{"id":9479,"date":"2013-09-16T09:04:11","date_gmt":"2013-09-16T07:04:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9479"},"modified":"2013-09-16T09:05:54","modified_gmt":"2013-09-16T07:05:54","slug":"jose-maria-maravall-mes-participacio-per-salvar-la-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-maravall-mes-participacio-per-salvar-la-politica\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall: M\u00e9s participaci\u00f3 per salvar la pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"participacio\"<\/a>En temps de tribulaci\u00f3 abunden les ocurr\u00e8ncies.\u00a0Com deia Robert Lynd, per “donar classes de navegaci\u00f3 mentre el vaixell s’enfonsa”.\u00a0Entenc per “ocurr\u00e8ncies” diagn\u00f2stics i propostes que es realitzen amb insuficient reflexi\u00f3.<\/p>\n

Una primera ocurr\u00e8ncia consisteix a atribuir els nostres mals a una “elit extractiva”: els nostres pol\u00edtics. S’abusa d’un concepte de Daren Acemoglu i James Robinson, que deriva d’idees d’un Nobel d’Economia, Douglass North.\u00a0Una “elit extractiva” gaudeix d’impunitat per ignorar els interessos generals i explotar a la poblaci\u00f3 -ja sigui al Congo, Sierra Leone, Hait\u00ed o R\u00fassia-.\u00a0El concepte no serveix per interpretar el fosc t\u00fanel pel qual passa la pol\u00edtica espanyola.<\/p>\n

S’utilitza aquest concepte respecte dels “pol\u00edtics”, no respecte de banquers o empresaris.\u00a0Per\u00f2 els primers depenen dels vots, els segons, no.\u00a0Si els pol\u00edtics fossin una “casta” que\u00a0espoli\u00e9s\u00a0als ciutadans, no s’explicarien difer\u00e8ncies entre ells.\u00a0Per\u00f2 Bachelet o Brandt no s\u00f3n Berlusconi; Palme no \u00e9s Andreotti o Aznar.\u00a0Parlar d’una “elit extractiva” resulta m\u00e9s ex\u00f2tic que afirmar que “tots els pol\u00edtics s\u00f3n iguals”, per\u00f2 no aclareix sobre la pol\u00edtica.<\/p>\n

Una segona ocurr\u00e8ncia \u00e9s assignar els mals a la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia. Una benevol\u00e8ncia amb el franquisme, unes estrat\u00e8gies de consens, una Constituci\u00f3 pactada va generar una “casta pol\u00edtica” a\u00efllada respecte dels ciutadans.\u00a0No obstant aix\u00f2, la mobilitzaci\u00f3 ciutadana va ser considerable, molt superior a Gr\u00e8cia, Xile, Brasil, Argentina o Hongria.\u00a0Els franquistes es van oposar violentament a la Constituci\u00f3 de 1978, amb dos cops militars al febrer de 1981 i juny de 1985 i innombrables conspiracions.\u00a0La Transici\u00f3 no va ser pac\u00edfica: hi va haver m\u00e9s de 660 morts entre 1975 i 1982, una viol\u00e8ncia molt superior a la que hi va haver a Gr\u00e8cia o Portugal, exhaustivament analitzada per Ignacio S\u00e1nchez-Cuenca.<\/p>\n

Moltes ocurr\u00e8ncies es refereixen al sistema electoral.\u00a0Pretenen, d’una banda, reduir la dist\u00e0ncia entre pol\u00edtics i ciutadans, per altra, acabar amb el bipartidisme i reflectir millor la diversitat de prefer\u00e8ncies dels ciutadans.<\/p>\n

