{"id":9433,"date":"2013-09-11T11:17:04","date_gmt":"2013-09-11T09:17:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9433"},"modified":"2013-09-11T11:17:04","modified_gmt":"2013-09-11T09:17:04","slug":"marc-andreu-la-independencia-de-gramsci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marc-andreu-la-independencia-de-gramsci\/","title":{"rendered":"Marc Andreu: La independ\u00e8ncia de Gramsci"},"content":{"rendered":"

\"poble-catalunya\"<\/a>Des del punt de vista de l\u2019an\u00e0lisi dels moviments socials, no hi ha dubte que la Via Catalana per la Independ\u00e8ncia, fins i tot ja abans de les 17.14 hores de l\u201911 de setembre de 2013, ha estat un gran \u00e8xit. Pel que significa de capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 de centenars de milers de persones arreu del pa\u00eds i, simb\u00f2licament, en ciutats d\u2019arreu del m\u00f3n. Per\u00f2, sobretot, per la capacitat de l\u2019Assembla Nacional Catalana (ANC) a l\u2019hora de marcar l\u2019agenda pol\u00edtica, social i medi\u00e0tica i de contribuir a consolidar i ampliar una realitat relativament nova a Catalunya: l\u2019hegemonia cultural del discurs (o nom\u00e9s missatge?) independentista. Un fet que Enric Mar\u00edn qualifica, amb instrumental gramsci\u00e0, de \u201cmoviment popular\u201d i \u201crevolta democr\u00e0tica\u201d que \u201csistem\u00e0ticament desborda la pol\u00edtica institucional i el sistema medi\u00e0tic convencional\u201d (El Peri\u00f3dico,\u00a0<\/i>10\/9\/2013).<\/p>\n

Pero tamb\u00e9 \u00e9s cert que, revestida ideol\u00f2gicament de neutralitat, aquesta nova hegemonia la capitalitza pol\u00edticament, fins ara, una dreta recolzada en el progressisme liberal catalanista. Fet que s\u2019esdev\u00e9 davant la perplexitat, quan no la par\u00e0lisi, de l\u2019esquerra d\u2019arrel marxista habituada, des dels temps de l\u2019antifranquisme i la transici\u00f3, a ser ella qui dirigia (en pugna amb el pujolisme, \u00e9s cert) l\u2019hegemonia cultural emanada dels moviments socials i de bona part de la intel\u00b7lectualitat amb tribuna universit\u00e0ria o medi\u00e0tica. I aix\u00f2 val tant per aquelles associacions de ve\u00efns i les Comissions Obreres dels anys 70 com per les m\u00faltiples i minorit\u00e0ries expressions de l\u2019esquerra independentista dels anys 80 i 90. \u00c9s a dir, val per als vells\u00a0rockers\u00a0<\/i>del PSUC i Bandera Roja, molts d\u2019ells reciclats despr\u00e9s al PSC (i alguns a les files de la dreta nacionalista, catalana o espanyola); per\u00f2 val igualment pels joves\u00a0cadells<\/i>\u00a0del PSAN, Nacionalistes d\u2019Esquerra, la Crida i l\u2019MDT, molts d\u2019ells arrenglerats avui amb ERC o CDC.<\/p>\n

Actualitzant les sigles, doncs, la lli\u00e7\u00f3 d\u2019aquest canvi d\u2019hegemonia cultural \u00e9s dura o dif\u00edcil de pair pels militants d\u2019ICV i EUiA, pels socialistes catalanistes que encara hi ha al PSC, per la petita per\u00f2 activa di\u00e0spora trotskista, per no poca gent de la CUP i, de ben segur, fins i tot per algun esquerran\u00f3s d\u2019ERC. I, per descomptat, per CCOO, UGT, USOC\u2026 i fins per la CGT que podria reivindicar aquell discurs del Noi del Sucre a Madrid, el 1919, en que el l\u00edder de la CNT va dir: \u201cNosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdr\u00edem res, ans el contrari, hi guanyar\u00edem molt, la independ\u00e8ncia de la nostra terra no ens fa por. […] Sense pecar d\u2019exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els \u00fanics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, perqu\u00e8 a Catalunya com arreu, el capitalisme est\u00e0 mancat d\u2019ideologia\u201d. D\u2019ideologia amb contingut social, s\u2019ent\u00e9n. Perqu\u00e8 darrera de la consigna\u00a0primer la independ\u00e8ncia, despr\u00e9s ja decidirem si dreta o esquerra<\/i>\u00a0\u00e9s clar que hi ha ideologia.<\/p>\n

