{"id":9613,"date":"2013-09-30T08:55:44","date_gmt":"2013-09-30T06:55:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9613"},"modified":"2013-09-30T10:05:26","modified_gmt":"2013-09-30T08:05:26","slug":"vicenc-aparicio-resposta-al-professor-granell-catalunya-independent-un-estat-fallit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-aparicio-resposta-al-professor-granell-catalunya-independent-un-estat-fallit\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Aparicio: Resposta al professor Granell, Catalunya independent, un estat fallit?"},"content":{"rendered":"

\"politics\"<\/a>En l’entrevista publicada a\u00a0El Pa\u00eds<\/a>\u00a0aquest cap de setmana, el professor Francesc Granell<\/strong> feia un seguit d’afirmacions sobre una eventual independ\u00e8ncia de Catalunya que, per la seva contund\u00e8ncia, dif\u00edcilment passaven desapercebudes al lector. En aquest text,\u00a0Vicen\u00e7 Aparicio<\/a>, advocat, llicenciat en dret i administraci\u00f3 d’empreses (UPF) i en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques (UOC), respon fil per randa les afirmacions de Granell contra la viabilitat institucional i econ\u00f2mica d’una Catalunya independent, que va arribar a comparar amb Somalil\u00e0ndia.<\/p>\n

Catalunya i la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil de saber qu\u00e8 passar\u00e0 a la Uni\u00f3 Europea si Catalunya esdev\u00e9 un estat independent, perqu\u00e8 no hi ha cap precedent d’una secessi\u00f3 d’un territori d’un estat membre que formi part de la Uni\u00f3.<\/p>\n

La convenci\u00f3 de Viena, del 1978, sobre successi\u00f3 d’estat en mat\u00e8ria de tractats nom\u00e9s s’aplica en defecte d’all\u00f2 que prevegi l’organitzaci\u00f3, en aquest cas la Uni\u00f3 Europea. I aqu\u00ed, cada organitzaci\u00f3 internacional t\u00e9 els propis criteris. Per exemple, per formar part de les Nacions Unides cal sol\u00b7licitar-hi l’acc\u00e9s, si b\u00e9 hi ha hagut una excepci\u00f3: quan S\u00edria es va escindir de la Rep\u00fablica \u00c0rab Unida l’any 1961, de la qual formava part amb Egipte. Aleshores va ser admesa autom\u00e0ticament a les Nacions Unides. Algunes altres organitzacions internacionals accepten l’admissi\u00f3 directa si es compleixen unes certes condicions (com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional), i n’hi ha que no posen cap mena de condici\u00f3 per a l’admissi\u00f3 directa (com la Uni\u00f3 Postal Internacional i l’Organitzaci\u00f3 Internacional de l’Energia At\u00f2mica). Les solucions, doncs, s\u00f3n diverses i depenen de cada organitzaci\u00f3 internacional.<\/p>\n

At\u00e8s el silenci dels tractats, una tesi que podr\u00edem anomenar contractualista, i que sembla que \u00e9s la que mant\u00e9 la Comissi\u00f3 de la UE quan s’ha pronunciat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, sost\u00e9 que, com que Catalunya esdevindria un nou estat que no seria part en els tractats comunitaris, hauria de sol\u00b7licitar de ser-hi admesa. Aquesta \u00e9s la tesi que tamb\u00e9 sost\u00e9 el professor Granell.<\/p>\n

Ara b\u00e9, en aquest cas cal advertir que l’expulsi\u00f3 autom\u00e0tica de la Uni\u00f3 Europea nom\u00e9s s’esdevindria quan Catalunya fos reconeguda com a estat independent. Altrament \u2013\u00e9s a dir, si la resta d’estats membres continuen reconeixent la sobirania espanyola sobre el territori i la poblaci\u00f3 de Catalunya\u2013 no podria acomplir-se aquesta ‘expulsi\u00f3’. M\u00e9s encara, perqu\u00e8 Espanya pogu\u00e9s expulsar de la Uni\u00f3 Europea una Catalunya no reconeguda com a estat independent per la resta d’estats, hauria de modificar els tractats i excloure el territori de Catalunya de la seva aplicaci\u00f3, cosa que requereix la unanimitat dels estats membres. Aix\u00ed doncs, fins i tot seguint la doctrina que sembla mantenir la Comissi\u00f3 Europea, el no-reconeixement i l’expulsi\u00f3 de Catalunya de la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n realitats incompatibles.<\/p>\n

