{"id":9303,"date":"2013-08-27T18:31:20","date_gmt":"2013-08-27T16:31:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9303"},"modified":"2013-08-27T18:31:20","modified_gmt":"2013-08-27T16:31:20","slug":"antoni-comin-amic-xavier","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-comin-amic-xavier\/","title":{"rendered":"Antoni Com\u00edn: Amic Xavier"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9304\" rel=\"attachment wp-att-9304\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9304\" alt=\"dialeg\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/dialeg-300x180.jpg\" width=\"300\" height=\"180\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/dialeg-300x180.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/dialeg.jpg 500w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Celebro que la meva entrevista a El Punt\/Avui hagi suscitat la teva resposta (i celebro que en Quico t\u2019hagi fet de \u201cventre de lloguer\u201d, com diu ell). Com b\u00e9 saps, debatre amb tu \u00e9s per mi un exercici del tot estimulant. No ho dic amb segones. Intento, per tant, contestar els arguments que contraposes a les meves paraules publicades dijous 25.<\/p>\n<p>1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dius \u201cles teves declaracions confirmen els pitjors auguris sobre la divisi\u00f3 d\u2019aquest pa\u00eds\u201d. Sincerament, jo entenc que l\u2019entrevista va en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria. Reclamo que els federalistes no fem antiindependentisme, de la mateixa manera que convido els independentistes a reconsiderar les virtuts del federalisme.\u00a0 Crec que aix\u00f2 \u00e9s tot el contrari de contribuir a la divisi\u00f3 del pa\u00eds. Estic conven\u00e7ut que entre federalistes (si som federalistes coherents) i independentistes hi ha punts en com\u00fa: el rebuig del statu quo i el comprom\u00eds amb el dret a decidir. No veig per enlloc de quina manera una entrevista que subratlla els punts en com\u00fa entre aquests dos projectes pot \u201cconfirmar els pitjors auguris\u201d sobre la divisi\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n<p>En tot cas, tal i com vaig declarar fa poc, si alg\u00fa ent\u00e9n que el proc\u00e9s que est\u00e0 vivint avui el pa\u00eds obre una fossa entre el que alguns ja anomenen les \u201cdues Catalunyes\u201d, jo ja aviso d\u2019entrada que tinc la intenci\u00f3 d\u2019estar amb les dues. Es m\u00e9s, crec que hi ha massa gent avui al <strong>PSC<\/strong> que creu que per fer de pont entre Catalunya i Espanya s\u2019ha de renunciar a fer de pont entre aquestes \u201cdues Catalunyes\u201d. I per aix\u00f2 justifiquen que el PSC no s\u2019assegui al Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) o que mostri el seu menyspreu al Concert per la Llibertat, o que voti amb el PP contra el PNDD a Barcelona, a Mollet, a L\u2019Hospitalet o a Tarragona. Greu error! La realitat \u00e9s justament la contr\u00e0ria: nom\u00e9s si com capa\u00e7os de fer de pont entre les \u201cdues Catalunyes\u201d seguir\u00e0 havent-hi alguna possibilitat de fer de pont entre Catalunya i Espanya. Perqu\u00e8 de les \u201cdues Catalunyes\u201d, avui per avui, la que vol marxar \u00e9s m\u00e9s forta i m\u00e9s majorit\u00e0ria que la vol quedar-se. Ho demostren les enquestes i els resultats electorals.<\/p>\n<p>2.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dius tamb\u00e9 que \u201c\u00e9s ben trist que des d\u2019una posici\u00f3 suposadament progressista apostem pel tan discutible eix nacional\u201d. Primer un apunt personal: tinc pocs dubtes sobre el meu progressisme. Les meves eleccions a la vida han estat\u00a0 orientades, fonamentalment, pel comprom\u00eds amb la just\u00edcia social: els meus estudis, els meus voluntariats, les meves milit\u00e0ncies en la pol\u00edtica i en la societat civil. Dels centenars de p\u00e0gines que he escrit al llarg dels anys, potser un 80 % o un 90 % estan dedicades a repensar el socialisme, a la democr\u00e0cia econ\u00f2mica, a l\u2019altra globalitzaci\u00f3 possible, a la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica, etc. Es f\u00e0cil de comprovar. Explico aix\u00f2 per aclarir que dono per fet que el \u201csuposadament\u201d de la teva frase no es refereix a mi.<\/p>\n<p>Anant al que comentes, no veig que hi hagi cap incompatibilitat, a priori, entre els dos eixos: el social i el nacional. Per tant, soc dels que crec que no t\u00e9 sentit parlar de \u201cprioritzar\u201d un eix per davant de l\u2019altre. Crec que la societat catalana \u00e9s com \u00e9s i que aix\u00f2 fa que tots dos eixos siguin \u201creals\u201d i igual d\u2019importants, perqu\u00e8 s\u00f3n una conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable de la nostra realitat social i hist\u00f2rica. No crec que l\u2019eix nacional sigui \u201cdiscutible\u201d, com tu dius, ni que sigui un invent de les elits conservadores, com pensa alg\u00fa. Negar l\u2019eix nacional, considerar-lo artifici\u00f3s, em sembla un error exactament igual de greu que negar l\u2019eix dreta-esquerra. M\u2019he passat la vida combatent aquella idea de molta gent de CiU (i que en Mas repeteix sovint, per cert&#8230; o al menys ho feia quan jo era diputat i ell cap de l\u2019oposici\u00f3) segons la qual la divisi\u00f3 entre dreta i esquerra \u00e9s \u201cvella pol\u00edtica\u201d, \u00e9s una cosa del passat, \u00e9s cosa de gent nost\u00e0lgica que encara viu amb els esquemes del segle XX (entre els quals se suposa que m\u2019he de comptar) i que no ent\u00e9n que el m\u00f3n ha canviat&#8230; Oi que \u00e9s absurd negar l\u2019eix esquerra-dreta en una societat capitalista? Doncs igual d\u2019absurd \u00e9s negar l\u2019eix nacional en el cas de Catalunya.