{"id":9527,"date":"2013-09-22T16:09:35","date_gmt":"2013-09-22T14:09:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9527"},"modified":"2013-09-22T16:10:55","modified_gmt":"2013-09-22T14:10:55","slug":"carles-casajuana-lexemple-canadenc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-casajuana-lexemple-canadenc\/","title":{"rendered":"Carles Casajuana: L’exemple canadenc"},"content":{"rendered":"
\n

\"referendumquebec\"<\/a>Poc abans del segon refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia del Quebec, el 1993 o 1994, el viceministre de Relacions Exteriors de Canad\u00e0 va visitar Madrid.\u00a0L’objecte de la visita era parlar de les relacions bilaterals i del temari internacional del moment (antiga Iugosl\u00e0via, Am\u00e8rica Central, Orient Mitj\u00e0…), per\u00f2 despr\u00e9s de diverses hores de converses, en comen\u00e7ar el dinar usual en aquest tipus de trobades, el seu amfitri\u00f3, el secretari general del Ministeri d’Afers Exteriors, Francisco Villar<\/strong>, li va demanar si podia explicar breument com estaven les coses en relaci\u00f3 amb el Quebec, donat l’inter\u00e8s que l’assumpte despertava en aquell moment a Espanya.<\/p>\n

Amb una imparcialitat molt professional, sense carregar en cap moment les tintes contra els partidaris de la independ\u00e8ncia, el viceministre canadenc va resumir les posicions en lli\u00e7a, els punts de fricci\u00f3, les dificultats constitucionals i les possibles sortides, i va concloure dient que, tot i que els sentiments d’ambd\u00f3s b\u00e0ndols eren molt profunds i les postures estaven molt aferrissades, ell podia assegurar que s’arribaria a una entesa per una simple ra\u00f3: al Canad\u00e0, tot es podia parlar i tots estaven disposats a assegurar la conviv\u00e8ncia i a arribar a un acord, de manera que, tenint en compte el profund sentiment democr\u00e0tic dels canadencs, aix\u00ed acabaria sent.\u00a0Confesso que va faltar poc perqu\u00e8 els meus ulls de diplom\u00e0tic catal\u00e0 que assistia a la reuni\u00f3 per prendre notes i elaborar una minuta del tractat s’omplissin de ll\u00e0grimes.<\/p>\n

Avui tots sabem que la hist\u00f2ria va acabar com el viceministre havia pronosticat.\u00a0Les postures estaven certament aferrissades, per\u00f2 hi va haver un refer\u00e8ndum i, tot i que el resultat va ser molt ajustat, tothom ho va acceptar.\u00a0Pel cam\u00ed, Canad\u00e0 ens va llegar la Clarity Act, una llei que, juntament amb el dictamen del Tribunal Suprem en qu\u00e8 es va basar, s’ha convertit des de llavors en el punt de refer\u00e8ncia obligat per tractar la possibilitat d’una secessi\u00f3 dins d’un estat democr\u00e0tic .<\/p>\n

La Clarity Act establia, en primer lloc, que ni el Quebec ni cap altra prov\u00edncia canadenca tenien dret a l’autodeterminaci\u00f3 ni a una secessi\u00f3 unilateral, sin\u00f3 que la secessi\u00f3 havia de ser negociada amb el Govern federal.\u00a0Segon, que el Govern del Quebec tenia dret a convocar un refer\u00e8ndum.\u00a0Tercer, que la pregunta havia de ser inequ\u00edvoca.\u00a0I finalment que, perqu\u00e8 s’inici\u00e9s una negociaci\u00f3 amb vista a la independ\u00e8ncia, la majoria a favor havia de ser clara.\u00a0Val la pena llegir amb calma el dictamen del Tribunal Suprem en qu\u00e8 es basa la Clarity Act. L’argumentaci\u00f3 de l’alt tribunal arrenca amb un par\u00e0graf que centra la q\u00fcesti\u00f3 amb extraordin\u00e0ria claredat.\u00a0La Constituci\u00f3 -diu- \u00e9s m\u00e9s que un text escrit.\u00a0Inclou tot el cos de normes i principis que governen l’exercici de l’autoritat constitucional, de manera que una lectura superficial d’articles concrets pot ser enganyosa.\u00a0Els principis subjacents en el conjunt del text -federalisme, democr\u00e0cia, estat de dret, respecte de les minories- han d’informar l’apreciaci\u00f3 global dels drets i deures que entrarien en joc en el cas que una majoria clara de quebequesos votessin a favor de la secessi\u00f3.<\/p>\n

Segons l’alt tribunal, aquesta majoria no concediria en cap cas al Quebec el dret a declarar unilateralment la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 la democr\u00e0cia no consisteix \u00fanicament en la voluntat de la majoria, per\u00f2 alhora l’ordre constitucional no podia romandre indiferent a una expressi\u00f3 clara de la voluntat majorit\u00e0ria quebequesa, pel que en cas d’un vot favorable en el refer\u00e8ndum el Govern federal no tindria base per denegar el dret del Govern del Quebec a la independ\u00e8ncia i hauria de negociar els seus termes.\u00a0El proc\u00e9s de negociaci\u00f3 hauria de tractar de conciliar els drets i deures de dues majories leg\u00edtimes, la dels ciutadans del Quebec i la dels de Canad\u00e0 en el seu conjunt.<\/p>\n

Encara que la nostra Constituci\u00f3 \u00e9s diferent de la canadenca, la rellev\u00e0ncia d’aquest dictamen en el debat actual \u00e9s \u00f2bvia.\u00a0Hi ha un punt en qu\u00e8 crec que una majoria molt \u00e0mplia de ciutadans, a Catalunya i a la resta d’Espanya, estem d’acord: ni la perman\u00e8ncia de Catalunya a Espanya ni la independ\u00e8ncia mereixeran la pena si no s\u00f3n percebudes com a leg\u00edtimes i acceptades democr\u00e0ticament.\u00a0Aquesta majoria ofereix un bon punt de partida per al di\u00e0leg.\u00a0Evitar que les difer\u00e8ncies sobre el futur de Catalunya condueixin a una fractura irreversible de la conviv\u00e8ncia exigir\u00e0 grans dosis d’habilitat i de sentit com\u00fa, per\u00f2 alhora oferir\u00e0 als nostres pol\u00edtics una oportunitat per demostrar el paper indispensable que els correspon en el nostre sistema democr\u00e0tic.<\/p>\n

El m\u00f3n ens est\u00e0 mirant i seguir\u00e0 el proc\u00e9s amb gran atenci\u00f3.\u00a0Espanya no \u00e9s el Canad\u00e0, per\u00f2 no ens convindria buscar inspiraci\u00f3 en l’exemple canadenc?<\/p>\n<\/div>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Poc abans del segon refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia del Quebec, el 1993 o 1994, el viceministre de Relacions Exteriors de Canad\u00e0 va visitar Madrid.\u00a0L’objecte de la visita era parlar de les relacions bilaterals i del temari internacional del moment (antiga Iugosl\u00e0via, Am\u00e8rica Central, Orient Mitj\u00e0…), per\u00f2 despr\u00e9s de diverses hores de converses, en comen\u00e7ar el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[135,187],"class_list":["post-9527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9527"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9531,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9527\/revisions\/9531"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}