{"id":9598,"date":"2013-09-29T13:35:53","date_gmt":"2013-09-29T11:35:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9598"},"modified":"2013-09-29T13:38:52","modified_gmt":"2013-09-29T11:38:52","slug":"francesc-granell-catalunya-i-la-unio-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-granell-catalunya-i-la-unio-europea\/","title":{"rendered":"Francesc Granell: Catalunya i la Uni\u00f3 Europea"},"content":{"rendered":"

\"catue\"<\/a>Una Catalunya Estat-propi no tindria sentit fora de la Uni\u00f3 Europea tant per la seva tradici\u00f3 , com pels seus valors i les seves relacions econ\u00f2miques externes. Per aix\u00f2 en aquestes pagines analitzarem si \u00e9s possible que Catalunya pugui seguir a la UE si es separa de la resta d\u2019Espanya o pugui entrar en la UE si s\u2019ha separat de l\u2019Estat espanyol que \u00e9s el que ara li permet estar integrada a la UE. Pel meu raonament seguir\u00e9 un an\u00e0lisi no tan econ\u00f2mic com institucional introduint temes hist\u00f2rics i pol\u00edtics, endem\u00e9s dels relacionats amb la teoria de la integraci\u00f3 econ\u00f2mica regional. Un aclariment inicial es necessari: als efectes de l\u2019an\u00e0lisi Catalunya no \u00e9s per a la UE un territori excepcional sin\u00f3 una de les 99 regions de nivell NUT 2 en que la UE s\u2019articula a finals de 2013.<\/p>\n

1. \u00c9S D\u00cdFICIL PENSAR EN UNA CATALUNYA FORA DE LA UE<\/strong><\/p>\n

Incl\u00fas els independentistes m\u00e9s radicals coincideixen en la idea de que una Catalunya-Estat fora de la Uni\u00f3 Europea no tindria sentit, tot tenint en compte endem\u00e9s que Catalunya \u00e9s ara, com a part d\u2019Espanya que \u00e9s, part de la UE. La necessitat de que Catalunya estigui a Europa es basa en raons hist\u00f2riques, pol\u00edtiques i d\u2019integraci\u00f3 econ\u00f2mica que analitzar\u00e9 per\u00f2, per comen\u00e7ar i per a no enganyar-nos, s\u2019ha de partir del punt de vista de la Comissi\u00f3 Europea emes arrel del proc\u00e9s independentista d\u2019Esc\u00f2cia i que amb totes les excepcions que es vulgui es pot aplicar al cas Catal\u00e0 com recordava recentment el Vicepresident de la Comissi\u00f3 Europea Joaquin Almunia: \u201cSi una parte del territorio de un Estado miembro se separase, esa parte quedaria fuera de la UE y tendr\u00eda que volver a empezar el proceso de adhesi\u00f3n y cualquier miembro podria vetar su posterior incorporaci\u00f3n pues el proceso de incorporaci\u00f3n en la UE est\u00e1 regido por el principio de unanimidad\u201d (Prodi,2004).<\/p>\n

Veient aquest posicionament i la reclamaci\u00f3 dels que es van manifestar l\u2019onze de setembre del 2012 al reclamar que la Catalunya independent hauria d\u2019estar dins d\u2019Europa i l\u2019afirmaci\u00f3 del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas de que sense estar dins la UE la independ\u00e8ncia de Catalunya \u00e9s m\u00e9s que problem\u00e0tica, \u00e9s important veure els arguments hist\u00f2rics, pol\u00edtics i de integraci\u00f3 econ\u00f2mica regional que expliquen que una Catalunya Estat-propi no tingui sentit fora de la UE. Podria una Catalunya independent continuar sent membre de la Uni\u00f3 Europea tal com ho \u00e9s ara en la seva realitat de ser una part de l\u2019Espanya membre de la UE? o podria convertir-se en membre de la UE en el cas de que deix\u00e9s de ser una part de l\u2019Espanya membre actual de la UE?<\/p>\n

2.ELS ARGUMENTS EN PRO D\u2019UNA CATALUNYA INTEGRADA A LA UE<\/strong><\/p>\n

2.1. LES RAONS\u00a0HIST\u00d2RIQUES<\/p>\n

En el seu pr\u00f2leg al llibre Catalunya dins la Uni\u00f3 Europea (Granell F.-Pou V. i S\u00e1nchez Ferriz,M.A,2002), el president Jordi Pujol afirmava,- seguint el que va dir en la Confer\u00e8ncia que va pronunciar a Aquisgr\u00e0 al mar\u00e7 de 1985, que l\u2019u de gener de 1986 Catalunya va tornar a casa com a conseq\u00fc\u00e8ncia de d\u2019ingr\u00e9s a la llavors Comunitat Europea. Les enquestes mostren que estar fora de la UE no t\u00e9 avui gaires partidaris a Catalunya. Cal recordar que Aquisgr\u00e0 va ser la capital de l\u2019antic imperi carolingi del que va n\u00e9ixer la Marca Hisp\u00e0nica embri\u00f3 dels comtats catalans despr\u00e8s integrats en la Corona d\u2019Arag\u00f3. I cal recordar que els federalistes europeus consideren l\u2019imperi carolingi com un antecedent notable de l\u2019Europa actual despr\u00e8s de la desintegraci\u00f3 de l\u2019imperi rom\u00e0 d\u2019Occident a on Tarraco havia tingut un paper cabdal a la Hispania Citerior, divisi\u00f3 provincial en la que Roma va basar la unitat peninsular fins a convertir la Pen\u00ednsula hisp\u00e0nica en una de les unitats geopol\u00edtiques m\u00e9s clares i amb l\u00edmits precisos. El territori catal\u00e0 actual ha vist el pas de moltes de les civilitzacions que estan a la base de l\u2019Europa actual. Ara que s\u2019est\u00e0 commemorant el 300 aniversari de l\u20190nze de setembre de 1714 no est\u00e0 de m\u00e9s dir que aquell conflicte no va ser una guerra de Catalunya contra Castella o contra Espanya sin\u00f3 el reflex a casa nostra d\u2019un enfrontament europeu que a Espanya va veure austriacistes, partidaris de governs federalitzants, contra borbonistes, impulsors de r\u00e8gims de caire absolutista, (Albareda,2002)<\/p>\n

