{"id":9616,"date":"2013-09-30T11:17:02","date_gmt":"2013-09-30T09:17:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9616"},"modified":"2013-09-30T11:17:02","modified_gmt":"2013-09-30T09:17:02","slug":"lluis-camprubi-4-reflexions-i-1-proposta-modesta-per-al-proces-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-camprubi-4-reflexions-i-1-proposta-modesta-per-al-proces-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Camprub\u00ed: 4 reflexions i 1 proposta (modesta) per al \u201cProc\u00e9s\u201d a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"reflexions\"<\/a>Recapitulant\u2026<\/em><\/p>\n

Fa unes setmanes vaig escriure un\u00a0article<\/a>\u00a0reflexionant sobre el \u201cproc\u00e9s\u201d pol\u00edtic que es viu a Catalunya. Una situaci\u00f3 de conflicte pol\u00edtic (i de viv\u00e8ncia social del mateix), d\u2019\u00e0mplia insatisfacci\u00f3 amb l\u2019actual articulaci\u00f3 i de despla\u00e7ament de la societat catalana en l\u2019eix nacional. Situaci\u00f3 que \u00a0ha canviat substancialment en els \u00faltims temps, que \u00e9s fruit de molts determinants, que requereix ser abordada i on ara mateix el marc de discussi\u00f3 gira al voltant de la independ\u00e8ncia. Aix\u00ed que hi volia reflexionar cr\u00edticament i constructiva. Sense que ning\u00fa perdi de vista que l\u2019adversari en l\u2019eix nacional \u00e9s la pulsi\u00f3 centralista. Resumint molt, situava\u00a0cinc idees per les quals no crec que la proposta independentista \u2013dominant en l\u2019escena- fos desitjable<\/strong>: a) la societat catalana \u2013malgrat alguns canvis- segueix sent extremadament i tossudament complexa, plural i molt majorit\u00e0riament dual en les seves identificacions, vincles emocionals, identitats nacionals subjectives i en els seus sentiments de pertinen\u00e7a Catalunya-Espanya (el viratge s\u2019ha produ\u00eft m\u00e9s en les propostes pol\u00edtiques a les que es d\u00f3na suport que no pas en les identitats subjectives); b)\u00a0 les sobiranies que tradicionalment s\u2019han reclamat per a si els estats-naci\u00f3 s\u00f3n les que haurien de ser transferides cap a inst\u00e0ncies democr\u00e0tiques europees; c) la independ\u00e8ncia\u00a0 paradoxalment faria \u201cdependre\u201d de l\u2019estat espanyol la re-entrada a la UE (com alg\u00fa va dir po\u00e8ticament: \u201co DUI o UE, per\u00f2 les dues coses no poden ser\u201d ) i la participaci\u00f3 de\/en institucions clau com l\u2019Eurogrup o el BCE (\u00e0mbits on est\u00e0 el m\u00e9s proper a la\u00a0sobirania real<\/a>\u00a0que podem tocar quedaria en massa limbs); d) els costos de transici\u00f3 i les dificultats pol\u00edtiques s\u2019intueixen immenses \u2013i m\u00e9s en un context de crisi com l\u2019actual \u2013 (el debat no \u00e9s sobre la viabilitat futura, sin\u00f3 sobre la dur\u00edssima travessia del desert) \u00a0i e) l\u2019hegemonia \u00a0\u2013al meu entendre no modificable en el curt-mig pla\u00e7 sense que deixi de ser mainstream- del proc\u00e9s \u00e9s profundament conservadora. I les raons i arguments diferencials de l\u2019independentisme majoritari respecte altres opcions que plantegen una alternativa a l\u2019actual articulaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya\u00a0 es basen en el fiscal-sobiranisme, cert supremacisme i una voluntat\/instint latent de replegament nacional. Trets que entenc com el fet diferencial de l\u2019independentisme dominant (certament hi ha un independentisme no dominant que planteja unes raons de progr\u00e9s), ja que les raons gen\u00e8riques o difuses d\u2019insatisfacci\u00f3 amb la situaci\u00f3 actual i la voluntat de superar-la s\u00f3n \u00e0mpliament compartides.<\/p>\n