<\/p>\n<p>Per cert, ja que parlem dels dos eixos: si fas un creuament entre tots dos, amb les enquestes i els resultats de les darreres eleccions a la m\u00e0 tot sembla indicar que el % d\u2019independentistes entre els ciutadans que voten o es diuen d\u2019esquerra o de centre-esquerra \u00e9s m\u00e9s alt que el % d\u2019independentistes entre els ciutadans que voten o es declaren de dreta o centre dreta.<\/p>\n<p>En s\u00edntesi, no \u201caposto\u201d per l\u2019eix nacional: l\u2019eix nacional, simplement, forma part de la nostra realitat, ens agradi o no. En tot cas, admeto que la meva entrevista d\u2019El Punt\/Avui nom\u00e9s parlava de la q\u00fcesti\u00f3 nacional: per\u00f2 \u00e9s que, en aquesta ocasi\u00f3, aquest era el tema de l\u2019entrevista! Saps prou b\u00e9 que acostumo a dedicar les meves intervencions als mitjans de comunicaci\u00f3 tant o m\u00e9s a les q\u00fcestions socials i econ\u00f2miques que a la \u201cq\u00fcesti\u00f3 nacional\u201d.<\/p>\n<p>3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dit aix\u00f2, podria estar d\u2019acord amb tu quan dius \u201c\u00e9s ben trist que des d\u2019una posici\u00f3 suposadament progressista apostem pel tan discutible eix nacional\u201d, si amb aix\u00f2 vols dir que el nom de l\u2019eix nacional no podem trair els nostres ideals com a progressistes. Si vols dir aix\u00f2,\u00a0 totalment d\u2019acord. El problema \u00e9s que el <strong>PSC<\/strong> est\u00e0 abandonant la seva identitat progressista en nom de l\u2019eix nacional exactament en el sentit contrari que tu denuncies. Em preocupa extremadament que el PSC vagi fent votacions conjuntes amb el PP i amb PxC en un i altre municipi de l\u2019\u00e0rea metropolitana (en m\u00e9s d\u2019un, m\u00e9s de dos i m\u00e9s de tres). \u00bfPer tal de fer un front com\u00fa en contra de l\u2019independentisme, acabem votant amb la dreta? Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s posar l\u2019eix nacional per davant de l\u2019eix dreta-esquerra! Aix\u00f2 \u00e9s entrar en conflicte amb nosaltres mateixos en tots dos eixos: en l\u2019eix nacional \u00e9s donar a entendre una posici\u00f3 m\u00e9s aviat pro-statu quo que no pas federal, cosa no gens coherent amb el discurs te\u00f2ricament federalista del PSC; i, a m\u00e9s, ho fem al preu de pactar amb partits que estan en les nostres ant\u00edpodes en l\u2019eix dreta-esquerra.<\/p>\n<p>Aquells que diuen que el <strong>PSC<\/strong> no ha d\u2019estar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir (cosa que em sembla un error garrafal, a m\u00e9s d\u2019un incompliment obert i evident del programa electoral del PSC) i diuen que no hi ha de ser per no asseure\u2019s en una taula plena d\u2019independentistes s\u2019haurien d\u2019aplicar el cuento:\u00a0 menys encara et pots asseure en una taula plena de centralistes, i menys encara si a sobre s\u00f3n de dretes. Al menys, molts dels integrants del Pacte Nacional s\u00f3n fonamentalment d\u2019esquerres. \u00bfMillor un centralista, encara que sigui de dretes, que un independentista encara que sigui d\u2019esquerres?<\/p>\n<p>4.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dius \u201caix\u00f2 del dret a decidir \u00e9s un slogan imbatible per\u00f2 de dret no en t\u00e9 res\u201d. Estar\u00e0s d\u2019acord amb mi que aquesta \u00e9s, com a m\u00ednim, una afirmaci\u00f3 arriscada. Perqu\u00e8 el debat sobre el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 \u2013aix\u00f2 \u00e9s el que vol dir el \u201cdret a decidir\u201d- \u00e9s un debat tan complex com controvertit. Hi ha qui considera que, amb la llei internacional a la m\u00e0, \u00e9s un dret restringit nom\u00e9s a les ex-col\u00f2nies. I hi ha qui \u2013sobre tot\u00a0 a partir de la sent\u00e8ncia de la Cort Internacional de Just\u00edcia sobre Kosovo- considera que el dret internacional p\u00fablic ha legitimat el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 en base exclusivament al principi democr\u00e0tic, i no nom\u00e9s al principi d\u2019alliberament anti-colonial, com passava fins ara. En aquest cas, el mateix dret internacional p\u00fablic hauria de recon\u00e8ixer aquest dret per al cas de Catalunya. En qualsevol cas, estem davant d\u2019un debat profund i abrandat. No crec que dir que el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 \u201cde dret no en t\u00e9 res\u201d serveixi gaire per clarificar l\u2019assumpte.<\/p>\n<p>Crec que \u00e9s molt m\u00e9s aclaridor mirar qu\u00e8 passa a nivell internacional i veurem dos tipus de pa\u00efsos. Veurem que hi ha molts estats que, tot i ser plurinacionals, neguen el dret a la secessi\u00f3 a tots els seus territoris. Per\u00f2 veurem que n\u2019hi ha d\u2019altres que no ho fan. Veurem el cas del Regne Unit, que permetr\u00e0 que Esc\u00f2cia faci un refer\u00e8ndum d\u2019aqu\u00ed a poc m\u00e9s d\u2019un any, la pregunta del qual ser\u00e0 \u201cEsc\u00f2cia hauria de ser un pa\u00eds independent?