{"id":9581,"date":"2013-09-27T10:14:50","date_gmt":"2013-09-27T08:14:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9581"},"modified":"2013-09-27T10:14:50","modified_gmt":"2013-09-27T08:14:50","slug":"suso-de-toro-com-hem-arribat-a-aixo-dos-relats-molt-diferents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/suso-de-toro-com-hem-arribat-a-aixo-dos-relats-molt-diferents\/","title":{"rendered":"Suso de Toro: Com hem arribat a aix\u00f2 (dos relats molt diferents)"},"content":{"rendered":"

\"llibres\"<\/a>La dimensi\u00f3 de la crisi d’Espanya \u00e9s tan real i profunda que paradoxalment fa que s’estigui aguantant l’inaguantable i es sostingui l’insostenible.\u00a0Els par\u00e0metres de la realitat espanyola han canviat tant, la situaci\u00f3 social i nacional \u00e9s tan llastimosa, que fa tres anys totes les cap\u00e7aleres de premsa de Madrid demanaven la dimissi\u00f3 de Zapatero<\/strong> i ara no la demanen de Rajoy<\/strong>.\u00a0Obraven b\u00e9, de bona fe i amb fonament llavors o \u00e9s ara quan ho fan? Mereixia all\u00f2 Zapatero<\/strong> llavors i mereix aix\u00f2 Rajoy<\/strong> ara?\u00a0Em sembla que la ciutadania hauria de reparar en aix\u00f2, ja que \u00e9s motiu per reflexionar sobre el paper dels mitjans en la societat espanyola i tamb\u00e9 sobre tantes alegries o irresponsabilitats que ens han portat fins aqu\u00ed.<\/p>\n

Deixant de banda la realitat que mostren o creen els mitjans, les enquestes indiquen que el que les persones entrevistades experimenten en les seves vides no es correspon en absolut amb el relat dins del qual han viscut fins ara.\u00a0Aquest contrast entre el que s’experimenta com a realitat i el relat establert de la realitat conduiria a algunes societats a una psicosi col\u00b7lectiva, per\u00f2 a Espanya, donada la seva cultura, condueix a instal\u00b7lar-se en el m\u00e9s profund cinisme.\u00a0El cinisme dels poderosos \u00e9s un signe del seu despotisme, per\u00f2 quan s’est\u00e9n a la major part de la poblaci\u00f3 \u00e9s la marca d’una societat ven\u00e7uda pel poder.\u00a0Crec que aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant.<\/p>\n

La crisi no \u00e9s del Govern i el partit que el sost\u00e9, o viceversa, no \u00e9s de la Monarquia, no s\u00f3n totes les institucions, no \u00e9s la ru\u00efna de bona part de la poblaci\u00f3, no \u00e9s el buidament de la Constituci\u00f3, no \u00e9s el cam\u00ed sense retorn i sense sortida al que va arribar aqu\u00ed la idea de naci\u00f3…, \u00e9s tot.\u00a0Espanya viu un fenomen pol\u00edtic molt espec\u00edfic: la crisi econ\u00f2mica condu\u00efda en un sentit antisocial se suma un Govern que est\u00e0 aprofitant per revisar els consensos pol\u00edtics i econ\u00f2mics de la democr\u00e0cia espanyola.<\/p>\n

