{"id":9446,"date":"2013-09-12T09:49:22","date_gmt":"2013-09-12T07:49:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9446"},"modified":"2013-09-12T09:49:22","modified_gmt":"2013-09-12T07:49:22","slug":"josep-ma-valles-els-drets-socials-com-a-mercaderia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ma-valles-els-drets-socials-com-a-mercaderia\/","title":{"rendered":"Josep Ma Vall\u00e8s: Els drets socials com a mercaderia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9447\" rel=\"attachment wp-att-9447\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9447\" alt=\"dretssocials\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/dretssocials-300x154.jpg\" width=\"300\" height=\"154\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/dretssocials-300x154.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/dretssocials.jpg 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>&#8220;El G20 apenes ha aportat res a la lluita contra la desocupaci\u00f3 i la desigualtat social&#8221;, afirmava el corresponsal d&#8217;EL PA\u00cdS (edici\u00f3 2013.09.06).\u00a0Mala not\u00edcia per a l&#8217;economia i per a la democr\u00e0cia.\u00a0Per a l&#8217;economia, perqu\u00e8 -si no s&#8217;avan\u00e7a en aquest terreny- s\u00f3n poc cre\u00efbles els pron\u00f2stics precipitadament optimistes d&#8217;alguns experts econ\u00f2mics i de certs dirigents pol\u00edtics.\u00a0Sense atacar de front la q\u00fcesti\u00f3 de la desocupaci\u00f3 i sense reduir-lo a taxes suportables, costa recon\u00e8ixer l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;aven\u00e7os positius en la superaci\u00f3 de la crisi.\u00a0Tant m\u00e9s com que se&#8217;ns adverteix per part dels experts que el capitalisme actual no permet esperar que les taxes de creixement econ\u00f2mic relativament apreciables produeixin un augment significatiu de l&#8217;ocupaci\u00f3, a difer\u00e8ncia del que passava en les recuperacions posteriors a altres crisis precedents.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s greu per a l&#8217;economia.\u00a0Ho \u00e9s tamb\u00e9 per a la pol\u00edtica democr\u00e0tica.\u00a0Si el dret al treball est\u00e0 cada vegada menys assegurat, es fragilitzen les bases imprescindibles per consolidar i perfeccionar el sistema democr\u00e0tic.\u00a0Reduir una part creixent de la poblaci\u00f3 a la condici\u00f3 de treballador temporal i precari; condemnar a mort laboral prematura als aturats de llarga durada o retardar la incorporaci\u00f3 dels m\u00e9s joves a una activitat laboral m\u00ednimament satisfact\u00f2ria s\u00f3n receptes no nom\u00e9s per a un desastre econ\u00f2mic i social, sin\u00f3 per l&#8217;erosi\u00f3 de la confian\u00e7a ciutadana en un sistema pol\u00edtic que tindria com a objectiu convertir a tots els seus membres en protagonistes en la presa de decisions col\u00b7lectives, en lloc de condemnar-los a ser comparses passius i desil\u00b7lusionats de les decisions dels altres.<\/p>\n<p>El que s&#8217;afirma del dret al treball val tamb\u00e9 per als altres drets socials inscrits en les constitucions de les democr\u00e0cies contempor\u00e0nies.\u00a0Per exemple, el dret a l&#8217;educaci\u00f3, a la salut, a l&#8217;habitatge o a la pensi\u00f3. Qualsevol retroc\u00e9s en l&#8217;efectivitat de tals drets equival a una &#8220;desdemocratitzaci\u00f3&#8221; del sistema pol\u00edtic fins a posar en risc la seva mateixa continu\u00eftat.\u00a0Acceptats a contracor en el seu moment pels sectors dominants, els drets socials van ser relegats sovint a una posici\u00f3 subalterna en una jerarquia de drets on comptaven amb protecci\u00f3 molt m\u00e9s feble que els drets civils i pol\u00edtics: aix\u00ed passa, per exemple, en la Constituci\u00f3 espanyola de 1978.<\/p>\n<p>A aquesta visi\u00f3 subsidi\u00e0ria dels drets socials i dels b\u00e9ns que protegeixen se li afegeix ara la tend\u00e8ncia m\u00e9s o menys confessada a convertir-los en producte mercantil.\u00a0Des de la premissa que no hi ha recursos p\u00fablics per assegurar-los, es tendeix a confiar la seva provisi\u00f3 a la iniciativa privada que els ofereix com a mercaderia.\u00a0Portada a l&#8217;extrem, la deriva cap a una privatitzaci\u00f3 de l&#8217;educaci\u00f3, de la salut o de les pensions condueix a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 l&#8217;efectivitat dels drets socials nom\u00e9s aconseguiria pels qui els poguessin pagar de la seva butxaca.