I cal recordar tamb\u00e9 que la vict\u00f2ria a la Guerra de Successi\u00f3 espanyola de la causa borb\u00f2nica va suposar la implantaci\u00f3 \u2013 a trav\u00e9s del Decret de Nova Planta- d\u2019un estat que va igualar les lleis quedant tots els s\u00fabdits del rei sotmesos a un r\u00e8gim com\u00fa (Vicens Vives,1985) la qual cosa ajud\u00e0 a un r\u00e0pid creixement de Catalunya i el desenvolupament de les Arts i les Ci\u00e8ncies rematada en temps de Carles III amb la supressi\u00f3 de les duanes interiors i la llibertat de comer\u00e7 amb Am\u00e8rica, circumstancia econ\u00f2mica favorable per Catalunya que no s\u2019havia produ\u00eft en temps dels \u00c0ustries en que els parlaments peninsulars no havien generat l\u2019harmonitzaci\u00f3 caracter\u00edstica dels estats moderns nascuts en el seu concepte actual amb la Pau de Westfalia de 1648 . En l\u2019\u00e8poca napole\u00f2nica Catalunya va ser prov\u00edncia francesa com ja ho havia estat quan va fer a Luis XIII de Fran\u00e7a Comte de Barcelona en el context de la revolta catalana contra Felip IV al 1641 Va ser un catal\u00e0, Laure\u00e0 Figuerola que va crear la pesseta com a unitat monet\u00e0ria espanyola amb el prop\u00f2sit, despr\u00e9s frustrat, de que Espanya entres a la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria Llatina que en aquell temps volia ser una mena d\u2019uni\u00f3 monet\u00e0ria europea. Aquets apunts hist\u00f2rics serveixen per evidenciar que el territori que avui constitueix Catalunya ha estat sempre subjecte (mes passiu que actiu) d\u2019esdeveniments hist\u00f2rics europeus i que no pot renunciar a aquest passat hist\u00f2ric europeu. Aquest rep\u00e0s hist\u00f2ric no pot acabar sense recordar, endem\u00e9s, que l\u00edders catalans han pres part activa en moviments precursors de la integraci\u00f3 europea posterior a la Segona Guerra Mundial i a desenvolupaments institucionals que han conduit a la integraci\u00f3 europea com avui la coneixem (Granell, Pou,Sanchez-Ferriz,2002)<\/p>\n

2.2. LES RAONS POL\u00cdTIQUES<\/p>\n

Les raons pol\u00edtiques deriven dels valors, principis democr\u00e0tics i d\u2019estat de dret que proclamen el Tractat de la Uni\u00f3 Europea, el Tractat de Funcionament de la Uni\u00f3 Europea i la Carta Europea de Drets Fonamentals i en les que Catalunya creu com va demostrar votant massivament a favor de la \u201cConstituci\u00f3n Espanyola\u201d de 1978 que va consagrar els drets democr\u00e0tics sota els que la societat espanyola viu des de llavors alineada amb els principis i valors europeus.<\/p>\n

Els pol\u00edtics catalans actuals han treballat per fer avan\u00e7ar la integraci\u00f3 europea des de que es va produir l\u2019ingr\u00e9s d\u2019Espanya a la llavors Comunitat Europea de la mateixa manera que grups de l\u2019oposici\u00f3 al Franquisme van lluitar -abans de l\u2019ingr\u00e9s d\u2019Espanya a la CE- perqu\u00e8 es produ\u00eds l\u2019ingr\u00e9s perqu\u00e8 sabien que entrar a la Comunitat obligaria al r\u00e8gim franquista a democratitzar Espanya. La creaci\u00f3 a Barcelona de l\u2019Institut d\u2019Estudis Europeus al 1951, el Comit\u00e8 Espanyol de la Lliga Europea de Cooperaci\u00f3 Econ\u00f2mica al 1956 o el manifest de les principals entitats econ\u00f2miques catalanes al 1972 senyalant que \u201cla incorporaci\u00f3 d\u2019Espanya a la CEE en qualitat de membre ple constitueix una exig\u00e8ncia hist\u00f2rica\u201d (C\u00edrculo de Economia,1973) serveixen com a mostra d\u2019un anhel col\u00b7lectiu europeista que es va veure confirmat quan el Tractat d\u2019adhesi\u00f3 d\u2019Espanya a les Comunitats va ser ratificat un\u00e0nimement. L\u2019anhel d\u2019estar a Europa ha estat, doncs, una constant pol\u00edtica per a la societat catalana que nomes ha vist algunes veus dissidents a\u00efllades quan durant el Consell Europeu celebrat a Barcelona al mar\u00e7 de 2002 es varen produir algunes manifestacions contr\u00e0ries al model econ\u00f2mic europeu actual per part de grups altermundistes oposats a \u201cl\u2019Europa del Capital\u201d o , al 2005, en que l\u2019Omnium Cultural es va mostrar contrari a la ratificaci\u00f3 per Espanya del Tractat Constitucional Europeu.<\/p>\n

