{"id":9413,"date":"2013-09-07T10:30:01","date_gmt":"2013-09-07T08:30:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9413"},"modified":"2013-09-07T10:31:07","modified_gmt":"2013-09-07T08:31:07","slug":"manuel-cruz-un-cocktail-indigest","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manuel-cruz-un-cocktail-indigest\/","title":{"rendered":"Manuel Cruz: Un ‘cocktail’ indigest"},"content":{"rendered":"

\"politics\"<\/a>Fa alguns mesos, una marca de refrescos d’aquest pa\u00eds va tenir l’ocurr\u00e8ncia, que al capdavall es va revelar francament desafortunada, de llan\u00e7ar una campanya basant-se en la presumpta idea-for\u00e7a que els nostres pol\u00edtics no eren tan dolents com s’acostuma a proclamar.\u00a0En els anuncis es mostraven casos de genu\u00efns servidors p\u00fablics disposats a arribar fins al sacrifici personal en benefici de la comunitat.\u00a0Crec que la van retirar al poc temps.\u00a0Dono fe que en el cinema de Barcelona en qu\u00e8 es projectava un d’aquests anuncis una espectadora va reaccionar espont\u00e0niament al veure-ho cridant enmig de la foscor de la sala: “No compreu A…!”.<\/p>\n

No interpretin vost\u00e8s que he referit l’an\u00e8cdota per sumar-me a continuaci\u00f3 a la tan generalitzada desqualificaci\u00f3 completa i absoluta del que se sol anomenar, amb not\u00f2ria impropietat, la classe pol\u00edtica.\u00a0I per intentar deixar-ho clar referir\u00e9 amb una mica m\u00e9s d’extensi\u00f3 una altra an\u00e8cdota, aparentment de signe contrari.\u00a0Tamb\u00e9 fa pocs mesos, es va celebrar en un centre c\u00edvic d’un barri popular de Barcelona un acte pol\u00edtic sobre la crisi, organitzat per associacions de ve\u00efns i moviments socials.\u00a0En ell van intervenir, entre altres, dues persones que en certa manera justifiquen el t\u00edtol del present article.<\/p>\n

D’una banda, un vell militant del PSUC despenjat del partit des del moment mateix de la seva legalitzaci\u00f3, que va centrar el seu parlament en els errors de la transici\u00f3, les conseq\u00fc\u00e8ncies segons ell ara est\u00e0vem patint.\u00a0Escoltant-lo, recordava aquell memorable article d’Eduardo Haro Tecglen de mitjans dels vuitanta sobre la generaci\u00f3 b\u00edfida, nom\u00e9s que en aquest altre cas la divisi\u00f3 d’una mateixa llengua generacional s’hauria produ\u00eft entre els que en arribar la democr\u00e0cia a aquest pa\u00eds van decidir mantenir-se presumptament purs, sense contaminar-se de cap oficialisme, i els que van optar per dedicar-se a la pol\u00edtica institucional.\u00a0Malgrat la seva inq\u00fcestionable bondat personal, les paraules d’aquell home transpiraven ressentiment.\u00a0Semblava com si celebr\u00e9s les hores baixes dels antany triomfadors (vells camarades seus alguns d’ells), com si es complagu\u00e9s en la seva derrota, com si haver tingut ra\u00f3 en algun moment garant\u00eds tenir-la de per vida (parafrasejo al poeta, \u00f2bviament), com si el consolador “ja ho deia jo” li exim\u00eds de recon\u00e8ixer que aquest Estat de benestar que exhortava a defensar amb ungles i dents van comen\u00e7ar a crear-lo molts dels que ell criticava amb manifesta ferocitat.<\/p>\n

L’altra persona que va cridar l’atenci\u00f3 amb la seva intervenci\u00f3\u00a0era representant d’un moviment social que ha assolit una considerable notorietat en els \u00faltims temps.\u00a0He de recon\u00e8ixer que la seva posada en escena -no dubto que molt professional- em va resultar certament cridanera.\u00a0Va comunicar a l’organitzaci\u00f3 que arribaria amb un lleu retard, a causa de la necessitat d’atendre uns periodistes estrangers.\u00a0Va entrar a la sala amb l’acte ja comen\u00e7at, per\u00f2 encara es va demorar una mica m\u00e9s en incorporar-se a la taula, repartint abra\u00e7ades i petons a vells amics i companys de facultat.\u00a0Quan finalment va pujar a l’escenari i va haver d’intervenir, el primer que va fer va ser preguntar als t\u00e8cnics per la c\u00e0mera que estava gravant l’acte i va retirar de la perpendicular el micr\u00f2fon que li podia tapar la seva cara parcialment.\u00a0A continuaci\u00f3 va repetir la mateixa intervenci\u00f3 que portava fent des de fa temps, insistint molt en la seva condici\u00f3 de simple portaveu, de mer representant d’una assemblea\u00a0(excusatio non petita …?),<\/em>\u00a0subratllant que l’important era el col\u00b7lectiu, no les individualitats, juntament amb altres llocs comuns.<\/p>\n

Entre aquests \u00faltims, un en qu\u00e8 va insistir en gran manera va ser el de la desqualificaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics tradicionals.\u00a0De passada, va informar als assistents que havia rebut ofertes per anar a la llistes de determinades formacions, per\u00f2 que de moment les havia desestimat. Per cert: no perqu\u00e8 estigu\u00e9s en radical desacord amb la l\u00ednia de les mateixes, sin\u00f3 perqu\u00e8 creia que en l’actual situaci\u00f3 dels moviments socials proporcionaven m\u00e9s visibilitat que els propis partits, argument que em va generar, ho reconec, un cert neguit.\u00a0Va finalitzar el seu parlament excusant-se per no poder quedar-se al debat, per\u00f2 havia de sortir a corre-cuita cap a l’aeroport per agafar un avi\u00f3 que el portava a Madrid, on anava a gravar un programa de televisi\u00f3 en horari de gran audi\u00e8ncia.<\/p>\n

