{"id":9587,"date":"2013-09-27T19:10:03","date_gmt":"2013-09-27T17:10:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9587"},"modified":"2013-09-27T19:10:03","modified_gmt":"2013-09-27T17:10:03","slug":"angel-castanyer-en-laniversari-de-la-mort-de-roma-planas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/angel-castanyer-en-laniversari-de-la-mort-de-roma-planas\/","title":{"rendered":"\u00c0ngel Castanyer: En l\u2019aniversari de la mort de Rom\u00e0 Planas"},"content":{"rendered":"

\"rom\u00e0planeas\"<\/a>El 1995, en aquest mes de setembre, moria Rom\u00e0 Planas<\/strong>.
\nPer a mi Rom\u00e0 va ser, l\u2019amic. All\u00f2 que s\u2019ent\u00e9n per l\u2019amic, i tinc suficients motius i la satisfacci\u00f3 de pensar que jo tamb\u00e9 ho vaig ser per ell. Una amistat que havia comen\u00e7at el 1958 al Casal Catal\u00e0 de Par\u00eds i que nom\u00e9s va acabar el 1995 als serveis funeraris del carrer Sancho D\u00e1vila de Barcelona encarregant el seu ta\u00fct. El veig com aquell ni\u00f1o republicano que descriu Haro Tecglen en les seves mem\u00f2ries, posat a Catalunya. Com ell, Rom\u00e0 era fill de la Guerra Civil. Havia marxat a l\u2019exili als set anys, amb els seus pares.
\nEm sembla evident que la personalitat de Rom\u00e0 Planas, una barreja de fortalesa i timidesa que la feien entranyable, est\u00e0va marcada per les circumst\u00e0ncies de la seva infantesa de nen exiliat. Exiliat, a m\u00e9s, en un pa\u00eds en guerra. Va sortir de la Guerra Civil per viure isolat, en un poblet de La Beauce, prop de Chartres, enva\u00eft pels alemanys. Jo aquesta \u00e8poca l\u2019havia viscut d\u2019una altra manera, des d\u2019un poble valenci\u00e0. Estic conven\u00e7ut que la traject\u00f2ria immutable que fou la vida del Rom\u00e0 s\u2019explica, a m\u00e9s de per el propi car\u00e0cter, per aquests primers anys que el van marcar i fixar un objectiu clar i quasi, diria, \u00fanic: la redempci\u00f3 d\u2019aquella injust\u00edcia d\u2019infantesa per la dignificaci\u00f3 i el retorn dels ven\u00e7uts. En m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 em va comentar que de petit, en la seva solitud, es jurava que faria tot per aquest retorn, i aix\u00ed ho va fer, si b\u00e9, en la edat de ra\u00f3, com tothom, arribava a dubtar de que es pogu\u00e9s realitzar i sobretot de la manera que es va produir.<\/p>\n

La Joventut del Casal Catal\u00e0 es va crear al bon moment. No es podia comptar amb els fills de refugiats del 39, totalment integrats a la vida francesa de cada dia -a part comptades excepcions com les nostres- per\u00f2 s\u00ed que es va saber aprofitar i nodrir, en la d\u00e8cada dels 60, de l\u2019onada dels joves catalans que arribaven a Fran\u00e7a, uns per raons econ\u00f2miques o pol\u00edtiques, altres fugint del clima conformista i asfixiant d\u2019aquella societat. Ens vam dedicar a ajudar els qui acabaven d\u2019arribar, facilitant-los les gestions amb l\u2019administraci\u00f3 francesa, organitzant cursos de franc\u00e8s i de passada autoformant-nos tots plegats en la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds muntant cursos i confer\u00e8ncies i tamb\u00e9 classes de catal\u00e0 que ens donava un professor exiliat, el professor Enric Roig i Querol. Vam crear un cert ambient. La iniciativa d\u2019organitzar una Festa de Primavera al Casal per part d\u2019aquest jovent es va transformar aviat en la Festa del Llibre Catal\u00e0 a Par\u00eds, que va tenir la seva import\u00e0ncia. Les principals editorials de Catalunya hi col\u00b7laboraven deixant els seus llibres en dip\u00f2sit i per ella passaren els Raimon, Pi de la Serra, Serrat, Llach, que tot just comen\u00e7aven, aix\u00ed com intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics, alguns d\u2019ells, en aquella \u00e8poca tamb\u00e9 debutants i avui dia coneguts dirigents. A Par\u00eds, els uns i els altres van disposar d\u2019una tribuna que a l\u2019interior els hi era denegada o, com a m\u00ednim, vigilada. Aquestes circumst\u00e0ncies i la voluntat del Rom\u00e0 Planas<\/strong> que des del primer moment ho va tenir molt clar, van fer que l\u2019exili catal\u00e0 i l\u2019interior comencessin a deixar de viure d\u2019esquena l\u2019un de l\u2019altre. Quan anys m\u00e9s tard, l\u2019Assemblea de Catalunya va tenir representaci\u00f3 a Par\u00eds, en aquest sentit, el terreny estava preparat.<\/p>\n