En definitiva, i recapitulant, la nova hegemonia cultural independentista interpel\u00b7la tota aquella \u00e0mplia esquerra que el 2012, sorpresa i esperan\u00e7ada encara per l\u2019efecte 15-M, va anar a la vaga general abans (29-M) i despr\u00e9s (14-N) de manifestar-se amb (o al costat de) l\u2019ANC sota el lema\u00a0Catalunya, nou estat d\u2019Europa.\u00a0<\/i>Per\u00f2 que, en veu baixa \u2013i escrivint-ho fins i tot en blocs\u00a0cupaires<\/i>-, admetia que no s\u2019hi acabava de recon\u00e8ixer, que se sentia una mica peix fora de l\u2019aigua entre aquella gernaci\u00f3 transversal que l\u2019Onze de Setembre del 2012 va omplir Barcelona d\u2019estelades amb m\u00e9s triangles blaus que estrelles roges. I que entrevia, potser, un risc de populisme tal i com l\u2019adverteix Xavier Casals en comparar el cas catal\u00e0 amb la \u201csecessi\u00f3 lleugera\u201d de la Lliga Nord que es va al\u00e7ar contra \u201cRoma ladrona\u201d (Tinta Libre,\u00a0<\/i>n\u00fam. 6, setembre 2013).<\/p>\n

Respondre des de quan, com i per qu\u00e8 l\u2019esquerra lectora o deixeble de Gramsci s\u2019ha deixat perdre l\u2019hegemonia cultural a Catalunya (com a It\u00e0lia) requereix tesis doctorals. I remuntar-se, segurament, als temps en qu\u00e8 Joaquim Sempere afirmava: \u201cEl pujolisme [proveu ara amb independentisme] juga a fons la carta d\u2019apar\u00e8ixer com l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s pura del catalanisme, dels interessos nacionals (per damunt de les classes) de Catalunya; per\u00f2 hi ha raons leg\u00edtimes per a dubtar-ne\u201d (Nous Horitzons,\u00a0<\/i>n\u00fam. 34, 1977). Requereix tamb\u00e9 analitzar l\u2019impacte sociol\u00f2gic de d\u00e8cades de TV-3 i d\u2019un sistema educatiu d\u2019exitosa immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica avui en perill, per la Llei Wert i les retallades del Govern d\u2019Artur Mas<\/strong>. Necessita aix\u00ed mateix analitzar a fons all\u00f2 que Joan B. Culla titlla de \u201cassignatura pendent\u201d dels socialistes a Espanya (El Pa\u00eds,\u00a0<\/i>6\/9\/2013) i tamb\u00e9 la fi del que Guillem Mart\u00ednez defineix com a Cultura de la Transici\u00f3 (CT). Vol igualment descobrir la secreta aposta estrat\u00e8gica d\u2019alguns dirigents d\u2019ERC, ja en el primer tripartit, disposats a tot per intentar jubilar (i simplifico, per\u00f2 s\u00f3n exemples reals) el polit\u00f2leg Joan Subirats en benefici d\u2019H\u00e8ctor L\u00f3pez Bofill. O per entronitzar els economistes Xavier Sala i Mart\u00edn o Elisenda Paluzie mentre s\u2019acomodava Muriel Casals a \u00d2mnium Cultural despr\u00e9s de la seva llarga marxa des del PSUC.<\/p>\n

Cal tamb\u00e9 recordar, abans que la gran manifestaci\u00f3 contra la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut del 2010, aquelles manifestacions de la Plataforma pel Dret de Decidir del 2006 i 2007 en les que, fins per q\u00fcestions tan terrenals com les infraestructures i la Renfe, van deixar \u00a0de ser avantguarda els sindicats, \u00faltimes organitzacions de l\u2019esquerra cl\u00e0ssica amb capacitat real de mobilitzaci\u00f3, tot i la seva esclerosi m\u00faltiple. I, sense perdre de vista els fen\u00f2mens del 15-M i la PAH, cal destil\u00b7lar la pluja d\u2019idees que Jordi Borja, en una s\u00edntesi expressionista del caos i el desconcert de les esquerres, ha plasmat en les\u00a0Cartes de lluny i de prop\u00a0<\/i>(L\u2019Aven\u00e7, 2013). I saber pair, finalment, el\u00a0\u2018cocktail\u2019 indigesto\u00a0<\/i>que el fil\u00f2sof Manuel Cruz\u00a0(El Pa\u00eds<\/i>, 6\/9\/2013) va servir el mateix dia que l\u2019exalcalde comunista de Cornell\u00e0, Frederic Prieto, reflexionava sobre\u00a0Dret a decidir, independ\u00e8ncia i les esquerres<\/a>.<\/i><\/p>\n