\u201d. I veurem tamb\u00e9 el cas del Canad\u00e0. Estic segur que no desconeixes la frase de St\u00e9phane Dion, el pare de la llei de claredat canadenca, segons la qual \u201cal Canad\u00e0 la secessi\u00f3 no \u00e9s un dret reconegut a la Constituci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s una possibilitat\u201d. Dion explica de manera eloq\u00fcent que per als canadencs la unitat del pa\u00eds \u00e9s un b\u00e9 tan preuat que entenen que no es pot construir sobre la imposici\u00f3, sin\u00f3 sobre l\u2019acord lliure de les parts. A mi, sincerament, em semblen m\u00e9s interessants, m\u00e9s democr\u00e0tics, m\u00e9s de futur\u00a0 aquest segon tipus de paises que no els altres. \u00bfI a tu?<\/p>\n<p>En definitiva, soc dels que crec que Catalunya \u00e9s un poble que t\u00e9 dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. Sovint m\u2019he preguntat: \u00bfquin \u00e9s el principi que ha legitimat la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya durant aquests darrers trenta anys? \u00bfCatalunya estava dins d\u2019Espanya perqu\u00e8 aix\u00ed ho manava la Constituci\u00f3? \u00bfO Catalunya estava \u201cdins\u201d de la Constituci\u00f3 perqu\u00e8 aix\u00ed ho manaven els catalans? Vull pensar que la resposta correcta \u00e9s la segona, vull pensar que explica molt millor el sentit profund del pacte constitucional que no pas la primera.<\/p>\n<p>5.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Continues aquesta cr\u00edtica del dret a decidir dient: \u201cUna cosa \u00e9s que per raons de pragmatisme s\u2019hagi de fer veure que no ens hi oposem perqu\u00e8 fa temps que les forces d\u2019esquerra han perdut la iniciativa. Per\u00f2 fa caure la cara de vergonya que des d\u2019un posici\u00f3 diguem-ne socialista es donin lli\u00e7ons sobre el dret a decidir en un pa\u00eds on hem estat decidint en una elecci\u00f3 rere l\u2019altre durant m\u00e9s de trenta anys.\u201d S\u00f3n les frases que m\u2019han sorpr\u00e8s m\u00e9s de tota la teva carta. No vull deduir, de la primera frase, que hi hagi federalistes a Catalunya que \u201cfan veure\u201d que estan a favor d\u2019una cosa \u2013el dret a decidir- de la qual en veritat estan en contra. Es pot ser federalista i estar a favor del dret a decidir; i es pot ser federalista i estar en contra. El que \u00e9s inadmissible \u00e9s estar-hi en contra i \u201cfer veure\u201d que s\u2019hi est\u00e0 a favor. Aix\u00f2 s\u00ed que hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol que tingui un m\u00ednim sentit de la integritat pol\u00edtica.<\/p>\n<p>En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, no em vull creure que el <strong>PSC<\/strong> hagi posat al seu programa una cosa en la qual no creu. De fet, fa temps que em preocupa veure que al PSC hi ha gent que dona la sensaci\u00f3 que est\u00e0 inc\u00f2moda amb el seu propi programa electoral, quan aquesta parla de consulta legal i acordada. \u00c9s a dir, quan parla de dret a decidir. \u00bfNo ser\u00e0 que, si jutgem les posicions de cadasc\u00fa a partir del programa electoral, els suposats \u201ccr\u00edtics\u201d som en veritat els \u201cortodoxes\u201d, els que ens creiem el programa, i els suposats \u201coficialistes\u201d s\u00f3n, masses vegades, els veritables \u201cdissidents\u201d? Veig massa gent al PSC intentant diluir, desnaturalitzar o tergiversar el comprom\u00eds del programa amb el dret a decidir, mirant com fer-ho per \u201cdesandar el camino andado\u201d. Per\u00f2 un programa electoral \u00e9s un contracte entre un partit pol\u00edtic i la ciutadania, i els contractes entre representants i representats haurien de ser poc menys que sagrats. \u00bfQuina credibilitat tindria un partit pol\u00edtic si, en un dels punts principals del programa, acab\u00e9s fent all\u00f2 de \u201cdonde dije digo digo Diego\u201d? Si el PSC s\u2019acab\u00e9s desdient d\u2019un comprom\u00eds electoral com aquest estaria cometent un frau d\u2019unes dimensions colossals. I jo no contribuir\u00e9 a que el PSC cometi un frau aix\u00ed de gran. Al contrari, far\u00e9 tot el que pugui per evitar-ho.<\/p>\n<p>6.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Sobre aix\u00f2 de que som un pa\u00eds \u201con hem estat decidint en una elecci\u00f3 rere l\u2019altre durant m\u00e9s de trenta anys\u201d deixa\u2019m que et faci una consideraci\u00f3. Crec que no \u00e9s el mateix votar per triar un govern estatal, auton\u00f2mic o municipal \u2013aix\u00f2 \u00e9s el que hem estat elegint durant trenta anys- que votar per decidir el status jur\u00eddic que vols per la teva naci\u00f3. No dic que una cosa sigui molt important i l\u2019altra no ho sigui gens, ara no entro en aix\u00f2. Dic simplement que es tracta de coses sensiblement diferents. Des del meu punt de vista, hi ha dues posicions que s\u00f3n igual de reduccionistes en relaci\u00f3 amb aquesta q\u00fcesti\u00f3. La primera: aquella que diu que fins ara els catalans no hem decidit res, perqu\u00e8 com que no hem pogut exercir el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, les eleccions que hem fet fins ara no tenen cap valor. Aquesta visi\u00f3 em sembla, senzillament, tant falsa com rid\u00edcula. \u00bfQui pot negar el valor d\u2019haver triat que els nostres governs \u2013tant a Catalunya com a Espanya- fossin m\u00e9s de dretes o m\u00e9s d\u2019esquerres, m\u00e9s centralistes o m\u00e9s autonomistes, m\u00e9s compromesos amb els drets civils o menys? La segona posici\u00f3: aquella que diu que com que fins ara els catalans hem pogut expressar la nostra voluntat democr\u00e0ticament en les eleccions auton\u00f2miques, municipals o generals, aix\u00f2 en s\u00ed mateix ja ve a ser una forma d\u2019autodeterminar-se i que, per tant, el dret a decidir s\u2019exerceix de manera reiterada des de fa trenta anys. Aquesta posici\u00f3, sincerament, em sembla tant falsa i tant rid\u00edcula com l\u2019anterior. \u00bfQui pot negar la difer\u00e8ncia entre triar una majoria de govern i triar el status pol\u00edtic del teu pa\u00eds? Crec que no cal haver estudiat dret constitucional ni ci\u00e8ncia pol\u00edtica per entendre-ho.