{"id":9518,"date":"2013-09-21T11:05:28","date_gmt":"2013-09-21T09:05:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9518"},"modified":"2013-09-21T11:07:18","modified_gmt":"2013-09-21T09:07:18","slug":"gemma-sala-la-polititzacio-del-tribunal-constitucional-des-de-quan-i-fins-quan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gemma-sala-la-polititzacio-del-tribunal-constitucional-des-de-quan-i-fins-quan\/","title":{"rendered":"Gemma Sala: La polititzaci\u00f3 del Tribunal Constitucional. Des de quan i fins quan?"},"content":{"rendered":"

\"tconsti\"<\/a>El Tribunal Constitucional ocupa la primera p\u00e0gina dels diaris cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. Aquest protagonisme es deu a vegades a la rellev\u00e0ncia de les seves decisions, per\u00f2 m\u00e9s sovint ve provocada per les disfuncions d’aquesta instituci\u00f3 i els esc\u00e0ndols pol\u00edtics que l’envolten.\u00a0El 2007, diversos partits van fer successives peticions per a la recusaci\u00f3 de magistrats amb afinitats pol\u00edtiques oposades per tal d’impedir la seva participaci\u00f3 en la sent\u00e8ncia sobre\u00a0l’Estatut de Catalunya.<\/i>\u00a0El 2010, es va culminar un retard de tres anys en la selecci\u00f3 de nous magistrats, que va q\u00fcestionar la legitimitat del mandat d’un ter\u00e7 dels membres del Tribunal i va trencar amb la renovaci\u00f3 gradual de la instituci\u00f3.\u00a0Aquest any vam assistir al nomenament d’un magistrat amb carnet de partit, el president del tribunal ni m\u00e9s ni menys, que estrat\u00e8gicament va ocultar la seva milit\u00e0ncia al Parlament i va pagar la seva quota fins i tot amb la toga ja posada.\u00a0Si b\u00e9 els interessos pol\u00edtics penetren totes les institucions, aquestes accions van m\u00e9s enll\u00e0.\u00a0Estan encaminades a l’enfonsament de la legitimitat del Tribunal Constitucional i deixen const\u00e0ncia que els nostres partits pol\u00edtics estan disposats a trencar un pilar b\u00e0sic de tota democr\u00e0cia a canvi de vict\u00f2ries pol\u00edtiques puntuals i incertes.<\/p>\n

La polititzaci\u00f3 del Tribunal no \u00e9s nova, per\u00f2 s\u00ed recent.\u00a0Per a millor o pitjor, el Tribunal era una instituci\u00f3 opaca i s\u00f2bria.\u00a0Es presentava com un cos col\u00b7legiat, reticent als vots particulars per por a debilitar la seva veu i a donar a con\u00e8ixer al p\u00fablic la personalitat dels seus membres.\u00a0Tots per un i un per a tots -en qu\u00e8 aquest un era donar credibilitat a la instituci\u00f3.\u00a0Les entrevistes al president del tribunal eren escasses i les seves declaracions tan vetllades que havien de deixar al periodista mossegant el llapis i al lector no especialitzat en brases.\u00a0Nom\u00e9s a la seva sortida, els magistrats presidents es permetien fer algun retret poc convincent sobre l’\u00fas que alguns feien del tribunal o marcar una direcci\u00f3 pol\u00edtica poc m\u00e9s comprometedora que els discursos del Rei.\u00a0En aquest silenci \u00e9s quan la instituci\u00f3 gaudia major popularitat.\u00a0Encara que en general la poblaci\u00f3 coneix nom\u00e9s vagament les funcions del Tribunal Constitucional, el 1998 el 23% expressava un alt nivell de confian\u00e7a en la instituci\u00f3 i nom\u00e9s el 11% confiava poc en ella (CIS Bar\u00f2metres 2309 i 2984). Despr\u00e9s de repetits exercicis de polititzaci\u00f3 per part dels partits, el Tribunal ja no gaudeix de tal estima.\u00a0El 2013 ja nom\u00e9s el 10% li d\u00f3na els valors m\u00e9s alts i el percentatge que li\u00a0d\u00f3na\u00a0menys confian\u00e7a s’ha m\u00e9s que triplicat, arribant a un 38% (Figura 1).<\/p>\n