Finalment plantejava\u00a0tres requisits\/condicions<\/strong>\u00a0per a una proposta superadora de la situaci\u00f3 actual: Donar resposta a la insatisfacci\u00f3 amb l\u2019actual status, preservar la unitat civil del poble i ser acordada amb l\u2019Estat.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 no pretenia caure en l\u2019anti-independentisme. Plantejar qualsevol sortida a la contra d\u2019aquest component important\u00edssim de la societat catalana \u00e9s, directament, absurd<\/strong>. Simplement reflexionar sobre el que sembla que \u00e9s el paradigma dominant i actualment l\u2019\u00fanic projecte pol\u00edtic capa\u00e7 de presentar una proposta que connecti amb el desig molt majoritari de superaci\u00f3 de l\u2019status actual. Per\u00f2 que fins ara no ha sigut \u2013penso- discutit\/raonat prou seriosament. Confrontar els arguments de la caverna i de la taverna i dibuixar terres promeses no val.\u00a0 A part de totes les virtuts politol\u00f2giques que ha tingut fins ara com a moviment pol\u00edtic i social (vertebraci\u00f3 social, intel.lig\u00e8ncia, agregaci\u00f3 de sectors molt diversos, capacitat de mobilitzaci\u00f3, guanyar l\u2019hegemonia<\/a>, capturar per a si tot els altres eixos de conflicte,\u2026) \u00e9s de just\u00edcia recon\u00e8ixer-li que ha aconseguit fins ara coses molt positives, importants i molt significatives com s\u00f3n que es vegi viable i necessari plantejar un canvi d\u2019status i acumular for\u00e7a al respecte, que el PSOE es plantegi abordar reformes constitucionals en un sentit federal i que components del PP assumeixin i s\u2019obrin a que les coses han de virar en un sentit contrari al centralisme. S\u00f3n oportunitats a aprofitar. Fet molt notable si tenim present l\u2019hegemonia dominant a l\u2019estat (i la insufici\u00e8ncia de les veus que des del conjunt de l\u2019estat reclamaven un canvi d\u2019articulaci\u00f3 estatal) i el conjunt d\u2019incentius perversos a efectuar qualsevol canvi.<\/p>\n

Per\u00f2 explorant l\u2019argumentari i el projecte de l\u2019independentisme \u2013proposta que seddueix sincerament a una part molt significativa de la societat catalana-\u00a0segueixo sense trobar resposta a les principals preguntes<\/strong>: Com participar sense interrupcions de la necess\u00e0ria construcci\u00f3 d\u2019una Europa federal (existeix un\u00a0v\u00eddeo que explica les implicacions vers Europa<\/a>\u00a0de la independ\u00e8ncia que est\u00e0 fet per partidaris del \u201cs\u00ed\u201d, per\u00f2 \u00e9s veure\u2019l i anar corrents a buscar la papereta del \u201cno\u201d) ; com preservar la unitat popular i el respecte als diversos sentiments de pertinen\u00e7a en un inevitable tensionament identitari; com negociar la independ\u00e8ncia si s\u2019argumenta que des de l\u2019Estat \u00e9s innegociable una via federal. I per tant, sembla que caldr\u00e0 seguir reflexionant per a qu\u00e8 una proposta alternativa pugui ser atractiva, viable i acceptable per a una \u00e0mplia majoria.<\/p>\n

En aquesta nova entrada voldria aprofundir sobre alguns aspectes relacionats amb\u00a0com pensem i vivim el \u201cproc\u00e9s\u201d<\/strong>: les disjuntives que a vegades no queden prou clares; el no menysteniment del component emocional del proc\u00e9s; les dificultats de pensar la complexitat;\u00a0 les conseq\u00fc\u00e8ncies del tensionament intern de la societat i finalment, desglossar\u00a0una proposta modesta<\/strong>\u00a0concreta a mode de full de ruta.<\/p>\n