L’arribada de la democr\u00e0cia es va entendre que portaria llibertat i una societat m\u00e9s justa, per\u00f2 s’estan aprovant lleis que en la pr\u00e0ctica anul\u00b7len el dret de gran part dels ciutadans, els m\u00e9s febles econ\u00f2micament, a reclamar l’empara de la Just\u00edcia.\u00a0I, ni m\u00e9s ni menys, s’est\u00e0 suprimint la mateixa independ\u00e8ncia del Poder Judicial, aix\u00ed com la p\u00e8rdua de drets de les dones, la meitat de la poblaci\u00f3, sobre el seu propi cos.\u00a0D’altra banda, igual que ha passat en altres estats europeus, ja no est\u00e0 garantit que s’aprovin pressupostos segons les necessitats de la ciutadania, sin\u00f3 sotmesos a un l\u00edmit del d\u00e8ficit de l’Estat.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 va consagrar l’economia de mercat per\u00f2 “d’acord amb un ordre econ\u00f2mic i social just”, aix\u00f2 est\u00e0 anul\u00b7lat de manera terminant quan el rescat bancari el pagarem tots, per\u00f2 la banca no ser\u00e0 p\u00fablica i se li fa escarni quan als estalviadors se’ls roba els seus diners amb arg\u00facies\u00a0usur\u00e0ries\u00a0 com les preferents.\u00a0Aquestes actuacions econ\u00f2miques des del mateix Govern ratifiquen la propietat privada, per\u00f2 \u00fanicament la dels rics que es lucren dels diners p\u00fablics i poden robar impunement l’estalvi dels pobres.\u00a0I perqu\u00e8 res tingui marxa enrere en aquest cam\u00ed de liquidaci\u00f3, l’actual Govern ha encomanat\u00a0la tutela i interpretaci\u00f3 constitucional \u00a0a un militant del seu partit que va ostentar p\u00fablicament la seva ideologia antisocial i el seu espanyolisme excloent.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 est\u00e0 aix\u00ed buidada i amb ella els pactes pol\u00edtics sobre els quals es va aixecar despr\u00e9s de la mort de Franco.\u00a0Aix\u00f2 seria suficient per comprendre la gravetat, el qualitatiu i tamb\u00e9 l’excepcional d’aquesta crisi espanyola, per\u00f2 hi ha altres factors que incideixen en aquesta crisi estructural.\u00a0La Constituci\u00f3 vigent del Regne d’Espanya confereix amplis poders al rei, que \u00e9s la pedra angular que sost\u00e9 les institucions, i com l’estat actual de la Casa Reial \u00e9s el que \u00e9s, no cal estendre sobre la fragilitat de tot el sistema.<\/p>\n

La societat catalana per la seva banda, despr\u00e9s d’amargues experi\u00e8ncies recents i encara que aix\u00f2 li suposi serioses dificultats, ha iniciat un cam\u00ed que ja no vol ni pot desfer i que q\u00fcestiona absolutament la forma de l’Estat i les seves institucions.\u00a0Aquest proc\u00e9s pol\u00edtic democr\u00e0tic i leg\u00edtim aboca a una reforma pol\u00edtica profunda de l’Estat espanyol.\u00a0El que decideixi la societat basca al respecte ho sabrem aviat.\u00a0Es tracta d’una crisi, com hem arribat a aix\u00f2?\u00a0La crisi econ\u00f2mica ha aguditzat els problemes, per\u00f2 \u00e9s un error atribuir-li a ella la situaci\u00f3: va ser la pr\u00f2pia evoluci\u00f3 de la vida social i pol\u00edtica espanyola des de l’any 1975 el que ha evolucionat fins a donar un pa\u00eds aix\u00ed.<\/p>\n

No es compr\u00e8n aquest moment hist\u00f2ric des del relat establert i que es podria titular “El conte del Rei Mag”.\u00a0Un resum seria que, a la mort de Franco, la societat espanyola havia madurat econ\u00f2mica i socialment i demandava un canvi democr\u00e0tic.\u00a0Una nova generaci\u00f3 es va veure encarnada en la figura d’un jove rei, que li va encarregar a un pol\u00edtic jove que port\u00e9s la democr\u00e0cia.El franquisme va ser escombrat poc a poc i una esquerra raonable va conduir a Espanya a integrar-se en les institucions internacionals, com la UE i l’OTAN.\u00a0Dos grans partits estatals van fer torns, per\u00f2 mantenint un imprescindible consens sobre els temes b\u00e0sics, de manera que aquestes d\u00e8cades van propiciar una mena de miracle espanyol: els europeus admiraven l’alegria i la vitalitat de la jove democr\u00e0cia espanyola, els pa\u00efsos pobres i sota dictadures ens admiraven com un exemple del que aprendre, etc.\u00a0Discrepar dels tra\u00e7os principals d’aquest relat significava, encara significa, quedar-se al marge i ser un cendr\u00f3s que no comparteix l’orgull nacional espanyol.<\/p>\n

