{"id":9420,"date":"2013-09-09T15:23:40","date_gmt":"2013-09-09T13:23:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9420"},"modified":"2013-09-09T15:23:40","modified_gmt":"2013-09-09T13:23:40","slug":"antoni-puigverd-tres-notes-als-marges-de-la-via","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-tres-notes-als-marges-de-la-via\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Tres notes als marges de la Via"},"content":{"rendered":"

\"destacar\"<\/a>La incomoditat (1).\u00a0Uns escalfen els motors per a la Via Catalana (amb moltes dificultats per admetre matisos, com demostra el bullying sobre el bisbe de Solsona).\u00a0Els altres, al\u00e7ant la Sagrada Constituci\u00f3, menyspreen el valor de tal Via, presentant-la com el resultat de la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica (quan no del “feixisme ambiental”).\u00a0Uns clamen per la independ\u00e8ncia.\u00a0Altres reclamen la llei.\u00a0\u00c9s temerari ficar-se entre ells.\u00a0Per\u00f2 conv\u00e9 no oblidar que no s\u00f3n pocs els que miren i escolten, per\u00f2 callen.\u00a0La identitat nacional funciona com un succedani de la fe religiosa.\u00a0Qui pretengui introduir dist\u00e0ncia cr\u00edtica sortir\u00e0 perjudicat: o b\u00e9 ofendr\u00e0 a aquells que experimenten l’emoci\u00f3 nacional catalana com una viv\u00e8ncia sagrada.\u00a0O b\u00e9 donar\u00e0 arguments a aquells que, des de la posici\u00f3 espanyola, no menys sagrada, esperen que els dissidents catalans es rendeixin i es deixin tallar el cap.<\/p>\n

Les majories satisfetes (2).\u00a0J\u00fcrgen Habermas va proposar el concepte de “patriotisme constitucional” per superar la multiplicitat d’identitats i creences que conformen les complexes societats contempor\u00e0nies: una societat regida nom\u00e9s pels valors de la democr\u00e0cia.\u00a0\u00c9s l’\u00faltima versi\u00f3 del corrent racionalista, de tradici\u00f3 il\u00b7lustrada, que aspira a una societat humana, sense adjectius.\u00a0Una societat que ofereix drets i exigeix \u200b\u200bdeures als ciutadans per ser ciutadans (i no per la seva cultura, ra\u00e7a o religi\u00f3).\u00a0Des de l’\u00f2ptica d’aquest patriotisme, els valors religiosos o nacionals de les comunitats tradicionals s\u00f3n descrits com perviv\u00e8ncies perilloses.\u00a0Una societat tan neta de llast hist\u00f2ric, i tan estrictament basada en l’imperi de la llei democr\u00e0tica, podria semblar molt propera a l’ideal de “La p\u00e0tria dels humans”, per\u00f2 comptem amb certa perspectiva hist\u00f2rica i podem analitzar les perversions que aquest ideal, com tots, ha generat.\u00a0En efecte, les p\u00e0tries constitucionals, estructurades sobre la democr\u00e0cia demogr\u00e0fica acaben sent mecanismes refor\u00e7adors de les identitats poderoses, mentre abandonen a les identitats demogr\u00e0ficament febles a l’atzar del mercat, \u00e9s a dir, a la desgr\u00e0cia econ\u00f2mica o la p\u00e8rdua cultural.<\/p>\n

Molt menys citat que el de Habermas, \u00e9s el concepte “majories satisfetes” que va encunyar Kenneth Galbraith.\u00a0Les majories satisfetes usen els drets pol\u00edtics i personals adquirits, per fer votar lleis que sostreuen una part dels drets dels ciutadans m\u00e9s febles econ\u00f2micament o demogr\u00e0ficament.\u00a0En l’\u00e0mbit social, la crisi ens ho est\u00e0 mostrant de manera dolorosament clara: la “p\u00e0tria constitucional” est\u00e0 farcida de drets te\u00f2rics, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s buida de drets reals.\u00a0No \u00e9s estrany que el concepte “patriotisme constitucional” fascini tant a la intel\u00b7lectualitat espanyola satisfeta, instal\u00b7lada homog\u00e8niament en les estructures del poder cultural espanyol: \u00e9s un patriotisme democr\u00e0tic que funciona, de facto, com una closca ret\u00f2rica.\u00a0No pot garantir l’essencial: ni la seguretat d’\u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 (crisi), ni la perviv\u00e8ncia futura de les “minories culturals insatisfetes”.\u00a0A aquestes minories culturals se’ls ofereix un \u00fanic dret: llibertat d’opini\u00f3.\u00a0Defensar unes idees \u00e9s possible en la p\u00e0tria constitucional, per\u00f2 no fer-les.\u00a0A una minoria li ser\u00e0 sempre impossible guanyar les eleccions generals o els refer\u00e8ndums.<\/p>\n

“Fora de lloc” (3).\u00a0El soci\u00f2leg Bauman suggereix que la naci\u00f3 \u00e9s la cristal\u00b7litzaci\u00f3 pol\u00edtica del mite de la terra promesa, mite que no admet altres \u00eddols.\u00a0En el cas catal\u00e0, que ha estat hist\u00f2ricament impotent per a realitzar-se en Estat, aquest ideal ni es pot complir ni es pot abandonar.\u00a0L’espanyol que troba a la sabata de l’Estat el n\u00famero de peu adequat a la seva identitat, s’estranyar\u00e0 sempre d’aquell conciutad\u00e0 que nota que la sabata de l’Estat li estreny i no li deixa caminar b\u00e9.\u00a0En aix\u00f2 es distingeix clarament un espanyol de matriu catalana i un de matriu castellana.\u00a0Ja que la identitat i els mites s\u00f3n una creaci\u00f3 ideol\u00f2gica del romanticisme i Espanya es va construir sobre els mites de la tradici\u00f3 castellana, la incomoditat del no reconeixement nom\u00e9s la percebem els que no formem part d’aquesta tradici\u00f3 (sigui per fam\u00edlia, sigui per identificaci\u00f3 amb l’entorn).<\/p>\n

Sovint, la consci\u00e8ncia individual de la identitat nacional apareix quan un pren consci\u00e8ncia que no quadra en cap casella.\u00a0Aix\u00f2 havia passat sempre a Espanya amb els catalans, per\u00f2 ara comen\u00e7a a passar a Catalunya amb els que no s’identifiquen amb el sobiranisme.\u00a0La incomoditat identit\u00e0ria apareix quan un descobreix que ha violentar el seu perfil individual, que ha reescriure la seva mem\u00f2ria personal, que ha silenciar una part de la seva vida.\u00a0\u00c9s a dir, quan un t\u00e9 la sensaci\u00f3 d’estar “fora de lloc” (o quan est\u00e0 sent for\u00e7at a estar “fora de lloc”).<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La incomoditat (1).\u00a0Uns escalfen els motors per a la Via Catalana (amb moltes dificultats per admetre matisos, com demostra el bullying sobre el bisbe de Solsona).\u00a0Els altres, al\u00e7ant la Sagrada Constituci\u00f3, menyspreen el valor de tal Via, presentant-la com el resultat de la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica (quan no del “feixisme ambiental”).\u00a0Uns clamen per la independ\u00e8ncia.\u00a0Altres reclamen …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,135],"class_list":["post-9420","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9420","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9420"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9420\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9422,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9420\/revisions\/9422"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9420"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9420"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9420"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}