{"id":9381,"date":"2013-09-05T10:10:24","date_gmt":"2013-09-05T08:10:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9381"},"modified":"2013-09-05T10:10:24","modified_gmt":"2013-09-05T08:10:24","slug":"joan-ridao-la-mare-de-totes-les-corrupcions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ridao-la-mare-de-totes-les-corrupcions\/","title":{"rendered":"Joan Ridao: La mare de totes les corrupcions"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9382\" rel=\"attachment wp-att-9382\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9382\" alt=\"comptes\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/comptes-300x114.jpg\" width=\"300\" height=\"114\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/comptes-300x114.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/comptes.jpg 640w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Sabut \u00e9s que davant d&#8217;unes eleccions, els partits pol\u00edtics malgasten les seves millors energies a aconseguir recursos financers per realitzar les seves campanyes.\u00a0Com ha fet notar l&#8217;historiador Niall Ferguson, el cost d&#8217;aquestes representa el cl\u00e0ssic exemple del &#8220;dilema del presoner&#8221;: si els adversaris cooperen, es pot arribar a acords per limitar la despesa, evitant onerosos costos i innecess\u00e0ries servituds.\u00a0No obstant aix\u00f2, sol passar que la temptaci\u00f3 de no col\u00b7laborar \u00e9s molt gran, a l&#8217;espera que els beneficis d&#8217;aconseguir el triomf superin els costos de la campanya. Per aix\u00f2, els partits han d&#8217;obtenir finan\u00e7ament i espais on desenvolupar les seves campanyes.<\/p>\n<p>Hi ha diferents sistemes, p\u00fablics i privats.\u00a0I n&#8217;hi ha que concilien ambdues fonts.\u00a0El cas dels EUA resulta paradigm\u00e0tic del paper dels\u00a0<em>lobbies,<\/em>\u00a0si b\u00e9, paradoxalment, despr\u00e9s del\u00a0<em>cas Watergate,<\/em>\u00a0el Congr\u00e9s va aprovar una s\u00e8rie d&#8217;esmenes a la Federal Campaign Act i va introduir el finan\u00e7ament p\u00fablic a les campanyes presidencials, amb un l\u00edmit per a les aportacions privades dels contribuents.\u00a0No obstant, la Decisi\u00f3 del Tribunal Suprem en el cas\u00a0<em>Citizens United vs.<\/em>\u00a0<em>Federal Electoral Comission<\/em>\u00a0de 2010 ha perm\u00e8s no nom\u00e9s incrementar les donacions privades sin\u00f3 tamb\u00e9 ometre la seva proced\u00e8ncia\u00a0<em>(dark money).<\/em>\u00a0Segons Josep Fontana en la seva monumental\u00a0<em>Pel b\u00e9 de l&#8217;imperi,<\/em>\u00a0a mitjan 2012, poc despr\u00e9s de les \u00faltimes eleccions, la despesa estimada dels Comit\u00e8s d&#8217;Acci\u00f3 Pol\u00edtica (Super-PACs) dels dos grans partits ascendia a l&#8217;astron\u00f2mica xifra de 1.875 milions de d\u00f2lars.\u00a0Si a tot aix\u00f2 se li afegeix la despesa en les recents campanyes per limitar l&#8217;acc\u00e9s al vot de determinats col\u00b7lectius, com joves o minories \u00e8tniques, \u00e9s evident que el dispendi electoral ha crescut exponencialment.\u00a0Segons el Center per Responsive Politics, va ser de 6.000 milions el 2012.\u00a0No en va, 30 de les majors empreses utilitzen 800 persones a la capital federal dedicades a promoure el\u00a0<em>fracking<\/em>\u00a0o la rebaixa d&#8217;impostos, a m\u00e9s de complaure a centenars de representants.\u00a0Segons Global Exchange, entre 2008 i 2010 la suma per aquests menesters va ser superior al pagament d&#8217;impostos: 4.200 milions.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, prenent com a exemple la\u00a0<em>barra lliure<\/em>\u00a0nord-americana pot concloure&#8217;s que si el finan\u00e7ament \u00e9s eminentment privat s&#8217;acaba comprometent la igualtat d&#8217;oportunitats i l&#8217;inter\u00e8s general. Constitueix un contracte de reciprocitat, en qu\u00e8 subvencionar una campanya es fa a canvi de c\u00e0rrecs o de l&#8217;adjudicaci\u00f3 de contractes. Prova d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s que des de Carter fins Obama cap president ha tingut cap mania a realitzar tot tipus de nomenaments.<\/p>\n<p>Per la seva banda, el sistema h\u00edbrid p\u00fablic-privat espanyol ha posat al descobert no pocs problemes, especialment vinculats a empreses constructores que esperen el retorn de favors a canvi de donatius m\u00e9s o menys opacs.\u00a0La modificaci\u00f3 en 2003 de la Llei Org\u00e0nica 3\/1987, de finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics, va ser un pas modest amb la idea d&#8217;alterar l&#8217;obscurantisme finan\u00e7ador existent des dels inicis de la democr\u00e0cia.\u00a0Es van incorporar dues grans novetats: la inclusi\u00f3 en els Pressupostos de l&#8217;Estat d&#8217;una assignaci\u00f3 per sufragar les despeses de seguretat i l&#8217;activitat regular dels partits, aix\u00ed com la prohibici\u00f3 que les empreses que contracten amb el sector p\u00fablic fessin donacions.\u00a0El 2007, el pacte d&#8217;investidura PSOE-ERC va possibilitar una nova reforma per fixar un llindar (100.000 euros a l&#8217;any) i publicitar els donatius privats, per\u00f2 sense distingir entre els partits i altres ens com les fundacions i similars que es relacionen amb aquells, que van passar a ser el refugi preferit dels criptodonants.