Amb l\u2019esperit que presidia la Festa del Llibre, com amb la nova revista que va impulsar amb el nom de Foc Nou, la Joventut del Casal Catal\u00e0 va trencar no solament amb la in\u00e8rcia de la ignor\u00e0ncia m\u00fatua entre l\u2019exili i l\u2019interior sin\u00f3 que tamb\u00e9 va abatre moltes de les barreres que encara subsistien des de la guerra civil, entre les forces pol\u00edtiques exiliades. En el primer n\u00famero de la revista, sota el t\u00edtol \u201cEls nostres objectius\u201d es podia llegir amb un estil propi a la joventut: \u201d Volem que Foc Nou, \u00f2rgan de la Joventut del Casal de Catalunya de Par\u00eds, no se separi mai de les dues idees b\u00e0siques que ens fan estar, per afany de llibertat, lluny de la P\u00e0tria enyorada: Catalanitat i Democr\u00e0cia. (\u2026) Catalanitat sense Democr\u00e0cia \u00e9s una perspectiva buida de tota realitat i per altra part, la Democr\u00e0cia, el sentit democr\u00e0tic, ens mena, ens condueix a la Catalanitat. (\u2026) Catalunya, com els altres pobles components de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, no t\u00e9 possibilitats de recobrar les seves llibertats i ren\u00e9ixer, mentre tots estiguen sotmesos a la implacable dictadura del General Franco. (\u2026) Ens refusem, doncs, a tenir en compte les exclusives que han condu\u00eft a la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens debatem avui\u201d. \u00c9s de remarcar el paral\u00b7lelisme existent entre aquesta declaraci\u00f3 de principis del novembre de 1960 i l\u2019esperit de la transici\u00f3 democr\u00e0tica anys m\u00e9s tard. Des del primer moment, la Joventut va recon\u00e8ixer la Generalitat de Catalunya i es va posar al servei del seu President.<\/p>\n

I sempre amb el paper preponderant de Rom\u00e0 Planas<\/strong> com home pont. Sempre estava disponible. La seva activitat pol\u00edtica passava per davant dels interessos propis fins el punt de posar en perill la seva petita empresa de jerseis al municipi de Sevran, a la perif\u00e8ria parisenca. Si el cridava el President Tarradellas a Saint Martin-le-Beau o l\u2019enviava en representaci\u00f3 seva pels casals d\u2019Am\u00e8rica Llatina, si havia de viatjar a Catalunya o portar amb el seu cotxe Felipe Gonzalez i Raimon Obiols fins Alemanya per entrevistar-se amb Willy Brandt, com ho va fer en una ocasi\u00f3, al seu retorn havia de treballar literalment nit i dia -en soc testimoni- per poder lliurar a temps la feina que havia hagut d\u2019abandonar.<\/p>\n