Figura 1.\u00a0Nivell de confian\u00e7a en el Tribunal Constitucional<\/p>\n

\n
\n
\"Font:<\/div>\n
\n

Font: Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques, Bar\u00f2metres 2309 i 2984<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Tant l’esquerra com la dreta, el centre com les autonomies han tingut vict\u00f2ries gratificants en seu judicial.\u00a0Tamb\u00e9 derrotes doloroses.\u00a0Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els partits han apr\u00e8s a comportar-se estrat\u00e8gicament.\u00a0No \u00e9s casualitat que els governs central i auton\u00f2mics, independentment del seu signe pol\u00edtic, hagin convergit a guanyar al voltant del 70% dels casos que porten al Tribunal.\u00a0La Figura 2 mostra l’evoluci\u00f3 del percentatge acumulat de casos guanyats pel govern que els planteja. Aquesta xifra creix de forma incremental i sistem\u00e0tica, fins al punt que cada govern demandant obt\u00e9 una sent\u00e8ncia favorable (encara que sigui parcialment) en dos de cada tres casos.\u00a0Amb el temps, a mesura que es consolida la seva jurisprud\u00e8ncia i es coneix el\u00a0modus operandi<\/i>\u00a0de la instituci\u00f3, els diferents governs han apr\u00e8s a litigar i seleccionen quins conflictes portar al Tribunal i quins deixar en l’arena pol\u00edtica.\u00a0Aquesta proporci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s baixa per al Pa\u00eds Basc perqu\u00e8 en els primers anys van optar per una actitud de den\u00fancia per la qual van perdre molts casos.\u00a0El continuat increment de casos guanyats indica que ha apr\u00e8s a litigar i \u00e9s tan estrat\u00e8gic com els altres governs.<\/p>\n

\n
\n
\"Figura<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Tamb\u00e9 estrat\u00e8gicament els partits trien magistrats simpatitzants, denuncien la parcialitat del tribunal davant sent\u00e8ncies adverses, per\u00f2 no davant les favorables, es fotografien a les seves portes al rec\u00f3rrer els casos m\u00e9s visibles i surten per la porta de darrere quan els retiren, i fins i tot negocien amb els seus adversaris pol\u00edtics quan volen evitar una sent\u00e8ncia en determinats casos. Tots ells, s\u00f3n comportaments calculats i interessats, per\u00f2 en qualsevol cas entren dins de la legalitat i no boicotegen obertament el bon funcionament de la instituci\u00f3, ni violen la legitimitat de les seves decisions.<\/p>\n

Aquestes estrat\u00e8gies s\u00f3n ara d’un calibre diferent.\u00a0El punt d’inflexi\u00f3 que obre la porta a la polititzaci\u00f3 continuada del Tribunal Constitucional \u00e9s el dia que es va\u00a0rec\u00f3rrer\u00a0l’Estatut de Catalunya<\/i>\u00a0el 2006.\u00a0Amb aquesta patata calenta es va transferir a dotze magistrats el poder de decidir en una sola sent\u00e8ncia gaireb\u00e9 tots els aspectes de l’estructura territorial de l’Estat.\u00a0Davant la incertesa del resultat, va comen\u00e7ar aquella infinitat de recusacions seguides d’un acord impl\u00edcit entre els partits per no renovar la composici\u00f3 del Tribunal fins que dict\u00e9s sent\u00e8ncia.\u00a0I quan finalment van nomenar nous magistrats algun va ser elegit, ja no entre simpatitzants, sin\u00f3 entre afiliats i assessors del partit.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 qui digui que la polititzaci\u00f3 del Tribunal ja venia d’abans.\u00a0Les primeres aparicions del Tribunal en la secci\u00f3 d’esc\u00e0ndols dels diaris ja s’havien produ\u00eft amb motiu del flagrant retard en la selecci\u00f3 de magistrats.\u00a0El 1998 l’espera va ser de nou mesos.\u00a0La situaci\u00f3 ja donava indicis del secundari que era la legitimitat i bon funcionament del Tribunal davant els interessos de pol\u00edtics de qualsevol signe, per\u00f2 no va ser tan nociva com el retard de tres anys el 2010.\u00a0El limbe del 98 va ser m\u00e9s curt i es va deure als habituals desacords entre socialistes i conservadors sobre el nombre i perfil dels candidats nomenats per cada partit.\u00a0En canvi, el retard de 2010 no nom\u00e9s va durar molt m\u00e9s, alterant els ritmes de la instituci\u00f3, sin\u00f3 que a m\u00e9s va ser el resultat d’una paralitzaci\u00f3 pactada.\u00a0No \u00e9s que els partits no es\u00a0posessin\u00a0d’acord, \u00e9s que van acordar saltar-se el torn de renovacions per congelar la composici\u00f3 del Tribunal, despr\u00e9s de sol\u00b7licitar la recusaci\u00f3 a tants magistrats com van poder, fins que aquest emet\u00e9s la seva sent\u00e8ncia 31\/2010 sobre\u00a0l’Estatut de Catalunya.<\/i>\u00a0L’ansietat i incertesa sobre el resultat d’aquesta sent\u00e8ncia va fer c\u00f2mplices a dos partits en un boicot sense precedents contra el funcionament i la imatge del tribunal.<\/p>\n