Per al primer objectiu, es defensa la introducci\u00f3 d’un sistema majoritari. Per\u00f2 als Estats Units nom\u00e9s vota la meitat de la poblaci\u00f3.\u00a0Un sistema que no permet tampoc l’entrada de m\u00e9s partits sin\u00f3 que refor\u00e7a el bipartidisme. I en societats polaritzades, amb interessos divergents i intensos, els conflictes civils s\u00f3n molt m\u00e9s probables.\u00a0Per al segon, es proposa el contrari: una major proporcionalitat.\u00a0Si augmenta el nombre de partits, genera tamb\u00e9 governs de coalici\u00f3 -segons Schumpeter, “el regne dels pol\u00edtics” -.\u00a0Aqu\u00ed, a esquena dels ciutadans, els pol\u00edtics fan i desfan governs.\u00a0Els ciutadans poden triar en un men\u00fa m\u00e9s abundant, per\u00f2 perden el control dels governants: en les coalicions, el 61% dels canvis de primers ministres es deuen a conspiracions d’altres pol\u00edtics, no al vot dels ciutadans.<\/p>\n

Els objectius de representar m\u00e9s fidelment les prefer\u00e8ncies dels ciutadans, d’apropar els ciutadans als pol\u00edtics i de controlar millor als governs, no s\u00f3n f\u00e0cilment compatibles.\u00a0Per tant, s’han d’abordar amb cura.\u00a0Cal tenir en compte que el sistema espanyol, de proporcionalitat molt corregida, ha donat lloc durant 23 anys a Governs minoritaris dependents del suport parlamentari d’altres partits: cinc anys amb Su\u00e1rez, set amb Gonz\u00e1lez, quatre amb Aznar, set amb Zapatero.\u00a0Des de 1977 s’han produ\u00eft quatre canvis de Govern (1982, 1996, 2004, 2011), davant a nom\u00e9s tres en els casos de Gran Bretanya (1979, 1997, 2010) o Alemanya (1981, 1998, 2005) -amb dos sistemes electorals molt apreciats pels “reformadors” -.\u00a0Si volem reformar-lo, cal pensar amb cura en l’alternativa.<\/p>\n

Vegem el sistema electoral alemany.\u00a0La meitat dels escons s’assignen segons els vots a llistes dels partits, l’altra meitat, segons els vots a candidats en circumscripcions uninominals.\u00a0Els resultats electorals serien equivalents al sistema espanyol.\u00a0Nom\u00e9s canviarien si s’introdu\u00efssin a Espanya circumscripcions petites o mitjanes, al voltant de set diputats cadascuna.\u00a0Alberto Penad\u00e9s ho ha mostrat de forma molt convincent.\u00a0Si podrien produir canvis en la qualitat dels candidats en les circumscripcions uninominals, aix\u00ed com en la relaci\u00f3 entre votants i representants.\u00a0Aqu\u00ed rau per a mi el major inter\u00e8s del sistema alemany.<\/p>\n

Altres ocurr\u00e8ncies tenen a veure amb la selecci\u00f3 negativa dels nostres pol\u00edtics.\u00a0Aquest \u00e9s, sens dubte, un dels principals problemes de la democr\u00e0cia.\u00a0Per\u00f2 com m\u00e9s denigri la pol\u00edtica, pitjors seran aquells que es dediquin a ella.\u00a0Moltes propostes per a “millorar” s\u00f3n dubtoses:<\/p>\n

-Una “llei de partits” no constitueix una vareta m\u00e0gica.\u00a0Als pa\u00efsos on funcionen b\u00e9, aquesta llei no existeix, ni els congressos ni la selecci\u00f3 de candidats es regulen per llei.\u00a0Pa\u00efsos amb partits oberts i democr\u00e0tics disposen de regles similars a les espanyoles.<\/p>\n

-Eleccions prim\u00e0ries poden ser plebiscits escassament democr\u00e0tics. Tony Blair va utilitzar consultes directes als afiliats per saltar-se els controls intermedis del partit laborista.\u00a0No entenc per qu\u00e8 una major democr\u00e0cia interna consisteix en desarborar els \u00f2rgans de representaci\u00f3 i control interns.\u00a0Desitjo un debat p\u00fablic de qualitat i les prim\u00e0ries no ho asseguren.<\/p>\n

-Circumscripcions uninominals i llistes obertes poden permetre una major autonomia dels representants respecte de la direcci\u00f3 central del seu partit.\u00a0Per\u00f2 cal que generin cacics amb suports propis, independents de la direcci\u00f3 del partit.\u00a0No existeix als Estats Units una major neteja de la pol\u00edtica; si una major influ\u00e8ncia dels diners i xantatges com els de la National Rifle Association.<\/p>\n