Disjuntives: Tot no pot ser.<\/h3>\n

Sempre s\u2019han de fer eleccions. Hi ha disjuntives i aquestes van bifurcant les tries. No pot ser tot. I encara menys alhora. Comencem doncs per la disjuntiva que hauriem de situar en primer lloc si parlem de sobiranies: Volem que\u00a0l\u2019\u00e0mbit de la sobirania pol\u00edtica\/econ\u00f2mica\/fiscal correspongui a l\u2019\u00e0rea monet\u00e0ria i al tamany del mercat que es pret\u00e9n regular<\/strong>? (si la resposta \u00e9s negativa conv\u00e9 recordar que aquest \u00e9s l\u2019escenari actual: desajustos que causen incapacitat de regulaci\u00f3 i\u00a0especificitat de la crisi a Europa<\/a>). Si la resposta \u00e9s que s\u00ed aleshores es presenta la dicotomia: o uni\u00f3 pol\u00edtica europea o replegament nacional-estatal (en el cas que es tr\u00efi pel replegament, aquest en les actuals circumst\u00e0ncies no distar\u00e0 molt d\u2019una autarquia vulnerable; aplicable a una hipot\u00e8tica Catalunya independent, i a qualsevol pa\u00eds de la perif\u00e8ria europea). Si l\u2019aposta \u00e9s per una uni\u00f3 pol\u00edtica europea amb la corresponent transfer\u00e8ncia de sobiranies (fiscal inclosa), resulta impensable quedar-se fora de la UE per un temps indeterminat i en una posici\u00f3 encara m\u00e9s subalterna (menys capacitat de decisi\u00f3) en pol\u00edtica monet\u00e0ria. Desconec que far\u00e0 l\u2019independentisme quan ho constati, per\u00f2 nom\u00e9s albiro 3 opcions: que es torni euroesc\u00e8ptic (i propugni retorn competencial als estats-naci\u00f3), que mantingui fict\u00edciament que es pot seguir amb l\u2019actual distribuci\u00f3 competencial afegint-hi simplement un nou estat (raonament tipus \u201cEuropa \u00e9s secundari + si volem, hi entrem\u201d), o que rectifiqui algun aspecte de la seva \u00a0proposta\/projecte\/calendari\/estrat\u00e8gia.<\/p>\n

Una altra de les disjuntives a tenir en consideraci\u00f3 \u00e9s si aquest proc\u00e9s es vol fer\u00a0unilateralment des de Catalunya o si s\u2019han de tenir present tots els actors rellevants<\/strong>. Hi ha moltes raons per q\u00fcestionar launilateralitat<\/a>\u00a0per\u00f2 segurament la m\u00e9s poderosa per als amants de les raons instrumentals \u00e9s que aboca a un lose-lose, un llarg conflicte i la sortida de la UE. Si ens situem en l\u2019escenari que l\u2019actual situaci\u00f3 de conflicte haur\u00e0 de ser negociada, llavors afloren els l\u00edmits i la necessitat de tenir present les condicions materials en qu\u00e8 s\u2019opera i\u00a0 qu\u00e8 opinen tots els actors rellevants (tant l\u2019Estat com altres actors internacionals i tot i que costi assumir-ho, els poders f\u00e0ctics: fer les coses a la contra de tots aquests actors alhora \u00e9s potser \u00e8pic per\u00f2 implica descon\u00e8ixer les correlacions de for\u00e7a).<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal aclarir si\u00a0 el qu\u00e8 es vol en el curt pla\u00e7 \u00e9s la\u00a0independ\u00e8ncia o b\u00e9 frenar la\u00a0recentralitzaci\u00f3<\/a>que ve, impulsar la pluriculturalitat, plurinacionalitat i el pluriling\u00fcisme de l\u2019Estat, delimitar satisfact\u00f2riament els marcs competencials i acordar un sistema de finan\u00e7ament que respecti l\u2019ordinalitat i l\u2019anivellament<\/strong>. Tot no pot ser. Si l\u2019aposta i la soluci\u00f3 per a tot \u00e9s la independ\u00e8ncia \u00e9s l\u00f2gic articular un bloc social i pol\u00edtic rupturista. Per\u00f2 si el que es vol \u00e9s resoldre els principals nusos pol\u00edtics del conflicte Catalunya-Espanya, no sembla massa assenyat haver trencat el bloc pol\u00edtic i social catalanista (i m\u00e9s que es trencar\u00e0 tant el bloc com els seus components si s\u2019hi aprofundeix) per tal d\u2019abordar-los amb una m\u00ednima garantia de soluci\u00f3 efica\u00e7.<\/p>\n

Les emocions formen part de les \u201craons\u201d.<\/h3>\n

Que\u00a0les emocions, els sentiments, els esgotaments i les percepcions de greuge juguen un paper important en l\u2019impuls d\u2019aquest proc\u00e9s \u00e9s un fet, no \u00e9s cap cr\u00edtica<\/strong>. Qualsevol proc\u00e9s\/projecte pol\u00edtic t\u00e9 en aquesta dimensi\u00f3 un component necessari. A la discussi\u00f3 pol\u00edtica-jur\u00eddico-administrativa competencial, de respecte de l\u2019autogovern,\u2026 s\u2019hi ha de sumar el component emocional, si no, la fotografia \u00e9s incompleta. Les raons sentimentals\/emocionals s\u2019han retroalimentat amb suposades raons instrumentals, convertint les emocionals en impuls i sostenidor. Si no s\u2019aborden de forma diferenciada i espec\u00edfica, per\u00f2, \u00a0la resoluci\u00f3 del problema pol\u00edtic pot ser desastrosa. I per aix\u00f2 mateix, per la for\u00e7a que tenen les emocions i sentiments a l\u2019hora de mobilitzar s\u2019hauria de ser extremadament cur\u00f3s en quines s\u2019exciten. Si es basteix un projecte que es basa en el greuge i en el relat que l\u2019altre \u00e9s pervers, es genera una pulsi\u00f3 identit\u00e0ria excloent.<\/p>\n

