{"id":9349,"date":"2013-09-02T08:25:00","date_gmt":"2013-09-02T06:25:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9349"},"modified":"2013-09-02T08:25:00","modified_gmt":"2013-09-02T06:25:00","slug":"marina-geli-catalunya-espanya-trobades-i-alternatives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marina-geli-catalunya-espanya-trobades-i-alternatives\/","title":{"rendered":"Marina Geli: Catalunya-Espanya, trobades i alternatives"},"content":{"rendered":"

\"alternativa\"<\/a>Hem de saber analitzar, objectivar, interpretar i comprendre les causes que han afavorit la desafecci\u00f3 i el profund desencontre entre Catalunya i Espanya.\u00a0Si cada un es tanca a la seva torre d’ivori abra\u00e7at a les seves raons, a les seves negacions i a la seva emocionalitat, mai trobarem camins de di\u00e0leg que puguin canalitzar solucions, les que siguin, per\u00f2 en qualsevol cas racionals.<\/p>\n

Aprendre a copiar i saber adaptar-nos a l’actituds de Canad\u00e0 respecte del Quebec o del Regne Unit envers Esc\u00f2cia podria ser un bon inici per a la construcci\u00f3 de ponts entre les dues parts. Paradoxalment, la construcci\u00f3 europea i la seva pr\u00f2pia crisi de govern en mans dels Estats (en mans d’alguns m\u00e9s que altres) alimenten els nacionalismes als territoris.<\/p>\n

La greu situaci\u00f3 econ\u00f2mica i social a Espanya i tamb\u00e9 a Catalunya encoratja i no minimitza el fet catal\u00e0, al contrari, el magnifica.<\/p>\n

La transici\u00f3 i la recuperaci\u00f3 democr\u00e0tica van permetre el retorn del president Tarradellas.\u00a0La Constituci\u00f3 i l’Estatut del 1979 ens van atorgar l’autogovern.\u00a0El president Pujol va pactar durant 23 anys amb els governs d’Espanya, amb regatejos curts i aquella enc\u00edclica tan pujolista: “El peix al cove”.\u00a0I va ser un govern d’esquerres, liderat pel President Maragall, el qual va iniciar, amb l’Estatut del 2006, un llarg i estret cam\u00ed cap a un nou encaix de Catalunya a Espanya.<\/p>\n

Probablement, i amb la perspectiva actual, vam escollir aquest cam\u00ed, el d’un nou Estatut, perqu\u00e8 ning\u00fa va revisar a finals del segle passat, en plena construcci\u00f3 europea, una Constituci\u00f3 i un model territorial que havien quedat desfasats.<\/p>\n

El tumultu\u00f3s cam\u00ed d’un nou model de finan\u00e7ament, la campanya anti catalana del PP<\/strong> i la sent\u00e8ncia a l’Estatut per part del Tribunal Constitucional-l’Estatut que, no ho oblidem, va ser recorregut pel Partit Popular-, van descarrilar la proposta de federalitzaci\u00f3 asim\u00e8trica i van crear un brou de cultiu cap a la independ\u00e8ncia, per afecte o per defecte.\u00a0El president Montilla va alertar fa anys de la necessitat de prevenir el xoc davant la creixent desafecci\u00f3 de Catalunya cap a Espanya.<\/p>\n

La manifestaci\u00f3 del 10 de juliol del 2010 amb el lema “Som una naci\u00f3. Nosaltres decidim” en protesta per la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional a l’Estatut d’Autonomia del 2006, va tenir un marcat car\u00e0cter de confrontaci\u00f3 crispada.\u00a0Aquesta mateixa manifestaci\u00f3 es va desenvolupar impulsada al mateix temps per la veu d’un crit, alt i clar, d’esperan\u00e7a en un futur com\u00fa.\u00a0Va ser un pols, per\u00f2, que o ning\u00fa va saber recollir o a ning\u00fa va interessar compartir.\u00a0CiU<\/strong>, h\u00e0bilment, va guanyar les eleccions el 2010 reclamant el pacte fiscal (gaireb\u00e9 mort abans de n\u00e9ixer per la miopia partid\u00e0ria dels dos governs de Rajoy i Mas).\u00a0\u00c9s a dir, va reclamar la via basca sense ruptura.<\/p>\n

Per\u00f2 en dos anys, la crisi econ\u00f2mica, la debilitat i el descr\u00e8dit de la pol\u00edtica han ampliat la bretxa del desencontre i han radicalitzat postures.\u00a0En aquest moment els lideratges s\u00f3n m\u00e9s socials que pol\u00edtics.<\/p>\n

La manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria de l’11 setembre 2012, amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”, va ser, en canvi, d’afirmaci\u00f3 sense enuig.\u00a0El president Mas la va interpretar com l’ocasi\u00f3 per a un plebiscit, i contra tot pron\u00f2stic CiU va perdre diputats a favor d’ERC (dels 62 diputats que va aconseguir CiU el 2010 va passar a 50, ERC, de 10 escons a 21, el PSC, de 28 a 20, Ciutadans, de 3 a 9 i la CUP va entrar al Parlament amb 3 diputats).<\/p>\n

Converg\u00e8ncia<\/strong> va flirtejar per primera vegada amb la independ\u00e8ncia i una part del seu electorat i l’electorat del PSC va votar a ERC, inclinant-se a favor del discurs original.\u00a0Veurem en el futur pr\u00f2xim si aquest vot va ser prestat o no.<\/p>\n

I finalment, desemboca en un any d’acceleraci\u00f3, de greu crisi econ\u00f2mica i social amb molts temes substantius a liderar, amb CiU perduda, amb poca capacitat de govern, en mans d’ERC i de l’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya), i dels municipis a favor de la independ\u00e8ncia, que ens ha condu\u00eft a la vig\u00edlia d’un segon 11 setembre marcat per la convocat\u00f2ria d’una cadena humana de 400 quil\u00f2metres per unir Catalunya, des del Cap de Creus fins a Alcanar.<\/p>\n

L’Assemblea Nacional de Catalunya lidera la manifestaci\u00f3 amb el lema, “La Via Catalana: Cap a la Independ\u00e8ncia”, ofuscant fins i tot a una majoria parlament\u00e0ria (CiU, PSC, ERC, IC i CUP) i social (Pacte Nacional) que vol conv\u00e8ncer Espanya sobre la imperiosa necessitat d’articular un refer\u00e8ndum a la manera dels del Quebec o Esc\u00f2cia.<\/p>\n

Les enquestes entorn l’independentisme a Catalunya indiquen:<\/p>\n