Si en algun per\u00edode, per raons professionals o per cansament m\u00e9s o menys leg\u00edtim, m\u2019arribava d\u2019allunyar-me de les nostres activitats, quan reprenia, estava segur de retrobar Roma Planas exactament amb la mateixa disposici\u00f3 en que l\u2019havia deixat. Un gran amic seu va dir afectuosament que la manera de ser del Rom\u00e0 comprometia els amics. \u00c9s clar que comprometia els altres! Per\u00f2 no perqu\u00e8 deman\u00e9s cap favor o servei, ni l\u2019exig\u00eds, ni tan sols ho insinu\u00e9s, -tenia en massa consideraci\u00f3 i respecte la llibertat i lliure arbitri de l\u2019altre per aix\u00f2- sin\u00f3 que comprometia per l\u2019exemple que oferia a tot moment. Quan comprovaves que, per molt que li cost\u00e9s, no es desviava del que considerava el seu deure, no tenies m\u00e9s remei que o fugir d\u2019ell o tornar-te a enganxar. En tot cas \u00e9s el que em va passar sempre amb ell. La const\u00e0ncia va ser una caracter\u00edstica molt pr\u00f2pia de la seva conducta, en totes les etapes. Comprometia els altres per l\u2019exemple de tenacitat que donava. I sempre amb una amabilitat encomanadissa, fins a detalls aparentment intranscendents. Per exemple si alg\u00fa li demanava d\u2019apropar-lo a casa seva amb el seu cotxe despr\u00e9s d\u2019una de les nostres reunions, no concebia deixar la persona al peu d\u2019una parada de metro, encara que l\u2019interessat li ho deman\u00e9s. Es desviava com calgu\u00e9s per deixar-lo davant de la porta de casa. De jove, durant un temps es va prestar a que un amic seu, estudiant d\u2019odontologia, practiqu\u00e9s sobre la seva dentadura amb una fresa traficada per ells mateixos i accionada per un motor de motocicleta. \u201cEra tan dolor\u00f3s, era tan horrible em deia, que per poder-ho suportar necessitava mentalitzar-me pensant en que all\u00f2 no era r\u00e9s comparat amb el sofriment dels partisans torturats per la Gestapo. Era la \u00fanica manera que trobava per resistir-ho\u201d. I ho deia amb l\u2019humor que el caracteritzava. Tot en aquesta an\u00e8cdota reflecteix el tarann\u00e0 del Rom\u00e0<\/strong>: el favor en si mateix i el recurs trobat per poder resistir el dolor. No li he vist refusar a ning\u00fa cap favor que estigu\u00e9s a les seves mans, li cost\u00e9s el que li cost\u00e9s personalment.<\/p>\n

Al moment del retorn a Catalunya del president Tarradellas, l\u2019octubre del 1977, jo portava dos anys treballant a la nova universitat polit\u00e8cnica de Compi\u00e8gne. No havia seguit de prop els preparatius de l\u2019operaci\u00f3. Per\u00f2 Rom\u00e0<\/strong> va considerar que no podia faltar en aquella ocasi\u00f3 i em va enrolar en el viatge del president Tarradellas a Madrid i en l\u2019avi\u00f3 de tornada a Barcelona. No havia tingut mai vocaci\u00f3 pol\u00edtica com ell, m\u00e9s enll\u00e0 de la voluntat de servei al que les circumst\u00e0ncies dels vells ven\u00e7uts i les pr\u00f2pies viv\u00e8ncies m\u2019obligaven. Probablement \u00e9s per aix\u00f2 que ens entengu\u00e9ssim a la perfecci\u00f3 i sempre estigu\u00e9s disposat al que em deman\u00e9s.<\/p>\n

Tot seguit, quan arran de les primeres eleccions auton\u00f2miques del 1980, Roma Planas<\/strong> passa a la Diputaci\u00f3 de Barcelona com a cap del gabinet del president Francesc Mart\u00ed Jusmet, em va encarregar una altra batalla a l\u2019organisme de Gesti\u00f3 Tribut\u00e0ria de la Diputaci\u00f3, als serveis de recaptaci\u00f3, com a responsable de la seva informatitzaci\u00f3 i posada al dia tecnol\u00f2gica. Entre les innovacions, l\u2019experi\u00e8ncia en aquesta comesa va servir perqu\u00e8 el nou ajuntament democr\u00e0tic de Barcelona pogu\u00e9s recuperar el control de tota la seva recaptaci\u00f3, fins aleshores en mans de recaptadors privats, i a continuaci\u00f3 per unificar a l\u2019Administraci\u00f3 Local, el sistema de rebuts i facilitar el seu cobrament a trav\u00e9s del conjunt de les oficines de les entitats banc\u00e0ries.<\/p>\n

Rom\u00e0 Planas<\/strong> sempre feia amb una gran generositat, a cada moment de la seva vida, all\u00f2 que creia que havia de fer, al marge de la comoditat personal. El primer que s\u2019apuntava a encetar una nova tasca era ell, si ho veia com un servei necessari. Des dels primers temps a Fran\u00e7a, em cridava l\u2019atenci\u00f3 el fet que molts recorrien a Rom\u00e0 Planas fins i tot per muntar trobades entre persones de Barcelona que utilitzaven la seva mediaci\u00f3, els seus bons oficis. Em semblava extraordinari que apel\u00b7lessin a ell per aproximar posicions entre gent que podia trobar-se cada dia a Barcelona mateix. Un cop retornats, aquest tarann\u00e0 es va mantenir. Va continuar exercint ben sovint, a petici\u00f3 de tercers, d\u2019home pont entre persones o posicions diferents. Em sembla que aix\u00f2 tamb\u00e9 retrata un personatge que, tanmateix, no deixava el menor dubte sobre les seves conviccions pol\u00edtiques.<\/p>\n