Prieto troba curi\u00f3s i alarmant que les esquerres, velles i noves, \u201ctinguin tants problemes per recon\u00e8ixer la realitat i per diferenciar els moviments socials de la seva possible manipulaci\u00f3\u201d per part del Govern o la dreta. I per identificar els temps, les l\u00f2giques i les raons diferents de partits i moviments socials, tal com recorda Josep Ramoneda (Dist\u00e0ncies<\/i>, a\u00a0Ara,\u00a0<\/i>9\/9\/2003). El mateix Ramoneda que coincideix amb Prieto a definir la independ\u00e8ncia com l\u2019\u00fanic horitz\u00f3 pol\u00edtic que avui il\u00b7lusiona i \u00e9s realment mobilitzador. En un context, no ho oblidem, de crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica globals, i quan la socialdemocr\u00e0cia ha desaparegut (en combat?) enfront d\u2019un neoliberalisme que ja se sabia triomfant (per\u00f2 no tant!) abans de la caiguda del comunisme. Per\u00f2 Prieto va m\u00e9s enll\u00e0. I, com rumien Jordi Borja i Guillem Mart\u00ednez (Tinta Libre<\/i>, n\u00fam. 6, setembre 2013) i, directament, afirmen Antonio Ba\u00f1os (La rebel\u00b7li\u00f3 catalana<\/i>, Grup 62, 2013) i Jaume Asens i Gerardo Pisarello, sost\u00e9 que \u201cel proc\u00e9s per assolir la independ\u00e8ncia porta, en ell mateix, una forta c\u00e0rrega revolucion\u00e0ria<\/a>, que caldria liderar i canalitzar, en lloc de marginar-se\u201d.<\/i><\/p>\n

Sobretot si es vol anar cap a un proc\u00e9s constituent que depassi, tot sumant, el que ja proposen Arcadi Oliveres i Teresa Forcades o Itziar Gonz\u00e1lez i el seu Parlament Ciutad\u00e0. Un proc\u00e9s constituent que, fins i tot, podria acabar contagiant la resta dels Pa\u00efsos Catalans i tot l\u2019Estat espanyol, com desitja\u00a0Isaac Rosa des de Madrid\u00a0<\/a>amb tanta nost\u00e0lgia per\u00f2 m\u00e9s optimisme de la voluntat que el pessimisme de la ra\u00f3 del que fa gala Miguel Gonz\u00e1lez a\u2018Catalunya, t\u2019estimo\u2019<\/i>\u00a0(El Pa\u00eds<\/i>, 15\/8\/2013). De po\u00e8tic optimisme de la voluntat tira tamb\u00e9\u00a0David Fern\u00e1ndez<\/a>: \u201cAix\u00f2, aix\u00ed, \u00e9s l\u2019autodeterminaci\u00f3. Criteri unitat popular: som molts i serem molts m\u00e9s. Quan la pista de ball de la llibertat i la just\u00edcia social \u00e9s gran, la feinada que queda per fer \u00e9s ingent i aqu\u00ed no hi sobra pas ning\u00fa\u201d).<\/p>\n

M\u00e9s prosaic, i en gu\u00e0rdia per un pessimisme de la ra\u00f3 tamb\u00e9 genuinament gramsci\u00e0, Joan Herrera<\/strong> alerta de no confondre la nova hegemonia cultural amb \u201cuna immensa minoria o una ajustada majoria\u201d electoral que pugui fracturar el pa\u00eds. Aquella \u201cCatalunya, un sol poble\u201d que el PSUC, i despr\u00e9s Pujol i el PSC, van saber mantenir unida. El l\u00edder ecosocialista coincideix amb Joan Ignasi Elena<\/strong> i Laia Bonet<\/strong> (Reiniciar las relaciones Catalu\u00f1a-Espa\u00f1a<\/i>, a\u00a0El Pa\u00eds,\u00a0<\/i>10\/9\/2013) en que el dret a decidir \u00e9s el punt de trobada de federalistes, confederalistes i independentistes i el desllorigador democr\u00e0tic d\u2019un atzucac on mantenir l\u2019statu quo\u00a0<\/i>ja no \u00e9s viable. Un m\u00ednim com\u00fa denominador, el de la consulta, que comparteix un 80% de l\u2019arc parlamentari i l\u2019ampli ventall que va del\u00a0ciutad\u00e0<\/i>\u00a0expsuquero Francesc de Carreras (L\u2019hora de l\u2019aud\u00e0cia,\u00a0<\/i>a\u00a0La Vanguardia,\u00a0<\/i>31\/7\/2013) a l\u2019independentista anticapitalista David Fern\u00e1ndez, passant pel brillant socialdem\u00f2crata conf\u00e8s Jordi Gr\u00e0cia (Una soluci\u00f3n pol\u00edtica para Catalu\u00f1a<\/i>, a\u00a0El Pa\u00eds,\u00a0<\/i>2\/8\/2013) amb m\u00e9s convenciment que l\u2019\u00faltim intel\u00b7lectual org\u00e0nic del PSC, Joaquim Coll (Catalu\u00f1a, democracia o populismo<\/i>, a\u00a0El Pa\u00eds,\u00a0<\/i>9\/9\/2013).<\/p>\n

