{"id":9429,"date":"2013-09-10T10:55:28","date_gmt":"2013-09-10T08:55:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9429"},"modified":"2013-09-10T10:55:28","modified_gmt":"2013-09-10T08:55:28","slug":"francesc-trillas-per-que-ha-de-preocupar-la-presencia-dexpolitics-en-les-grans-empreses-privades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-per-que-ha-de-preocupar-la-presencia-dexpolitics-en-les-grans-empreses-privades\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Per qu\u00e8 ha de preocupar la pres\u00e8ncia d’expol\u00edtics en les grans empreses privades?"},"content":{"rendered":"

\"conselladm\"<\/a>Recentment la revista liberal\u00a0The Economist<\/i>\u00a0va publicar\u00a0un article argumentant que la influ\u00e8ncia de les grans empreses en l’esfera pol\u00edtica era excessiva<\/a>.\u00a0El nomenament de persones amb un passat pol\u00edtic o amb clares connexions pol\u00edtiques en el consell d’administraci\u00f3 de les empreses privades \u00e9s potencialment un dels instruments que tenen per influir en les decisions que els afecten.\u00a0Per descomptat, es pot argumentar tamb\u00e9 que alguns antics responsables pol\u00edtics tenen altres habilitats a m\u00e9s de l’acc\u00e9s als canals de decisi\u00f3 governamental.\u00a0Per\u00f2 la pres\u00e8ncia de personal pol\u00edtic en els consells d’administraci\u00f3 de les grans empreses privades ha passat a ser un motiu de preocupaci\u00f3 respecte al funcionament de les nostres democr\u00e0cies i tamb\u00e9 de les nostres empreses.<\/p>\n

S’ha documentat mitjan\u00e7ant evid\u00e8ncia emp\u00edrica sistem\u00e0tica l’amplitud del fenomen en pa\u00efsos tan diferents com Indon\u00e8sia, Alemanya (hist\u00f2ricament en l’\u00e8poca de Hitler i contempor\u00e0niament), Fran\u00e7a, o els Estats Units (analitzant entre altres l’evoluci\u00f3 de les empreses connectades amb l’exvicepresident Cheney i les connectades amb l’exsecretari del Tresor Geithner).\u00a0El fenomen t\u00e9 una enorme amplitud i es presenta en pa\u00efsos tant desenvolupats com en vies de desenvolupament.<\/p>\n

Existeix a m\u00e9s evid\u00e8ncia anecd\u00f2tica per a pa\u00efsos com Sud-\u00e0frica (on alguns dels principals dirigents del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0, el partit de Mandela, han estat co-optats per empreses tradicionalment en mans de la minoria blanca) o com Xile.\u00a0El curi\u00f3s \u00e9s que en alguns casos hi ha una associaci\u00f3 negativa entre la pres\u00e8ncia d’expol\u00edtics i els resultats empresarials i en altres casos aquesta associaci\u00f3 \u00e9s positiva.\u00a0Acemoglu i els seus coautors,\u00a0en el seu estudi sobre les empreses connectades a l’exsecretari del Tresor dels Estats Units Geithner<\/a>, suggereixen que els factors que impulsen aquesta associaci\u00f3 a ser positiva s\u00f3n un marc institucional feble i una elevada discrecionalitat en la presa de decisions pol\u00edtiques (que s’accentua per exemple en temps de crisi).<\/p>\n

Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos on la investigaci\u00f3 preliminar (fruit de\u00a0la tesi doctoral de Pau Castells<\/a>\u00a0i dels seus posteriors treballs amb mi) apunta a una correlaci\u00f3 negativa entre connexions pol\u00edtiques i resultats empresarials, mesurats tant a trav\u00e9s del comportament accionarial en el moment del nomenament com utilitzant resultats comptables.\u00a0\u00c9s a dir, sembla contraproduent per a les empreses nomenar expol\u00edtics, de mitjana.\u00a0Aquesta correlaci\u00f3 negativa s’ha d’interpretar amb cautela (en el sentit de no exagerar la relaci\u00f3 causa-efecte), ja que les empreses en dificultats poden tendir a contractar pol\u00edtics a la desesperada, o perqu\u00e8 les empreses regulades tendeixen a nomenar m\u00e9s pol\u00edtics, i en estar regulades els seus beneficis no poden ser molt alts.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s de destacar que no hi ha cap evid\u00e8ncia que els accionistes de les empreses que nomenen m\u00e9s persones connectades pol\u00edticament surtin guanyant.<\/p>\n

A Espanya el fenomen \u00e9s ampli, aproximadament una cinquena part dels consellers de les principals empreses tenen un passat pol\u00edtic.\u00a0D’entre les aproximadament 70 empreses espanyoles m\u00e9s grans, \u00e9s habitual que tinguin entre un 20 i un 30% d’expol\u00edtics en el seu consell d’administraci\u00f3.<\/p>\n