<\/p>\n<p>7.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dius tamb\u00e9 \u2013i crec que \u00e9s un dels arguments centrals de la teva resposta- que el federalisme i la independ\u00e8ncia \u201cs\u00f3n perfectament antit\u00e8tics i es basen en valors oposats. No vull ara allargar-me per\u00f2 s\u00ed que et dic que la teva afirmaci\u00f3 \u00e9s d\u2019una frivolitat extraordin\u00e0ria.\u201d Com ja t\u2019he dit abans, crec bastant indiscutible que entre els federalistes catalans i els independentistes catalans hi ha dos clarament punts en com\u00fa: el rebuig del statu quo i el comprom\u00eds amb el dret a decidir. El federalisme que jo defenso -i el que crec que tots els socialistes catalans haur\u00edem de defensar- \u00e9s diferent de la independ\u00e8ncia, per\u00f2 encara est\u00e0 m\u00e9s allunyat de l\u2019actual statu quo constitucional. Segons aquest federalisme, Catalunya hauria de tenir compet\u00e8ncies plenes en una quantitat important de mat\u00e8ries \u2013comen\u00e7ant per la llengua i l\u2019educaci\u00f3-, hauria de tenir un d\u00e8ficit fiscal que fos com a m\u00e0xim la meitat de l\u2019actual, hauria de tenir una ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria que recapt\u00e9s tots els impostos, hauria de tenir un poder judicial que fos la darrera inst\u00e0ncia en totes les jurisdiccions, hauria de tenir la possibilitat de construir aut\u00f2nomament les seves relacions exteriors, hauria de tenir selecci\u00f3 pr\u00f2pia en les competicions internacionals i hauria de tenir unes quantes coses m\u00e9s que ara no dic per no allargar-me. I, sobre tot, hauria de tenir el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 permanentment reconegut per part de la resta d\u2019Espanya. \u00bfA qu\u00e8 s\u2019assembla m\u00e9s tot aix\u00f2? \u00bfA una Catalunya independent? \u00bfO a la situaci\u00f3 competencial en la qual ha quedat Catalunya despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del TC sobre l\u2019Estatut?<\/p>\n<p>S\u00ed, amic Xavier, no \u00e9s nom\u00e9s que el nostre federalisme no s\u2019ha de conformar amb el statu quo constitucional \u2013perqu\u00e8 aleshores no seria federalisme-, sin\u00f3 que no pot assemblar-s\u2019hi gens ni mica. Em passo el dia veient dirigents socialistes explicant les difer\u00e8ncies \u2013les ant\u00edtesis- entre el federalisme i la independ\u00e8ncia. I en canvi no veig quasi mai dirigents socialistes explicant les difer\u00e8ncies entre el federalisme i l\u2019actual statu quo. M\u00e9s aviat, a la que em descuido, me\u2019ls trobo explicant les similituds entre un i altre, les seves continu\u00eftats. La Declaraci\u00f3 de Granada \u00e9s el millor exemple d\u2019aix\u00f2 que et dic. \u00bfAix\u00ed com volem entusiasmar a ning\u00fa a Catalunya? \u00bfQu\u00e8 estem proposant? \u00bfUn canvi lampedusi\u00e0? \u00bfCanviar alguna cosa per tal que, a la pr\u00e0ctica, res no canv\u00efi?<\/p>\n<p>Dir que el federalisme i la independ\u00e8ncia tenen similituds pot ser xocant, pot semblar transgressor, per\u00f2 \u00e9s l\u2019\u00fanica manera de convertir el federalisme en un projecte, en el sentit etimol\u00f2gic de la paraula: un \u201cpro-jecte\u201d, que serveixi per llan\u00e7ar-nos (jacere en llat\u00ed \u00e9s llan\u00e7ar) cap endavant (pro, prefix que significa endavant). Es l\u2019\u00fanica manera que ning\u00fa acabi pensant que el federalisme \u00e9s, simplement, una versi\u00f3 una mica milloradeta del que tenim avui. Perqu\u00e8 aix\u00ed no anirem enlloc. Es l\u2019\u00fanica manera que puguem demostrar que el federalisme tamb\u00e9 pret\u00e9n donar una resposta plena \u2013tan plena com la independ\u00e8ncia- als drets i als anhels que els catalans tenen com a poble i als drets que els catalans tenen com a ciutadans.<\/p>\n<p>8.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aix\u00ed doncs, cal deixar ben clar que entre el federalisme i el statu quo constitucional hi ha tantes difer\u00e8ncies, com a m\u00ednim, com les que hi pugui haver entre el federalisme i la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 l\u2019argument no acaba aqu\u00ed. Perqu\u00e8, com et deia, entre el federalisme que jo defenso i la independ\u00e8ncia hi ha, encara, un altre punt de coincid\u00e8ncia inevitable: uns i altres volem que el futur pol\u00edtic del nostre pa\u00eds el decideixin lliurement els seus ciutadans. En el dret a decidir federalistes i independentistes ens hi trobem. Amb els defensors del statu quo, en canvi, no en tenim cap de punt de trobada: ells neguen el dret a decidir i defensen una Espanya que a nosaltres, els federalistes catalans, ja no ens val.