Menys unanimitat a l\u2019esquerra mereix la determinaci\u00f3 de fer \u201cs\u00ed o s\u00ed\u201d la consulta, sense apla\u00e7aments t\u00e0ctics. For\u00e7ant, si cal, la legalitat vigent. Una opci\u00f3 que Joan Herrera, tot citant Roger Pal\u00e0, prefereix al \u201cfrau\u201d de les\u00a0eleccions plebiscit\u00e0ries<\/a>. Ho va exposar el 6 de setembre en una confer\u00e8ncia d\u2019ICV silenciada pr\u00e0cticament arreu \u2013com medi\u00e0ticament silenciada est\u00e0 la CUP- per la llarga m\u00e0 de la Caixa, veritable poder f\u00e0ctic a Catalunya i Espanya i que no ha tolerat una altre \u00e8xit anunciat (en el silenci) d\u2019aquest Onze de Setembre: encerclemlacaixa. D\u2019\u201cautomarginaci\u00f3\u201d defineix Frederic Prieto aquesta acci\u00f3 paral\u00b7lela i complement\u00e0ria a la gran cadena humana sobiranista. Potser s\u00ed. Per\u00f2 menys marginal que la inacci\u00f3 del PSC per la Diada o el testimonialisme sindical del \u201cramal social\u201d de la Via Catalana a la Via Laietana, entre Foment del Treball i la conselleria de Governaci\u00f3. I, en tot cas, valenta i morbosa acci\u00f3, aquesta d\u2019assenyalar la Caixa, contraposant una monja benedictina i el president de Just\u00edcia i Pau a l\u2019Opus Dei on profesa el president de l\u2019entitat banc\u00e0ria, Isidre Fain\u00e9.<\/p>\n

Una altra discussi\u00f3 \u00e9s si la reivindicaci\u00f3 de l\u2019Estat propi o el proc\u00e9s constituent necessiten avantguardes. O quina mena de lideratges calen als moviments socials. Un messies, no; aix\u00f2 ja va quedar clar a les eleccions del 25-N. Potser tampoc, com diu Manuel Cruz, ni vells camarades ressentits ni joves promeses amb m\u00e9s ambici\u00f3 que comprom\u00eds col\u00b7lectiu, de base, i poca visi\u00f3 de la necess\u00e0ria articulaci\u00f3 pol\u00edtica. David Fern\u00e1ndez sost\u00e9 que \u201c\u00e9s la mobilitzaci\u00f3 social \u2013la repolititzaci\u00f3 de la pol\u00edtica\u2013 la que ha desbordat el r\u00e8gim pol\u00edtic; que \u00e9s l\u2019empenta de la gent la que no ent\u00e9n de ren\u00fancies; que \u00e9s un nosaltres col\u00b7lectiu qui desobeeix la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria\u201d. Per canviar-ho o decidir-ho tot, lema on coincideixen ICV i la CUP. Dues forces enemistades per sectarismes i internament dividides -federalistes-independentistes, els uns; front nacional-front d\u2019esquerres, els altres- per\u00f2 condemnades a entendre\u2019s entre elles i amb d\u2019altres. I a explicar-se millor. Si es que volen decidir-ho tot.<\/p>\n