Per\u00f2 la meva mem\u00f2ria em dicta un altre relat que no t\u00e9 t\u00edtol perqu\u00e8 no existeix i que s’assenta en algunes estampes oblidades o negades, per\u00f2 que per a mi tenen la intensitat dels records m\u00e9s v\u00edvids.\u00a0Mai diria “dictadura” a aquell r\u00e8gim totalitari que, des de la derrota de Hitler, havia aconseguit la protecci\u00f3 dels EUA\u00a0a canvi de lliurar la sobirania a l’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0, amb les seves bases i el seu armament nuclear incl\u00f2s.\u00a0Una falsa alian\u00e7a militar, doncs, va obligar que aquelles prov\u00edncies espanyoles al continent afric\u00e0 que figuraven al mapa de la meva escola fossin lliurades a la monarquia alauita, traint i venent aix\u00ed als seus habitants.<\/p>\n

I aquest mes de setembre recordar\u00e9 com cada any aquella societat terroritzada entre “estats d’excepci\u00f3” i als cinc joves afusellats despr\u00e9s d’un judici militar que va ser una farsa.\u00a0Els recordar\u00e9 perqu\u00e8, encara que no compart\u00eds ni llavors ni ara els seus m\u00e8todes, eren combatents contra aquell r\u00e8gim i perqu\u00e8 la seva mort va tenir un profund sentit pol\u00edtic, amb aquells crims Franco va establir les bases per al futur: l’Ex\u00e8rcit vencedor de la guerra seguia tenint el poder i qualsevol cam\u00ed futur estaria sotm\u00e8s a la seva vigil\u00e0ncia.\u00a0Recordo al llavors Pr\u00edncep al balc\u00f3 del Palau Reial amb Franco, que el va nomenar el seu successor.\u00a0Recordo un altre judici militar, tamb\u00e9 oblidat, als militars de la clandestina Uni\u00f3 Militar Democr\u00e0tica, que mai van poder reincorporar-se a les seves funcions. Recordo les lluites d’obrers i estudiants, els morts que van costar les llibertats i la legalitzaci\u00f3 primer dels sindicats i dels socialistes i, despr\u00e9s, del PCE i altres organitzacions comunistes, llibert\u00e0ries i de tota mena.\u00a0Tamb\u00e9 recordo les lluites nacionals de bascos, catalans i gallecs. Recordo la tornada de l’exili del president Tarradellas i del lehendakari Leizaola, els galleguistes de l’interior, en canvi, havien trencat pol\u00edticament amb el “Consello da Galiza” a l’exili i la instituci\u00f3 s’havia dissolt.\u00a0No, la democr\u00e0cia no la va portar magn\u00e0nimament un rei mag: la van guanyar amb sang els antifranquistes.<\/p>\n

Recordo els debats al voltant de la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3 i les negociacions per reflectir un pacte democr\u00e0tic entre la dreta franquista i l’esquerra antifranquista, per una banda, i l’Estat existent i les nacionalitats, especialment Euskadi i Catalunya, per encaixar les seves institucions pr\u00f2pies en l’Estat.\u00a0Recordo el malestar que va expressar l’Ex\u00e8rcit davant la possibilitat de ser reconegudes altres nacions diferents a l’espanyola.\u00a0I recordo el 23-F i el conseg\u00fcent “Pacte del cap\u00f3”, aix\u00ed com una conseq\u00fc\u00e8ncia pol\u00edtica del cop: la Llei Org\u00e0nica d’Harmonitzaci\u00f3 del Proc\u00e9s Auton\u00f2mic (LOAPA), que va demostrar que s\u00ed que va prosperar un “cop de tim\u00f3” per reinterpretar el proc\u00e9s democr\u00e0tic.<\/p>\n