Al Rom\u00e0<\/strong> sempre l\u2019he vist com un fill espiritual del president Tarradellas, amb enfocaments similars, amb la mateixa tossuderia, amb la mateixa capacitat de centrar en cada moment el problema primordial i resoldre\u2019l. En un peu de foto d\u2019un diari que enquadrava el seu perfil, darrera del president, es podia llegir: L\u2019ombra del president. I crec que l\u2019expressi\u00f3, utilitzada a prop\u00f2sit en doble sentit, responia a una realitat. Des de molt jove havia tingut relaci\u00f3 amb el president a trav\u00e9s del seu pare. No s\u00e9 la part innata i l\u2019adquirida per\u00f2 lo cert \u00e9s que vaig comprovar que en moltes de les seves actituds, la semblan\u00e7a era flagrant. Ens va encomanar als altres joves del Casal de Par\u00eds la seva consideraci\u00f3 envers el president de la Generalitat exiliat. M\u00e9s enll\u00e0 de les posicions pol\u00edtiques de cadasc\u00fa, era una figura a respectar. Si b\u00e9 la majoria de nosaltres tenia molt clar que la lluita passava per retrobar les nostres institucions, i lluit\u00e0vem per aix\u00f2, el ben cert \u00e9s que ning\u00fa de nosaltres pensava que s\u2019aconseguiria de la manera com va succeir, amb el president al davant amb olor de multitud. Si alg\u00fa ho pensava, devia ser nom\u00e9s el president mateix, i encara no n\u2019estic segur. En tot cas, en aquella \u00e8poca, pod\u00edem comprovar com els seus recursos d\u2019actuaci\u00f3 eren ben migrats. En m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3, com ara l\u2019enterrament del poeta Josep Carner a Bruxel\u00b7les, el president no hagu\u00e9s pogut anar-hi -i no concebia que la Generalitat no fos representada en certes circumst\u00e0ncies- si no l\u2019hagu\u00e9ssim portat nosaltres mateixos amb el nostre cotxe.<\/p>\n

La relaci\u00f3, a trav\u00e9s de Rom\u00e0 Planas<\/strong>, era estreta entre el president Tarradellas i el jovent del Casal Catal\u00e0 de Par\u00eds. Aix\u00f2 va permetre, per exemple, desactivar la prepot\u00e8ncia amb la qual \u00d2mnium Cultural va intentar en un cert moment instal\u00b7lar una delegaci\u00f3 a Par\u00eds sense comptar amb ning\u00fa dels que hi treball\u00e0vem des de feia molts anys. Al cap de poc temps va desembarcar Jordi Pujol per fomentar la creaci\u00f3 de les Edicions Catalanes de Par\u00eds, per\u00f2 aquest cop si que es va respectar les persones que treball\u00e0vem all\u00e0. I va saber a qui dirigir-se. Va prendre contacte amb Rom\u00e0 Planas<\/strong> per crear l\u2019editorial que vam ubicar a casa meva. Necessit\u00e0vem un gerent de nacionalitat francesa i el vam trobar en la persona d\u2019un amic d\u2019escola meumeu de tota confian\u00e7a, Paul Kipfer. Era una feina que tots tres f\u00e8iem per esperit militant, fins i tot avan\u00e7ant els diners de les factures si calia, a l\u2019espera que arribessin de Barcelona. Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera es va reeixir. Abans, altres temptatives amb plantejaments m\u00e9s empresarials havien fracassat. Aix\u00f2 s\u00ed, el meu despatx, en l\u2019empresa francesa on em guanyava la vida, esdevingu\u00e9 una \u201csucursal\u201d de les Edicions. Del temps consagrat pel Rom\u00e0<\/strong> no cal ni parlar-ne. Els llibres eren distribu\u00efts a llibreries de Par\u00eds, Perpiny\u00e0 i El Perth\u00fas, i a l\u2019interior, amb contacte amb els germans De Puig, a Barcelona i Val\u00e8ncia, transportats en motxilles per grups d\u2019estudiants a trav\u00e9s dels Pirineus. L\u2019editorial Ruedo Ib\u00e9rico tamb\u00e9 distribu\u00efa els nostres llibres, principalment a Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