<\/p>\n<p>\u00bfT\u00e9 sentit que Catalunya segueixi a dins d\u2019Espanya en contra de la voluntat d\u2019una majoria de catalans? Crec que no. El que m\u00e9s em tranquil\u00b7litza \u00e9s que aquesta resposta no nom\u00e9s l\u2019he trobat entre ciutadans, pol\u00edtics o intel\u00b7lectuals catalans. En els darrers mesos l\u2019he trobat tamb\u00e9 en molts amics, alguns pol\u00edtics (pocs) i alguns intel\u00b7lectuals (uns quants m\u00e9s) de la resta d\u2019Espanya. Un exemple exemplar -valgui la redund\u00e0ncia- \u00e9s el de Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez Tapias, ex diputat del PSOE al Congr\u00e9s, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Granada i un dels membres del grup de treball sobre la reforma federal del PS d\u2019Andalusia. Ell ho explica amb tota claredat: \u00bfcom podem pretendre que Catalunya segueixi a Espanya en contra de la seva voluntat? Com diu ell, no nom\u00e9s un problema de democr\u00e0cia, \u00e9s sobre tot un problema de realisme. \u00bfCom es podria imposar una cosa aix\u00ed a una societat com la catalana? Els espanyols -i el PSOE particularment- haurien d\u2019entendre que la unitat de l\u2019Espanya nom\u00e9s \u00e9s possible per les bones, haurien d\u2019entendre que ser\u00e0 molt dif\u00edcil \u2013per no dir impossible- mantenir-la per les males. A la curta o a la llarga, Catalunya nom\u00e9s seguir\u00e0 a Espanya si els catalans aix\u00ed ho volen. Per aix\u00f2, P\u00e9rez Tapias rebla el clau quan diu: com m\u00e9s Espanya negui a Catalunya el dret de fer una consulta, m\u00e9s est\u00e0 posant en risc la seva unitat.<\/p>\n<p>En el que s\u00ed crec que estarem completament d\u2019acord \u00e9s que, per tal que els catalans puguin decidir lliurement el futur estatus pol\u00edtic del seu pa\u00eds, cal que la consulta se celebri sense de pressions, manipulacions i amenaces. Ni d\u2019una banda ni de l\u2019altra. Es lamentable que des d\u2019Espanya es faci servir, una i altra vegada, l\u2019estrat\u00e8gia de la por i de l\u2019amena\u00e7a. Per\u00f2 tampoc seria acceptable que el sistema medi\u00e0tic catal\u00e0 \u2013especialment els seus mitjans p\u00fablics- acab\u00e9s sent l\u2019instrument d\u2019una campanya d\u2019adoctrinament i que ignoressin la indiscutible pluralitat de la societat catalana pel que fa l\u2019eix nacional. Cal evitar com sigui tant una cosa com l\u2019altra.<\/p>\n<p>9.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En relaci\u00f3 a \u201cl\u2019ant\u00edtesi\u201d entre federalisme i independentisme, permet-me encara una darrera reflexi\u00f3. Espero que no se t\u2019escapi que \u201cl\u2019ant\u00edtesi\u201d principal del federalisme \u00e9s el centralisme de la dreta espanyola i la seva manera d\u2019entendre i interpretar l\u2019actual Constituci\u00f3. I la seva oposici\u00f3 a reformar-la en un sentit federal.\u00a0 Siguem seriosos: \u00bfquin \u00e9s el principal obstacle per tal que la reforma federal de la Constituci\u00f3 que voldria el PSC tiri endavant? \u00bfL\u2019independentisme catal\u00e0? \u00bfO la dreta espanyola? \u00bfEs ERC qui impedir\u00e0 una reforma federal de la Constituci\u00f3 al Congr\u00e9s? \u00bfPotser les CUP? \u00bfPotser CiU? Siguem seriosos! Es evident que el principal adversari de la reforma federal d\u2019Espanya es diu PP. \u00c9s evident que qui pot fer fracassar qualsevol intent de reforma federal de la Constituci\u00f3 \u00e9s el partit d\u2019Aznar, Mayor Oreja, Gallard\u00f3n, Rajoy o Esperanza Aguirre. \u00bfI amb el partit al qual pertanyen aquests noms que ara cito votem resolucions que tenen a veure amb l\u2019eix nacional als municipis de l\u2019\u00e0rea metropolitana? \u00bfNo et sembla una mica estrany? \u00bfNo et cau la cara de vergonya, per fer servir la teva pr\u00f2pia expressi\u00f3? \u00bfNo et sembla un exercici de masoquisme pol\u00edtic abra\u00e7ar el teu propi botx\u00ed, tal com deia jo a l\u2019entrevista?<\/p>\n<p>10.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Vaig acabant. En el pen\u00faltim par\u00e0graf escrius:\u00a0 \u201cM\u2019agradaria tamb\u00e9 que ens aclarissis que vol dir aix\u00f2 de l\u2019escarni de l\u2019independentisme. Si alguna proposta ha estat escarnida i se n\u2019ha fet befa ha estat la del federalisme. Les hemeroteques en van plenes. Dit aix\u00f2, crec que seria un signe de bona salut democr\u00e0tica i simplement civil que comenc\u00e9s a llevar-se la veda de la cr\u00edtica a l\u2019independentisme. Hauries de saber que molta gent que voldria participar-hi simplement no s\u2019hi posa per por al control que s\u2019exerceix sobre la societat civil. I tu que vas muntar Ciutadans pel Canvi saps perfectament que aquest control sobre la societat civil ve de lluny, de m\u00e9s de vint anys de governs nacionalistes.\u201d<\/p>\n<p>Crec que la cr\u00edtica de l\u2019independentisme \u00e9s del tot leg\u00edtima. No podria ser d\u2019altra manera. La cr\u00edtica \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia del debat en una societat democr\u00e0tica. El que intentava dir en l\u2019entrevista no era que l\u2019independentisme no s\u2019hagi de criticar. El que intentava explicar all\u00e0 \u00e9s que, quan un desfigura el seu rival en exc\u00e9s, al final se li acaba girant en contra. Perqu\u00e8 la gent t\u00e9 informaci\u00f3, t\u00e9 ulls a la cara, la gent pensa i parla. I si per competir amb els dem\u00e9s projectes pol\u00edtics no tens m\u00e9s remei que deformar-los sistem\u00e0ticament, \u00e9s probable que el personal un dia acabi veient que all\u00f2 que dius no es correspon ben b\u00e9 amb la realitat. I aleshores perds tota credibilitat. Crec, sincerament, que caricaturitzar el rival de manera permanent \u00e9s una mostra d\u2019inseguretat. Quan un est\u00e0 segur del seu projecte no \u00e9s condescendent amb els rivals, per\u00f2 tampoc no necessita tergiversar el seu projecte dia s\u00ed dia tamb\u00e9.