Tamb\u00e9 van ser not\u00f2ries el 2003 les declaracions del Manuel Jim\u00e9nez de Parga quan, ja com a president del Tribunal Constitucional, desqualificava les demandes d’Ibarretxe comparant-les amb el sup\u00f2sit comportament d’un imaginari\u00a0Lehendakari<\/i>\u00a0d’Oklahoma o q\u00fcestionava l’abast dels drets hist\u00f2rics de certes comunitats aut\u00f2nomes ressaltant el dens passat de la seva terra natal reflectit en les fonts de colors i els costums higi\u00e8niques dels granadins d’antany.\u00a0Semblants declaracions eren tan inesperades com poc habituals i van ruboritzar fins i tot als que compartien la mateixa opini\u00f3. Si b\u00e9 el Tribunal va irrompre en l’escena medi\u00e0tica amb aquestes declaracions, no es pot dir que el marquessin com a instituci\u00f3 sistem\u00e0ticament polititzada.\u00a0Es tractava de la manera de fer que podia desqualificar com a jutge davant l’opini\u00f3 p\u00fablica, sense afectar al Tribunal en el seu conjunt.<\/p>\n

El cas de\u00a0l’Estatut<\/i>\u00a0marca un abans i un despr\u00e9s perqu\u00e8 va posar en relleu que el Tribunal ja no nom\u00e9s arriben den\u00fancies de normes concretes, com a drets en pesca fluvial, gallines ponedores o fins i tot q\u00fcestions sobre avortament i terrorisme.\u00a0Per primera vegada es tractava d’una decisi\u00f3 sobre les regles del joc pol\u00edtic que afecta al conjunt del disseny auton\u00f2mic i que els pol\u00edtics no han sabut resoldre en tres d\u00e8cades.\u00a0Si b\u00e9 la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Constitucional ha afectat decisivament la configuraci\u00f3 i desenvolupament de l’estat auton\u00f2mic, el seu impacte s’ha produ\u00eft de forma incremental al llarg de trenta anys.\u00a0En aquesta ocasi\u00f3, en canvi, es va posar en mans del Tribunal la capacitat de mantenir o canviar el sistema auton\u00f2mic a una sola sent\u00e8ncia.\u00a0Si aquest cas va arribar al Tribunal \u00e9s f\u00e0cil pensar que altres temes irresolts tamb\u00e9 podrien fer-ho.\u00a0Una nova llei electoral o una reforma del Senat, que tamb\u00e9 s\u00f3n q\u00fcestions de repartiment de poder, s\u00f3n candidats segurs a litigi.\u00a0Per aquest motiu la polititzaci\u00f3 del tribunal no s’ha acabat amb la sent\u00e8ncia de\u00a0l’Estatut<\/i>\u00a0i continua de manera sistem\u00e0tica.<\/p>\n

Per la seva banda, els magistrats del Tribunal Constitucional han deixat passar l’oportunitat de protegir la instituci\u00f3 i limitar la polititzaci\u00f3 a qu\u00e8 est\u00e0 subjecta.\u00a0Quan, per defensar el seu president, van decidir que pert\u00e0nyer a un partit pol\u00edtic est\u00e0 perm\u00e8s entre els magistrats, van donar a entendre que el r\u00e8gim d’incompatibilitats pol\u00edtiques \u00e9s m\u00e9s estricte per a jutges de primera inst\u00e0ncia que per als membres del Tribunal Constitucional.\u00a0El pitjor per\u00f2 \u00e9s que han creat un precedent que convida els partits a nomenar pol\u00edtics en funcions en successives renovacions.\u00a0En altres paraules, amb aquesta decisi\u00f3 feta per sortir del pas, el Tribunal ha deixat la porta oberta al fet que els magistrats siguin elegits com a ambaixadors del partit que els nomena.\u00a0Donades les llic\u00e8ncies que els partits ja s’han pres contra el Tribunal Constitucional no veig que ser\u00e0 el que els inhibeixi.<\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Tribunal Constitucional ocupa la primera p\u00e0gina dels diaris cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. Aquest protagonisme es deu a vegades a la rellev\u00e0ncia de les seves decisions, per\u00f2 m\u00e9s sovint ve provocada per les disfuncions d’aquesta instituci\u00f3 i els esc\u00e0ndols pol\u00edtics que l’envolten.\u00a0El 2007, diversos partits van fer successives peticions per a la recusaci\u00f3 de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[188],"class_list":["post-9518","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9518","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9518"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9518\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9522,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9518\/revisions\/9522"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9518"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9518"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9518"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}