{"id":9405,"date":"2013-09-06T09:33:42","date_gmt":"2013-09-06T07:33:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9405"},"modified":"2013-09-06T09:35:41","modified_gmt":"2013-09-06T07:35:41","slug":"rafael-nadal-tercera-via-oportunitat-o-parany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-nadal-tercera-via-oportunitat-o-parany\/","title":{"rendered":"Rafael Nadal: Tercera via, oportunitat o parany?"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9406\" rel=\"attachment wp-att-9406\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9406\" alt=\"vies\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/vies-300x177.jpg\" width=\"300\" height=\"177\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/vies-300x177.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/vies.jpg 625w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Passen els mesos i segueix sense arribar cap iniciativa pol\u00edtica, ni cap proposta de pacte, que representi aquesta suposada tercera via entre l&#8217;independentisme rupturista i l&#8217;unionisme involucionista, que sempre sobrevola l&#8217;escena pol\u00edtica catalana per\u00f2 que mai s&#8217;acaba de substanciar. Em refereixo a aquest espai central, presumptament majoritari, que reivindiquen amplis sectors pol\u00edtics, empresarials, financers, acad\u00e8mics i medi\u00e0tics, que l&#8217;esgrimeixen com l&#8217;\u00fanica sortida possible al bloqueig de Catalunya. El reclamen des d&#8217;<strong>Uni\u00f3<\/strong> al <strong>PSC<\/strong>, passant per <strong>Iniciativa<\/strong> i sectors minoritaris de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>, per\u00f2 a l&#8217;hora de la veritat, ning\u00fa sembla estar entestat a convertir aquesta tercera via en un projecte estructurat i realista, capa\u00e7 d&#8217;aglutinar als que encara creuen possible un pacte pol\u00edtic i econ\u00f2mic que reconegui els drets de Catalunya sense necessitat de trencar amb Espanya.<\/p>\n<p>La manca d&#8217;iniciativa \u00e9s una extraordin\u00e0ria mostra d&#8217;irresponsabilitat &#8211; una m\u00e9s &#8211; del poder central i tamb\u00e9 de les velles classes dirigents de Catalunya, incapa\u00e7os d&#8217;oferir als ciutadans un escenari alternatiu a la independ\u00e8ncia que ells critiquen i combaten. M\u00e9s enll\u00e0 de la promesa d&#8217;un federalisme que a Granada el <strong>PSOE<\/strong> va convertir en virtual, no s&#8217;ha produ\u00eft cap moviment en defensa d&#8217;aquesta l\u00ednia. La persist\u00e8ncia en la inacci\u00f3 \u00e9s sorprenent, perqu\u00e8 a l&#8217;hora de la veritat la gran decisi\u00f3 no ser\u00e0 entre unionistes i independentistes, sin\u00f3 entre els partidaris de la secessi\u00f3 i els que encara defensen una sortida negociada. Podria donar-se la paradoxa que tot i desorganitzada aquesta Catalunya que es nega a sotmetre&#8217;s, per\u00f2 que tamb\u00e9 t\u00e9 por de les aventures, sigui la que al final sumi m\u00e9s indecisos i s&#8217;acabi imposant.<\/p>\n<p>Les eleccions i les enquestes demostren que ara per ara l&#8217;unionisme \u00e9s minoritari, mentre que els partidaris de Catalunya com a subjecte de sobirania sumen amb comoditat un 80 % de l&#8217;electorat. El suport popular se&#8217;l disputaran, doncs , dues opcions de sortides d&#8217;aquest 80%: els independentistes i els que encara defensen un pacte que inclogui el reconeixement de la sobirania, el pacte fiscal, un acord en defensa de la llengua i la cultura, el trasp\u00e0s de les infraestructures i el blindatge de les compet\u00e8ncies. Agradi o no agradi, aquesta tercera via existir\u00e0 i ser\u00e0 una de les dues \u00faniques opcions que es disputaran amb possibilitats d&#8217;\u00e8xit el vot dels catalans.<\/p>\n<p>Sovint s&#8217;han criticat les especulacions dels independentistes i se&#8217;ls ha exigit que concretessin un projecte en tots els \u00e0mbits de la societat. \u00daltimament estan en aix\u00f2, intentant respondre als interrogants, els ciutadans diran si els aclariments han estat suficients, per\u00f2 l&#8217;esfor\u00e7 \u00e9s innegable. Ara ha arribat l&#8217;hora d&#8217;exigir aquesta mateixa concreci\u00f3 i aquest mateix realisme als partidaris de\u00a0la tercera via: hi ha realment alguna oferta de pacte? \u00bfN&#8217;hi haur\u00e0? En cas contrari, hi ha for\u00e7a suficient per exigir-lo?