\u00c9s tamb\u00e9 en aquesta dimensi\u00f3 emocional que cal tenir present la\u00a0previsible frustraci\u00f3\u00a0<\/strong>de totes aquelles persones que s\u2019han il.lusionat en la promesa d\u2019una independ\u00e8ncia f\u00e0cilment assolible, sense costos i solucionadora de tots els mals. Amb l\u2019afegit que les emocions empenyen cap a la rapidesa i immediatesa. Tots aquells que han alimentat el discurs de la facilitat i meravellositat haurien d\u2019intentar corregir el relat malgrat la frenada sigui cada cop m\u00e9s dif\u00edcil. Evidentment per\u00f2, quan la realitat aflori, tothom haur\u00e0 de contribuir a canalitzar la frustraci\u00f3 de la millor manera possible.<\/p>\n

En la vessant emocional, o almenys la no racional , un factor addicional a tenir em compte \u00e9s latemptaci\u00f3 subjacent a un replegament nacional\/estatal\u00a0<\/strong>(sigui el que sigui). Un impuls \u2013comprensible- a pensar que des d\u2019aquell territori que un pot sentir com a propi i m\u00e9s conegut \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil domar i regular les forces neoliberals. Que refugiant-nos en la proximitat es pot canviar millor all\u00f2 que ens angoixa com \u00e9s la regressi\u00f3 social i democr\u00e0tica. Una creen\u00e7a (irracional) a que la crisi a tots nivells \u00e9s m\u00e9s manejable des de la proximitat. La voluntat de refugi en la seguretat de l\u2019entorn generada pel \u201cnacional-proteccionisme\u201d m\u00e9s la percepci\u00f3 que les decisions regressives es prenen \u00fanicament en nivells superiors o allunyats \u00e9s dificultosament rebatible \u00fanicament des de la racionalitat. Crec que \u00e9s un cas d\u2019aquells que les emocions\/creences romanen, i les dades rellisquen.<\/p>\n

I cal tenir present la dimensi\u00f3 emocional i el xoc que produiria a una part molt significativa de la societat catalana que es sent vinculada a Espanya. Si es destapa la caixa identit\u00e0ria i es trenquen els equilibris constru\u00efts (que han canviat s\u00ed, per\u00f2 no de forma tant significativa com alguns es pensen) \u00e9s f\u00e0cil que es toquin sensibilitats i\u00a0formes de viure el fet nacional molt \u00edntimes i diverses<\/strong>. Les emocions s\u00f3n molt poderoses i tenen una gran capacitat de mobilitzaci\u00f3 i il.lusi\u00f3. Fariem b\u00e9 de tractar-les amb la cura que es mereixen.<\/p>\n

Del pensament m\u00e0gic i determinista al pensament de la complexitat<\/h3>\n

Encara \u00e9s un error molt est\u00e8s pensar la Hist\u00f2ria com un aven\u00e7 imparable a nivells cada cop m\u00e9s elevats d\u2019igualtat, llibertat i benestar. La Gran Regressi\u00f3 que vivim des de fa d\u00e8cades n\u2019\u00e9s un exemple. Josep Fontana ha escrit llargament al respecte. Tamb\u00e9 era presonera d\u2019aquesta forma de raonar bona part de l\u2019esquerra transformadora: estava interioritzat el determinisme segons el qual el capitalisme inexorablement es veuria sepultat per les seves contradiccions i superat pels processos emancipadors.<\/p>\n

Res avan\u00e7a l\u00ednealment per un suposat mandat hist\u00f2ric<\/strong>. Tampoc un proc\u00e9s independentista. Ni el conflicte augmenta sempre fins a l\u00edmits insostenibles. Ni en societats complexes de forma indefectible s\u2019acumulen m\u00e9s partidaris d\u2019una opci\u00f3 concreta. Els canvis pol\u00edtics depenen (a part de les condicions materials) de la quantitat de persones que el recolzen, per\u00f2 tamb\u00e9 de la intensitat amb la que ho fan i de quin lloc en les seves prioritats\/preocupacions figura. No cal rec\u00f3rrer a les teories de la liquiditat, per\u00f2 tot \u00e9s m\u00e9s din\u00e0mic i canviant del qu\u00e8 sembla (i aix\u00f2 val per totes les parts). De fet, si en algun moment s\u2019entra a discutir seriosament i de forma informada pros i contres d\u2019una opci\u00f3 rupturista com \u00e9s la secessi\u00f3, \u00e9s imaginable pensar que els vinculats sentimentalment\/emocionalment en la posici\u00f3 del \u201cs\u00ed\u201d s\u2019hi mantinguin, per\u00f2 que moltes d\u2019aquelles persones que han \u201ccomprat\u201d l\u2019argumentari instrumental a falta d\u2019alternatives, s\u2019ho repensessin pels costos i incerteses. Aix\u00ed mateix pot passar amb el grup dels \u201cexpectants\u201d, si les institucions de l\u2019Estat accedeixen a una proposta de nova articulaci\u00f3 que doni resposta a la centralitat d\u2019inquietuds i aspiracions.<\/p>\n

