{"id":9555,"date":"2013-09-25T09:22:54","date_gmt":"2013-09-25T07:22:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9555"},"modified":"2013-09-25T09:22:54","modified_gmt":"2013-09-25T07:22:54","slug":"rocio-martinez-sampere-i-jose-fernandez-albertos-atreveixis-senyor-rajoy","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rocio-martinez-sampere-i-jose-fernandez-albertos-atreveixis-senyor-rajoy\/","title":{"rendered":"Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere i Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez Albertos: Atreveixi’s, senyor Rajoy"},"content":{"rendered":"

\"cart\"<\/a>Benvolgut president del Govern d’Espanya: tot i que cap dels dos vam votar, sobra dir-li que \u00e9s vost\u00e8 el nostre president, el de tots els ciutadans que residim a Espanya.\u00a0Us escrivim aquestes l\u00ednies des de Madrid i Barcelona, \u200b\u200bconfessant-nos deixebles de l’escola que tan b\u00e9 va representar Ernest Lluch: que val m\u00e9s parlar que callar, insistir suplicant que acabar plorant.<\/p>\n

Creiem que \u00e9s hora que percebi la situaci\u00f3 a Catalunya com el que \u00e9s: no un sufl\u00e9, no un rampell ef\u00edmer d’una part de la poblaci\u00f3, no el resultat exclusiu d’unes determinades estrat\u00e8gies conjunturals dels partits nacionalistes.\u00a0No. El que est\u00e0 succeint a Catalunya \u00e9s una crisi d’Estat en tota regla.\u00a0Tan miop \u00e9s ignorar-la com nociu \u00e9s no afrontar-la.<\/p>\n

Podem arribar a entendre moltes coses.\u00a0Que t\u00e9 molts reptes sobre la taula, que la gesti\u00f3 de la crisi no \u00e9s ni f\u00e0cil ni indolora.\u00a0Podem entendre -som de Madrid i Barcelona- que li enfadin expressions com “Espanya ens roba” tant com estem segurs que ent\u00e9n que per molts, molt\u00edssims catalans, els va enfadar la seva recollida de signatures contra l’Estatut. Podem entendre que costi voler pactar si el que li estan demanant \u00e9s marxar.\u00a0Tant com vost\u00e8 pot entendre que el fet que cap president intenti expressar-se en catal\u00e0 quan \u00e9s una llengua oficialment espanyola \u00e9s un s\u00edmbol del poc reconeixement a la pluralitat que tossuda i afortunadament ens defineix.<\/p>\n

Podem estendre’ns, uns i altres, en analitzar per qu\u00e8 hem arribat fins aqu\u00ed.\u00a0Podem fins i tot reescriure la hist\u00f2ria a la mida de cadasc\u00fa, en aquesta mena d’exercici autoreferencial que \u00e9s tan com\u00fa al nostre pa\u00eds i que, malauradament, ha portat que el di\u00e0leg (epistolar o presencial) sigui m\u00e9s una successi\u00f3 de mon\u00f2legs que una suma positiva i constructiva d’alguna cosa.<\/p>\n

Per\u00f2 independentment de les explicacions que cadasc\u00fa donem del que ha passat, creiem que hi ha coses que arribats a aquest punt s\u00f3n dif\u00edcils de negar.\u00a0Que el problema de l’encaix de la Catalunya d’avui en l’Espanya d’avui no \u00e9s una invenci\u00f3, i qualsevol que conegui Catalunya sap que no s’evaporar\u00e0 deixant que el temps passi.\u00a0I que no \u00e9s de rebut utilitzar arguments jur\u00eddics i constitucionals per no afrontar problemes pol\u00edtics com aquest.\u00a0Quan una part considerable de la ciutadania d’un territori vol anar-se’n i una majoria clara d’aquest territori exigeix \u200b\u200bser consultada sobre aix\u00f2, no es pot invocar un procediment legal per no donar-hi resposta.\u00a0No perqu\u00e8 sigui inv\u00e0lid, sin\u00f3 perqu\u00e8 no \u00e9s suficient.<\/p>\n

No nom\u00e9s la nostra Constituci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s flexible que aix\u00f2, \u00e9s que hem comprovat que aquesta suposada rigidesa sembla ser aplicada d’una peculiar forma selectiva que no entenen els ciutadans (l’\u00faltima reforma constitucional va succeir en un cap de setmana d’agost sense que els espanyols amb prou feines tinguessin coneixement d’ella, encara que s\u00ed el suport del seu partit).<\/p>\n