Tampoc no caldria que el proc\u00e9s d’adhesi\u00f3 s’allargu\u00e9s en el temps. En la mesura que una Catalunya independent compliria tots els criteris de Copenhaguen, mitjan\u00e7ant\u00a0una decisi\u00f3 en el si del Consell Europeu<\/a>\u00a0(reuni\u00f3 dels caps d’estat i de govern dels estats membres), que hauria de ser un\u00e0nime, adoptada el mateix dia d’efectes de la independ\u00e8ncia, es podria acordar l’adhesi\u00f3 de Catalunya a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Uns altres autors<\/a>\u00a0defensen una tesi, que podr\u00edem anomenar institucionalista, segons la qual amb la secessi\u00f3 d’una part d’un estat membre es produeix una ampliaci\u00f3 interna de la Uni\u00f3 Europea, de manera que, en cas d’independ\u00e8ncia, Catalunya romandria dins de la Uni\u00f3 Europea, si b\u00e9 hauria d’establir una negociaci\u00f3 amb la resta dels estats membres per modificar els aspectes institucionals dels tractats. La idea de fons \u00e9s que la Uni\u00f3 Europea \u00e9s m\u00e9s que una organitzaci\u00f3 internacional; \u00e9s una confederaci\u00f3 o federaci\u00f3 d’estats, amb disposicions que no s’apliquen \u00fanicament als estats membres, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n d’aplicaci\u00f3 directa als particulars.<\/p>\n

En termes similars, en un\u00a0dictamen del professor Roland Vaubel<\/a>, s’ent\u00e9n que la soluci\u00f3 que resulta compatible amb les finalitats d’integraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s l’aplicaci\u00f3 de l’article 34 de la convenci\u00f3 de Viena, segons el qual ambd\u00f3s estats, tant Espanya com Catalunya, continuarien essent membres de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Enmig d’aquestes opcions, se n’han presentades m\u00e9s, que tamb\u00e9 s\u00f3n compatibles amb els tractats, com ara la que es formula en el\u00a0dictamen del professor Graham Avery<\/a>\u00a0per enc\u00e0rrec del parlament brit\u00e0nic. Segons aquesta proposta, s’arribaria a una situaci\u00f3 transit\u00f2ria en qu\u00e8 el Regne Unit mantindria la sobirania nominal sobre Esc\u00f2cia, mentre Esc\u00f2cia negociaria amb la resta d’estats membres la reforma dels tractats i, una vegada reformats, obtindria la independ\u00e8ncia formal.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, no hi ha obstacles jur\u00eddics perqu\u00e8 Catalunya romangui dins la Uni\u00f3 Europea en cas d’independ\u00e8ncia. En darrer terme, dependr\u00e0 de la voluntat pol\u00edtica dels autors.<\/p>\n

Sigui com vulgui \u2013tamb\u00e9 \u00e9s bo de recordar-ho\u2013,\u00a0una Catalunya independent podria accedir al mercat com\u00fa fins i tot si no fos membre de la Uni\u00f3 Europea<\/a>. Catalunya podria signar amb la Uni\u00f3 Europea un tractat comercial bilateral, que, d’acord amb els articles 207 i 218 TFUE, no ha pas de ser aprovat un\u00e0nimement en el Consell de la UE, sin\u00f3 que n’hi ha prou amb la majoria qualificada. No hi ha obstacle jur\u00eddic perqu\u00e8 aquest tractat comercial abasti les quatre llibertats comunit\u00e0ries: la lliure circulaci\u00f3 de mercaderies, serveis, capitals i treballadors.<\/p>\n

Catalunya i l’euro<\/strong><\/p>\n

Poca cosa puc afegir a all\u00f2 que ja ha escrit el\u00a0professor Jordi Gal\u00ed<\/a>. Una Catalunya independent pot adoptar l’euro com a moneda pr\u00f2pia, i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) a trav\u00e9s de les seves sucursals obertes en estats de la zona de l’euro: d’acord amb la\u00a0documentaci\u00f3 general sobre els instruments i els procediments de pol\u00edtica monet\u00e0ria de l’Eurosistema<\/a>, publicada pel BCE, complirien els requeriments per a ser ‘entitats de contrapartida’; en concret, restar subjectes al sistema de reserves m\u00ednimes, ser solvents i complir els requisits establerts pel BCE.<\/p>\n

Tamb\u00e9 podria encunyar monedes d’euro pr\u00f2pies i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir directament a la liquiditat del BCE (sense haver de passar per les sucursals), si Catalunya sign\u00e9s un acord monetari amb la Uni\u00f3 Europea, com els que ja hi han signat M\u00f2negue, San Marino, el Vatic\u00e0 i Andorra.<\/p>\n