Un ventall de pol\u00edtics catalans actuals han treballat per donar for\u00e7a a la idea d\u2019una Catalunya motor d\u2019Europa: Lluis Maria de Puig va donar aquesta batalla al Consell d\u2019Europa mentre que Jordi Pujol i Pasqual Maragall van fer-ho en el context de les institucions comunit\u00e0ries impulsant, incl\u00fas, que al Tractat de Maastricht de 1992 es crees el Comit\u00e8 de les Regions aconseguint aix\u00ed que \u2013encara que limitadament- les \u201cregions\u201d dels estats membres de la UE participin en els mecanismes europeus de presa de decisions. Aquest \u201ceuropeisme catal\u00e0\u201d que havia ressaltat Jacques Delors quan va inaugurar l\u2019Oficina Europea a Barcelona al 1991,va ser ressaltat pel president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas en el seu discurs a Brussel\u00b7les, a \u201cFriends of Europe\u201d al novembre de 2012. \u00e7<\/p>\n

2.3. LES RAONS DE LA INTEGRACI\u00d3 ECON\u00d2MICA REGIONAL<\/p>\n

Per raons de integraci\u00f3\/desintegraci\u00f3 econ\u00f2mica regional, Catalunya no es pot permetre quedar al marge de la integraci\u00f3 europea per la senzilla ra\u00f3 de que el 50% de les seves vendes externes va a la resta del mercat espanyol i del 50% restant que va fora d\u2019Espanya el 70% t\u00e9 com a destinaci\u00f3 la resta dels mercats de la UE. Amb la resta d\u2019Espanya Catalunya mant\u00e9 un saldo comercial positiu de m\u00c9s de 20.000 milions d\u2019euros mentre que amb la resta del Mon mant\u00e9 un saldo comercial negatiu. De la mateixa manera que l\u2019entrada a les Comunitats Europees al 1986 va tenir efectes est\u00e0tics de creaci\u00f3 de comer\u00e7 (grans) i desviaci\u00f3 de comer\u00e7 (petits) i efectes din\u00e0mics d\u2019expansi\u00f3 de mercats, augment de compet\u00e8ncia , millora de tecnologia i augment de les inversions estrangeres (entre d\u2019altres), separar-se de la UE i de la resta d\u2019Espanya tindria efectes est\u00e0tics i din\u00e0mics negatius tan respecte a les transaccions amb la resta d\u2019Espanya com a la resta dels pa\u00efsos europeus membres de la UE. Com va demostrar l\u2019informe Cecchini (Cecchini,P. 1988) formar part d\u2019un mercat integrat gran no nom\u00e9s permet una expansi\u00f3 del comer\u00e7 (efecte est\u00e0tic de creaci\u00f3 de comer\u00e7) sin\u00f3 que dinamitza l\u2019economia en el seu conjunt. A sensu contrari sortir del mercat integrat tindria efectes din\u00e0mics negatius.<\/p>\n

A Catalunya s\u2019est\u00e0 discutint si les empreses es deslocalitzarien si Catalunya sort\u00eds de la UE. \u00c9s evident que algunes empreses marxarien, altres vindrien i altres no es mourien. Marxarien les que necessiten importar inputs que s\u2019encaririen si Catalunya deix\u00e9s de formar part de la uni\u00f3 duanera europea o les que han basat la seva estrat\u00e8gia per estar aqu\u00ed en vendre a la resta d\u2019Espanya o a Llatinoam\u00e8rica des de la plataforma espanyola i no ho farien les que es seguirien trobant c\u00f2modes aqu\u00ed superant el sempre complicat efecte frontera. Algunes empreses lligades amb la demanda del nou estat segurament trobarien inter\u00e8s en implantar-se a Catalunya en comptes de seguir treballant des altres punts d\u2019Espanya.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 es, per\u00f2, que entre estar a un mercat de 500 milions de consumidors (que es l\u2019Europa actual dels 28) a rebre nomes els impulsos din\u00e0mics que poden suposar els 7,5 milions de catalans hi ha una gran difer\u00e8ncia.<\/p>\n

Per aix\u00f2 avaluar l\u2019economia d\u2019estar o no dins d\u2019Espanya i dins d\u2019Europa no nom\u00e9s pot fer-se veient les relacions fiscals o de nous par\u00e0metres de despesa publica amb la resta d\u2019Espanya sin\u00f3 analitzant l\u2019efecte din\u00e0mic sobre les empreses industrials, de serveis i financeres que suposaria el canvi de dimensi\u00f3 del marc de referencia al qual estan actuant les empreses instal\u00b7lades a Catalunya en l\u2019actualitat i l\u2019impacte que tindria quedar a fora de les pol\u00edtiques europees que beneficien empreses i acad\u00e8mics catalans per be que la balan\u00e7a fiscal entre Catalunya i la UE sigui desfavorable per a Catalunya donada la seva caracteritzaci\u00f3 com regi\u00f3 europea rica. El fet de que Catalunya s\u2019associ\u00e9s des de 1988 amb Baden-Wurtenberg , Lombardia i Rh\u00f4ne-Alpes per fer \u00ab Els quatre motors per a Europa \u00bb evidencia que Catalunya ha reivindicat sempre un paper de zona econ\u00f2micament desenvolupada acceptant, per aix\u00f2, contribuir amb els seus impostos a les pol\u00edtiques regionals a favor de zones mes pobres.<\/p>\n

De totes maneres el saldo fiscal amb la UE no \u00e9s important per la senzilla ra\u00f3 de que el pressupost de la UE nomes representa entorn el 1% de la renta dels estats membres i aquesta xifra no es comparable amb l\u2019impacte dels pressupostos nacionals sobre les economies internes. Un impacte negatiu important d\u2019una Catalunya fora de la UE vindria donat pel fet de que els bancs catalans quedarien al marge de possibles finan\u00e7aments del Banc Central Europeu la qual cosa tindria un efecte molt negatiu sobre la capacitat financera dels bancs catalans i aix\u00f2 faria encara mes dif\u00edcil que les empreses catalanes tinguessin acc\u00e9s al cr\u00e8dit i que el Govern de la Generalitat pogu\u00e9s finan\u00e7ar-se accedint a entitats financeres catalanes.<\/p>\n