El 23-F tamb\u00e9 va tenir \u00e8xit pol\u00edtic al recordar a la poblaci\u00f3 el poder de l’Ex\u00e8rcit i la necessitat i inevitabilitat del Rei i va establir que la bona direcci\u00f3 era una Espanya naci\u00f3 \u00fanica.\u00a0Sobre aquestes bases pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques essencials es van moure les seg\u00fcents d\u00e8cades.\u00a0Per a la dreta era el de sempre i l’esquerra, que va renunciar al programa i a la mateixa mem\u00f2ria de l’antifranquisme, va assumir el nacionalisme espanyolista sobre dues idees pr\u00e8vies: a) els bascos, si b\u00e9 no s\u00f3n tots terroristes o simpatitzants, s\u00f3n rics i menyspreen els espanyols pobres.\u00a0I b) els catalans, sobretot la “burgesia catalana”, nom\u00e9s pensen en fer trafiques per treure’ns els nostres diners.\u00a0Aquesta \u00faltima idea regna entre la burgesia madrilenya i els seus intel\u00b7lectuals i publicistes, per\u00f2 est\u00e0 instal\u00b7lada en el conjunt de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

La espanyolitat i el terrorisme han estat dues bases per argumentar i alimentar la ideologia del nacionalisme espanyol, tan renascut i triomfant en un Madrid que subjecta les infraestructures centralitzades, tot el poder pol\u00edtic, la major part del poder financer i el gran instrument pol\u00edtic i ideol\u00f2gic: tots els mitjans de comunicaci\u00f3 d’\u00e0mbit estatal.\u00a0La ideologia subjacent en els plans d’infraestructures centralitzades enmig de l’altipl\u00e0, al “quil\u00f2metre zero” de Primo de Rivera, va continuar \u00edntegra en els partits que van gestionar l’Estat en aquesta nova \u00e8poca.<\/p>\n

Dos exemples del sentit i la intencionalitat pol\u00edtica de la xarxa de l’AVE: Jos\u00e9 M\u00aa Aznar, expresident del Govern l’any 2000: “En 10 anys tindrem una xarxa d’alta velocitat que situ\u00ef totes les capitals de prov\u00edncia a menys de 4 hores del centre de la pen\u00ednsula”.\u00a0Magdalena \u00c1lvarez, ministra de Foment l’any 2007: “L’alta velocitat \u00e9s cosir amb cable d’acer el nostre pa\u00eds i ajuntar-lo i fer-nos sentir m\u00e9s espanyols”.<\/p>\n

Un Madrid que subjecta a les seves prov\u00edncies, una ciutat “mascle” que encantaria a Ortega i Gasset de “L’Espanya invertebrada” i que, com Pr\u00fassia, sotmet i munta al seu entorn.\u00a0Aix\u00f2 explica, per exemple, que els governs i el Banc d’Espanya hagin considerat “sist\u00e8mica” a Caja Madrid, per salvar-la, per\u00f2 no a la caixa gallega.\u00a0Un Madrid que ja s’identifica completament amb Espanya, una Espanya que exclou als que no participen del model nacional.\u00a0Una Espanya que, gr\u00e0cies a la ideologia que acompanya a la llengua, identifica com a espanyol a un parlant o un escriptor de M\u00e8xic o Argentina i exclou un catal\u00e0, basc o gallec.\u00a0Qui sap el nom d’un poeta basc viu?\u00a0Qui el d’un narrador en llengua catalana?\u00a0Alg\u00fa ha escoltat en els mitjans de comunicaci\u00f3 espanyols alguna can\u00e7\u00f3 en gallec en els \u00faltims deu anys?\u00a0En base a quin dret el principal premi de les lletres que atorga l’Estat espanyol, amb el seu valor simb\u00f2lic, premia ciutadans d’altres pa\u00efsos per\u00f2 exclou escriptors en llengua basca, catalana o gallega, tot i tenir ciutadania espanyola? Paguen menys impostos que els altres els ciutadans que tenen per pr\u00f2pia alguna d’aquestes altres lleng\u00fces?<\/p>\n

