{"id":9262,"date":"2013-07-28T06:45:44","date_gmt":"2013-07-28T04:45:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9262"},"modified":"2013-07-28T10:35:11","modified_gmt":"2013-07-28T08:35:11","slug":"arseni-gibert-sobre-el-dret-a-decidir-article-de-joaquim-nadal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-sobre-el-dret-a-decidir-article-de-joaquim-nadal\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: Sobre el \u201cdret a decidir\u201d, article de Joaquim Nadal"},"content":{"rendered":"

\"botella<\/a>Constato acords l\u00f2gics i desacords importants amb l\u2019article publicat avui a EL PUNT AVUI per Nadal<\/strong> titulat \u201cEl dret a decidir\u201d. Els acords es poden expressar molt succintament: (1) el llenguatge dominant \u00e9s certament equ\u00edvoc i conf\u00fas, sovint intencionadament; (2) la principal condici\u00f3 \u00e9s, sempre, preservar la llibertat individual de tots; i (3) (entenc que \u00e9s impl\u00edcit en l\u2019article): el nacionalisme espanyol ha convertit l\u2019status quo\u00a0<\/i>de Catalunya dins d\u2019Espanya en insuportable, ens cal i ens urgeix resoldre aquest problema.<\/p>\n

Passem, doncs, als desacords. Nadal<\/strong> diu\u00a0\u201c<\/i>El dret a decidir \u00e9s el que avala, justifica i ha de permetre la consulta\u201d.\u00a0<\/i>Al meu parer \u00e9s just a l\u2019inrev\u00e9s. L\u2019evident gran increment del nombre de catalans partidaris de la independ\u00e8ncia obliga a comptar-los be, cosa que encara no s\u2019ha fet mai. I aquest recompte, expressi\u00f3 de legitimitat democr\u00e0tica, s\u2019ha de fer i hi ha formes de fer-lo en les que no m\u2019estendr\u00e9.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s el resultat d\u2019aquest recompte el que pot fer necessari, o no, el dit \u201cdret a decidir\u201d, que no \u00e9s altra cosa que un eufemisme de \u201csegregaci\u00f3 unilateral de la sobirania de la poblaci\u00f3 de dret del territori administratiu de Catalunya, de la sobirania del conjunt dels ciutadans espanyols que \u00e9s la sobirania avui reconeguda internacionalment\u201d. \u00c9s a dir, cal saber primer el que volem (\u201clegitimitat\u201d democr\u00e0tica indiscutible) i veure despr\u00e9s si el que volem exigeix sobirania (canvi de la \u201clegalitat\u201d democr\u00e0tica, una legalitat indestriablement vinculada a la Democr\u00e0cia).<\/p>\n

Invertir l\u2019ordre, \u00e9s fer aquesta declaraci\u00f3 unilateral de sobirania sense saber si alg\u00fa significatiu la reconeixer\u00e0 (si ho fa nom\u00e9s Andorra no \u00e9s suficient) i sense saber si el resultat de la consulta posterior la far\u00e0 necess\u00e0ria. El \u201cdret a decidir\u201d \u00e9s un eufemisme amable, que entra be en el mercat de equ\u00edvocs que denuncia Nadal, tal com havien previst els manipuladors del llenguatge deixebles del mestre David Mad\u00ed. El primer que em varen dir quan vaig entrar en pol\u00edtica \u00e9s que cal procurar portar la iniciativa per defensar les posicions pr\u00f2pies i no anar a remolc de l\u2019agenda dels adversaris. Sobretot quan fan trampes sem\u00e0ntiques.<\/p>\n

Tamb\u00e9 caldria parlar de si el territori administratiu del Principat \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 genu\u00efna de la naci\u00f3 catalana. O de si, per exemple la Garrotxa, te o no te \u201cdret a decidir\u201d el seu model de relaci\u00f3 o de no relaci\u00f3 amb Espanya o amb Catalunya, per\u00f2 no ens entretinguem en aspectes secundaris.<\/p>\n

El segon gran problema surt de la interpretaci\u00f3 que jo faig de l\u2019article de Nadal<\/strong> en el sentit que l\u2019autor sembla simplificar extraordin\u00e0riament el problema. Potser abusivament, jo ho resumiria aix\u00ed: necessitem el dret a decidir per triar entre independ\u00e8ncia o seguir com estem ara. Discrepo radicalment. \u00c9s cert que les vies seguides per resoldre el problema derivat de les actituds del nacionalisme espanyol o estan esgotades o son grolleres fal\u00b7l\u00e0cies: asimetria federal, pedagogia, \u201cpeix al cove\u201d, l\u2019acord recent PSC-PSOE a Granada, \u201cel pacte fiscal, un altre gran eufemisme de \u201cun nou model de finan\u00e7ament\u201d etc.).<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no treu que sigui l\u00edcit i raonable preguntar-se si la independ\u00e8ncia \u00e9s la \u00fanica i\/o la millor soluci\u00f3. Potser cal tenir en compte que, per coher\u00e8ncia \u00a0amb els canvis d\u2019escala que inexorablement porta la globalitzaci\u00f3, podria no ser-ho. Potser cal posar m\u00e9s \u00e8mfasi en la construcci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019Europa que, a m\u00e9s de necess\u00e0ria per tal que tingui algun paper al m\u00f3n, comporta inexorablement una certa diluci\u00f3 dels estats, dels grans i dels petits. Potser caldria recuperar la que em sembla la idea pol\u00edtica m\u00e9s potent sorgida a Catalunya en els darrers trenta anys: l\u2019impuls a la construcci\u00f3 (no tant administrativa, al menys inicialment, com econ\u00f2mica, sociocultural, cient\u00edfica i log\u00edstica) d\u2019una gran euro regi\u00f3 mediterr\u00e0nia de matriu catalano-occitana amb massa cr\u00edtica suficient per tenir un rol rellevant a Europa i al m\u00f3n. \u00a0Potser s\u2019hauria d\u2019avaluar si la gran for\u00e7a adquirida per l\u2019independentisme permetria aconseguir ara el pacte bilateral amb Espanya que\u00a0 s\u2019havia d\u2019haver lligat el 1977 (parlo de tres fulls de text pol\u00edtic -no jur\u00eddic- que serien suficients, res d\u2019estatus de centenars d\u2019articles \u201cblindant\u201d no se sap exactament que).<\/p>\n

