{"id":9300,"date":"2013-08-27T08:58:26","date_gmt":"2013-08-27T06:58:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9300"},"modified":"2013-08-27T08:58:26","modified_gmt":"2013-08-27T06:58:26","slug":"francesc-trillas-la-solucio-federal-amb-la-vista-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-la-solucio-federal-amb-la-vista-a-europa\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: La soluci\u00f3 federal amb la vista a Europa"},"content":{"rendered":"

\"encaix\"<\/a>La Uni\u00f3 Europea, i la zona euro en particular, es troba en una cru\u00eflla.\u00a0O realitza aven\u00e7os substancials cap a la uni\u00f3 pol\u00edtica (que inclou la uni\u00f3 fiscal i banc\u00e0ria) o corre el risc de, en el millor dels casos, seguir estancada durant un bon temps, i en el pitjor dels casos desintegrar-se i deixar ferit de mort el projecte europeu.\u00a0I deixar ferit de mort el projecte europeu significa ressuscitar els fantasmes que aquest projecte havia contribu\u00eft a enterrar.<\/p>\n

En aquest context \u00e9s en el que hauria de plantejar-se un debat seri\u00f3s de reformes institucionals, com el que suggereixen articles recents de\u00a0Habermas<\/a>\u00a0i\u00a0Vives<\/a>, entre d’altres.\u00a0Si aquest fos el punt de refer\u00e8ncia (\u00e9s a dir, la proposta d’avan\u00e7ar cap a una Europa unida sense fronteres, federal), debats com el que es planteja sobre l’encaix de Catalunya a Espanya es veurien des d’una perspectiva molt diferent.\u00a0Per\u00f2 com els sectors sobiranistes han tingut l’encert de plantejar la “independ\u00e8ncia” com a punt de refer\u00e8ncia del debat, i aquesta independ\u00e8ncia a molta gent assenyada, per\u00f2 poc disposada a mobilitzar-se, li sembla un disbarat, ha acabat passant que a molta d’aquesta gent li sembli acceptable, en comparaci\u00f3, una cosa tan dif\u00edcil de casar amb el projecte europeu com el “dret a decidir”, en forma d’una consulta et\u00e8ria on nom\u00e9s se sap que en algun moment haur\u00edem de votar si volem o no un “estat propi” suposadament membre de la Uni\u00f3 Europea, tot i que els dirigents de la UE ja han dit que, si Catalunya s’independitz\u00e9s, quedaria fora de la Uni\u00f3.\u00a0M\u00e9s aviat al contrari, sembla que la independ\u00e8ncia de Catalunya nom\u00e9s passar\u00e0 si es desintegra la UE.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 els sobiranistes no ho diuen, perqu\u00e8 la majoria d’ells presumeix al mateix temps d’europeisme.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la interpretaci\u00f3 equivocada que va fer Artur\u00a0Mas<\/b> de la manifestaci\u00f3 del 11-S de 2012, va convocar amb dos anys d’antelaci\u00f3 unes eleccions auton\u00f2miques amb el c\u00e0lcul d’obtenir una majoria absoluta, i en canvi va quedar en mans d’ERC<\/b>, un partit amb una clara agenda independentista.\u00a0Amb molta menys \u00e8pica, per\u00f2 amb importants suports i arguments, va apar\u00e8ixer la “Crida Federalista i d’Esquerres<\/a>” a Catalunya, que va ser seguida per un manifest d’intel\u00b7lectuals espanyols a favor del federalisme, i per una proposta d’orientaci\u00f3 federal del PSOE<\/b> a la declaraci\u00f3 de Granada.\u00a0En l’actualitat, la “Crida” es troba en proc\u00e9s de constituir-se en plataforma permanent.<\/p>\n

Aixecar la veu per un federalisme d’orientaci\u00f3 europea \u00e9s imprescindible, perqu\u00e8 les dretes nacionalistes s’alimenten m\u00fatuament sota el sup\u00f2sit impl\u00edcit que certs frens autom\u00e0tics acaben evitant mals majors.\u00a0Per\u00f2 no hi ha cap garantia que aquests frens autom\u00e0tics siguin efica\u00e7os en un moment de populismes alimentats per una dura crisi econ\u00f2mica, i per forces pol\u00edtiques, com CiU<\/b>, delerosa d’alliberar-se de la cr\u00edtica a les retallades pressupost\u00e0ries i dels grav\u00edssims casos de corrupci\u00f3.<\/p>\n

Davant d’aix\u00f2, el federalisme no arrossega multituds ni t\u00e9 banderes amb qu\u00e8 engalanar edificis emblem\u00e0tics i balcons, per\u00f2 es nodreix d’una f\u00e8rtil tradici\u00f3 de les esquerres catalanes i espanyoles i de la refer\u00e8ncia de grans pa\u00efsos reeixits quant a la seva estructura institucional (Estats Units, Canad\u00e0, Su\u00efssa, Alemanya, Austr\u00e0lia…).\u00a0En un m\u00f3n de sobiranies compartides i solapades, de creixent globalitzaci\u00f3, el \u200b\u200bdebat d’idees entre federalisme i independentisme, en el si de la UE, no t\u00e9 color.\u00a0Potser per aix\u00f2 l’independentisme catal\u00e0 ha fracassat estrepitosament en la seva recerca d’aliats, i per aix\u00f2 els delegats de la Generalitat a Brussel\u00b7les i Madrid han presentat la seva ren\u00fancia, perqu\u00e8 no volen morir de vergonya defensant les idees de Mas<\/b> (o d’ERC<\/b>) fora de Catalunya.<\/p>\n

