacionalisme\"<\/a>En una reuni\u00f3 de petit format, ambient g\u00e8lid i abs\u00e8ncia de moquetes, un conegut polit\u00f2leg barcelon\u00ed va qualificar al recent elegit president de la Generalitat, Jordi Pujol<\/strong>, de pol\u00edtic popular… en ra\u00f3 de l’arrelament electoral del seu partit entre les classes mitjanes.\u00a0Consternaci\u00f3 entre la concurr\u00e8ncia: per “popular” els all\u00ed reunits entenien una altra cosa. L’an\u00e8cdota t\u00e9 escassa import\u00e0ncia, per\u00f2 indica una cosa que ja no sorpr\u00e8n a ning\u00fa en aquests moments.El nacionalisme independentista \u00e9s valorat pel seu acrescut arrelament social i capacitat de mobilitzaci\u00f3; rarament \u00e9s enjudiciat pels valors que defensa i li donen sentit.\u00a0Aquest punt de vista -que hauria perm\u00e8s considerar per la mateixa \u00e8poca a Franz-Joseph Strauss com el pol\u00edtic europeu popular per excel\u00b7l\u00e8ncia-forma part d’una perspectiva cultural molt estesa sobre el nacionalisme; identificada no tant amb la paraula, el concepte, com per la resoluci\u00f3 amb qu\u00e8 es defensen els interessos generals dels “nostres”.\u00a0El problema \u00e9s precisament, saber qui s\u00f3n els nostres, un discerniment que no \u00e9s un objectiu f\u00e0cil, sense costos per als qui el practiquen.<\/p>\n

En aquest article es defensa una tesi que no \u00e9s molt com\u00fa en el debat sobre Catalunya.\u00a0Podria formular-se aix\u00ed: el nacionalisme en qualsevol de les formes inclou per definici\u00f3 dues cares, com Janus.\u00a0La primera \u00e9s m\u00e9s que \u00f2bvia.\u00a0Pot resumir-se de la manera seg\u00fcent: el nacionalisme aspira a modificar els termes de relaci\u00f3 entre una societat i una altra (o altres) amb les que sost\u00e9 antagonismes d’ordre divers, ben identificats per les ci\u00e8ncies socials contempor\u00e0nies.\u00a0La novetat en aquest cas -la reclamaci\u00f3 d’independ\u00e8ncia per part d’una gran quantitat de catalans- no afecta al fons de l’argument.\u00a0La segona de les cares ja no \u00e9s tan \u00f2bvia. El nacionalisme consisteix tamb\u00e9 en un esfor\u00e7 per definir la naturalesa del propi grup, conseq\u00fcentment per modificar el context extern que pot i ha de garantir aquest fi.\u00a0Vistes aix\u00ed les coses, es dissol com terr\u00f2s de sucre la tend\u00e8ncia freq\u00fcent a considerar que “nacionalistes” s\u00f3n els altres, mentre que l’afirmaci\u00f3 d’id\u00e8ntiques idees i emocions \u00e9s part d’un ordre natural de les coses quan es refereix a un mateix.\u00a0Anant una mica m\u00e9s al context que ara importa: que les nacions fortes, establertes i naturals no el practiquen, les altres, menors, perif\u00e8riques, emergents o latents, el practiquen en exc\u00e9s.<\/p>\n

\u00c9s aix\u00f2 aix\u00ed?\u00a0Sembla dubt\u00f3s.\u00a0Nom\u00e9s cal fullejar els llibres d’hist\u00f2ria, la seva organitzaci\u00f3: la\u00a0Hist\u00f2ria d’Espanya<\/em>\u00a0i\u00a0Hist\u00f2ria de Catalunya<\/em>\u00a0es solapen sense condicionar-se.\u00a0No cal invocar antigues\u00a0vendettes,<\/em>\u00a0encara que acabarem probablement en aquest punt.\u00a0Aquell horitz\u00f3 m\u00edtic i essencialista en qu\u00e8 alguns vam ser educats (\u00e9s un dir) no trigar\u00e0 a assentar-se glori\u00f3s en els llibres de text que es revisen amb freq\u00fc\u00e8ncia per no moure’s de lloc.\u00a0Tampoc t\u00e9 gaire sentit el que qualsevol sap de sobres: que l’organitzaci\u00f3 de l’espai cultural com\u00fa pot manipular-se a plaer sense que aix\u00f2 alteri el discurs dels altres, considerat irrellevant des de la pr\u00f2pia realitat.\u00a0Mentre s’afirmi la reclamaci\u00f3 d’universalitat d’all\u00f2 propi en detriment del que \u00e9s parroquial de l’adversari, tant se val quina p\u00e0tina se li doni a la hist\u00f2ria que s’ensenya.\u00a0Per\u00f2 que ning\u00fa reclami despr\u00e9s el car\u00e0cter inclusiu de la naci\u00f3 gran, del “nos anc\u00eatres les gaulois<\/em>” que feien estudiar als nens senegalesos sense pietat.<\/p>\n