Creiem, senyor Rajoy, que la millor forma de defensar la Constituci\u00f3 \u00e9s no usar-la com a parapet per no resoldre els problemes de conviv\u00e8ncia. Abordi de front el problema de desafecci\u00f3 de Catalunya, obriu sense por el proc\u00e9s d’una reforma profunda d’Espanya en la que m\u00e9s catalans se sentin a gust i en la qual tinguin s\u00f2lides garanties que les seves demandes seran tingudes en compte.\u00a0Poseu en peu una oferta pol\u00edtica, un pla.\u00a0Un pla que pot dir-se com vulgui: federal, nacional, constituent… per\u00f2 un pla, per favor!\u00a0Una soluci\u00f3 pol\u00edtica a un problema pol\u00edtic.\u00a0Un pla que, davant la petici\u00f3 de ruptura, no digui nom\u00e9s imposici\u00f3 de\u00a0l’status quo.<\/em>\u00a0I un pla seri\u00f3s: no una nova i pesada concessi\u00f3, sin\u00f3 una veritable oportunitat de regeneraci\u00f3.<\/p>\n

Creiem tamb\u00e9 que una senyal magn\u00edfica del seu comprom\u00eds per solucionar el problema de la desafecci\u00f3 de Catalunya seria possibilitar la demanda d’una consulta.\u00a0Ens sembla que aquesta \u00e9s, avui, la sortida m\u00e9s racional, sabent que els pactes de despatxos ja no serveixen i que els ciutadans no seran mers espectadors.\u00a0Participi activament en el seu disseny i inverteixi el seu temps i el seu esfor\u00e7 en guanyar-la.\u00a0Tindr\u00e0 a molts espanyols i catalans darrere.\u00a0Exposem entre tots la ingenu\u00eftat de molts dels arguments secessionistes, mostrem amb transpar\u00e8ncia els costos de la separaci\u00f3 i, sobretot, fem expl\u00edcites les avantatges de seguir junts en un nou escenari.<\/p>\n

Senyor president, cap de nosaltres dos som independentistes i pensem que en un marc d’interdepend\u00e8ncies i pluralitat dels pactes de conviv\u00e8ncia s\u00f3n el m\u00e9s convenient per a tots.\u00a0Per\u00f2 no trobem cap ra\u00f3 democr\u00e0tica per negar la independ\u00e8ncia de Catalunya si aix\u00ed ho vol persistentment una majoria dels seus ciutadans.<\/p>\n

No vegi la consulta com un tr\u00e0mit cap a la independ\u00e8ncia sin\u00f3 com una oportunitat.\u00a0Com el principi de la soluci\u00f3 a\u00a0l’impasse<\/em>\u00a0pol\u00edtic i a la creixent desafecci\u00f3 social.\u00a0Sense por, senyor Rajoy, perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s aterridor que arribar a la frustraci\u00f3.\u00a0I sense traumes: un liberal com vost\u00e8 segur que comparteix que l’essencial no \u00e9s el nom dels Estats -de cap d’ells-, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s essencial que els ciutadans se sentin part\u00edcips del projecte col\u00b7lectiu en qu\u00e8 viuen, somien i eduquen seus fills.<\/p>\n

Sigui valent, senyor Rajoy.\u00a0Ho demanem des de la preocupaci\u00f3 i la convicci\u00f3.\u00a0Des del coneixement que la independ\u00e8ncia \u00e9s avui el projecte de futur de molts catalans i que no es contraresta negant sin\u00f3 amb una alternativa millor.\u00a0I li demanem que faci possible una consulta sabent que arribats a aquest punt en el qual ja estem la uni\u00f3, que vost\u00e8 tant s’invoca i desitja, nom\u00e9s ser\u00e0 possible i fruct\u00edfera per elecci\u00f3 i no per imposici\u00f3.\u00a0Aquest \u00e9s el pla que li demanem, per\u00f2 si t\u00e9 vost\u00e8 una oferta millor, insistim, som tot orelles.\u00a0Perqu\u00e8 el que en definitiva li estem demanant \u00e9s sentit d’Estat.\u00a0Sentit de responsabilitat i no sentit de propietat.\u00a0Fem cas a les paraules del que fou el seu mentor, Manuel Fraga, que deia que la pol\u00edtica \u00e9s l’art del possible per\u00f2 que per aconseguir-ho cal intentar moltes vegades l’impossible.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Benvolgut president del Govern d’Espanya: tot i que cap dels dos vam votar, sobra dir-li que \u00e9s vost\u00e8 el nostre president, el de tots els ciutadans que residim a Espanya.\u00a0Us escrivim aquestes l\u00ednies des de Madrid i Barcelona, \u200b\u200bconfessant-nos deixebles de l’escola que tan b\u00e9 va representar Ernest Lluch: que val m\u00e9s parlar que callar, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[135],"class_list":["post-9555","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9555","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9555"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9555\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9557,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9555\/revisions\/9557"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9555"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9555"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9555"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}