Al m\u00f3n hi ha 4000 realitats nacionals sense estat, i a Europa les cultures, nacionalitats, i lleng\u00fces se solapen a trav\u00e9s de les fronteres.\u00a0El futur econ\u00f2mic d’una Catalunya sense Espanya i una Espanya sense Catalunya es presenta com menys molt incert, i suposaria un risc econ\u00f2mic i geoestrat\u00e8gic que Europa i els seus aliats no permetran.\u00a0Els sobiranistes plantegen el debat econ\u00f2mic com si la capacitat econ\u00f2mica s’an\u00e9s a mantenir i els catalans poguessin disposar d’una part m\u00e9s gran del past\u00eds, per\u00f2 la primera conseq\u00fc\u00e8ncia de la independ\u00e8ncia seria la p\u00e8rdua d’aliats comercials, la fugida d’empreses, la probable sortida d’Europa, i per tant la incapacitat de mantenir l’actual de generaci\u00f3 de recursos.<\/p>\n

Les inc\u00f2gnites de la independ\u00e8ncia s\u00f3n conegudes i ning\u00fa les aclareix: forma d’estat, defensa, seguretat social, validesa del passaport per entrar en altres pa\u00efsos, futura integraci\u00f3 a la UE (quins estats membre reconeixerien Catalunya i acceptarien la seva integraci\u00f3 a la UE).\u00a0No s’aclareixen perqu\u00e8 no es poden aclarir, i perqu\u00e8 ning\u00fa t\u00e9 un projecte seri\u00f3s d’independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 no pot existir, almenys en la UE i la zona euro.<\/p>\n

Aix\u00f2 no impedeix una campanya d’exaltaci\u00f3 nacionalista a Catalunya, finan\u00e7ada pels poders p\u00fablics i els seus mitjans de comunicaci\u00f3 afins.\u00a0Els federalistes volem que les q\u00fcestions es decideixin amb procediments i maneres estrictament democr\u00e0tics.\u00a0Per\u00f2 una consulta et\u00e8ria on calgui votar si o no a alguna cosa semblant a la “independ\u00e8ncia” no \u00e9s l’\u00fanica forma de decidir.\u00a0Tamb\u00e9 ho \u00e9s un proc\u00e9s deliberatiu que acaba proposant a la ciutadania una proposta que pugui unir a una gran part de la poblaci\u00f3 (que t\u00e9 diferents sensibilitats respecte a la relaci\u00f3 amb Espanya, amb una gran majoria que en diferents graus comparteix catalanitat i espanyolitat), com ara una nova constituci\u00f3 federal (que aclareixi compet\u00e8ncies, cre\u00ef una cambra territorial i reconegui el multiling\u00fcisme), de vocaci\u00f3 regeneracionista i clarament orientada a la uni\u00f3 pol\u00edtica europea.<\/p>\n

Mentrestant el clima social a Catalunya s’ha enrarit: hi ha una forta pressi\u00f3 social a favor del sobiranisme, encara que no hi hagi un projecte clar de com fer-ho en el context europeu, una creixent intoler\u00e0ncia, amb insults i amenaces a les xarxes socials o a les seus de partits no independentistes, i falta de neutralitat\/pluralitat dels mitjans de comunicaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 com els “moais” de l’Illa de Pasqua (aquestes grans est\u00e0tues que eren el resultat de la compet\u00e8ncia entre clans) la campanya sobiranista mira cap a dins per\u00f2 no cap a fora.\u00a0Espanya \u00e9s plural i Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s plural, i en aquest sentit la campanya sobiranista s’ha revelat molt efica\u00e7 per dividir l’esquerra catalana (entre partits i dins els partits) entre partidaris i contraris al sobiranisme.\u00a0Dif\u00edcilment aconseguiran la independ\u00e8ncia de Catalunya, per\u00f2 ja estan aconseguint la divisi\u00f3 de l’esquerra, perqu\u00e8 probablement d’aix\u00f2 es tractava, almenys per a molts dirigents de CiU<\/b>.<\/p>\n

Per\u00f2 si els federalistes aconsegueixen connectar el seu missatge amb el d’una Europa sense fronteres, m\u00e9s federal que intergovernamental, aix\u00f2 pot fer m\u00e9s convincents i anar menys a la defensiva.\u00a0Els dos sentits de federal (descentralitzaci\u00f3 i integraci\u00f3) s’uneixen en la idea d’una Espanya federal (m\u00e9s i millor descentralitzada, m\u00e9s plural en la seva identitat) en una Europa m\u00e9s integrada sense fronteres, i m\u00e9s democr\u00e0tica.\u00a0Els poders p\u00fablics han de tendir a tenir la mida dels mercats, per regular-los i equilibrar-los.\u00a0Rodrik diu que aix\u00f2 pot implicar reduir la mida dels mercats.\u00a0Per\u00f2 a Europa \u00e9s massa tard per aix\u00f2, i a m\u00e9s seria indesitjable fer marxa enrere, perqu\u00e8 aix\u00f2 seria un risc enorme per a la pau, la prosperitat i el model social europeu. Nom\u00e9s hi ha un cam\u00ed: cap endavant, cap al federalisme.<\/p>\n

Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Uni\u00f3 Europea, i la zona euro en particular, es troba en una cru\u00eflla.\u00a0O realitza aven\u00e7os substancials cap a la uni\u00f3 pol\u00edtica (que inclou la uni\u00f3 fiscal i banc\u00e0ria) o corre el risc de, en el millor dels casos, seguir estancada durant un bon temps, i en el pitjor dels casos desintegrar-se i deixar ferit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,106],"class_list":["post-9300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9300"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9302,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9300\/revisions\/9302"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}