{"id":9542,"date":"2013-09-24T12:11:42","date_gmt":"2013-09-24T10:11:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9542"},"modified":"2013-09-24T12:11:42","modified_gmt":"2013-09-24T10:11:42","slug":"jordi-marti-no-anire-a-missa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-no-anire-a-missa\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: No anir\u00e9 a missa"},"content":{"rendered":"

\"missa\"<\/a>Quan a finals del Segle XIX la puixant burgesia barcelonina va despla\u00e7ar Santa Eul\u00e0lia com a patrona de la ciutat, la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8\u00a0 va esdevenir la protectora\u00a0 de la nova ciutat moderna dissenyada per Cerd\u00e0. A cada \u00e8poca els seus s\u00edmbols i rituals, i la Barcelona que s\u2019estenia fora muralles exigia modernitzar les tradicions. L\u2019Ajuntament hi va tenir un paper destacat i, sobretot a partir dels inicis del Segle XX, sempre va mirar de convertir la festa en un corol\u00b7lari de les tradicions festives d\u2019arreu de Catalunya. La pot\u00e8ncia de la Barcelona industrial exercint el seu rol de capital del pa\u00eds.<\/p>\n

Despr\u00e9s del par\u00e8ntesi negre del franquisme, la Merc\u00e8 agafa una nova volada. L\u2019ocupaci\u00f3 c\u00edvica i festiva de l\u2019espai p\u00fablic, la pres\u00e8ncia d\u2019artistes de carrer barrejats amb les associacions i colles de cultura popular i la sensibilitat del nou consistori democr\u00e0tic, converteixen la Festa Major en un dels s\u00edmbols distintius de l\u2019arribada de la democr\u00e0cia, en el ple sentit de la paraula. Un dels llegats m\u00e9s singulars d\u2019aquelles primeres Merc\u00e8s \u00e9s el correfoc, s\u00edntesi de la tradici\u00f3 mediterr\u00e0nia al voltant del foc i l\u2019enginy creatiu dels Comediants de Joan Font. Els centenars de colles de diables escampades pel pa\u00eds provenen, en bona mesura, d\u2019aquella fusi\u00f3 entre tradici\u00f3 i creativitat.<\/p>\n

Els darrers anys, amb la inconfusible m\u00e0 de la Marta Almirall i la seva malla de complicitats amb entitats de cultura popular i creadors i tecn\u00f2legs punters, la Merc\u00e8 ha pres una nova volada. Les festes tenen el sabor del que s\u2019ha fet sempre, per\u00f2 amb l\u2019acompanyament cada vegada m\u00e9s present de creacions contempor\u00e0nies i un \u00fas intel\u00b7ligent de tecnologies aplicades a la creaci\u00f3 a l\u2019espai p\u00fablic. Com diu Manel Delgado, alimenten la il\u00b7lusi\u00f3 de comunitat.<\/p>\n

A la Merc\u00e8, aquests darrers anys, han tingut tamb\u00e9 import\u00e0ncia les ciutats convidades. L\u2019objectiu que ens va portar a incorporar-les era obrir la festa major a altres ciutats de les que s\u00f3n originaris molts dels barcelonins d\u2019avui. Una manera amable de convidar-los a fer-se presents a l\u2019espai p\u00fablic i una bona estrat\u00e8gia per enfortir lla\u00e7os i aliances amb altres ciutats del planeta. En aix\u00f2 \u00e9s curiosa la comparaci\u00f3 entre les ciutats convidades durant els anys del govern socialista \u00a0\u2013Medell\u00edn, Istanbul i Dakar\u2013\u00a0 i les de l\u2019actual consistori conservador \u2013Sant Petersburg, Montreal, Viena i sembla que pel 2014 es prepara Estocolm\u2013. Deixem l\u2019\u00c0frica, la Mediterr\u00e0nia i Llatinoam\u00e8rica i anem al nord d\u2018Europa i Canad\u00e0. S\u00f3n aquests petits gestos els que millor il\u00b7lustren les difer\u00e8ncies entre uns i altres.<\/p>\n

Al llarg dels anys, per\u00f2, una cosa ha quedat inalterable: la missa concelebrada el mat\u00ed del 24 de setembre. Els membres del consistori, presidit per l\u2019alcalde i els regidors abillats amb la banda vermella, baixant a la Pla\u00e7a Sant Jaume, on recullen al president de la Generalitat i junts, acompanyats per la Gu\u00e0rdia Urbana vestida de gala, baixen pel carrer de la Ciutat fins a la bas\u00edlica de la Merc\u00e8, que \u00e9s on se celebra l\u2019eucaristia oficiada per l\u2019arquebisbe de Barcelona. En acabat, els castellers fan pilars d\u2019honor a la pla\u00e7a i el seguici d\u2019autoritats retorna a l\u2019Ajuntament.<\/p>\n

Seria absurd posar en dubte la tradici\u00f3 cat\u00f2lica de la festa major que es celebra a l\u2019entorn del dia de la patrona de Barcelona, la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8. \u00c9s per aix\u00f2 que sempre m\u2019ha semblat b\u00e9 que la missa aparegui en el programa oficial. Avui, la nostra festa \u00e9s una celebraci\u00f3 laica per\u00f2 seria infantil i rid\u00edcul mirar d\u2019amagar-ne el seu origen i tradici\u00f3. Per\u00f2 el que fa temps que resulta anacr\u00f2nic \u00e9s la lit\u00fargia institucional organitzada al voltant de la missa que, en certa manera, segueix mostrant una actitud servil de les autoritats civils vers el poder eclesi\u00e0stic, i remarca excessivament el car\u00e0cter religi\u00f3s d\u2019una festa que, definitivament, ha deixat de ser-ho. La separaci\u00f3 entre Esgl\u00e9sia i Estat, exigeix a escala municipal actualitzar gestos i rituals que no deixen de ser significatius.<\/p>\n

Aquest any no anir\u00e9 a la missa de la Merc\u00e8, i \u00e9s hora ja de revisar uns protocols que, a l\u2019inrev\u00e9s del que ha passat amb la festa, no han evolucionat. La missa, avui, ha de perdre la centralitat institucional: ha de rebre el mateix tractament, pel que fa a la pres\u00e8ncia d\u2019autoritats, que tenen les jornades castelleres o la cavalcada. Qualsevol altra cosa minimitza el car\u00e0cter laic del consistori. Avui \u00e9s exigible que l\u2019esgl\u00e9sia s\u2019adapti al car\u00e0cter secular de la festa i a la la\u00efcitat dels poders p\u00fablics. Com \u00e9s exigible, tamb\u00e9, que la cultura democr\u00e0tica sigui laica i no accepti l\u2019hegemonia de cap confessi\u00f3 religiosa per molt nombrosa i secular que aquesta sigui. Un estat laic, respectu\u00f3s amb totes les creences, ha de separar l\u2019esfera p\u00fablica de la religi\u00f3. I aix\u00f2 tamb\u00e9 val per la Merc\u00e8.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan a finals del Segle XIX la puixant burgesia barcelonina va despla\u00e7ar Santa Eul\u00e0lia com a patrona de la ciutat, la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8\u00a0 va esdevenir la protectora\u00a0 de la nova ciutat moderna dissenyada per Cerd\u00e0. A cada \u00e8poca els seus s\u00edmbols i rituals, i la Barcelona que s\u2019estenia fora muralles exigia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-9542","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9542","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9542"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9542\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9544,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9542\/revisions\/9544"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}