Un dels errors del pensament simple i\/o\u00a0m\u00e0gic<\/strong>\u00a0\u00e9s pensar-ho tot des de la unilateralitat. \u00c9s creure\u2019s que desitjant una cosa ja es t\u00e9. All\u00f2 tant vell de \u201cvoler \u00e9s poder\u201d.Com si els altres actors (interns i externs) no hi tinguessin res a dir i com si les condicions materials i les correlacions de for\u00e7a no influ\u00efssin. Tant costa entendre que primer hi hauria un xoc intern a Catalunya; despr\u00e9s un xoc amb l\u2019Estat i finalment un xoc amb Europa? No s\u00f3n massa xocs per a sortir sense esgarrapades significatives i per pensar que cada xoc augmenta la complexitat de l\u2019escenari?<\/p>\n

L\u2019altre error \u00e9s\u00a0pensar linealment<\/strong>. El pensament lineal acostuma a operar b\u00e9 amb esquemes: 1 causa \u2013 1 problema \u2013 1 soluci\u00f3 (o, disculpeu l\u2019analogia salubrista,: 1 factor de risc \u2013 1 malaltia \u2013 1 tractament). A aquesta limitaci\u00f3 s\u2019hi afegeix que a m\u00e9s es confon la part sentida\/viscuda\/coneguda pel tot: projectar la homogene\u00eftat de part al conjunt. Per\u00f2 la realitat no va aix\u00ed. La dificultat \u00e9s aplicar el pensament de la complexitat: Situacions complexes, conflictes poli\u00e8drics,\u00a0 pa\u00eds plural, multitud de determinants, Causalitat multi-nivell, diversitat d\u2019agents implicats, derivades imprevisibles, acceptabilitat de les respostes i equilibris inestables. Massa variables per a no considerar.<\/p>\n

Tensionament intern: les societats perden elasticitat.<\/h3>\n

Un proc\u00e9s de ruptura d\u2019un Estat compost, i m\u00e9s tenint present les raons motivacionals de l\u2019argumentari independentista dominant,\u00a0requereix un tensionament identitari<\/strong>, una necessitat de situar trinxeres \u201cnosaltres\/ells\u201d tant en lo intern de la societat catalana com en el Catalunya-Espanya. Exemples se\u2019n poden trobar en la vida i converses quotidianes de cadasc\u00fa, en el discurs dominant i \u00e9s l\u00f2gic que acabingenerant monstres<\/a>. No es tracta de contraposar declaracions\/exhibicions extremes de nacionalisme catal\u00e0 versus espanyol tipus \u201ci tu m\u00e9s\u201d (que afortunadament ni en un cas ni en altra il.lustren al conjunt dels territoris invocats) per assenyalar la intoler\u00e0ncia\/inacceptabilitat de l\u2019altra part. Simplement s\u00f3n un s\u00edmptoma de quan els processos estan hegemonitzats per la dreta i un senyal d\u2019una escalada de tensi\u00f3. La necessitat de tensionar el debat identitari es converteix en quelcom imprescindible en un proc\u00e9s de ruptura (tot i que pugui ser no volgut) perqu\u00e8 si no es tensiona \u00e9s molt possible que aflorin \u00a0propostes de s\u00edntesi que en trenquin la dial\u00e8ctica.<\/p>\n

En la vessant interna cal llavors\u00a0col.locar en l\u2019altra banda de la trinxera<\/strong>\u00a0a aquells qui tradicionalment han format part del bloc pol\u00edtic i social del catalanisme per\u00f2 que no desitgen el nou objectiu pol\u00edtic. \u00c9s un fet que repugna a molta gent, per\u00f2 a l\u2019haver de tensionar pol\u00edticament i identit\u00e0riament costa molt imaginar que no es recorri a destriar i voler clarificar els grisos interns i els plantejaments de s\u00edntesi. El salt d\u2019aqu\u00ed a titllar d\u2019enemic o qualsevol altra etiqueta \u00e9s facil\u00edssim .<\/p>\n

