{"id":9337,"date":"2013-08-31T11:32:11","date_gmt":"2013-08-31T09:32:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9337"},"modified":"2013-08-31T11:32:11","modified_gmt":"2013-08-31T09:32:11","slug":"rocio-martinez-sampere-lobligacio-dintentar-conviure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rocio-martinez-sampere-lobligacio-dintentar-conviure\/","title":{"rendered":"Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere: L’obligaci\u00f3 d’intentar conviure"},"content":{"rendered":"

\"conviure\"<\/a>Vaig comprometre aquest article per parlar del dret a decidir fa molts dies. La pol\u00e8mica suscitada per un article soroll\u00f3s que afirmava que al PSC<\/strong> sobraven els que, per vanitat, parlaven i aplaudien poc em fa dedicar menys l\u00ednies al que volia dir; tot sabent que em ser\u00e0 dif\u00edcil trobar l’equilibri entre la voluntat de no contribuir a un debat una mica grotesc i amb conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s que dubtoses per al col\u00b7lectiu i el deure de posicionar-me, en contra del que em recomanen tants per no prendre mal, amb aquesta mal entesa visi\u00f3 que creu que no parlar i quedar-se a la sala d’espera \u00e9s la millor inversi\u00f3 de futur.<\/p>\n

Conec pocs pol\u00edtics que no siguem vanitosos, la veritat. Perqu\u00e8 per poder erigir-te en representant dels ciutadans, en portador d’uns valors i d’una hist\u00f2ria, per poder creure que tu, individu, pots representar un col\u00b7lectiu, necessites una certa vanitat. El que diferencia els grans pol\u00edtics no \u00e9s l’abs\u00e8ncia de vanitat, sin\u00f3 la combinaci\u00f3 de la vanitat amb una vocaci\u00f3 de servei, i una subst\u00e0ncia de pensament que permeti mirar lluny. I sentit com\u00fa. Aix\u00f2 tamb\u00e9 fa falta.<\/p>\n

En canvi, amb vanitat o sense, he d’admetre que jo no sabria fer aquest exercici de revisi\u00f3 cr\u00edtica i n\u00edtida del nostre passat que fan alguns adversaris pol\u00edtics, per\u00f2 tamb\u00e9 companys del PSC<\/strong> i aleshores protagonistes. Que no nom\u00e9s saben exactament, en un exercici pr\u00e0cticament taumat\u00fargic, en qu\u00e8 ens vam equivocar, sin\u00f3 que van m\u00e9s enll\u00e0 i saben qui es va equivocar i qui no -suposo-. Quan encara avui em pregunten si Maragall<\/strong> o Montilla<\/strong> i en quines proporcions m’entra un balbuceig i no s\u00e9 qu\u00e8 dir. I curiosament \u00e9s aquest no saber el que, a la vegada, em fa creure i lluitar pel PSC<\/strong>. Quines paradoxes!<\/p>\n

Fins aqu\u00ed unes ratlles de la disputa no menor i encara incerta entre maneres d’entendre la pol\u00edtica, les sigles, l’autoritat i el lideratge. Per\u00f2 una disputa que tamb\u00e9 \u00e9s un s\u00edmbol del desconcert en qu\u00e8 es troba el nostre pa\u00eds, immers en una crisi econ\u00f2mica, social i nacional de la qual, si en volem sortir b\u00e9 i tots, no podrem receptar el mateix de sempre perqu\u00e8 l’\u00fanic inacceptable \u00e9s l’\u00a0statu quo<\/i>\u00a0. \u00c9s en aquest sentit que l’aposta pel dret a decidir pren tot el sentit. Perqu\u00e8 no nom\u00e9s \u00e9s un argument potent de radicalitat democr\u00e0tica sin\u00f3 tamb\u00e9 de credibilitat respecte a les opcions -de nou pacte o de ruptura- de la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya. Una Espanya que faria b\u00e9 de deixar-se d’exclamar per la secessi\u00f3 i escarrassar-se a conv\u00e8ncer-nos de per qu\u00e8 \u00e9s bona la uni\u00f3.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia sobre l’Estatut, la consulta pot ser per al catalanisme pol\u00edtic del segle XXI l’equivalent al que la recuperaci\u00f3 de l’autogovern va ser per al catalanisme del segle XX. Aleshores no tots volien el mateix ni per utilitzar-ho per al mateix, per\u00f2, a la vegada, tots coincidien en l’essencial. Reclamo, doncs, m\u00e9s empatia. I m\u00e9s reconeixement de l’altre. No participar\u00e9 en la Via Catalana. Per\u00f2 no nom\u00e9s em mereix respecte perqu\u00e8 aplegar\u00e0 ciutadans a qui algun dia aspirem a governar i amb els quals convivim, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 tenen raons que no em s\u00f3n gens alienes. La ridiculitzaci\u00f3 de l’independentisme em sembla absurda. Tant com la presentaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia com a poci\u00f3 m\u00e0gica. Per\u00f2 al mateix temps, tamb\u00e9 reclamo empatia cap al PSC<\/strong>. Perqu\u00e8 si no reconeixem la import\u00e0ncia que el PSC<\/strong> estigui a favor de la consulta -s\u00ed, d’acord, de vegades amb una actitud massa reactiva i cautelosa- i que ho hagi demostrat votant-ho a Madrid (amb aquesta direcci\u00f3 de Pere Navarro, per cert), no estarem utilitzant tota la for\u00e7a que podem tenir i necessitem com a pa\u00eds. Si la reivindicaci\u00f3 de la consulta s’equipara i es redueix a una reivindicaci\u00f3 per la independ\u00e8ncia, es converteix en un tr\u00e0mit i no en la possibilitat democr\u00e0tica de configurar una nova etapa -la que sigui-, ho estarem fent malament. 97 diputats de 135 continuen sent una de les nostres forces m\u00e9s importants.<\/p>\n