Conv\u00e9 desenvolupar una mica m\u00e9s l’argument.\u00a0\u00c9s d’admirar l’esfor\u00e7 enorme del nacionalisme catal\u00e0, en les seves m\u00faltiples expressions, per reescriure una hist\u00f2ria del pa\u00eds sempre igual a si mateixa.\u00a0Les pedres del Born, la presentaci\u00f3 de la Guerra de Successi\u00f3 i la Guerra Civil en termes gaireb\u00e9 id\u00e8ntics d’Espanya contra Catalunya, la reescriptura sencera de la transici\u00f3 postfranquista, constitueixen episodis d’un continu sempre igual d’un conflicte entre societats que van formar part dels regnes cristians, de la monarquia hisp\u00e0nica, l’Estat liberal i els experiments d’extrema dreta al segle <TH> XX.\u00a0Una seq\u00fc\u00e8ncia (neteja cristiana, lleng\u00fces triturades al solar peninsular i per tota Am\u00e8rica, -algunes francament prestigioses per\u00f2 totes elles necess\u00e0ries per als seus-, etc\u00e8tera) que pot explicar-se en termes comuns a les historiografies europees.\u00a0S\u00edmbol aix\u00f2 de la modernitat catalana, espanyola o hisp\u00e0nica?\u00a0S\u00edmbol en tot cas del car\u00e0cter t\u00e8tric de la hist\u00f2ria, dit amb Juan Benet.<\/p>\n

El combat insensat entre nacionalismes hisp\u00e0nics -nacionalistes ja sabem que no n’hi ha, tampoc a Fran\u00e7a ja que tots s\u00f3n republicans- \u00e9s en ess\u00e8ncia un combat per la definici\u00f3 de les seves respectives societats i nom\u00e9s despr\u00e9s un plet extern.\u00a0Per aquest motiu l’antagonisme t\u00e9 una sortida problem\u00e0tica i una durada incerta, mentre la mediocritat de la pol\u00edtica i les servituds de l’acad\u00e8mia segueixin pels camins esmentats.\u00a0El vell corral hisp\u00e0nic segueix sent aix\u00f2, un corral, molt modern per a certes coses, molt arcaic per a altres que afecten a la vida civil i al desenvolupament col\u00b7lectiu.<\/p>\n

Aix\u00ed i tot, res substancial es resoldr\u00e0 malgrat el previsible acord per dalt en l’\u00faltim sospir, perqu\u00e8 aquest no \u00e9s el prop\u00f2sit essencial dels actors en escena.\u00a0La nacionalitzaci\u00f3 d’uns i altres seguir\u00e0, implacable i cega, colonitzant el passat i condicionant el futur.\u00a0Convulsa a la Catalunya d’ara; pels camins pesats de la vida institucional, de la “Roja”, la Reconquesta i la missi\u00f3 a Am\u00e8rica, de la preemin\u00e8ncia de la llengua gran, de l’\u00e8xit de la transici\u00f3 i altres assumptes que tenen per com\u00fa denominador l’educaci\u00f3 i el reconeixement del propi grup en el seu passat i en el seu suposat dest\u00ed col\u00b7lectiu en el present i futur.\u00a0Un pot esperar aix\u00f2 dels nacionalistes de sempre, per\u00f2 podria esperar una altra cosa d’una esquerra que hauria d’haver apr\u00e8s alguna cosa de la hist\u00f2ria del segle\u00a0 XX i del debat en les ci\u00e8ncies socials sobre el nacionalisme en les seves m\u00faltiples variacions.\u00a0Haver apr\u00e8s, sobretot, que el prop\u00f2sit central del nacionalisme \u00e9s, primer i abans que res, conformar una societat com un tot, dissoldre les expressions de la pr\u00f2pia difer\u00e8ncia, atrapar les tensions internes per projectar-se finalment cap a un altre lloc: Als\u00e0cia i Lorena?, els \u00e0rabs?, els jueus?, els txetxens?, Al-Qaida?, per qu\u00e8 insistir.<\/p>\n