Aquestes d\u00e8cades van tenir moments i etapes diferents amb els successius governs del PSOE<\/strong> i del PP<\/strong>, per\u00f2 aquests dos partits van mantenir un nucli dur de consens.\u00a0L’etapa de Zapatero<\/strong>, encara que va conservar les l\u00ednies b\u00e0siques de pol\u00edtica econ\u00f2mica dels anteriors, va trencar alguns d’aquests consensos, tant en pol\u00edtica nacional com dins del partit, i aix\u00f2 explica tanta hostilitat a la seva presid\u00e8ncia des d’un i altre costat.<\/p>\n

Per\u00f2 pair tant passat com \u00e9s la Guerra Civil i el r\u00e8gim \u00e9s tasca \u00e0rdua i haver de reinventar la realitat i reinventar-se.\u00a0Un any els espanyols \u00e9rem franquistes terroritzats, per\u00f2 m\u00e0gicament dos anys despr\u00e9s cant\u00e0vem “llibertat sense ira” i \u00e9rem dem\u00f2crates, i quatre anys despr\u00e9s la majoria ja \u00e9rem socialistes.\u00a0A quina velocitat deix\u00e0vem enrere el passat.\u00a0El passat era una p\u00e0tria inc\u00f2moda per a la gran majoria de la poblaci\u00f3, aix\u00ed que va ser abolit i tancat amb pany i clau.\u00a0Reclamar-se franquista resultava inc\u00f2mode per als que se sentien de dretes i ser antifranquista resultava totalment extemporani per als que es van sobrevenir d’esquerres.<\/p>\n

En les seg\u00fcents d\u00e8cades, es desenvoluparia una l\u00ednia de cr\u00edtica als antifranquistes jutjant-los pel seu leninisme i els intel\u00b7lectuals aparentment sense m\u00e0cula tra\u00e7arien un camp ideol\u00f2gic neoconservador que ha establert els seus reals entre nosaltres: es tracta de mantenir una mirada distant sobre uns i altres i la reclamaci\u00f3 d’una tercera Espanya neta de radicalismes.\u00a0Com deia un amic, “sou bons xavals, per\u00f2 tots teniu algun petit defecte”.\u00a0No cal dir que el tal “comprom\u00eds l’intel\u00b7lectual” sense poder ser negat pels intel\u00b7lectuals que seguien opinant sobre la cosa p\u00fablica va ser reinterpretat as\u00e8pticament i el que es va estigmatitzar va ser la milit\u00e0ncia pol\u00edtica partid\u00e0ria o el comprom\u00eds concret amb una causa o un partit.\u00a0Aix\u00f2 tacava la independ\u00e8ncia de l’intel\u00b7lectual, que ha d’estar sempre molt netet i decor\u00f3s.\u00a0D’acord amb un espai cultural tan modern que rebutjava les r\u00e0ncies ideologies d’esquerra es van recuperar els m\u00e9s vells nihilismes i esteticismes.\u00a0Cioran o Ernst J\u00fcnger, figures problem\u00e0tiques i problem\u00e0tiques, van ser redivius, per\u00f2 sense que patissin m\u00e9s inquisicions.\u00a0Menys ser comunista, o qualsevol altra cosa casposa que ens remeti a l’antifranquisme, tot val i tot \u00e9s elegant.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament dels anys vuitanta, ja havien comen\u00e7at a canviar les refer\u00e8ncies per a la minoria intel\u00b7lectual.\u00a0Des de principis dels seixanta una nova generaci\u00f3 va rebre a trav\u00e9s de la m\u00fasica “pop” la llengua i la cultura anglosaxona de tal manera que, paradoxalment, anys m\u00e9s tard quan Espanya va entrar a la fi a Europa la cultura de Fran\u00e7a, It\u00e0lia i l’europea en general va desapar\u00e8ixer completament dels mitjans de comunicaci\u00f3 i es va passar a mirar \u00fanicament cap EUA, fins avui. Tot el nord-americ\u00e0 \u00e9s definitivament “cool”.\u00a0Si en els anys seixanta, a m\u00e9s de cobla i voltants, es podia sentir can\u00e7\u00f3 italiana i francesa, avui \u00e9s pr\u00e0cticament impossible: els mitjans de comunicaci\u00f3 espanyols nom\u00e9s emeten can\u00e7\u00f3 en angl\u00e8s o castell\u00e0.<\/p>\n