Ara b\u00e9, una forma d’estat no determina una societat. I per aix\u00f2 \u00e9s tan important que les propostes pol\u00edtiques siguin completes. Malament si combinem ambici\u00f3 nacional amb resignaci\u00f3 social, ambici\u00f3 de futur amb resignaci\u00f3 de present. Ni podem deixar que els arbres no ens deixin veure el bosc ni podem pretendre que tindrem bosc si talem els arbres. Aquesta \u00e9s la complexitat. I l’haurem de saber gestionar. I el govern Mas en aix\u00f2 demostra una incompet\u00e8ncia en tota regla (vegeu el cap\u00edtol etern dels pressupostos o com descoloreixen la senyera amb el cas Palau). Aix\u00f2 tampoc val.<\/p>\n

Haurem, doncs, de fer un esfor\u00e7 d’empatia per gestionar la complexitat. Per\u00f2 tamb\u00e9 un esfor\u00e7 de coratge per gestionar la dificultat. I un esfor\u00e7, tit\u00e0nic, de sensibilitat social. El preu de no fer \u00e9s massa alt. En aquests 35 anys a Espanya la cultura institucional de la Transici\u00f3 ha anat guanyant terreny a la cultura de la transgressi\u00f3 i la innovaci\u00f3. La inacci\u00f3 guanya l’acci\u00f3; les pol\u00edtiques incrementalistes en qu\u00e8 tothom obt\u00e9 benefici s’imposen a les reformes reals en qu\u00e8 alguns hi perdrien. \u00c9s m\u00e9s segur no dir que dir; atacar l’adversari que guanyar suports. Acaba sent m\u00e9s important no perdre que guanyar. Per\u00f2 aix\u00f2 s’est\u00e0 acabant. Afortunadament. La crisi ho ha posat en crisi.<\/p>\n

Per tant, nom\u00e9s guanyarem si sabem canviar i v\u00e8ncer la in\u00e8rcia. Si sabem combinar ambici\u00f3 i responsabilitat. Si sabem estar units per ser diferents. Si acceptem el conflicte no com una petita guerra de posicions, sin\u00f3 com la possibilitat de generar una s\u00edntesi integradora d’un nou escenari. No podem oblidar que tenim l’obligaci\u00f3 de conviure perqu\u00e8 la cohesi\u00f3 civil \u00e9s el nostre b\u00e9 m\u00e9s preuat com a poble. I per aix\u00f2 estic conven\u00e7uda que s’imposar\u00e0 la sensatesa, la cohabitaci\u00f3, la conviv\u00e8ncia. Sobretot en les rengles socialistes perqu\u00e8, per sobre de tot, som progressistes, portem inoculat l’ADN de la cohesi\u00f3. Sabrem conviure sense necessitat de casar-nos.<\/p>\n

Davant la Catalunya dels monos\u00edl\u00b7labs, dels monotemes, de la pol\u00edtica feta a base de la suma de mon\u00f2legs, de la confusi\u00f3 entre clarificaci\u00f3 i simplificaci\u00f3, dels sorolls i els silencis ensordidors, hi ha una Catalunya que espera. Haurem d’aprendre a conquerir-la amb paraules, amb di\u00e0leg, amb empatia, amb les contradiccions sorgides de l’honestedat i amb la creativitat que sorgeix dels dubtes. Amb risc i amb paci\u00e8ncia. Amb seny i amb rauxa. No s\u00e9 si ser\u00e0 possible, per\u00f2 el que \u00e9s imperdonable \u00e9s no intentar-ho.<\/p>\n

Ara.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig comprometre aquest article per parlar del dret a decidir fa molts dies. La pol\u00e8mica suscitada per un article soroll\u00f3s que afirmava que al PSC sobraven els que, per vanitat, parlaven i aplaudien poc em fa dedicar menys l\u00ednies al que volia dir; tot sabent que em ser\u00e0 dif\u00edcil trobar l’equilibri entre la voluntat de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[8,187,82],"class_list":["post-9337","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-catalunya","tag-politica-catalana","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9337","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9337"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9339,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9337\/revisions\/9339"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}