De fet, en lloc de fer seguidisme del relat dominant, potser seria bo que alg\u00fa es dediqu\u00e9s a construir un relat catalanista (\u00e9s a dir nacional) alternatiu i capa\u00e7 d\u2019eixamplar\u00a0 i enriquir el debat, evitant de passada els riscos de frustraci\u00f3 que el relat \u00fanic actual i la seva discutible gesti\u00f3 comporten. S\u2019intueix una forta demanda real i potencial d\u2019aquest relat alternatiu que hauria de ser una opci\u00f3 potent i present en el ventall de les coses a decidir. Parlo de frustraci\u00f3 perqu\u00e8 em sembla clar que fins i tot si el cam\u00ed \u00e9s inevitablement el de la independ\u00e8ncia, resulta que les coses s\u2019han de fer be i sabent que comportaran episodis amb components \u00e8pics i amb costos de molts tipus dif\u00edcils de calcular. Que la cosa no ser\u00e0 f\u00e0cil ni internament, ni en relaci\u00f3 al reconeixement europeu (per moltes raons) ni internacional. Com historiador que \u00e9s, Nadal<\/strong> sap que no hi ha gaire precedents de segregacions pac\u00edfiques i indolores (Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia la van fer d\u2019acord, no \u00e9s el nostre cas; i Cr\u00f2acia unilateralment per\u00f2 sabent del cert que l\u2019endem\u00e0 mateix Alemanya i darrera seu 25 pa\u00efsos m\u00e9s la reconeixerien, tampoc no sembla, ara per ara, el nostre cas).<\/p>\n

Vaja, que no es poden fer nyaps (traducci\u00f3 Google de \u201cchapuzas\u201d) com els que em sembla detectar, ni tampoc fer creure a la gent que tot seran flors i violes ni en el proc\u00e9s ni en els resultats. El risc \u00e9s que la frustraci\u00f3 duri 300 anys m\u00e9s, fins el 2314. Ni ho vaticino ni ho desitjo, nom\u00e9s ho temo.<\/p>\n

I acabo amb una refer\u00e8ncia que reconec malaltissament endog\u00e0mica malgrat el meu total distanciament del PSC<\/strong> (del que no m\u2019he donat mai de baixa nom\u00e9s per raons sentimentals i pels amics que hi he trobat). Qu\u00e8 est\u00e0 fent el PSC<\/strong> en els darrers mesos o anys? Em refereixo tant al seu \u201ccentralisme democr\u00e0tic\u201d oficial com als seus suposats opositors o dissidents. Crec que el que est\u00e0 fent \u00e9s quelcom\u00a0\u201cdej\u00e0 vu\u201d,\u00a0<\/i>el de sempre: massa acomplexat davant el nacionalisme catal\u00e0 i massa subordinat al nacionalisme espanyol (especialment el del PSOE<\/strong>). Com sempre. Res de nou.<\/p>\n

El catalanisme tal com jo el sento i l\u2019entenc, pot esdevenir independentista si cal, per\u00f2 no pot esdevenir nacionalista. Els nacionalismes, tots -per m\u00e9s que en diferent mesura o intensitat-, tendeixen a posar la naci\u00f3 per davant dels individus, \u00e9s a dir, no s\u00f3n mai aut\u00e8nticament liberals. Tendeixen a exigir un grau m\u00ednim d\u2019adhesi\u00f3 a la Naci\u00f3 per part tots els ciutadans, \u00e9s a dir, corren risc de tics pre-totalitaris. Algun fins i tot ja ha aflorat de forma preocupant. Confio amic Quim que en aquest punt estarem d\u2019acord tot i que no ho veig del tot reflectit en el teu article, sobre el que, amb aquest punt, finalitzo els comentaris.<\/p>\n

Gronxant dubtes<\/a>, bloc d’Arseni Gibert<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Constato acords l\u00f2gics i desacords importants amb l\u2019article publicat avui a EL PUNT AVUI per Nadal titulat \u201cEl dret a decidir\u201d. Els acords es poden expressar molt succintament: (1) el llenguatge dominant \u00e9s certament equ\u00edvoc i conf\u00fas, sovint intencionadament; (2) la principal condici\u00f3 \u00e9s, sempre, preservar la llibertat individual de tots; i (3) (entenc que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,135],"class_list":["post-9262","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9262","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9262"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9267,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9262\/revisions\/9267"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9262"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9262"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}