{"id":9213,"date":"2013-07-18T11:19:10","date_gmt":"2013-07-18T09:19:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9213"},"modified":"2013-07-18T11:19:10","modified_gmt":"2013-07-18T09:19:10","slug":"luiz-inacio-lula-da-silva-el-missatge-de-la-joventut-del-brasil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/luiz-inacio-lula-da-silva-el-missatge-de-la-joventut-del-brasil\/","title":{"rendered":"Luiz In\u00e1cio Lula da Silva: El missatge de la joventut del Brasil"},"content":{"rendered":"

\"brasil\"<\/a>Els joves, movent r\u00e0pid els dits en els seus tel\u00e8fons m\u00f2bils, han pres els carrers de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Semblaria m\u00e9s f\u00e0cil explicar aquestes protestes quan tenen lloc a pa\u00efsos no democr\u00e0tics, com a Egipte i Tun\u00edsia el 2011, o en els pa\u00efsos on la crisi econ\u00f2mica ha elevat el nombre de joves aturats a m\u00e0ximes aterridores, com a Espanya i Gr\u00e8cia, que quan emergeixen en pa\u00efsos amb governs democr\u00e0tics populars – com el Brasil, on actualment gaudim de les taxes d’atur m\u00e9s baixes de la nostra hist\u00f2ria i una expansi\u00f3 sense precedents dels drets econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n

Molts analistes atribueixen les recents protestes a un rebuig de la pol\u00edtica. Crec que \u00e9s precisament el contrari: S\u00f3n el reflex d’una campanya per augmentar l’abast de la democr\u00e0cia, per animar a la gent a participar m\u00e9s plenament.<\/p>\n

Nom\u00e9s puc parlar amb autoritat sobre el meu pa\u00eds, Brasil, on crec que les manifestacions s\u00f3n en gran part el resultat dels \u00e8xits socials, econ\u00f2mics i pol\u00edtics. En l’\u00faltima d\u00e8cada, el Brasil ha duplicat el seu nombre d’estudiants universitaris, molts d’ells de fam\u00edlies pobres. Hem redu\u00eft dr\u00e0sticament la pobresa i la desigualtat. Aquestes s\u00f3n fites importants, per\u00f2, \u00e9s completament natural que els joves, especialment aquells que estan obtenint les coses que els seus pares mai van tenir, desitgin m\u00e9s.<\/p>\n

Aquests joves no van viure a trav\u00e9s de la repressi\u00f3 de la dictadura militar en els anys 1960 i 1970. No van viure a trav\u00e9s de la inflaci\u00f3 de la d\u00e8cada de 1980, quan la primera cosa que f\u00e8iem al rebre els nostres xecs de pagament era c\u00f3rrer al supermercat i comprar tot el possible abans que els preus pugessin de nou al dia seg\u00fcent. Recorden molt poc de la de 1990, quan l’estancament i la desocupaci\u00f3 deprimia el nostre pa\u00eds. Volen m\u00e9s.<\/p>\n

\u00c9s comprensible que sigui aix\u00ed. Volen que la qualitat dels serveis p\u00fablics millori. Milions de brasilers, entre ells els de la classe mitjana emergent, han comprat els seus primers cotxes i han comen\u00e7at a viatjar en avi\u00f3. Ara, el transport p\u00fablic ha de ser eficient, fent la vida a les grans ciutats menys dif\u00edcil.<\/p>\n

Les preocupacions dels joves no s\u00f3n nom\u00e9s materials. Volen un major acc\u00e9s a les activitats culturals i d’oci. Per\u00f2, sobretot, exigeixen institucions pol\u00edtiques que siguin m\u00e9s netes i transparents, sense les distorsions del sistema pol\u00edtic i electoral anacr\u00f2nic del Brasil, que recentment s’ha demostrat en si incapa\u00e7 de gestionar la reforma. La legitimitat d’aquestes demandes no es pot negar, encara que sigui impossible aconseguir-les r\u00e0pidament. Cal en primer lloc trobar fons, establir metes i una cronologia.<\/p>\n

La democr\u00e0cia no \u00e9s un comprom\u00eds de silenci. Una societat democr\u00e0tica es troba sempre en constant canvi, debatent i definint les seves prioritats i desafiaments, anhelant constantment noves fites. Nom\u00e9s en una democr\u00e0cia un ind\u00edgena podria ser elegit president de Bol\u00edvia, i un afroameric\u00e0 ser elegit president dels Estats Units. Nom\u00e9s en una democr\u00e0cia podrien ser elegits per primera vegada un obrer metal\u00b7l\u00fargic i despr\u00e9s una dona presidents de Brasil.<\/p>\n