3. PODRIA CATALUNYA MANTINDRE EL SEU ESTATUS ACTUAL DE MEMBRE DE LA UE SI S\u2019INDEPENDITZ\u00c9S DE LA RESTA D\u2019ESPANYA? <\/strong><\/p>\n

Catalunya \u00e9s una de les 99 regions NUT2 d\u2019Europa com a part que \u00e9s d\u2019un dels estats membres de la Uni\u00f3 Europea. Com a tal regi\u00f3 d\u2019Europa participa al Comit\u00e8 de les Regions que es va crear pel Tractat de Maastricht de 1992 per la pressi\u00f3, entre altres, de Catalunya. El proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea ha anat donant m\u00e9s funcions a les regions a trav\u00e9s del Comit\u00e8 de les Regions i amb l\u2019aplicaci\u00f3 dels principis de Subsidiarietat i Proporcionalitat. Per aix\u00f2 tan el Parlament de Catalunya com el Govern de la Generalitat poden ara dir la seva respecte a la integraci\u00f3 europea sigui orientant les posicions que el govern espanyol ha de defensar en les institucions europees com podent oposar-se a decisions que afectin el seu nivell competencial. Catalunya ja ha aprofitat aquesta possibilitat (Generalitat de Catalunya,2003).<\/p>\n

Dit aix\u00f2 una Catalunya independitzada de la resta d\u2019Espanya no podria participar com fa ara \u2013si es vol m\u00ednimament- en el proc\u00e9s d\u2019adopci\u00f3 de decisions europees al si de les institucions de la UE perqu\u00e8 no participaria del proc\u00e9s institucional de integraci\u00f3 europea. La Uni\u00f3 Europea es una uni\u00f3 d\u2019estats i no de regions i per aix\u00f2 i amb lo dit sobre les regions europees que s\u2019independitzin d\u2019un Estat membre, Catalunya nom\u00e9s podria ser membre de la UE i participar en el seu joc institucional si \u00e9s pogu\u00e9s reconvertir en estat. L\u2019aparici\u00f3 d\u2019un nou estat no \u00e9s un fenomen impossible a la societat internacional actual per\u00f2 en el cas de Catalunya no es pot invocar que sigui un territori colonitzat per la resta d\u2019Espanya (com fa el professor Pont,2012) \u2013 la qual cosa li podria obrir el cam\u00ed de la descolonitzaci\u00f3 com han pogut invocar a les Nacions Unides antigues col\u00f2nies africanes, dels Caribs o del Pac\u00edfic respecte a Fran\u00e7a, Regne Unit, Holanda o Portugal- Per altra banda Espanya no ha rebentat com va succeir a l\u2019ex URSS o a la Guerra civil a l\u2019ex-Iugosl\u00e0via. La separaci\u00f3 de Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia per a constituir-se en dos estats independent separats es va produir abans de la seva adhesi\u00f3 a la UE en dos negociacions separades i el cas de Groenl\u00e0ndia que a cops s\u2019invoca com a precedent d\u2019una regi\u00f3 que se separa en busca d\u2019una mes gran llibertat, no ha donat lloc a un Estat independent sin\u00f3 a un Territori d\u2019Ultramar dependent de Dinamarca.<\/p>\n

Per a Catalunya podria ser un exemple el cas de la futura relaci\u00f3 d\u2019Esc\u00f2cia amb la UE, per\u00f2 aquest es un cas encara no resolt i sobre el que les institucions europees esperen un enteniment entre Londres i Edimburg (Keating,2009 i Govern Brit\u00e0nic,2012). La conclusi\u00f3 de tot aix\u00f2 \u00e9s clara: Una Catalunya independent no podria continuar sent membre institucional de la UE si no arrib\u00e9s a ser estat, i avui per avui no es veu clar que Catalunya es pugui convertir en estat at\u00e8s que forma part de l\u2019Espanya constitucional que es va formar de manera democr\u00e0tica amb un ampli suport de la poblaci\u00f3 catalana i que es va integrar a la Comunitat Europea en un proc\u00e9s i uns termes que van ser acceptats per la poblaci\u00f3 i els partits pol\u00edtics de forma totalment democr\u00e0tica.<\/p>\n

4. LI SERIA FACIL A CATALUNYA TORNAR A ENTRAR A LA UE SI DEIX\u00c9S DE SER MEMBRE DE LA UE COM A CONSEQ\u00dc\u00c8NCIA DEL SEU PROC\u00c9S D\u2019INDEPEND\u00c8NCIA? <\/strong><\/p>\n

Com s\u2019ha demostrat abans Catalunya no es pot permetre el \u201cluxe\u201d de quedar fora de la Uni\u00f3 Europea perqu\u00e8 els seus intensos vincles econ\u00f2mics i socials amb els 28 patirien de la separaci\u00f3 durant, al menys, un llarg proc\u00e9s de transici\u00f3 i, com s\u2019ha dit, un territori separat d\u2019un estat no pot continuar sent membre de la UE. En un proc\u00e9s de independ\u00e8ncia no pactada amb la resta de pa\u00efsos membres de la Uni\u00f3 Europea \u2013inclosa Espanya- les possibilitats de tornar a entrar a la UE serien molt minses malgrat que la Catalunya actual \u00e9s ja membre de la UE com a regi\u00f3 d\u2019un Estat que es membre (Espanya). Com s\u2019ha vist una Catalunya que s\u2019independitz\u00e9s sortiria de la UE i hauria de demanar el reingr\u00e9s. D\u2019acord amb els criteris de Copenhaguen que estableixen les condicions per a les ampliacions de la UE, una Catalunya independent que independitzant-se hagu\u00e9s sortit institucionalment de la UE i volgu\u00e9s ser admesa com a membre de la UE hauria de presentar la seva candidatura d\u2019adhesi\u00f3 tot complint les condicions de Copenhagen establertes.<\/p>\n