I pel que fa a les refer\u00e8ncies intel\u00b7lectuals a l’interior d’Espanya, d’atendre al que arribava de Catalunya en mat\u00e8ria d’educaci\u00f3, pol\u00edtica, pensament, arts, m\u00fasica a partir de la primera meitat dels vuitanta el va ocupar tot Madrid amb un nou invent , “la moguda”, que va circular pels mitjans amb el seu propi\u00a0star system.<\/em>\u00a0Per\u00f2 per a la majoria de la poblaci\u00f3, que no tenia necessitat de coartades ni tonteries, va quedar el de sempre: pasdobles i futbol.\u00a0En comptes de Lola Flores, es van estendre per ciutats i viles d’Espanya les “fires d’Abril” i les sevillanes.\u00a0I els futbolistes, de ser sorruts i peluts, van passar a ser models depilats que llueixen tocats.\u00a0Les curses de braus, tot i la caiguda d’inter\u00e8s entre la poblaci\u00f3, s\u00f3n emeses en horari infantil a TVE, demostrant la seva intenci\u00f3 ideol\u00f2gica.\u00a0Avui, com sempre, l’ampla cultura nacional espanyola va entre el “ol\u00e9!”\u00a0i el “o\u00e9, o\u00e9, o\u00e9!”<\/p>\n

I fins aqu\u00ed hem arribat.\u00a0A una Espanya sense esperan\u00e7a, amb un partit governant sense sentit de la vergonya i un president que s’amaga durant mesos per no contestar a preguntes sobre la seva implicaci\u00f3 en la recepci\u00f3 de diner negre.\u00a0Un Parlament pervertit per una majoria absoluta parlament\u00e0ria que el t\u00e9 anul\u00b7lat.\u00a0Un pa\u00eds que es nega a recon\u00e8ixer als catalans el mateix dret que tenen altres europeus, com els escocesos, a decidir lliurement el seu futur.\u00a0I un pa\u00eds que haur\u00e0 de sotmetre a decisi\u00f3 democr\u00e0tica una constituci\u00f3 nova i la forma de l’estat, incloent l’opci\u00f3 Monarquia o Rep\u00fablica.\u00a0Ambdues s\u00f3n discutibles i per aix\u00f2 no es pot negar el debat, per\u00f2 si l’Espanya futura, en la forma que tingui, \u00e9s una monarquia, ja no podr\u00e0 ser-ho perqu\u00e8 ho hagi decidit un Cabdill o un Ex\u00e8rcit: haur\u00e0 de ser una ciutadania sense por i que assumeixi la seva responsabilitat qui ho decideixi.<\/p>\n

Evidentment, crec que encara que el bloc de poder format pels principals partits i els mitjans de comunicaci\u00f3 capital ocultin la realitat i mantinguin en peu una tramoia digna de l’\u00e8poca barroca, l’etapa hist\u00f2rica sorgida de la Transici\u00f3 s’ha acabat.<\/p>\n

 <\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La dimensi\u00f3 de la crisi d’Espanya \u00e9s tan real i profunda que paradoxalment fa que s’estigui aguantant l’inaguantable i es sostingui l’insostenible.\u00a0Els par\u00e0metres de la realitat espanyola han canviat tant, la situaci\u00f3 social i nacional \u00e9s tan llastimosa, que fa tres anys totes les cap\u00e7aleres de premsa de Madrid demanaven la dimissi\u00f3 de Zapatero i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[188],"class_list":["post-9581","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9581","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9581"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9583,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9581\/revisions\/9583"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}