\u00a0La qual cosa significaria en \u00faltim terme que els ciutadans deixarien de ser titulars de drets per esdevenir consumidors de b\u00e9ns o serveis mercantils.<\/p>\n<p>Aquesta deriva emparada en el pretext de la crisi t\u00e9 efectes deleteris per la mateixa democr\u00e0cia.\u00a0Perqu\u00e8 -segons s&#8217;ha afirmat amb justesa- els drets socials no poden ser contemplats com una conseq\u00fc\u00e8ncia dels drets civils i pol\u00edtics, sin\u00f3 que constitueixen la condici\u00f3 de possibilitat de l&#8217;exist\u00e8ncia efectiva de tals drets civils i pol\u00edtics i, amb ella, de la perman\u00e8ncia mateixa de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<p>\u00c9s imaginable que treballadors precaris, aturats de llarga durada, joves instal\u00b7lats en els llimbs dels\u00a0<em>ni-ni<\/em>\u00a0o jubilats amb esquifides pensions de superviv\u00e8ncia s&#8217;entestin confiadament en l&#8217;exercici i, si cal, en la reivindicaci\u00f3 de les seves llibertats fonamentals i en la participaci\u00f3 ciutadana?\u00a0Excepte per a una minoria esfor\u00e7ada, \u00e9s previsible que vagin situant al marge o en contra d&#8217;institucions democr\u00e0tiques que no senten com a pr\u00f2pies en comprovar que a ells els toca pagar els costos de molts errors i disbarats pol\u00edtics, mentre que una minoria conserva o augmenta seus privilegis.<\/p>\n<p>Sembla, doncs, un contrasentit lamentar l&#8217;esc\u00e0s vigor de les nostres democr\u00e0cies si al mateix temps es defensen pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques que soscaven l&#8217;abast i l&#8217;efectivitat dels drets socials.\u00a0I aix\u00ed passa en bona part de les democr\u00e0cies del nostre entorn on l&#8217;alarma -sincera o hip\u00f2crita- per la p\u00e8rdua de confian\u00e7a democr\u00e0tica es presenta com a compatible amb les anomenades &#8220;pol\u00edtiques d&#8217;austeritat&#8221;, l&#8217;efecte immediat ha estat la laminaci\u00f3 de drets socials i , amb ella, un creixement de la desigualtat certificat de manera fefaent per institucions internacionals com l&#8217;OCDE o l&#8217;FMI.<\/p>\n<p>Als cinc anys d&#8217;aquesta crisi sense precedents, frac\u00e0s econ\u00f2mic i retroc\u00e9s democr\u00e0tic no esz poden desvincular.\u00a0Per aquesta ra\u00f3, donar un salt endavant en qualitat democr\u00e0tica exigeix \u200b\u200breplantejar a fons el model econ\u00f2mic dominant.\u00a0Com alguns assenyalen des de fa temps, sembla arribada l&#8217;hora de revisar el dogma fracassat de &#8220;cr\u00e9ixer primer per redistribuir despr\u00e9s&#8221; i intentar una alternativa m\u00e9s equitativa: &#8220;redistribuir primer per cr\u00e9ixer m\u00e9s i millor&#8221;.\u00a0Una redistribuci\u00f3 que comportaria el relatiu enfortiment dels drets socials i, amb ells, la garantia efectiva dels drets civils i pol\u00edtics.\u00a0Perqu\u00e8 les pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques adoptades no poden ser indissociables del progr\u00e9s democr\u00e0tic que tant es reclama.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/09\/09\/opinion\/1378743722_478957.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#8220;El G20 apenes ha aportat res a la lluita contra la desocupaci\u00f3 i la desigualtat social&#8221;, afirmava el corresponsal d&#8217;EL PA\u00cdS (edici\u00f3 2013.09.06).\u00a0Mala not\u00edcia per a l&#8217;economia i per a la democr\u00e0cia.\u00a0Per a l&#8217;economia, perqu\u00e8 -si no s&#8217;avan\u00e7a en aquest terreny- s\u00f3n poc cre\u00efbles els pron\u00f2stics precipitadament optimistes d&#8217;alguns experts econ\u00f2mics i de certs dirigents &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[47,186],"class_list":["post-9446","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-crisi","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9446","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9446"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9446\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9448,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9446\/revisions\/9448"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}