\u00a0Malgrat els seus aspectes globalment ben\u00e8fics, salta a la vista que la reforma no ha disminu\u00eft l&#8217;exuber\u00e0ncia irracional dels partits ja que, quan s&#8217;accepten favors, m\u00e9s tard o m\u00e9s d&#8217;hora alg\u00fa ve a cobrar-los.\u00a0A m\u00e9s, la llei va suposar la concessi\u00f3 de m\u00e9s diners p\u00fablics sense extremar les mesures de control i transpar\u00e8ncia.\u00a0I, per si fos poc, es van establir clamoroses excepcions a la regla general: el sostre de 100.000 euros no es va aplicar a les donacions d&#8217;immobles, la cessi\u00f3 d&#8217;actius a preus inferiors als de mercat, cr\u00e8dits en termes avantatjosos o a la prestaci\u00f3 de serveis professionals. La prohibici\u00f3 per contractar amb el sector p\u00fablic no afectava les donacions anteriors a la signatura d&#8217;un contracte, o un cop ja finalitzat.\u00a0I aquells pols portar els fangs que es passegen di\u00e0riament pels nostres jutjats i telenot\u00edcies.<\/p>\n<p>En un altre ordre de coses, si el r\u00e8gim de finan\u00e7ament deixa molt que desitjar, el procediment de rendici\u00f3 de comptes tampoc \u00e9s gens satisfactori. El marc vigent en el per\u00edode 2007-2012, abans d&#8217;una reforma esdevinguda en 2012, no obligava els partits a integrar en els seus comptes l&#8217;activitat de les seves seus locals, on \u00e9s obvi que poden produir-se circumst\u00e0ncies irregulars vinculades a la corrupci\u00f3 de signe urban\u00edstic.\u00a0Tampoc de presentar els comptes dels grups parlamentaris, ni d&#8217;integrar en la seva comptabilitat la de les fundacions i altres ens concernits.\u00a0I aix\u00f2 que quan es van redactar les lleis de 2007 i 2012 ja existien recomanacions del Tribunal de Comptes i del Grup d&#8217;Estats contra la Corrupci\u00f3 en aquest sentit.\u00a0La recent modificaci\u00f3 de 2012, de la que ja es veuran els efectes, constitueix m\u00e9s que res un intent d&#8217;adequar les subvencions al context de crisi econ\u00f2mica.\u00a0Aix\u00ed i tot, es van introduir mesures per diferenciar el finan\u00e7ament de partits, fundacions i associacions vinculades, a m\u00e9s d&#8217;ampliar els subjectes que no poden finan\u00e7ar partits per rebre aportacions de les administracions.\u00a0Tamb\u00e9 es va modificar pel que fa a les condonacions banc\u00e0ries i es va incorporar l&#8217;obligaci\u00f3 de notificar al Tribunal de Comptes les donacions superiors a 50.000 euros i les de b\u00e9ns immobles.<\/p>\n<p>Subsisteix, amb tot, el problema m\u00e9s urgent: la racionalitzaci\u00f3 de la despesa electoral, ni que sigui per abolir l&#8217;asfixiant\u00a0<em>mailing<\/em>\u00a0electoral, que suposa un ter\u00e7 del cost de tota campanya, i que hauria de fer l&#8217;Estat per a totes les candidatures de forma conjunta, com passa a Fran\u00e7a.\u00a0A m\u00e9s, les campanyes &#8220;reals&#8221; haurien d&#8217;ajustar-se a les campanyes &#8220;legals&#8221;, de manera que els partits gastin menys diners en autobombo a trav\u00e9s de precampanyes permanents, que haurien de prohibir-se o limitar-se als 15 dies anteriors als comicis.\u00a0De la mateixa manera, caldria reduir la publicitat est\u00e0tica i la inserci\u00f3 d&#8217;anuncis, a canvi de m\u00e9s espais de debat als mitjans audiovisuals p\u00fablics.\u00a0I, sobretot, quan l&#8217;economia ho permeti, institucionalitzar un sistema essencialment p\u00fablic i ben dotat, a canvi de potenciar els \u00f2rgans fiscalitzadors, despolititzats, que imposin una transpar\u00e8ncia\u00a0<em>n\u00f2rdica<\/em>\u00a0i que arribin a rastrejar fins a l&#8217;\u00faltim\u00a0<em>tiquet<\/em>\u00a0de caixa.\u00a0No tot \u00e9s, doncs, q\u00fcesti\u00f3 de reformar el Codi Penal.\u00a0Es tracta d&#8217;escometre canvis tangibles i realistes, que permetin als partits superar el test democr\u00e0tic m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;acostumada xerrameca, font del seu actual descr\u00e8dit i deslegitimaci\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/09\/03\/opinion\/1378229784_854989.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sabut \u00e9s que davant d&#8217;unes eleccions, els partits pol\u00edtics malgasten les seves millors energies a aconseguir recursos financers per realitzar les seves campanyes.\u00a0Com ha fet notar l&#8217;historiador Niall Ferguson, el cost d&#8217;aquestes representa el cl\u00e0ssic exemple del &#8220;dilema del presoner&#8221;: si els adversaris cooperen, es pot arribar a acords per limitar la despesa, evitant onerosos &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[100,117],"class_list":["post-9381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-corrupcio","tag-partits-politics"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9381"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9384,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9381\/revisions\/9384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}