Catalunya compleix tots aquets requisits (democr\u00e0cia i estat de dret, economia de mercat viable i capacitat d\u2019assumir les obligacions derivades d\u2019assumir el Cabal Comunitari (Acquis Communautaire) per\u00f2 no es un estat europeu com tamb\u00e9 s\u2019exigeix. El problema per a Catalunya dins d\u2019aquest esquema no seria, doncs, el complir amb aquets criteris d\u2019admissi\u00f3 que ja compleix com a regi\u00f3 europea espanyola integrada en els est\u00e0ndards i regles de la UE com a part d\u2019Espanya, sin\u00f3 aconseguir ser acceptada per iniciar les negociacions d\u2019adhesi\u00f3 com a membre per arribar a poder integrar-se, amb el seu corresponent pes, a les institucions europees. Aix\u00f2 requeriria que el Consell, per unanimitat de tots els estats membres actuals de la UE sense excepcions aprov\u00e9s la demanda d\u2019adhesi\u00f3 de Catalunya si aquest fos estat europeu i dones ordre a la Comissi\u00f3 Europea de comen\u00e7ar a fer els an\u00e0lisi t\u00e8cnics per la integraci\u00f3. A aquest efecte cal recordar com s\u2019organitza un proc\u00e9s de incorporaci\u00f3 d\u2019un nou Estat Europeu a la Uni\u00f3 (Granell,1995):<\/p>\n

1.L\u2019Estat Europeu que vol entrar a la UE i que considera que compleix amb els criteris d\u2019admissibilitat demana formalment l\u2019ingr\u00e9s.<\/p>\n

2. El Consell de la UE format pels representants de tots els estats membres aprova per unanimitat la sol\u00b7licitud d\u2019adhesi\u00f3. Com que la incorporaci\u00f3 d\u2019un nou membre es d\u00f3na en forma de conferencia intergovernamental no es possible l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una candidatura si un sol o m\u00e9s membres actuals si oposen a l\u2019acceptaci\u00f3 de la candidatura.<\/p>\n

3.Si el Consell de la UE aprova la sol\u00b7licitud encarrega a la Comissi\u00f3 Europea que elabori un Dictamen analitzant si el nou candidat compleix amb els criteris d\u2019admissibilitat al temps que dona indicacions al Consell sobre el pes que el nou estat membre haur\u00e0 de tindre dins les institucions de la UE ampliada. A partir d\u2019ac\u00ed es fa un \u201cscreening\u201d sobre el grau de compliment per l\u2019estat candidat de la normativa europea i sobre la seva capacitat administrativa per adaptar-se a l\u2019acquis que als efectes d\u2019an\u00e0lisi i per les negociacions de Cro\u00e0cia es va dividir en 35 cap\u00edtols :<\/p>\n

1. Lliure circulaci\u00f3 de productes sense barreres i respectant les harmonitzacions existents dins el mercat interior \u00fanic<\/p>\n

2. Llibertat de circulaci\u00f3 de treballadors amb coordinaci\u00f3 de mecanismes de seguretat social pels treballadors i les seves fam\u00edlies.<\/p>\n

3. Dret d\u2019establiment i llibertat de prestaci\u00f3 de serveis, amb harmonitzaci\u00f3 de professions regulades i reconeixement rec\u00edproc de t\u00edtols professionals i diplomes Prestaci\u00f3 universal del servei de correus amb compet\u00e8ncia.<\/p>\n

4. Lliure circulaci\u00f3 de capitals incloent normativa sobre lluita contra el blanqueig de diners i creaci\u00f3 de serveis per combatre el crim i el terrorisme organitzat.<\/p>\n

5. Contractes p\u00fablics amb regles i organismes per assegurar la transpar\u00e8ncia, igualtat de tractament , compet\u00e8ncia lleial i no discriminaci\u00f3 en els contractes p\u00fablics per obres, serveis i subministraments<\/p>\n

6. Lleis sobre Societats referides a formaci\u00f3 i registre de societats, regles sobre presentaci\u00f3 de comptes i normes sobre independ\u00e8ncia dels auditors<\/p>\n

7. Normativa sobre Propietat Intel\u00b7lectual amb normes de protecci\u00f3 de patents, marques, dissenys i protecci\u00f3 de bases de dades . Patent Europea.<\/p>\n

8. Pol\u00edtica de compet\u00e8ncia referida a mesures antitrust, ab\u00fass de posici\u00f3 dominant, control de fusions i ajudes estatals distorsionadores de la compet\u00e8ncia.<\/p>\n

9. Serveis Financers amb les corresponents regles sobre autoritzaci\u00f3, operaci\u00f3 i supervisi\u00f3 de bancs, companyies d\u2019asseguran\u00e7a , fons de pensions, fons de inversi\u00f3 i mercats d\u2019accions i obligacions.<\/p>\n

10. Societat de la informaci\u00f3 i Media amb regles especifiques sobre radio, Tv, comunicacions electr\u00f2niques, comer\u00e7 electr\u00f2nic, protecci\u00f3 dels consumidors, directiva de la Televisi\u00f3 sense fronteres aix\u00ed com participaci\u00f3 en els programes europeus Media Plus i Media Training.<\/p>\n

11. Agricultura i desenvolupament rural amb creaci\u00f3 dels \u00f2rgans capa\u00e7os d\u2019administrar la Pol\u00edtica Agr\u00edcola Comuna, gestionar el control de qualitat i tenir un sistema integrat d\u2019administraci\u00f3 i control dels esquemes de suport a l\u2019Agricultura i organitzacions comunes de mercat.<\/p>\n