Dos expresidents del Govern ostenten c\u00e0rrecs en empreses regulades, i els tres exministres d’Economia m\u00e9s recents van acceptar c\u00e0rrecs en grans empreses regulades poc despr\u00e9s de deixar el Govern (l’actual ministre d’Economia va ser conseller d’Endesa fins al dia del seu nomenament). En alguns casos respecten el termini de dos anys en qu\u00e8 legalment no poden ocupar c\u00e0rrecs en empreses que vagin regular, per\u00f2 en algun cas van complir literalment la llei encara que incomplint descaradament el seu esperit al acceptar c\u00e0rrecs en empreses filials radicades en pa\u00efsos estrangers (com Elena Salgado a Chilectra, una filial d’Endesa a Xile).<\/p>\n

Es podria argumentar que els expresidents del govern i els ministres d’economia han de ser persones de gran calibre professional, i per tant no es tracta d’un intent de\u00a0lobbying,<\/em>\u00a0per\u00f2 hi ha casos d’expol\u00edtics de poc prestigi professional, com Javier de Paz (a Telef\u00f3nica) o \u00c1ngel Acebes (a Iberdrola), que tamb\u00e9 han ocupat c\u00e0rrecs en consells d’administraci\u00f3 de grans empreses.<\/p>\n

L’estrat\u00e8gia de nomenar aquest tipus de consellers \u00e9s generalitzada i t\u00e9 lloc a llarg termini.\u00a0Per exemple, una empresa farmac\u00e8utica va tenir entre els seus consellers a l’exministra del PP Loyola de Palacio, i posteriorment l’exministre socialista Carlos Solchaga.\u00a0Aix\u00f2 podria fer pensar que el fenomen \u00e9s igual per a pol\u00edtics de tots els colors.\u00a0No obstant aix\u00f2, encara que efectivament el fenomen no coneix barreres ideol\u00f2giques, de manera semblant al que\u00a0apunten Albert Sol\u00e9 de la Universitat de Barcelona i els seus coautors per al cas de la pol\u00edtica local<\/a>, \u00e9s el Partit Popular qui t\u00e9 m\u00e9s expol\u00edtics en consells d’administraci\u00f3, fins i tot en anys en qu\u00e8 el PSOE va governar a Espanya, com es pot observar al seg\u00fcent gr\u00e0fic, referit a les aproximadament 70 empreses espanyoles m\u00e9s grans.<\/p>\n

\n
\n
\"G1\"<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

El cas particular d’Espanya permet reflexionar sobre qu\u00e8 pot estar darrere de la correlaci\u00f3 negativa que es produeix entre resultats i pres\u00e8ncia d’expol\u00edtics.\u00a0Es podria pensar que aquesta correlaci\u00f3 negativa \u00e9s fruit del bon funcionament de les institucions: encara que s’intenta, el\u00a0lobbying<\/i>\u00a0no fructifica.\u00a0No obstant aix\u00f2, una interpretaci\u00f3 alternativa podria ser que els gestors coludeixen amb personatges pol\u00edtics per protegir-se davant de possibles OPAs en detriment dels accionistes o per a “expropiar” als accionistes minoritaris.<\/p>\n

Els nostres resultats en l’article de la revista acad\u00e8mica SERIES apuntarien en aquesta direcci\u00f3. Aqu\u00ed veiem com les empreses cotitzades en mitjana no es van veure afectades per la vict\u00f2ria per sorpresa del PSOE el 2004, per\u00f2 que les m\u00e9s connectades pol\u00edticament s\u00ed que ho van fer, i habitualment en sectors, com l’energ\u00e8tic, sotmesos a onades d’OPAs.\u00a0Una tercera interpretaci\u00f3, no incompatible amb aquesta, seria que els gestors, quan proposen el nomenament d’expol\u00edtics, incorren en un biaix conductual de “visibilitat”: per la mateixa ra\u00f3 que els davanters centre alts estan sobrevalorats en el mercat de fitxatges de futbolistes, tamb\u00e9 els pol\u00edtics famosos estan sobrevalorats en el mercat de consellers de grans empreses.<\/p>\n

Es podria pensar tamb\u00e9 que si la pres\u00e8ncia d’expol\u00edtics no redunda en un rendiment favorable per als resultats de l’empresa, no hi ha de qu\u00e8 preocupar-se.\u00a0No obstant aix\u00f2, en el cas dels sectors regulats (que \u00e9s on la pres\u00e8ncia d’expol\u00edtics \u00e9s m\u00e9s nombrosa), al tenir els sistemes de regulaci\u00f3 una tend\u00e8ncia a almenys cobrir els costos de les empreses, els majors costos derivats d’un mal control corporatiu, provocat per la pres\u00e8ncia d’expol\u00edtics contraproduents per a l’acompliment de l’empresa, tendiran a traduir en preus alts per als consumidors o alts costos de rescat financer quan aix\u00f2 \u00e9s necessari (nom\u00e9s cal pensar en Bankia).<\/p>\n

ElDiario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recentment la revista liberal\u00a0The Economist\u00a0va publicar\u00a0un article argumentant que la influ\u00e8ncia de les grans empreses en l’esfera pol\u00edtica era excessiva.\u00a0El nomenament de persones amb un passat pol\u00edtic o amb clares connexions pol\u00edtiques en el consell d’administraci\u00f3 de les empreses privades \u00e9s potencialment un dels instruments que tenen per influir en les decisions que els afecten.\u00a0Per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[193],"class_list":["post-9429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","tag-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9429"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9431,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9429\/revisions\/9431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}