<\/p>\n<p>Criticar el projecte independentista, tant com vulguis. Posar de manifest tots els seus riscos i tots els inconvenients i totes les dificultats que comporta, tan com vulguis. Ara b\u00e9, \u00bfrealment creus que a Catalunya hi ha gaire gent que pensi que la independ\u00e8ncia seria la porta de tots els mals? Si no admetem el potencial que la independ\u00e8ncia t\u00e9, els que quedarem fora de joc serem nosaltres. Si ens neguem a recon\u00e8ixer les virtuts i l\u2019atractiu de la independ\u00e8ncia, serem incapa\u00e7os de bastir una alternativa federal realment competitiva, que tingui tantes virtuts i tant d\u2019atractiu o m\u00e9s. Del que parlava jo en l\u2019entrevista era precisament d\u2019aix\u00f2: de la difer\u00e8ncia entre un federalisme perdedor, trist, destinat al frac\u00e0s, i d\u2019un federalisme atractiu, amb possibilitats de conv\u00e8ncer una majoria. Qui vulgui perdre abans de comen\u00e7ar la partida, t\u00e9 tot el dret de fer-ho. Per\u00f2 jo, quan jugo un partit, prefereixo sortir a guanyar-lo.<\/p>\n<p>Crec que la difer\u00e8ncia que hi ha avui dins del socialisme catal\u00e0 entre una i altra manera d\u2019entendre el federalisme es deriva del fet que uns i altres partim de premisses diferents. Hi ha qui creu que la independ\u00e8ncia \u00e9s senzillament impossible. Que Espanya no la permetr\u00e0 per molta majoria que hi hagi a Catalunya, que la comunitat internacional no la reconeixer\u00e0 mai, que els processos de secessi\u00f3 unilaterals estan, per definici\u00f3, destinats al frac\u00e0s. En aquest cas, certament, no cal esfor\u00e7ar-se gaire. Amb un federalisme de tres al quarto \u2013sense dret a decidir, sense plurinacionalitat, sense ordinalitat, sense res del que avui \u00e9s rellevant per a una majoria de catalans- ja n\u2019hi ha prou. \u00bfPerqu\u00e8 complicar-se la vida per construir un federalisme potent si, total, el partit ja est\u00e0 guanyat abans de comen\u00e7ar? La feina ens la far\u00e0 Madrid: ells ja s\u2019encarregaran que la independ\u00e8ncia fracassi. I els federalistes, per tant, serem els \u00fanics que tindrem alguna cosa que oferir a una societat catalana que estar\u00e0 summament frustrada i desorientada despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia fallit. Proposem el que proposem, el pa\u00eds haur\u00e0 de girar els ulls cap als socialistes, perqu\u00e8 no li quedar\u00e0 cap altra alternativa. Aquest, em consta, \u00e9s avui el full de ruta d\u2019alguns \u201cfederalistes\u201d del PSC.<\/p>\n<p>No em reconec en aquest full de ruta. No m\u2019agrada plantejar el combat en favor del federalisme en aquests termes. No vull que el partit me\u2019l guanyi un altre (els poders centrals de l\u2019Estat). No vull sortir a jugar un partit en que l\u2019\u00e0rbitre, abans de comen\u00e7ar, ja t\u00e9 previst expulsar l\u2019altre equip del camp. No em sembla democr\u00e0tic. Si al final Catalunya segueix vinculada a Espanya, si el futur de Catalunya acaba sent un pacte federal\u00a0 \u2013o confederal, ara no entrem a discutir aquesta q\u00fcesti\u00f3 terminol\u00f2gica- amb la resta d\u2019Espanya vull que sigui perqu\u00e8 els catalans aix\u00ed ho han decidit, perqu\u00e8 una majoria de catalans ho ha triat lliurement.<\/p>\n<p>Per\u00f2, a m\u00e9s, no estic en absolut d\u2019acord amb la premissa, segons la qual la independ\u00e8ncia \u00e9s \u201cimpossible\u201d. I no ho estic per raons de rigor cient\u00edfic, no per motius ideol\u00f2gics. Crec que la hist\u00f2ria moderna i contempor\u00e0nia ens ofereix masses exemples de com la legalitat i la voluntat d\u2019una societat han entrat en conflicte i de com la voluntat de la societat s\u2019ha imposat a la legalitat. De fet, la hist\u00f2ria moderna i contempor\u00e0nia \u2013no nom\u00e9s d\u2019Europa, sin\u00f3 del conjunt del planeta- \u00e9s en bona mesura la hist\u00f2ria de com el principi de legalitat ha estat desbordat per determinats processos socials, ja sigui en l\u2019\u00e0mbit de la legalitat que regula el sistema pol\u00edtic, de la que regula els drets socials i econ\u00f2mics, o de la que regula l\u2019articulaci\u00f3 territorial dels estats. \u00bfNo et sembla poc \u201ccient\u00edfic\u201d donar per fet que la independ\u00e8ncia no es produir\u00e0 mai, encara que una majoria qualificada de catalans la desitg\u00e9s durant un per\u00edode sostingut de temps? \u00bfPer tant, no et sembla poc intel\u00b7ligent \u2013pol\u00edticament parlant- muntar tota una estrat\u00e8gia pol\u00edtica en base a una premissa que contradiu de manera bastant clara l\u2019evid\u00e8ncia hist\u00f2rica disponible?<\/p>\n<p>En efecte, si canviem de premissa aleshores, de cop i volta, tot canvia. Si un creu que la independ\u00e8ncia \u201cpot ser\u201d, si un creu \u2013i desitja- que la decisi\u00f3 depengui de la lliure voluntat dels catalans, aleshores amb un federalisme de tres al quarto ja no en t\u00e9 prou. En aquest cas, \u00e9s imprescindible apostar per un federalisme \u201cque ho tingui tot\u201d \u2013tot all\u00f2 que la Catalunya, d\u2019acord amb el seu present, el seu passat i el seu futur, es mereix de manera leg\u00edtima-. I cal apostar per aquest federalisme siguin quines siguin les conseq\u00fc\u00e8ncies \u2013i, en el cas del PSC, digui el que digui el PSOE-. Davant d\u2019una independ\u00e8ncia entesa com una possibilitat real, un federalisme que es deixi alguna cosa important pel cam\u00ed \u2013ja sigui el dret a decidir, el reconeixement de la plurinacionalitat de l\u2019Estat, l\u2019ordinalitat en el finan\u00e7ament o el respecte total per la llengua- no t\u00e9 gaire res a fer. \u00bfSuposo que tu, comprom\u00e8s amb el projecte federal com est\u00e0s, prefereixes un federalisme que triomfi que no pas un federalisme que fracassi, no?