12. Seguretat alimentaria i pol\u00edtica veterin\u00e0ria i fitosanit\u00e0ria i regles d\u2019higiene per la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d\u2019aliments aix\u00ed com regles de Salud animal<\/p>\n

13. Pesca: reglaments que no requereixen transposici\u00f3 en normativa estatal per\u00f2 que exigeixen preparaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 per inspecci\u00f3 i control de l\u2019aplicaci\u00f3 de la pol\u00edtica pesquera, gesti\u00f3 de la flota pesquera i participaci\u00f3 en acords pesquers i organitzacions internacionals.<\/p>\n

14. Pol\u00edtica de Transport controlant l\u2019aplicaci\u00f3 dels est\u00e0ndards i normes de seguretat, efici\u00e8ncia i liberalitzaci\u00f3 en el mercat interior dels transports aix\u00ed com participaci\u00f3 en les regulacions del transport aeri i mar\u00edtim internacional.<\/p>\n

15. Energia: millora de la competitivitat i la seguretat en els subministraments i la protecci\u00f3 del medi ambient tot assegurant la compet\u00e8ncia en un mercat intern sense barreres (electricitat, gas) i sense ajudes estatals, promoci\u00f3 de les energies renovables , efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i seguretat nuclear.<\/p>\n

16. Fiscalitat : aplicaci\u00f3 de les directives sobre l\u2019IVA i drets especials (tabac, begudes alcoh\u00f2liques, productes energ\u00e8tics) i en mat\u00e8ria de imposici\u00f3 directa normes sobre fiscalitat de l\u2019estalvi i fiscalitat a les empreses. Respecte al Codi de bones practiques cooperaci\u00f3 administrativa per evitar practiques fiscals que atemptin al bon funcionament del mercat interior \u00fanic amb necessitat de connexi\u00f3 a les xarxes inform\u00e0tiques europees organitzades d\u2019informaci\u00f3 fiscal per evitar l\u2019evasi\u00f3, el crim organitzat i el frau.<\/p>\n

17. Pol\u00edtica Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria complint les regles especifiques sobre la independ\u00e8ncia del banc central amb prohibici\u00f3 de finan\u00e7ament privilegiat al sector p\u00fablic. Els estats membres han de coordinar les seves pol\u00edtiques econ\u00f2miques tot respectant el contingut dels Tractats , el Pacte d\u2019Estabilitat i Creixement i respectar els criteris establers per adoptar l\u2019euro despr\u00e9s de l\u2019adhesi\u00f3 prenent part en les institucions rectores de la UEM.<\/p>\n

18. Estad\u00edstiques- necessitat de disposar d\u2019una infraestructura estad\u00edstica basada en criteris de imparcialitat, fiabilitat, transpar\u00e8ncia, confidencialitat i acc\u00e9s a les estad\u00edstiques oficials amb respecte a la metodologia, criteris comuns respecte a estad\u00edstiques econ\u00f2miques, demogr\u00e0fiques, socials, regionals, negocis, transports, comer\u00e7 exterior, agricultura, medi ambient i ci\u00e8ncia i tecnologia.<\/p>\n

19. Pol\u00edtica Social i Ocupaci\u00f3- est\u00e0ndards a respectar en termes de regles laborals, igualtat, Salud i seguretat , di\u00e0leg social al nivell europeu i participaci\u00f3 en els processos pol\u00edtics sobre ocupaci\u00f3, inclusi\u00f3 i protecci\u00f3 social aix\u00ed com participaci\u00f3 en les orientacions pel Fos Social Europeu (incl\u00f2s en cap\u00edtol 22 junt a la resta d\u2019instruments estructurals).<\/p>\n

20. Empresa i Pol\u00edtica Industrial -Promoci\u00f3 d\u2019entorns favorables per la creaci\u00f3 d\u2019empreses i inversions domestiques i foranies. Mesures per establir un entorn favorables per les PIME i est\u00edmul a la privatitzaci\u00f3 (cap\u00edtol 8) i reestructuraci\u00f3 per incrementar la competitivitat i l\u2019ajust al canvi estructural. Participaci\u00f3 en F\u00f2rums i programes comunitaris i capacitat administrativa per implementar la pol\u00edtica industrial i d\u2019empresa europees.<\/p>\n

21. Xarxes Trans Europees en les \u00e0rees de transport, telecomunicacions i infraestructures energ\u00e8tiques amb promoci\u00f3 de les interconnexions i interoperabilitat de les xarxes nacionals<\/p>\n

22. Pol\u00edtica Regional i coordinaci\u00f3 de instruments estructurals implementant els programes europeus en la part en que la responsabilitat correspon a l\u2019estat membre amb respecte a regles europees sobre licitacions, compet\u00e8ncia i medi ambient aix\u00ed com creaci\u00f3 dels mecanismes necessaris de programaci\u00f3, implementaci\u00f3 , seguiment, control financer i avaluaci\u00f3 de les accions.<\/p>\n

23. Just\u00edcia i Drets Fonamentals per fer avan\u00e7ar la UE com \u00e0rea de llibertat, seguretat i just\u00edcia amb establiment d\u2019un sistema judicial imparcial , \u00edntegre i amb totes les garanties i fora de influencies externes. Lluita contra la corrupci\u00f3. Acc\u00e9s dels ciutadans als Drets de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE<\/p>\n

24. Just\u00edcia, Llibertat i Seguretat- Control de fronteres, vises, migraci\u00f3 exterior, asil, cooperaci\u00f3 policial, lluita contra el crim organitzat i el terrorisme, cooperaci\u00f3 en la lluita contra el tr\u00e0fic de drogues, cooperaci\u00f3 duanera y cooperaci\u00f3 judicial en mat\u00e8ria civil i penal. Acquis Schengen<\/p>\n