En acabar l’acte vaig tenir la sensaci\u00f3 d’haver assistit a un espectacle molt poc edificant.\u00a0Sobre aquell escenari (la sala d’actes era el teatre d’un vell ateneu popular) s’havien exhibit en p\u00fablic dimensions de la condici\u00f3 humana de les que no crec que es pugui esperar res de bo.<\/p>\n

Ambici\u00f3 i ressentiment, per estesos que estiguin, per variades que siguin les seves formes de barrejar-se o per diferents que siguin les persones en qu\u00e8 s’encarnin (militants d’un partit propinant-se ganivetades per un c\u00e0rrec o destacats membres de moviments socials a la recerca d’una drecera cap a les llistes electorals), no constitueixen precisament el millor de l’\u00e0nima humana, sin\u00f3 que, per contra, formen part precisament del seu costat m\u00e9s fosc.<\/p>\n

Encara que a primera vista pugui semblar, tot l’anterior no pret\u00e9n constituir una cr\u00edtica psicologista -o, pitjor encara, carregada de moralina- cap a ning\u00fa.\u00a0De la mateixa manera que tampoc pret\u00e9n justificar la conclusi\u00f3, tan abrasiva com paralitzant, segons la qual tots (aix\u00f2 \u00e9s, tant els que s\u00f3n com els que aspiren a ser) s\u00f3n iguals.\u00a0M\u00e9s aviat al contrari: del que s’ha tractat amb el que s’ha exposat fins aqu\u00ed ha estat de cridar l’atenci\u00f3 sobre l’esterilitat de cr\u00edtiques de semblant tenor.\u00a0Al capdavall, de tals argumentacions l’\u00fanic que es pot seguir s\u00f3n consignes hipersimplificadores -fugides cap endavant, en realitat- del tipus “que se’n vagin tots”, amb les que per afegiment no es fa just\u00edcia als qui, tant des de les institucions com des de la mateixa societat, porten a terme una tasca \u00fatil, honesta i esfor\u00e7ada.<\/p>\n

Davant de plantejaments aix\u00ed, s’imposa despla\u00e7ar l’angle des del qual examinar l’assumpte.\u00a0Els pol\u00edtics han vingut rebent en els \u00faltims temps cr\u00edtiques de molt diversa naturalesa: econ\u00f2mica (atribuint-los la presumpta condici\u00f3 d’elits extractives), psicol\u00f2gica (retraient la seva malaltissa ambici\u00f3 de poder), sociol\u00f2gica (per les seves suposades \u00e0nsies de cr\u00e9ixer en l’escalaf\u00f3 social) o fins i tot moral (per la recalcitrant deshonestedat de molts d’ells).\u00a0Per\u00f2 \u00e9s probable que hagi estat el desprestigi de la pr\u00f2pia pol\u00edtica la que ha motivat que, en termes comparatius, els nostres pol\u00edtics amb prou feines hagin rebut cr\u00edtiques des de la perspectiva que resultava m\u00e9s pertinent, aix\u00f2 \u00e9s, la pr\u00f2piament pol\u00edtica.\u00a0En tot cas, als pol\u00edtics no nom\u00e9s se’ls ha d’exigir que no es constitueixin en un\u00a0lobby<\/em>\u00a0que s’enriqueixin a costa de l’erari p\u00fablic, que no pateixin cap patologia per ocupar un esc\u00f3 o una secretaria d’Estat, que no incompleixen les seves promeses o que no es considerin a si mateixos una casta per sobre dels ciutadans.<\/p>\n

Als pol\u00edtics -tant als que estan al poder com als aspirants-se’ls hi ha d’exigir, a m\u00e9s de l’anterior (nom\u00e9s faltaria!), que tinguin una idea definida del tipus de societat a la qual aspiren, que plantegin amb claredat els mitjans per accedir-hi, que tinguin la capacitat d’interpretar les transformacions de tot tipus que no paren de produir-se en el nostre m\u00f3n i la direcci\u00f3 a la que apunten, que no embarquin a la ciutadania en aventures insensates ni especulin amb les seves necessitats per c\u00e0lculs electorals o, en fi, que (en lloc de viure pendents de les enquestes) s\u00e0piguen llegir els senyals que emet la pr\u00f2pia societat, senyals en qu\u00e8 aquesta mostra els seus genu\u00efns anhels, alhora que els seus m\u00e9s profunds malestars.\u00a0Exigim-los a tots, abans d’haver de lamentar que el que se’ns havia venut com a promesa de profunda regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica no era en realitat una altra cosa que un simple canvi de noms sense contingut pol\u00edtic.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa alguns mesos, una marca de refrescos d’aquest pa\u00eds va tenir l’ocurr\u00e8ncia, que al capdavall es va revelar francament desafortunada, de llan\u00e7ar una campanya basant-se en la presumpta idea-for\u00e7a que els nostres pol\u00edtics no eren tan dolents com s’acostuma a proclamar.\u00a0En els anuncis es mostraven casos de genu\u00efns servidors p\u00fablics disposats a arribar fins al …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[117],"class_list":["post-9413","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-partits-politics"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9413","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9413"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9413\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9416,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9413\/revisions\/9416"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9413"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9413"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9413"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}