\u201cEl problema no \u00e9s pas la capacitat de maniobra dels de dalt; sin\u00f3 la resposta articulada des de baix\u201d, insisteix amb optimisme gramsci\u00e0 David Fern\u00e1ndez. \u201cL\u2019oportunitat hist\u00f2rica hi \u00e9s\u201d, explica Joan Herrera que, pensant en l\u2019exemple grec de Syriza, reclama ambici\u00f3, unitat i generositat de les esquerres m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019interessos partidistes i en un moment social i econ\u00f2mic especialment dur per les classes populars. Per\u00f2 la correlaci\u00f3 de forces i el context hist\u00f2ric \u00e9s determinant. I avui hi ha risc de fer una transici\u00f3 catalana a l\u2019Estat propi m\u00e9s frustrant (i menys inclusiva?) que la que ja es va fer a la democr\u00e0cia espanyola, avui en fallada multiorg\u00e0nica, i al d\u00e8bil Estat del benestar, ara en proc\u00e9s de desballestament per la via de la\u00a0doctrina del shock<\/i>. I aix\u00f2 que aquella primera transici\u00f3 \u2013no tota negativa, que avui hi ha tend\u00e8ncia a esquin\u00e7ar massa llen\u00e7ols fent la necess\u00e0ria bugada- es va fer des d\u2019una hegemonia cultural molt m\u00e9s escorada a l\u2019esquerra que no pas la que hi ha ara. Per\u00f2 no pels riscos i incerteses \u2013Demasiadas preguntas<\/i>, diu Fern\u00e1ndez (Diagonal<\/i>,6\/8\/2013)- cal desistir dels reptes i quedar-se als campaments base de la pol\u00edtica, siguin aquests el municipalisme alternatiu, el renovat dinamisme social, el nou cooperativisme o les posicions guanyades en les institucions. Altrament, no sortir a intentar fer el cim seria imposar el conservadurisme a la intel\u00b7lig\u00e8ncia i l\u2019optimisme gramscians.<\/p>\n

\u00daltimes reflexions, per acabar. Recuperar o guanyar l\u2019hegemonia cultural \u00e9s un proc\u00e9s lent i complex que, \u00f2bviament, \u00e9s encara m\u00e9s dif\u00edcil en temps d\u2019urg\u00e8ncies socials, presses emocionals i acceleraci\u00f3 hist\u00f2rica. Per\u00f2 \u00e9s el que hi ha. I l\u2019esquerra faria (fa) b\u00e9 de posar-s\u2019hi amb tanta voluntat com consci\u00e8ncia de la realitat. De la que hi ha a Europa i al m\u00f3n: Am\u00e8rica Llatina \u00e9s un laboratori interessant; Gr\u00e8cia i Portugal s\u00f3n miralls temuts; la It\u00e0lia que fou del PCI, l\u2019Alemanya de l\u2019SPD, Els Verds o Die Linke i la Fran\u00e7a hereva del Maig del 68 no s\u00f3n precisament avui exemples d\u2019hegemonia de l\u2019esquerra; i els pa\u00efsos n\u00f2rdics o l\u2019exemple d\u2019Isl\u00e0ndia generen fortes contradiccions. A sobre, \u00e9s encara una inc\u00f2gnita qu\u00e8 irradiar\u00e0 del Vatic\u00e0, on l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, exportadora secular d\u2019una hegemonia conservadora de valors comunitaristes per\u00f2 oberta a experi\u00e8ncies alliberadores, no pot amagar que tamb\u00e9 est\u00e0 en crisi.<\/p>\n

Ens queda, doncs, la via catalana. A Catalunya i a Espanya. Tant suggerent i complexa com aquella via xilena al socialisme que va liderar Salvador Allende fins que va caure enderrocat pels poders f\u00e0ctics un altre onze de setembre, el 1973. A casa nostra, sense l\u2019hegemonia clara que tampoc tenia Allende, als moviments socials els manquen referents pol\u00edtics -valents, forts, innovadors, oberts i units en la diversitat- que siguin capa\u00e7os de plantar cara a la dreta pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social. Als poders f\u00e0ctics de la Troika i els bancs. Per revertir una hegemonia cultural que, en el millor (o pitjor?) dels casos, ho \u00e9s tamb\u00e9 de la no pol\u00edtica o de l\u2019autoritarisme postdemocr\u00e0tic que denuncia Josep Ramoneda. Avui, \u00e9s un fet que Gramsci s\u2019ha independitzat de l\u2019esquerra on va cr\u00e9ixer. D\u2019altres treuen profit de la seva noci\u00f3 d\u2019hegemonia. Ja est\u00e0 b\u00e9; no deixa de ser un triomf. Per\u00f2 ell sol no tornar\u00e0 a casa. Si l\u2019esquerra vol recuperar Gramsci, i l\u2019hegemonia cultural, l\u2019haur\u00e0 d\u2019anar a buscar al carrer. Amb independ\u00e8ncia de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

La Lamentable<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des del punt de vista de l\u2019an\u00e0lisi dels moviments socials, no hi ha dubte que la Via Catalana per la Independ\u00e8ncia, fins i tot ja abans de les 17.14 hores de l\u201911 de setembre de 2013, ha estat un gran \u00e8xit. Pel que significa de capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 de centenars de milers de persones …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,187],"class_list":["post-9433","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9433","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9433"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9433\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9434,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9433\/revisions\/9434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9433"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9433"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9433"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}