En societats complexes com \u00e9s la catalana i quan es persegueix la separaci\u00f3 d\u2019un territori que en principi no s\u2019hi mostra favorable (Espanya) es requereix per part dels impulsors del proc\u00e9s en la construcci\u00f3 metaf\u00f2rica\/imagin\u00e0ria de l\u2019adversari extern un fenomen que \u00e9s letal per a la conviv\u00e8ncia\/\u201dconllev\u00e0ncia\u201d:s\u2019intercanvien els conceptes de persona i del pa\u00eds advers<\/strong>: Es deshumanitzen els ciutadans de l\u2019altre territori, desposseint-los de pluralitat i complexitat interna per tal d\u2019assemblar-los al suposat negatiu de l\u2019ideal d\u2019un mateix, i alhora s\u2019antropomorfogeneitza el territori\/pa\u00eds\u00a0 adversari dotant-lo d\u2019una caracteritzaci\u00f3 humana amb els trets a rebutjar (lladre, espoliador, malvat, agressor, par\u00e0sit, mandr\u00f3s,\u2026).<\/p>\n

Tot \u00e9s reversible, per\u00f2\u00a0les societats no s\u00f3n perfectament el\u00e0stiques<\/strong>\u00a0i tornen instant\u00e0niament al seu punt d\u2019origen en quant a conviv\u00e8ncia quan se les sotmet a determinada pressi\u00f3. Les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la unitat civil, el respecte a les identitats i viv\u00e8ncia del fet nacional i el respecte rec\u00edproc internament a Catalunya i entre els diferents pobles i societats de l\u2019estat, requerir\u00e0 esfor\u00e7os per a cicatritzar-se.<\/p>\n

Una proposta modesta<\/h3>\n

L\u2019escenari \u00e9s molt complicat. I m\u00e9s\u00a0si no es surt de la l\u00f2gica del xoc de trens o del cul-de-sac<\/strong>. No hi ha receptes m\u00e0giques ni cap proposta \u00e9s \u00f2ptima ni satisfar\u00e0 les aspiracions de tothom. L\u2019encaix federal (autogovern m\u00e9s govern compartit) en un Estat plurinacional \u00e9s una soluci\u00f3 de part de la societat catalana, per\u00f2 t\u00e9 una virtut que no tenen les altres tenint present la complexitat, i \u00e9s que pot ser una bona s\u00edntesi i complir amb els tres requeriments que plantejava a l\u2019anterior article. Per\u00f2\u00a0el federalisme hauria de fer una proposta proactiva ja que no sembla que sigui massa desitjable arribar a una soluci\u00f3 relativament federal fruit de ser la s\u00edntesis negociada dels dos antagonismes que ara mateix plantegen ambd\u00f3s governs<\/strong>. De federalismes, n\u2019hi ha de tots colors i formes. Ara mateix \u00e9s evident que no \u00e9s una proposta seductora i motivadora, per\u00f2 parteix de l\u2019avantatge que \u2013crec- almenys pot ser acceptable per un 70-80% de la societat catalana. I donar resposta al triple repte d\u2019encaixos \u2013Catalunya-Espanya-Europa- cada nivell amb les seves complexitats i pluralitats internes. Tamb\u00e9 \u00e9s clar, que ara per ara est\u00e0 plantejada com una alternativa amb un cert aire de \u201cresignaci\u00f3 loser<\/a>\u201d i que cal dotar-la d\u2019atractiu, \u00a0ambici\u00f3 i visualitzaci\u00f3 que \u00e9s una alternativa que pot resoldre millor els reptes i valors que afloren en societats complexes. Si us plau, que alg\u00fa la doti d\u2019\u00e8pica i est\u00e8tica.<\/p>\n

