{"id":9619,"date":"2013-10-01T10:10:55","date_gmt":"2013-10-01T08:10:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9619"},"modified":"2013-10-01T10:10:55","modified_gmt":"2013-10-01T08:10:55","slug":"josep-ramoneda-la-paret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-la-paret\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: La paret"},"content":{"rendered":"

\"paret\"<\/a>Per al ciutad\u00e0 que s’informa per la premsa, \u00e9s dif\u00edcil fer-se una composici\u00f3 de lloc sobre el que est\u00e0 passant a Catalunya.\u00a0Cada declaraci\u00f3, carta, o esdeveniment relacionat amb aquest tema es tradueix en els mitjans en informacions dispars i, de vegades, contradict\u00f2ries.\u00a0Passi el que passi, digui el que digui, uns veuen un signe m\u00e9s de la radicalitzaci\u00f3 d’Artur Mas<\/strong> (els que demanen en les seves editorials m\u00e0 dura al Govern espanyol), altres veuen senyals de moderaci\u00f3 i de confirmaci\u00f3 que hi ha vies de negociaci\u00f3 en curs, encara que ning\u00fa s\u00e0piga explicar-nos entre els qui i amb quins continguts (s\u00f3n els partidaris de les solucions interm\u00e8dies) i altres constaten la fermesa del president en el seguiment del full de ruta de la transici\u00f3 nacional (els que aposten per la independ\u00e8ncia).<\/p>\n

A falta d’informacions precises del que passa entre bastidors, els mitjans de comunicaci\u00f3 no ens expliquen el que passa sin\u00f3 que ens comuniquen els seus desitjos.\u00a0Amb la qual cosa hi ha la sospita que realment no est\u00e0 passant res darrere de l’escena pol\u00edtica.\u00a0Simplement, hi ha en marxa la din\u00e0mica d’un moviment social a l’al\u00e7a, el rebuig sense pal\u00b7liatius des de les principals posicions de la pol\u00edtica espanyola, i els equilibris dels partits catalans per no perdre peu en un escenari que els supera.<\/p>\n

La irrupci\u00f3 de Duran<\/strong>, en vig\u00edlies del debat de pol\u00edtica general, en una jugada de les que en pol\u00edtica -cos a terra que v\u00e9nen els meus- nom\u00e9s es fan als amics, semblava que podia tenir efectes clarificadors.\u00a0Per\u00f2 tornem al d’abans, mentre alguns diaris celebren la gosadia de Duran, les elits empresarials li posen catifes, i part de l’independentisme l’estigmatitza com a tra\u00efdor, altres insinuen que podria ser el gran ariet de la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 el previsible rebuig del Govern espanyol a la seva tercera via demostraria definitivament que no hi ha sortida.<\/p>\n

El moviment de Duran ha fet que el PSC<\/strong> es deix\u00e9s anar el p\u00e8l.\u00a0I tant s’ha deixat anar que Navarro<\/strong>, despr\u00e9s de posar cara de molt enfadat, ha buscat la foto que li faltava: Alicia S\u00e1nchez Camacho<\/strong>.\u00a0D’Esquerra<\/strong> al PP<\/strong> en tres anys, \u00e9s la cr\u00f2nica d’un desconcert.\u00a0Si el missatge \u00e9s “abans gavina que trencada”, els socialistes hauran amortitzat totes les seves senyes d’identitat.<\/p>\n

Hauria de ser l’hora de la pol\u00edtica, i en canvi, com s’ha vist amb el succe\u00eft al voltant del debat de pol\u00edtica general, abunden els cops de colze, els gestos per a la galeria (una m\u00e0 a D\u00e9u i una altra al diable) i els disgustos teatrals. Massa min\u00facia.\u00a0Per aquest cam\u00ed, nom\u00e9s hi ha dues sortides: la frustraci\u00f3 o la confrontaci\u00f3.\u00a0En realitat, cada vegada sembla m\u00e9s clar que aquesta \u00e9s l’opci\u00f3 escollida pel Govern del PP<\/strong> i per gran part de les elits pol\u00edtiques espanyoles. Evidentment, diran que l’embolic s’ha organitzat des de Catalunya i que d’ells no \u00e9s la culpa.\u00a0Per\u00f2, en democr\u00e0cia, davant una mobilitzaci\u00f3 amb ampli suport ciutad\u00e0, repetidament expressada en pau i respectuosament, no es pot posar una paret i amagar-se darrere d’ella a l’espera que els sobiranistes es donin de cara.\u00a0Hi ha un problema pol\u00edtic de calat sobre la taula, que requereix respostes pol\u00edtiques dignes d’aquest nom.<\/p>\n

Rajoy<\/strong> se sent c\u00f2mode en el seu estil.\u00a0\u00c9s una idea autorit\u00e0ria de la democr\u00e0cia que ha practicat des que va arribar: creu que la majoria absoluta li d\u00f3na una legitimitat d’origen incontestable i no sap que \u00e9s l’obligaci\u00f3 del governant renovar permanentment la legitimitat d’exercici, donant explicacions a la ciutadania, obrint quants debats pol\u00edtics siguin necessaris i responent amb respecte a les preocupacions ciutadanes. Rajoy<\/strong> no ha complert ni una l\u00ednia del seu programa electoral i encara \u00e9s hora que doni una explicaci\u00f3 solvent de perqu\u00e8 va prometre el que sabia que no podria fer.\u00a0I ara es parapeta darrere de la llei per rebutjar qualsevol negociaci\u00f3 digna d’aquest nom amb Catalunya.<\/p>\n

Un cor de veus, amb \u00e0mplia pres\u00e8ncia socialista, d\u00f3na al\u00e8 a aquesta actitud arrogant proclamant la secessi\u00f3 com impossible.\u00a0Hi ha dues opcions democr\u00e0tiques en escena: una reforma molt substancial del sistema constitucional que reconegui a Catalunya la condici\u00f3 de subjecte pol\u00edtic o una negociaci\u00f3 pactada de la independ\u00e8ncia.\u00a0Queda una tercera: la confrontaci\u00f3, que sembla ser l’opci\u00f3 escollida per Rajoy<\/strong> que envia missatges de m\u00fasica celestial per carta o des de l’estranger, mentre es protegeix darrere de la Constituci\u00f3 i de la Gu\u00e0rdia Civil. Potser Rajoy<\/strong> cregui que aix\u00ed excitar\u00e0 l’esperit patri\u00f2tic dels seus i salvar\u00e0 la seva catastr\u00f2fica legislatura.\u00a0A quin preu?\u00a0La pol\u00edtica del desdeny sempre senta malament a la democr\u00e0cia.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per al ciutad\u00e0 que s’informa per la premsa, \u00e9s dif\u00edcil fer-se una composici\u00f3 de lloc sobre el que est\u00e0 passant a Catalunya.\u00a0Cada declaraci\u00f3, carta, o esdeveniment relacionat amb aquest tema es tradueix en els mitjans en informacions dispars i, de vegades, contradict\u00f2ries.\u00a0Passi el que passi, digui el que digui, uns veuen un signe m\u00e9s de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,133],"class_list":["post-9619","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9619","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9619"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9619\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9622,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9619\/revisions\/9622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}