<\/p>\n<p>11.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Pel qu\u00e8 fa a la teva afirmaci\u00f3 segons la qual hi ha \u201cmolta gent que voldria participar en la cr\u00edtica de l\u2019independentisme que simplement no s\u2019hi posa per por al control que s\u2019exerceix sobre la societat civil\u201d, sincerament, me\u2019ls haur\u00e0s de presentar. No dubto que n\u2019hi hagin. Per\u00f2 no crec que es tracti d\u2019un fenomen massiu. No crec que la societat catalana sigui una societat amb m\u00e9s \u201cpor\u201d a dir el que es pensa que qualsevol altra societat homologable de l\u2019Europa occidental. Potser hi ha d\u2019altres pa\u00efsos a Europa on la gent se sent m\u00e9s lliure per dir el que pensa. Per\u00f2 segur que n\u2019hi ha molts d\u2019altres on \u201cel control del poder pol\u00edtic sobre la societat civil\u201d \u00e9s notablement m\u00e9s fort que aqu\u00ed. No crec que a Catalunya, avui, tinguem un problema de llibertat de pensament i de paraula; o almenys no sensiblement m\u00e9s greu que a la resta de democr\u00e0cies del nostre entorn. Durant el franquisme s\u00ed, \u00bfper\u00f2 avui? Incl\u00fas tinc la sensaci\u00f3 que les tert\u00falies pol\u00edtiques dels mitjans de comunicaci\u00f3 a Catalunya s\u00f3n, en general, m\u00e9s plurals que les tert\u00falies pol\u00edtiques dels principals grups de comunicaci\u00f3 de la resta d\u2019Espanya. Imagino que aquesta sensaci\u00f3 deu ser f\u00e0cil de confirmar o desmentir.<\/p>\n<p>Conec la societat civil catalana, conec moltes de les seves entitats, conec la seva relaci\u00f3 amb els poders p\u00fablics, i em semblaria una mica exagerat dir que estem davant d\u2019un sistema de control ideol\u00f2gic d\u2019aquestes entitats.\u00a0 No nego \u2013de fet, ho he viscut en directe- que des dels poders p\u00fablics sovint es fa un exercici bastant pen\u00f3s de sectarisme ideol\u00f2gic. Es evident que els governs afavoreixen les entitats que comparteixen la seva l\u00ednia ideol\u00f2gica i castiguen les que discrepen. I em sembla lamentable. Fins i tot, m\u2019atreveixo a dir que la dreta -tant a Catalunya com a Espanya- ha excel\u00b7lit en aquest sectarisme m\u00e9s que no pas l\u2019esquerra. Tot i que en l\u2019esquerra no falten casos dels quals ens haur\u00edem d\u2019avergonyir. Que aix\u00f2 passa, que els poders p\u00fablics a Catalunya, com en d\u2019altres societats del nostre entorn, sovint practiquen un sectarisme lamentable \u00e9s innegable. Per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a concloure que avui, a Catalunya, la gent tingui \u201cpor\u201d d\u2019enfrontar-se al projecte ideol\u00f2gicament dominant&#8230; sincerament em sembla que \u00e9s fer un gra massa. Jo em passo el dia sentit gent que explica les meravelles de la independ\u00e8ncia&#8230; per\u00f2 tamb\u00e9 em passo el dia sentint gent que n\u2019explica tots els mals. I no em sembla que, aquests darrers, tinguin gaire por. \u00bfTu no els has sentit? Potser el que passa \u00e9s que no llegim ni escoltem els mateixos mitjans de comunicaci\u00f3. Potser la mala sort ha fet que darrerament nom\u00e9s escoltis o llegeixis mitjans pro-independentistes. Potser jo tinc m\u00e9s sort que tu i \u00e9s per aix\u00f2 que em trobo opinions de tota mena, tant en p\u00fablic com en privat.<\/p>\n<p>12.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Per acabar, ara s\u00ed, una darrera nota sobre l\u2019ordinalitat. Escrius: \u201cL\u2019afirmaci\u00f3 que fas que el principi d\u2019ordinalitat \u00e9s sagrat l\u2019he trobat fins i tot graciosa. \u00c9s pur llenguatge de l\u2019adversari.\u201d T\u2019he de dir que aquestes frases m\u2019han xocat una mica, no t\u2019ho negar\u00e9. Perqu\u00e8 jo, despr\u00e9s d\u2019estudiar una miqueta el tema, tenia ent\u00e8s que all\u00f2 propi del nacionalisme era la reivindicaci\u00f3 del concert econ\u00f2mic, com al Pa\u00eds Basc. I que quan tens un sistema de concert, l\u2019ordinalitat hi t\u00e9 poc a veure. Jo tenia ent\u00e8s que l\u2019ordinalitat \u00e9s un principi que t\u00e9 sentit, b\u00e0sicament, quan parlem de federalisme fiscal. Es m\u00e9s, tenia ent\u00e8s que l\u2019ordinalitat \u00e9s el principi que pot fer que, en un sistema de federalisme fiscal, la solidaritat entre comunitats sigui no es discuteixi dia s\u00ed dia tamb\u00e9. Tenia ent\u00e8s que \u00e9s, precisament, la manera de legitimar un federalisme fiscal que vol garantir la solidaritat entre territoris. Fins i tot tenia ent\u00e8s que l\u2019ordinalitat havia quedat consagrada per la jurisprud\u00e8ncia alemanya com un principi b\u00e0sic del seu sistema de finan\u00e7ament. I alg\u00fa m\u2019havia dit que la Rep\u00fablica Federal Alemanya era el pa\u00eds federal d\u2019Europa per antonom\u00e0sia, aix\u00f2 \u00e9s, el model federal de refer\u00e8ncia\u00a0 per a tots aquells pa\u00efsos\u2013i molt particularment Espanya- interessats en avan\u00e7ar cap a un sistema federal de veritat.