Diu el professor Granell que si Catalunya abandon\u00e9s l’euro i tingu\u00e9s moneda pr\u00f2pia ‘estar\u00edem condemnats a la devaluaci\u00f3’. No s’ent\u00e9n aquesta conclusi\u00f3 si tenim present que Catalunya \u00e9s una economia netament exportadora. En el gr\u00e0fic seg\u00fcent, amb dades extretes de l’INE i de la\u00a0base de dades trimestral del comer\u00e7 interregional de b\u00e9ns C-interreg, es veu, en dades anuals<\/a>, l’evoluci\u00f3 de la balan\u00e7a comercial exterior de Catalunya i d’Espanya, en proporci\u00f3 al PIB.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A difer\u00e8ncia d’Espanya, Catalunya \u00e9s una economia exportadora neta i, en cas de sortir de l’euro, no es veu per qu\u00e8 hauria de devaluar si amb el tipus de canvi actual ja \u00e9s competitiva.<\/p>\n

Catalunya i els deutes del regne d’Espanya<\/strong><\/p>\n

Diu el professor Granell: ‘No es pot dir, com fa algun il\u00b7lustre col\u00b7lega, que el deute \u00e9s del regne d’Espanya i que ens en desentendr\u00edem. Entrar en el m\u00f3n sense recon\u00e8ixer els deutes com a part d’Espanya i els propis \u00e9s incorporar-se amb molt mal peu en el sistema internacional. Entrant en aquesta din\u00e0mica no s\u00e9 si podr\u00edem apujar pensions o lluitar contra la crisi, tal com ens prometen.’<\/p>\n

Cal partir de la premissa que si una Catalunya independent no \u00e9s reconeguda com a estat per part d’Espanya, tampoc no pot succeir al regne d’Espanya en la seva posici\u00f3 deutora. Perqu\u00e8 pugui haver-hi successi\u00f3 en els deutes cal un acord entre l’estat predecessor i l’estat escindit, i d’aquest acord, que \u00e9s un aut\u00e8ntic tractat internacional, nom\u00e9s en poden ser part els subjectes de dret internacional, \u00e7o \u00e9s, estats o organitzacions internacionals. Si no hi ha acord, no \u00e9s que Catalunya es desentengui dels deutes d’Espanya, sin\u00f3 que l’\u00fanic obligat per aquests deutes amb els seus creditors \u00e9s el regne d’Espanya.<\/p>\n

Nota addicional:<\/p>\n

La convenci\u00f3 de Viena, del 1983, sobre successi\u00f3 d’estats en mat\u00e8ria de b\u00e9ns, arxius i deutes de l’estat, que \u00e9s cridada a regular aquesta q\u00fcesti\u00f3, no ha entrat en vigor perqu\u00e8 no ha estat ratificada per un nombre d’estats suficient. En tot cas, conv\u00e9 destacar que no \u00e9s d’aplicaci\u00f3 a tots els deutes, sin\u00f3 a aquells que s\u00f3n contrets amb subjectes de dret internacional (no pas amb particulars). El principi pel qual opta la convenci\u00f3 (que, hi insistim, no \u00e9s vigent), \u00e9s que els deutes de l’estat predecessor passen a l’estat successor en una proporci\u00f3 equitativa, tenint en compte els b\u00e9ns, drets i interessos que passen a l’estat successor en relaci\u00f3 amb el deute de l’estat. Aix\u00ed doncs, el criteri de repartiment no seria ni el PIB (19%) ni la poblaci\u00f3 (16%), sin\u00f3 la proporci\u00f3 de b\u00e9ns, drets i interessos que passen a Catalunya. Els b\u00e9ns que passarien a Catalunya serien els b\u00e9ns immobles (edificis, infrastructures) situats al territori de Catalunya, els b\u00e9ns mobles vinculats i els b\u00e9ns mobles i immobles situats fora de Catalunya ‘en una proporci\u00f3 equitativa’. Assumint que solament passarien a Catalunya els b\u00e9ns situats a Catalunya, el criteri de repartiment que s’adequaria millor a la convenci\u00f3 de Viena del 1983 seria el percentatge d’inversions executades a Catalunya aquests \u00faltims anys.<\/p>\n

Vilaweb<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l’entrevista publicada a\u00a0El Pa\u00eds\u00a0aquest cap de setmana, el professor Francesc Granell feia un seguit d’afirmacions sobre una eventual independ\u00e8ncia de Catalunya que, per la seva contund\u00e8ncia, dif\u00edcilment passaven desapercebudes al lector. En aquest text,\u00a0Vicen\u00e7 Aparicio, advocat, llicenciat en dret i administraci\u00f3 d’empreses (UPF) i en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques (UOC), respon fil per randa les afirmacions …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,25],"class_list":["post-9613","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9613"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9615,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9613\/revisions\/9615"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}