Sens dubte la disciplina dels grups parlamentaris resulta penosa. Fernando Abril Martorell la va defensar al seu dia per evitar que els partits es convertissin en “una esp\u00e8cie en vies d’extinci\u00f3”: aquest moment sense dubte ha passat.\u00a0Per\u00f2 un partit amb m\u00faltiples posicions sol ser rebutjat: els ciutadans no saben a quina d’aquestes posicions atenir-se.\u00a0I els debats interns sovint s’interpreten com baralles pel poder.\u00a0El que els ciutadans en les 21 democr\u00e0cies parlament\u00e0ries de l’OCDE donen suport \u00e9s una peculiar barreja de participaci\u00f3 i autoritat, ambdues democr\u00e0tiques.<\/p>\n

No penso que hi hagi remeis institucionals m\u00e0gics a les mancances de la nostra vida pol\u00edtica, per\u00f2 no accepto la resignaci\u00f3 i el fatalisme.\u00a0Crec que la soluci\u00f3 pot venir d’una major participaci\u00f3 pol\u00edtica en una societat des de fa molt temps desmobilitzada, de ciutadans que defensin activament all\u00f2 en el que creguin, fora o dins dels partits, de que mitjans de comunicaci\u00f3 i jutges exerceixin adequadament el seu paper de control.\u00a0Que els ciutadans mantinguin tota la desconfian\u00e7a pol\u00edtica, per\u00f2 sense cap ceguesa: desqualificacions gen\u00e8riques de la pol\u00edtica i dels pol\u00edtics soscaven la democr\u00e0cia.\u00a0Mai he compr\u00e8s per qu\u00e8 un \u00e9s felicitat per no tornar a la pol\u00edtica en comptes de ser criticat.<\/p>\n

Suport a una reforma constitucional.\u00a0Vull un Estat laic de veritat, un millor acomodament per a Catalunya, l’autonomia t\u00e9 una ra\u00f3 de ser molt diferent d’aquelles per a les quals es va pensar l’article 143 de la Constituci\u00f3; una Monarquia transparent i que reti comptes; una educaci\u00f3 p\u00fablica que requereix reformar l’article 27 de la Constituci\u00f3 per refor\u00e7ar-la; una sanitat p\u00fablica tractada com un dret no relegat a l’article 43.\u00a0Per\u00f2 no n’hi ha prou amb que jo ho vulgui.<\/p>\n

Una reforma constitucional no es pot justificar amb l’argument de Jefferson que una generaci\u00f3 no pot ser governada per una Constituci\u00f3 elaborada per una generaci\u00f3 anterior.\u00a0L’opini\u00f3 de Madison ha prevalgut en totes les democr\u00e0cies: si una generaci\u00f3 ha hagut de fer front al caos, aquest caos no t\u00e9 per qu\u00e8 ser patit per generacions seg\u00fcents.\u00a0Les reformes nom\u00e9s es justifiquen amb arguments rigorosos sobre problemes molt seriosos.\u00a0Per posar alguns exemples: Catalunya, la pol\u00edtica fiscal, la crisi de l’euro, programes de despesa social no redistributiu, la direcci\u00f3 pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea.\u00a0Si no \u00e9s aix\u00ed, reformar o renovar nom\u00e9s consistir\u00e0 en fitxar un Justin Bieber, en substituir idees per paraules ret\u00f2riques.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En temps de tribulaci\u00f3 abunden les ocurr\u00e8ncies.\u00a0Com deia Robert Lynd, per “donar classes de navegaci\u00f3 mentre el vaixell s’enfonsa”.\u00a0Entenc per “ocurr\u00e8ncies” diagn\u00f2stics i propostes que es realitzen amb insuficient reflexi\u00f3. Una primera ocurr\u00e8ncia consisteix a atribuir els nostres mals a una “elit extractiva”: els nostres pol\u00edtics. S’abusa d’un concepte de Daren Acemoglu i James Robinson, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[117,188],"class_list":["post-9479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-partits-politics","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9479"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9485,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9479\/revisions\/9485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}