Aquestes consideracions ens porten al moll de l’assumpte.\u00a0Mentre el nacionalisme a Catalunya persegueix amb perseveran\u00e7a els seus objectius, aquells que no ho som (per raons ideol\u00f2giques d’ordre universalista) hem vist desapar\u00e8ixer d’escena als que procedien d’altres tradicions culturals.\u00a0No siguem ingenus: la trama de solidaritats populars forjada en el crepuscle del franquisme no ha resistit l’impacte de la desindustrialitzaci\u00f3 i l’atur massiu, la p\u00e8rdua de refer\u00e8ncies basades en idees d’igualtat, del treball i la solidaritat com a cultura, creuant la divis\u00f2ria entre persones amb or\u00edgens diversos.\u00a0De tot aix\u00f2 queda poc. Aixecar una cosa nova a partir de les ru\u00efnes del present \u00e9s tasca de titans.\u00a0Ho \u00e9s encara m\u00e9s en l’erm d’incomprensi\u00f3\u00a0 que el nacionalisme en ess\u00e8ncia \u00e9s, de la gran tasca sempre pendent.<\/p>\n

Entenent-ho aix\u00ed, el que queda de l’esquerra perdria menys temps a defensar Espanya o Catalunya, a defensar receptes estrictament pol\u00edtiques de recorregut limitat.\u00a0Un pot ser dignament autonomista, federalista asim\u00e8tric o sim\u00e8tric, monoling\u00fce o pluriling\u00fce, i aspirar en pro de la conc\u00f2rdia i la millora col\u00b7lectiva a trobar solucions per als problemes de distribuci\u00f3 de recursos financers, culturals o simb\u00f2lics. Aquestes receptes no esgoten per\u00f2 el que constitueix el cor del problema, les causes i arrels profundes.\u00a0A m\u00e9s, el problema \u00e9s tant a Madrid com a Barcelona, \u200b\u200ba Catalunya com a Espanya -una simplificaci\u00f3 finalment abusiva-.\u00a0Com va dir Josep Pla una vegada (cito de mem\u00f2ria): una cultura ha de precedir una pol\u00edtica.\u00a0En el fons de l’erosi\u00f3 de la Catalunya orwelliana, de la Catalunya solid\u00e0ria (amb qui un es relaciona), reivindicativa, republicana i federal, orwelliana, anarquista i comunista, terra d’acollida i explotaci\u00f3 de gents del sud, hi ha l’acceptaci\u00f3 i aparent \u00e8xit de la idea que el social i individual \u00e9s la part i la naci\u00f3 el tot.\u00a0La fabricaci\u00f3 i imposici\u00f3 d’una premissa d’aquest estil \u00e9s el gran assoliment del (s) nacionalisme (s), all\u00f2 per i per al que necessita dominar el seu propi espai: la seva ra\u00f3 de ser.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En una reuni\u00f3 de petit format, ambient g\u00e8lid i abs\u00e8ncia de moquetes, un conegut polit\u00f2leg barcelon\u00ed va qualificar al recent elegit president de la Generalitat, Jordi Pujol, de pol\u00edtic popular… en ra\u00f3 de l’arrelament electoral del seu partit entre les classes mitjanes.\u00a0Consternaci\u00f3 entre la concurr\u00e8ncia: per “popular” els all\u00ed reunits entenien una altra cosa. L’an\u00e8cdota …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,15,1],"tags":[8],"class_list":["post-9627","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-espanya","category-general","tag-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9627","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9627"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9627\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9638,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9627\/revisions\/9638"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9627"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9627"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9627"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}