<\/p>\n<p>Es m\u00e9s, crec que fins i tot al PSOE es pensaven que aix\u00f2 de l\u2019ordinalitat tenia alguna cosa a veure amb Alemanya i, per tant, amb el federalisme. Perqu\u00e8 en la c\u00e8lebre Declaraci\u00f3 de Granada diu: \u201cEn lo que se refiere al modelo de financiaci\u00f3n, ser\u00eda aconsejable tomar como referencia el federalismo alem\u00e1n, dado que la evoluci\u00f3n del modelo LOFCA ha llevado a un sistema que, gravita en buena medida sobre unos impuestos comunes cuya recaudaci\u00f3n se reparte entre ambos niveles de gobierno. Tambi\u00e9n toma su referencia en la jurisprudencia constitucional alemana la precisi\u00f3n ratificada por el Tribunal Constitucional, de que la contribuci\u00f3n interterritorial no coloque en \u201cpeor condici\u00f3n relativa de quien contribuye respecto a quien se beneficia\u201d (punt 28.2). Aix\u00f2, per cert, ho diu en el punt immediatament posterior als dels \u201cprincipios del sistema de financiaci\u00f3n\u201d, en el qual l\u2019ordinalitat brilla per la seva abs\u00e8ncia. Per\u00f2 una cosa no treu l\u2019altra. Pel PSOE, com pots veure per la cita que t\u2019he transcrit, l\u2019ordinalitat (sempre sense citar-la pel seu nom, aix\u00f2 s\u00ed) \u00e9s fonamentalment \u201cun refer\u00e8ncia de la jurisprud\u00e8ncia constitucional alemanya\u201d. Una refer\u00e8ncia amb la qual, un cop llegit i rellegit aquest punt 28.2 unes quantes vegades, no se sap molt b\u00e9 que s\u2019ha de fer, tot sigui dit.\u00a0 Per\u00f2, en tot cas, per al PSOE el model fiscal alemany \u2013i, com a part fonamental d\u2019aquest, l\u2019ordinalitat- s\u00f3n elements caracter\u00edstics del federalisme.<\/p>\n<p>Per\u00f2 potser tens ra\u00f3 tu. Potser tant el <strong>PSOE<\/strong> com jo estem equivocats. Potser l\u2019ordinalitat no t\u00e9 res a veure amb el federalisme ni \u00e9s la manera de legitimar un sistema de federalisme fiscal que t\u00e9 com a principi la solidaritat interterritorial. Potser l\u2019ordinalitat \u00e9s, simplement, com tu dius, \u201cpur llenguatge de l\u2019adversari\u201d. Interpreto que quan parles de l\u2019adversari et refereixes al nacionalisme i a l\u2019independentisme -als no federalistes, vaja-. Potser l\u2019ordinalitat \u00e9s una bandera del nacionalisme, tan o m\u00e9s que el propi concert, que fins ara ens pens\u00e0vem que era la veritable reivindicaci\u00f3 fiscal del camp nacionalista. O potser la ordinalitat i el concert s\u00f3n les dues cares de la mateixa moneda, tot i que l\u2019\u00fanic exemple que coneixem de concert \u2013el basc- no ha tingut mai en compte l\u2019ordinalitat ni res que se li assembl\u00e9s.<\/p>\n<p>Disculpa\u2019m la ironia. No vol ser ofensiva. Per\u00f2 em semblava necess\u00e0ria per fer notar que a vegades, sense voler, es pot ser v\u00edctima d\u2019una confusi\u00f3 que acaba sent pol\u00edticament letal. \u00bfCom podem acabar creient que aquelles banderes que s\u00f3n leg\u00edtimament nostres, dels federalistes, en realitat s\u00f3n banderes del que tu anomenes \u201cl\u2019adversari\u201d? L\u2019ordinalitat \u00e9s un exemple evident d\u2019aix\u00f2. Que quedi clar: es tracta d\u2019una bandera fonamentalment nostra, dels federalistes, no dels nacionalistes. \u00bfCom podem anar regalant banderes a \u201cl\u2019adversari\u201d aix\u00ed com aix\u00ed? \u00bfTan sobrats anem de banderes, els federalistes,\u00a0 com per acabar pensant que les nostres banderes en realitat s\u00f3n \u201cdels altres\u201d?<\/p>\n<p>Fins aqu\u00ed les meves respostes. M\u2019he allargat m\u00e9s del que hauria desitjat. Molt m\u00e9s, sens dubte, del que seria raonable. Per\u00f2 crec que en aquest debat -que avui tant ocupa i absorbeix la societat catalana- com m\u00e9s arguments millor. I com m\u00e9s clars i acuradament explicats, millor. El que he volgut, b\u00e0sicament, \u00e9s \u201ccontestar els teus arguments amb arguments\u201d, tal i com jo reclamava per a mi en l\u2019entrevista. Si per aconseguir-ho m\u2019he est\u00e8s\u00a0 m\u00e9s enll\u00e0 del que recomana el sentit de la mesura, et demano que ho entenguis com una mostra de respecte cap a les teves reflexions: he considerat que es mereixien una r\u00e8plica tan extensa com la que acabes de llegir. Sigui com sigui, espero que en cap cas hagis vist la m\u00e9s m\u00ednima intenci\u00f3 feridora ni ofensiva en les meves paraules. Han estat nom\u00e9s un intent d\u2019esvair, des de l\u2019amistat i l\u2019estima, l\u2019estupefacci\u00f3 amb la qual comen\u00e7aves la teva carta.<\/p>\n<p>Una\u00a0 forta abra\u00e7ada, Toni<\/p>\n<p><strong>Entrevista d&#8217;Antoni Com\u00edn a El Punt Avui: <a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/3-politica\/17-politica\/665635-lantiindependentisme-arruina-el-federalisme.html\" target=\"_blank\">&#8220;L&#8217;antiindependentisme arru\u00efna el federalisme\u201d<\/a> (25.07.2013)<\/strong><\/p>\n<p><strong>R\u00e8plica\u00a0de Xavier Roig a l&#8217;entrevista d&#8217;Antoni Com\u00edn: <a href=\"http:\/\/progresrealprogresoreal.blogspot.com.es\/2013\/07\/amic-toni-per-xavier-roig.html\" target=\"_blank\">Amic Toni<\/a>\u00a0(25.07.2013)\u00a0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Celebro que la meva entrevista a El Punt\/Avui hagi suscitat la teva resposta (i celebro que en Quico t\u2019hagi fet de \u201cventre de lloguer\u201d, com diu ell). Com b\u00e9 saps, debatre amb tu \u00e9s per mi un exercici del tot estimulant. No ho dic amb segones. Intento, per tant, contestar els arguments que contraposes a &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[106],"class_list":["post-9303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9303"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9305,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9303\/revisions\/9305"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}