Aquella empenta dinamitzadora de la Joventut del Casal de la d\u00e8cada dels 60 encap\u00e7alada per Rom\u00e0 Planas<\/strong> i gr\u00e0cies a la seva tenacitat, abnegaci\u00f3 i carisma, havia desembocat en una s\u00f2lida Festa del Llibre Catal\u00e0 a Par\u00eds, en la Creaci\u00f3 de les Edicions Catalanes de Par\u00eds, com despr\u00e9s en la participaci\u00f3 activa en la restauraci\u00f3 de la Generalitat i el retorn del president.<\/p>\n

A la mort del President quan anava a visitar la senyora Antonia, em sempre em deia el mateix: \u201cA Rom\u00e0 Planas<\/strong>, aqu\u00ed no li han pagat tot el que va fer\u201d. \u00c9s ben veritat. La realitat dels seus \u00faltims anys va ser dura en alguns aspectes. I per primera vegada el veia f\u00edsica i moralment cansat. A La Roca del Vall\u00e8s, com sempre, la seva empenta, la seva convicci\u00f3 havia arrossegat un grup de gent com ho havia fet al club Emprius. No ho feia pensant en ell, sin\u00f3 en preparar un equip de joves. Pensava exclusivament en els altres, per b\u00e9 que a l\u2019\u00faltim moment va haver d\u2019acceptar anar de cap de llista per un imprevist. Em va comentar clarament, amb la sinceritat que sempre va presidir l\u2019amistat entre nosaltres, el seu desconcert davant la necessitat d\u2019anar d\u2019alcaldable al primer lloc de la llista per tal que no es perd\u00e9s la feina feta per als altres. \u00c9s l\u2019\u00faltim sacrifici que va fer. I aqu\u00ed s\u2019inscriu una darrera actitud alli\u00e7onadora de Rom\u00e0 Planas<\/strong>. Despr\u00e9s de tant de temps de servei als altres, for\u00e7at per les circumst\u00e0ncies, va haver d\u2019ocupar-se una mica d\u2019ell mateix i de la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Estava mirant la possibilitat de vendre una parcel\u00b7la de terreny a La Roca, heretada dels seus pares on es podia edificar habitatges. Ho tenia estudiat. Poc despr\u00e9s de ser elegit alcalde, em va dir que ja no feia l\u2019operaci\u00f3. Sorpr\u00e8s, li vaig demanar el perqu\u00e8: \u201cA partir d\u2019ara \u00e9s impossible, tindria tota l\u2019apari\u00e8ncia d\u2019un alcalde constructor\u201d. Com home d\u2019esquerres sempre havia apostat per la honestedat i com a pol\u00edtic sabia que no era suficient ser-ho sin\u00f3 tamb\u00e9 apar\u00e8ixer-ho. Preferia renunciar espont\u00e0niament al projecte personal sense importar-li el que deixava o no de guanyar i dedicar tota la seva energia, sense perdre temps, amb la il\u00b7lusi\u00f3 renovada, a servir el poble que l\u2019acabava d\u2019elegir. Havia estat delegat personal del president Tarradellas, diputat al parlament de Catalunya i exercit alts c\u00e0rrecs a l\u2019Administraci\u00f3 per\u00f2 ser elegit alcalde del seu poble, sobretot pensant en<\/p>\n

les circumst\u00e0ncies en les que el va haver d\u2019abandonar, em consta que li va procurar una de les darreres satisfaccions de la seva vida.<\/p>\n

Si la mort no l\u2019hagu\u00e9s sorpr\u00e8s al cap de pocs mesos, m\u2019hauria agradat molt veure el resultat de la seva gesti\u00f3, segur de que la seva visi\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 local d\u2019esquerres, transparent, acostada a la gent, de rostre hum\u00e0 com era el seu, hagu\u00e9s sigut tamb\u00e9 exemplar. A escala redu\u00efda d\u2019un municipi per\u00f2 a un nivell de qualitat personal fora del corrent.<\/p>\n

D’un temps, d’un pa\u00eds<\/a>, bloc d’\u00c0ngel Castanyer<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 1995, en aquest mes de setembre, moria Rom\u00e0 Planas. Per a mi Rom\u00e0 va ser, l\u2019amic. All\u00f2 que s\u2019ent\u00e9n per l\u2019amic, i tinc suficients motius i la satisfacci\u00f3 de pensar que jo tamb\u00e9 ho vaig ser per ell. Una amistat que havia comen\u00e7at el 1958 al Casal Catal\u00e0 de Par\u00eds i que nom\u00e9s va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[187,186],"class_list":["post-9587","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","tag-politica-catalana","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9587"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9587\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9589,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9587\/revisions\/9589"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}