La hist\u00f2ria mostra que quan els partits pol\u00edtics s\u00f3n silenciats, i es busquen solucions per la for\u00e7a, els resultats s\u00f3n desastrosos: les guerres, les dictadures i la persecuci\u00f3 de les minories. Sense partits pol\u00edtics no pot haver-hi democr\u00e0cia veritable. Per\u00f2 la gent no simplement desitja votar cada quatre anys. Volen la interacci\u00f3 di\u00e0ria amb els governs locals i nacionals, i participar en la definici\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, oferir opinions sobre les decisions que els afecten cada dia.<\/p>\n

En resum, volen ser escoltats. Aix\u00f2 crea un enorme desafiament per als l\u00edders pol\u00edtics. Es requereix de millors formes de comprom\u00eds, a trav\u00e9s de mitjans de comunicaci\u00f3 socials, en el lloc de treball i a les universitats, la qual cosa refor\u00e7a la interacci\u00f3 amb els grups de treballadors i l\u00edders de la comunitat, i tamb\u00e9 amb els anomenats sectors desorganitzats, els desitjos i necessitats dels quals no han de ser menys respectats per falta d’organitzaci\u00f3.<\/p>\n

S’ha dit, i amb ra\u00f3, que si b\u00e9 la societat ha entrat en l\u2019era digital la pol\u00edtica ha continuat sent anal\u00f2gica. Si les institucions democr\u00e0tiques utilitzessin les noves tecnologies de la comunicaci\u00f3 com a instruments de di\u00e0leg i no de mera propaganda, respirarien aire fresc en les seves operacions. I aix\u00f2 els portaria de forma m\u00e9s efectivament la sintonia amb tots els sectors de la societat.<\/p>\n

Fins i tot el Partit dels Treballadors, que vaig ajudar a fundar i que tant ha contribu\u00eft a modernitzar i democratitzar la pol\u00edtica a Brasil, necessita una profunda renovaci\u00f3. Ha de recuperar les seves connexions di\u00e0ries amb els moviments socials i oferir noves solucions per a nous problemes, i fer ambdues coses sense tractar a les persones joves de forma paternalista.<\/p>\n

La bona not\u00edcia \u00e9s que els joves no s\u00f3n conformistes, ap\u00e0tics o indiferents a la vida p\u00fablica. Fins i tot aquells que pensen que odien la pol\u00edtica estan comen\u00e7ant a participar. Quan jo tenia la seva edat, mai em vaig imaginar que em convertiria en un militant pol\u00edtic. No obstant aix\u00f2, vam crear un partit pol\u00edtic quan es va descobrir que el Congr\u00e9s Nacional no tenia pr\u00e0cticament cap representant de la classe obrera. A trav\u00e9s de la pol\u00edtica ens les vam arreglar per restaurar la democr\u00e0cia, la consolidaci\u00f3 de l’estabilitat econ\u00f2mica i crear milions de llocs de treball.<\/p>\n

\u00c9s evident que encara queda molt per fer. \u00c9s una bona not\u00edcia que els nostres joves vulguin lluitar per assegurar que el canvi social continua a un ritme m\u00e9s intens.<\/p>\n

L’altra bona not\u00edcia \u00e9s que la presidenta Dilma Rousseff, va proposar un plebiscit per dur a terme les reformes pol\u00edtiques que s\u00f3n tan necess\u00e0ries. Tamb\u00e9 va proposar un comprom\u00eds nacional per a l’educaci\u00f3, l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i el transport p\u00fablic, en el qual el govern federal podria proporcionar suport financer i t\u00e8cnic important als estats i municipis.<\/p>\n

Quan parlo amb els joves l\u00edders del Brasil i en altres llocs, m’agrada dir aix\u00f2: Fins i tot quan estigueu desanimats amb tot i amb tots, no us doneu per ven\u00e7uts en la pol\u00edtica. Participeu! Si no trobeu en altres, el pol\u00edtic que busqueu, \u00e9s possible que ell o ella es trobi en vosaltres mateixos.<\/p>\n

The New York Times<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els joves, movent r\u00e0pid els dits en els seus tel\u00e8fons m\u00f2bils, han pres els carrers de tot el m\u00f3n. Semblaria m\u00e9s f\u00e0cil explicar aquestes protestes quan tenen lloc a pa\u00efsos no democr\u00e0tics, com a Egipte i Tun\u00edsia el 2011, o en els pa\u00efsos on la crisi econ\u00f2mica ha elevat el nombre de joves aturats a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[113,151,115],"class_list":["post-9213","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-brasil","tag-joves","tag-politica-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9213"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9215,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9213\/revisions\/9215"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}