25. Ci\u00e8ncia i Recerca amb participaci\u00f3 efectiva de l\u2019estat membre en els Programes Marc Europeus de Recerca<\/p>\n

26. Educaci\u00f3 i Cultura- Cooperaci\u00f3 en formaci\u00f3 i cultura, programes per a joves. Diversitat cultural preservada i capacitat per gestionar els programes Leonardo da Vinci, S\u00f2crates, Joventut, Erasmus<\/p>\n

27. Medi Ambient \u2013 acci\u00f3 preventiva basada en el principi qui pol\u00b7luciona paga i lluita contra la degradaci\u00f3 ambiental per les actuals i properes generacions Compliment de les mes de 200 reglamentacions europees sobre qualitat de l\u2019aigua i de l\u2019aire, gesti\u00f3 de residus, pol\u00b7luci\u00f3 industrial, productes qu\u00edmics i organismes gen\u00e8ticament modificats, soroll, boscos… moltes d\u2019elles exigint un costos d\u2019equipament administratiu i t\u00e8cnic a nivell nacional i local.<\/p>\n

28. Protecci\u00f3 de la Salud p\u00fablica i dels Consumidors relativa a seguretat i protecci\u00f3 dels interessos dels consumidors incloent els econ\u00f2mics amb un sistema adequat de vigil\u00e0ncia i resoluci\u00f3 judicial aix\u00ed com informaci\u00f3 i educaci\u00f3 als consumidors i potenciaci\u00f3 de les organitzacions de consumidors<\/p>\n

29. Uni\u00f3 Duanera amb el Codi Duaner Comunitari d\u2019obligada aplicaci\u00f3, Aranzel Exterior Com\u00fa i les seves provisions, control duaner, control de falsificacions i productes pirates, drogues, exportaci\u00f3 de bens culturals i-sobre tot- assist\u00e8ncia duanera m\u00fatua entre els estats membres en mat\u00e8ria de transit i de totes les operacions de comer\u00e7 exterior.<\/p>\n

30. Relacions exteriors- seguiment dels acords bilaterals i multilateral europeus i de les mesures europees aut\u00f2nomes en mat\u00e8ria comercial , de pol\u00edtica de desenvolupament i d\u2019acci\u00f3 humanit\u00e0ria aix\u00ed com alineaci\u00f3 amb els altres estats en pol\u00edtiques referides a altres estats i a posicionament en Organitzacions Internacionals<\/p>\n

31. Pol\u00edtica Exterior, de Seguretat i Defensa participaci\u00f3 en els acords internacionals i els documents de pol\u00edtica en mat\u00e8ria de Pol\u00edtica Exterior Comuna i de Seguretat (CFSP) i de Pol\u00edtica Europea de Seguretat i Defensa (ESDP) amb declaracions pol\u00edtiques, accions comunes i acords aix\u00ed com alinear-se en l\u2019establiment de les sancions i les mesures restrictives acordades.<\/p>\n

32. Control Financer adoptant els principis, est\u00e0ndards i m\u00e8todes de control p\u00fablic financer intern (PIFC) tant per la gesti\u00f3 dels fons europeus com de la resta de fons p\u00fablics aplicant transpar\u00e8ncia, control, inspecci\u00f3, auditoria i protecci\u00f3 contra el frau sobre fons europeus.<\/p>\n

33. Q\u00fcestions financeres i Pressupostaries cap\u00edtol referit als recursos necessaris per alimentar el pressupost de la UE tan respecte a recursos propis tradicionals (aranzel de duanes, taxes agr\u00edcoles i taxes sobre el sucre) com recurs IVA i recurs basat en la Renta Nacional de l\u2019estat membre). Exig\u00e8ncia d\u2019un acurat sistema de c\u00e0lcul i control.<\/p>\n

34. Institucions cap\u00edtol en el que es negocia el pes que l\u2019estat que entra en la UE tindr\u00e0 en les institucions europees (Parlament, Consell, Comissi\u00f3, Tribunal de Just\u00edcia) i altres institucions de la UE establint-se el drets de vot, les lleng\u00fces oficials i altres regles de procediment) aix\u00ed com les eleccions al Parlament Europeu. El nou estat adherit esta obligat a establir internaments els organismes i mecanismes apropiats per a participar plenament en els processos de decisi\u00f3 comunitaris elegint representants nacionals ben preparats per participar en les estructures comunit\u00e0ries.<\/p>\n

35. Altres q\u00fcestions que s\u2019hagin de plantejar si l\u2019estat adherint o la UE volen introduir algun tema no cobert pels cap\u00edtols anteriors.<\/p>\n

\u00c9s evident que per molts del cap\u00edtols en que es dividiria la negociaci\u00f3 per un acc\u00e9s de Catalunya a la UE seria f\u00e0cil la resoluci\u00f3 perqu\u00e8 Catalunya compleix plenament amb els est\u00e0ndards i normes europees com a regi\u00f3 europea espanyola que es, per\u00f2 la UE s\u2019hauria d\u2019assegurar de que en els casos en que la normativa europea es fa en forma de Directives que cal implementar a cada pa\u00eds, i que fins ara s\u2019han implementat des de Madrid, o en casos en que cal establir \u00f2rgans de gesti\u00f3 existeixen a Catalunya els corresponents \u00f2rgans t\u00e8cnics capacitats per fer-ho.<\/p>\n