Partim que bona part de les\u00a0raons instrumentals<\/strong>\u00a0o de \u201cbenefici\u201d que s\u2018addueixen per a justificar la independ\u00e8ncia serien molt m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019abordar i solucionar ( i alhora m\u00e9s justes i solid\u00e0ries) en un encaix federal que respect\u00e9s les plurinacionalitats, culturalitats i ling\u00fcismes de l\u2019estat. El d\u00e8ficit fiscal excessiu (sistema de finan\u00e7ament Catalunya-Espanya) -que \u00e9s la ra\u00f3 principal segons el CEO per desitjar la independ\u00e8ncia- i que permet a alguns dibuixar una\u00a0terra promesa<\/a>\u00a0(amb unes fal\u00e0cies econ\u00f2miques escandaloses) seria corregible conceptualment amb un sistema de finan\u00e7ament que respecti els principis d\u2019ordinalitat i anivellament entre parts i seria neutralitzable econ\u00f2micament amb un combat decidit del frau fiscal. Per una altra banda, per abordar les q\u00fcestions d\u2019identitat i emocionals, no sembla pas que una soluci\u00f3 trencadora sigui positiva, ja que \u00e9s desitjable ser cur\u00f3s, fi\u00a0 i respectu\u00f3s amb el m\u00e0xim de viv\u00e8ncies que operen a Catalunya. Segueix sent, per tant, \u00a0necess\u00e0ria una soluci\u00f3 satisfact\u00f2ria per a la immensa majoria de la societat.<\/p>\n

Un refer\u00e8ndum\/consulta de s\u00ed\/no a la independ\u00e8ncia pot semblar una bona proposta desllorigadora i democr\u00e0ticament impecable. Certament. Per\u00f2 les propostes de consulta \u201cd\u2019expressar un desig\u201d o del \u201ctot o res a priori\u201d tenen alguns problemes\/limitacions. En primer lloc perqu\u00e8 sembla evident que no aconseguiria una\u00a0majoria \u201cconsensual\u201d<\/strong>\u00a0del 70-80%. Simplificant, ens hem de fer la pregunta honesta de si internament volem una situaci\u00f3 de 55-45 (en el sentit que sigui) amb una meitat entusiasmada i l\u2019altra \u201cderrotada\u201d o buscar una proposta\/alternativa que no sigui tant entusiasmant per una part per\u00f2 que sigui acceptable per un 70-80% de la societat. Aqu\u00ed est\u00e0 la import\u00e0ncia de la pregunta\/objectiu. En segon lloc cal contemplar el qu\u00e8 podr\u00edem dir-ne les\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncies imprevistes<\/strong>. Qu\u00e8 passa si despr\u00e9s d\u2019un debat (suposadament informat)\u00a0 surt el \u201cs\u00ed\u201d i es comencen a percebre les dificultats immenses per a dur-ho a terme i va quedant en el mig-llarg pla\u00e7? (aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s evitable si s\u2019acorda amb l\u2019Estat i es dissenya i planifica un proc\u00e9s tranquil i contemplant totes les derivades; doble condici\u00f3 que ara sembla inexistent). I si surt el \u201cno\u201d? Elimina el desig majoritari de blindatge de l\u2019autogovern i d\u2019un nou encaix satisfactori? No deixa pol\u00edticament m\u00e9s obert el reflux i s\u2019obre la via a la recentralitzaci\u00f3 i als retrocessos que empenyen,\u00a0 i es dificulta el defensar l\u2019autogovern i encarar els reptes pendents?.<\/p>\n

Crec per tant que es poden explorar altres vies \u201cdins del dret a decidir\u201d per buscar una millor soluci\u00f3 que tamb\u00e9 sigui participada per la ciutadania. Pr\u00e8viament, per\u00f2, cal calmar les presses i dissenyar\u00a0horitzons temporals que portin a on vulgui el gruix de la societat per\u00f2 que ho facin sense brusquedats traum\u00e0tiques<\/strong>. Si la\u00a0 voluntat popular \u00e9s s\u00f2lida i no conjuntural, un proc\u00e9s tranquil hauria de beneficiar a tothom. Una possible soluci\u00f3 passa per la necessitat de buscar un\u00a0acord (de m\u00ednims) pol\u00edtic intern<\/strong>\u00a0a Catalunya ampli basat en alguns pilars\/punts sense que cap part renunc\u00efi a plantejaments estrat\u00e8gics propis: a) Acceptaci\u00f3 \u00edntegre de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia aprovat previ a la laminaci\u00f3 del Tribunal Constitucional; b) Blindatge de les dimensions cultural, educativa i ling\u00fc\u00edstica; c) Negociaci\u00f3 d\u2019un nou sistema de finan\u00e7ament (2014) amb l\u2019Estat que respecti els principis d\u2019ordinalitat i anivellament; d) Reconeixement del dret i la forma d\u2019exercici del dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3; e) Buscar un nou \u201cstatus\u201d i promoci\u00f3 dels canvis constitucionals necessaris per tal de fer-ho efectiu i reconeixement constitucional de la pluriculturalitat, plurinacionalitat i pluriling\u00fcisme.<\/p>\n