<\/p>\n<p>Veus pr\u00f2ximes al Govern adverteixen que <strong>Rajoy<\/strong> ha desenganyat als intermediaris de la burgesia catalana que li demanen gestos cap a Catalunya. Sembla que el president espanyol es mostra conven\u00e7ut que aquesta \u00e9s una pe\u00e7a que es cobrar\u00e0 gratis, aprofitant les baralles internes del catalanisme i el cansament per un proc\u00e9s ple d&#8217;alts i baixos. De moment, doncs, no hi haur\u00e0 gestos a favor del reconeixement nacional de Catalunya, ni reparaci\u00f3 dels greuges dels \u00faltims anys.<\/p>\n<p>De manera que des de fora no es poden esperar senyals de pacte i des de Catalunya nom\u00e9s arriben moviments t\u00e0ctics amb poca manxa. Ni <strong>Uni\u00f3<\/strong>, ni el <strong>PSC<\/strong> ni les velles classes dirigents han aportat una sola dada que avali la possibilitat del pacte. En les \u00faltimes setmanes els socialistes i els democristians semblen insinuar com banderes de l&#8217;acord que autonomistes insatisfets, federalistes i confederals podrien defensar com a propi. No obstant aix\u00f2, pot donar-se realment una coincid\u00e8ncia d&#8217;interessos entre aquests partits? I entre aquests partits i els poders f\u00e0ctics de Catalunya?<\/p>\n<p>Em reconec esc\u00e8ptic: a Madrid no hi aud\u00e0cia i a la Catalunya pactista no hi ha ni responsabilitat ni lideratge. Per\u00f2 segueixo considerant imprescindible que els qui creuen en ella cohesionin l&#8217;oferta: els catalans tenen dret i necessiten que entre les opcions a votar hi hagi la del pacte establert des de la llibertat i en peu d&#8217;igualtat amb els altres pobles d&#8217;Espanya. Nom\u00e9s aquesta doble alternativa a les urnes garantiria al guanyador la for\u00e7a necess\u00e0ria, sigui quin sigui el resultat.<\/p>\n<p>Una vict\u00f2ria independentista necessitar\u00e0 l&#8217;esfor\u00e7 dels pactistes per construir un pa\u00eds entre adversitats. I en cas de vict\u00f2ria pactista, Catalunya nom\u00e9s podria defensar amb alguna for\u00e7a si compt\u00e9s amb la lleialtat de l&#8217;independentisme derrotat a les urnes. Tamb\u00e9 per aix\u00f2 \u00e9s necess\u00e0ria la tercera via. Ara b\u00e9, els qui han acusat l&#8217;independentisme de vendre fum no es poden limitar ara a prometre escenaris virtuals.<\/p>\n<p>Declarar-se partidari del dret a decidir per votar a favor del pacte exigeix \u200b\u200baclarir com i quan s&#8217;ha d&#8217;exercir aquest dret si Espanya s&#8217;hi segueix oposant. Exigeix \u200b\u200bexplicar en quins terminis, com i amb qui arribar\u00e0 raonablement el pacte invocat. Exigeix \u200b\u200bprojecte, programa i lideratges. En cas contrari, quan la tercera via es faci m\u00e9s visible -que es far\u00e0 &#8211; i se&#8217;ns ofereixi com l&#8217;alternativa realista, no ser\u00e0 m\u00e9s que un parany\u00a0falsari, que haurem de denunciar i combatre.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/encatala\/20130906\/54381061242\/tercera-via-oportunitat-o-trampa.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Passen els mesos i segueix sense arribar cap iniciativa pol\u00edtica, ni cap proposta de pacte, que representi aquesta suposada tercera via entre l&#8217;independentisme rupturista i l&#8217;unionisme involucionista, que sempre sobrevola l&#8217;escena pol\u00edtica catalana per\u00f2 que mai s&#8217;acaba de substanciar. Em refereixo a aquest espai central, presumptament majoritari, que reivindiquen amplis sectors pol\u00edtics, empresarials, financers, acad\u00e8mics &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,135],"class_list":["post-9405","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9405","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9405"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9405\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9408,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9405\/revisions\/9408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}