Per altra banda hi han cap\u00edtols en els quals la negociaci\u00f3 \u00e9s inevitable: nombre d\u2019eurodiputats a atribuir a Catalunya en un Parlament Europeu i el pes a altres institucions i \u00f2rgans europeus, capital a subscriure al Banc Europeu de Inversions, participaci\u00f3 financera en el Fons Europeu de Desenvolupament i en el seu dia al Banc Central Europeu si Catalunya arriba o no a complir r\u00e0pidament els criteris per a participar a l\u2018UEM i a l\u2019Euro etc. Altres aspectes t\u00e8cnics s\u00f3n tamb\u00e9 d\u2019inevitable negociaci\u00f3: \u00f2rgans corresponsals per certs controls i per assist\u00e8ncia m\u00fatua entre governs, etc.<\/p>\n

El Tractat d\u2019adhesi\u00f3 no pot incloure excepcions permanents a l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019acquis europeu per\u00f2 el pa\u00eds que s\u2019adhereix pot demanar terminis i per\u00edodes transitoris per adaptar-se a les normes o per establir els mecanismes i els \u00f2rgans necessaris per implementar-les.<\/p>\n

Els problemes t\u00e8cnics no s\u00f3n insolubles per\u00f2 la gran q\u00fcesti\u00f3 es pol\u00edtica: \u00c9s que els actuals estats membres de la UE acceptarien amb la unanimitat requerida per aquests casos iniciar negociacions d\u2019adhesi\u00f3 amb Catalunya per a poder entrar en la fase t\u00e8cnica de les negociacions d\u2019adhesi\u00f3?<\/p>\n

CONCLUSIONS<\/strong><\/p>\n

Una Catalunya independent no pot aspirar a continuar sent membre de la UE si no es converteix en un estat reconegut per tots els estats membres de la UE com a tal estat i no podria iniciar les negociacions d\u2019ingr\u00e9s a la UE si no \u00e9s estat i si no t\u00e9 l\u2019aprovaci\u00f3 de la seva sol\u00b7licitud d\u2019adhesi\u00f3 per unanimitat dels Estats membres. L\u2019experi\u00e8ncia de negociacions d\u2019adhesi\u00f3 anteriors serveix per veure que Catalunya compleix ja una part substancial del Cabal Europeu per\u00f2 la negociaci\u00f3 d\u2019adhesi\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria per concretar el pes que Catalunya tindria a les institucions europees i perqu\u00e8 la UE obtingui seguretats de que Catalunya podria organitzar-se per a complir amb les seves obligacions europees.<\/p>\n

Com que Catalunya no es pot permetre quedar marginada de la UE a partir de la seva independ\u00e8ncia -per les raons que s\u2019ha explicitat en aquestes p\u00e0gines- el que \u00e9s necessari abans de plantejar-se el tema de la UE per a la Catalunya independent \u00e9s treballar per aconseguir que cap estat actualment membre de la UE s\u2019oposi a la sol\u00b7licitud d\u2019adhesi\u00f3 a la UE de Catalunya i que aquests estats col\u00b7laborin a que Catalunya arribi a la condici\u00f3 d\u2019Estat reconegut internacionalment per poder demanar amb garanties el seu reingr\u00e9s a la UE un cop s\u2019hagi produ\u00eft la sortida segons l\u2019apuntat en relaci\u00f3 a Esc\u00f2cia per la Comissi\u00f3 Europea.<\/p>\n

REFER\u00c8NCIES BIBLIOGR\u00c0FIQUES<\/strong><\/p>\n

ALBAREDA, J. (2002): Felipe V y el triunfo del absolutismo:Catalu\u00f1a en un conflicto europeo (1700-1714), Barcelona, Generalitat de Catalunya<\/p>\n

CECCHINI,P.(1988): The European Challenge 1992: the Benefits of a Single Market,Aldershot,Wildwood House.<\/p>\n

CIRCULO DE ECONOMIA (1973):La opci\u00f3n europea para la economia espa\u00f1ola,Libro Blanco sobre las repercusiones econ\u00f3micas de la integraci\u00f3n de Espa\u00f1a en las Comunidades Europeas, Barcelona.<\/p>\n

GENERALITAT DE CATALUNYA (2003):80 propostes per a una nova Europa formulades per la Convenci\u00f3 Catalana per al debat sobre el futur de la UE, Barcelona<\/p>\n

GRANELL,F.(1995):The European Union\u2019s Enlargement Negotiations with Austria,Finland,Norway and Sweden, Journal of Common Market Studies,March,33,1,117-141.<\/p>\n

GRANELL,F.,POU,V. i SANCHEZ FERRIZ,M.A.(2002) (eds): Catalunya dins la Uni\u00f3 Europea:Pol\u00edtica,Economia i Societat, Edicions 62,Barcelona<\/p>\n

HER MAJESTY GOVERNMENT (2013): Scotland Analysis:Devolution and the implications of Scotish Independence, KEATING,M(2009):La independ\u00e8ncia de Escocia, Valencia,Universitat de Valencia.`<\/p>\n

PONT,A.(2012):Delenda est Hispania, Ed.Viena\/Cercle Catal\u00e0 de Negocis,Barcelona.<\/p>\n

PRODI,R.(2004):Respuesta de la Comisi\u00f3n Europea sobre la cesaci\u00f3n de aplicaci\u00f3n de los Tratados UE a los territorios que se separen de un Estado Miembro, Diario Oficial de la Uni\u00f3n Europea, C84 de 3.4.2004, 411-412<\/p>\n

VICENS VIVES , J (1985, 8\u00aa edic): Manual de Historia Economica de Espa\u00f1a, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 434<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una Catalunya Estat-propi no tindria sentit fora de la Uni\u00f3 Europea tant per la seva tradici\u00f3 , com pels seus valors i les seves relacions econ\u00f2miques externes. Per aix\u00f2 en aquestes pagines analitzarem si \u00e9s possible que Catalunya pugui seguir a la UE si es separa de la resta d\u2019Espanya o pugui entrar en la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,16,1],"tags":[],"class_list":["post-9598","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9598"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9609,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9598\/revisions\/9609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}