Aquests punts poden ser un m\u00ednim com\u00fa denominador intern a Catalunya d\u2019objectius a assolir molt majoritaris que haurien de ser acordats\/concretats a trav\u00e9s de la Comissi\u00f3 i el Pacte pel Dret a Decidir. Caldria llavors\u00a0consultar\/preguntar<\/strong>\u00a0(\u00e9s una consulta que pot ser m\u00e9s acceptable tant internament a Catalunya com per les institucions generals de l\u2019Estat) a la ciutadania sobre si es vol engegar\u00a0un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 i concreci\u00f3 sobre aquest pack amb l\u2019Estat<\/strong>\u00a0(entre parlaments i entre governs). \u00c9s previsible que aix\u00f2 generi un consens molt ampli. Si la resposta \u00e9s afirmativa\u00a0 es pot iniciar un proc\u00e9s de conflicte-negociaci\u00f3 amb l\u2019Estat i que aquest arribi a un resultat o proposta d\u2019encaix (o no). Llavors caldr\u00e0refrendar el nou marc proposat<\/strong>. Sintetitzant: pacte a intern a Catalunya sobre els aspectes a decidir, refer\u00e8ndum\/consulta previ, conflicte-negociaci\u00f3 amb l\u2019Estat i refer\u00e8ndum conclusiu. I s\u00ed, aix\u00f2 hauria d\u2019impulsar un proc\u00e9s de canvi constitucional on s\u2019hi pugui reflectir la concreci\u00f3 del dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 per a la independ\u00e8ncia. Per a tot aix\u00f2, un horitz\u00f3 d\u2019immediatesa no sembla viable. No hi ha cap garantia d\u2019\u201d\u00e8xit\u201d, per\u00f2 en un horitz\u00f3 temporal m\u00e9s laxe, sembla almenys una mica m\u00e9s viable.<\/p>\n

Paral.lelament, entre Estat i Generalitat, i per la import\u00e0ncia que d\u00e8iem de les emocions, s\u2019hauria de produir el qu\u00e8 podriem denominar de forma obtusa i un xic ripiosa un \u201cpacte\/acord pel respecte a les identitats i sentiments nacionals<\/strong>\u201d. Est\u00e0 clar que aquest \u00e9s el pitjor t\u00edtol possible. I no tinc clar si hauria de ser de forma privada o p\u00fablica. Pot sonar a acudit na\u00eff, per\u00f2 que les institucions i agents i organitzacions pol\u00edtiques i socials que els fan de paraig\u00fces i suport es comprometin a no usar en el conflicte pol\u00edtic l\u2019insult a la identitat, a eliminar supremacismes i odis del discurs, relats de guanyar-perdre i vencedors-derrotats i respectar la viv\u00e8ncia individual dels fets nacionals pot contribuir poderosament a desactivar una part de la part del conflicte no pol\u00edtico-administrativa o de poder. \u00c9s evident que no es tracta de limitar la llibertat d\u2019expressi\u00f3 d\u2019individus, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s un fet que si els actors rellevants no acompanyen\/aplaudeixen\/incentiven aquesta part de la tensi\u00f3 entre persones de territoris diversos, part de la \u201cnorma social\u201d que els premia\/tolera s\u2019eliminaria i es veurien abocats a una forta desincentivaci\u00f3 i deslegitimaci\u00f3. \u00c9s possible que ja n\u2019haguem experimentat almenys un aminorament, d\u2019algunes parts, tant des de la Brunete medi\u00e0tica com dels sectors essencialistes de l\u2019independentisme catal\u00e0.<\/p>\n

Venen temps dif\u00edcils. La complexitat requereix solucions complexes. Per\u00f2 la ignor\u00e0ncia de la complexitat no eximeix de la seva realitat. Tampoc sembla que esperar al post-xoc permetr\u00e0 construir una alternativa en millors condicions i una societat millor. Una ll\u00e0stima, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

Article publicat al\u00a0blog de l\u2019autor<\/a>\u00a0el passat 15 de setembre.<\/p>\n

Societat.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recapitulant\u2026 Fa unes setmanes vaig escriure un\u00a0article\u00a0reflexionant sobre el \u201cproc\u00e9s\u201d pol\u00edtic que es viu a Catalunya. Una situaci\u00f3 de conflicte pol\u00edtic (i de viv\u00e8ncia social del mateix), d\u2019\u00e0mplia insatisfacci\u00f3 amb l\u2019actual articulaci\u00f3 i de despla\u00e7ament de la societat catalana en l\u2019eix nacional. Situaci\u00f3 que \u00a0ha canviat substancialment en els \u00faltims temps, que \u00e9s fruit de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8],"class_list":["post-9616","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9616"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9616\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9618,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9616\/revisions\/9618"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}