{"id":9164,"date":"2013-07-10T20:48:25","date_gmt":"2013-07-10T18:48:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9164"},"modified":"2013-07-10T20:51:13","modified_gmt":"2013-07-10T18:51:13","slug":"junius-constituents-notes-dautoaclariment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/junius-constituents-notes-dautoaclariment\/","title":{"rendered":"Junius: Constituents\u2026 Notes d\u2019autoaclariment"},"content":{"rendered":"
\"neixer\"<\/a>I. A finals de maig d\u2019enguany una de les principals organitzacions de les elits catalanes, el Cercle d\u2019Economia, va presentar un document que ha passat relativament desapercebut. Sota el suggerent t\u00edtol de \u201cFi de cicle. Nous temps\u201d, la proposta del Cercle apunta directament a la necessitat de realitzar una reforma dels nostres principis constitucionals. Es constatava en aquest sentit que la crisi actual no \u00e9s tan sols econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una crisi de legitimitat del sistema en un context europeu on existeix \u201cuna forta tensi\u00f3 entre pol\u00edtica i democr\u00e0cia\u201d. Tensi\u00f3 que a casa nostra es concreta, a m\u00e9s, amb \u201cl\u2019esgotament pol\u00edtic i institucional de la ja llarga etapa que vam iniciar a mitjan de la d\u00e8cada dels 70\u201d. \u00c9s a dir l\u2019esgotament del r\u00e8gim pol\u00edtic que va emergir del que s\u2019ha conegut com a Transici\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s m\u00e9s que recomanable en aquest sentit la lectura d\u2019aquesta proposta a unes esquerres que tendeixen a veure als seus contraris com a inamovibles i queden fora de joc quan, efectivament, es mouen. Per\u00f2 sobretot \u00e9s recomanable tant per veure all\u00f2 que ocupa a aquestes elits com per, sobretot, observar que \u00e9s el que els preocupa. Si el document es di\u00e0fan en all\u00f2 que proposa, encara fou m\u00e9s transparent el que digu\u00e9 el president del Cercle, Josep Piqu\u00e9, durant la seva presentaci\u00f3. No es tractava per ell d\u2019un debat opcional sobre la idone\u00eftat o no de fer una reforma constitucional. Si no s\u2019encarava la reforma dels principis constitucionals, dins d\u2019una operaci\u00f3 m\u00e9s amplia de relegitimaci\u00f3 del sistema, rest\u00e0vem abocats a una ruptura:\u00a0\u00a0\u201cO la hacen ellos o ser\u00e1n las nuevas formaciones surgidas de la desafecci\u00f3n las que se encargar\u00e1n de hacerlo.\u201d. I \u00e9s cert que cap sistema pol\u00edtic pot perviure al llarg del temps tan sols amb la por a la ru\u00efna com a arma de consentiment i d\u2019imposici\u00f3 de pol\u00edtiques no volgudes per la majoria. Es necessita alhora la legitimitat i el consens, ara perdut i que la proposta del Cercle intenta recuperar. Tanmateix el que ens interessa aqu\u00ed d\u2019aquesta formulaci\u00f3 no \u00e9s aquest debat m\u00e9s ampli, sin\u00f3 precisament la refer\u00e8ncia a \u201clas nuevas formaciones surgidas de la desafecci\u00f3n\u201d\u2026<\/p>\n

II. Una vuitantena d\u2019actes de presentaci\u00f3, alguns dels quals, com els de Sabadell, Tarragona, Vic o el barri de Llefi\u00e0 de Badalona, han reunit a m\u00e9s d\u2019un miler de persones. Una quarantena d\u2019assemblees locals ja constitu\u00efdes, tres mil persones que han demanat sense petici\u00f3 pr\u00e8via cotitzar en el proc\u00e9s i un grup promotor que ja reuneix a dos centenars de persones i aquest mateix cap de setmana en reunir\u00e0 probablement a milers. Tot aix\u00f2 que ja ha passat en els darrers tres mesos a l\u2019entorn de la proposta del Proc\u00e9s Constituent,\u00a0\u00a0sense haver posat gaireb\u00e9 encara el peu a Barcelona, porta a pensar en ella com una ferma candidata a ser una d\u2019aquestes formacions sorgides de la desafecci\u00f3. De fet, en el seu desplegament inici\u00e0tic, ni molt menys concl\u00f2s, ja ha mostrat una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques sorprenents. En senyalar\u00e9 dos, entre d\u2019altres, que per mi s\u00f3n especialment significatives. La primera d\u2019elles fa refer\u00e8ncia a la seva capacitat de penetraci\u00f3 en \u00e0rees on actualment el conjunt del sistema pol\u00edtic catal\u00e0 mostra un clar esgotament en la seva capacitat de convocat\u00f2ria; la segona a la diversitat no pol\u00edtica, sin\u00f3 directament sociol\u00f2gica que s\u2019est\u00e0 encarnant en les assemblees d\u2019aquest moviment sociopol\u00edtic.<\/p>\n

Els actes de presentaci\u00f3 del Proc\u00e9s Constituent han tingut un fort impacte arreu del pa\u00eds, malgrat encara li falti molt terra per rec\u00f3rrer i encara tamb\u00e9 no hagi entrat de ple a Barcelona, per\u00f2 on probablement aquest impacte ha irromput amb m\u00e9s for\u00e7a, per inesperat, ha estat en les grans ciutats industrials de Catalunya. Un espai on el conjunt de les organitzacions pol\u00edtiques catalanes ja des de fa anys han tingut cada cop menys capacitat de convocat\u00f2ria p\u00fablica i on, malgrat el viratge del vot cap a les opcions m\u00e9s a l\u2019esquerra d\u2019aquest sistema \u00e9s progressivament evident, tamb\u00e9 ho \u00e9s el pas cap a l\u2019abstenci\u00f3 o cap un vot m\u00e9s de protesta que no pas d\u2019adhesi\u00f3 a la proposta. Travessada la pol\u00edtica catalana per dos eixos bloquejats en un debat circular, el social i el nacional, sembla clar que hi ha un espai pol\u00edtic cada cop m\u00e9s al descobert. Un espai que articular\u00e0 o no el Proc\u00e9s Constituent, aix\u00f2 dependr\u00e0 de la seva capacitat d\u2019assentament, per\u00f2 que aquest proc\u00e9s visualitza clarament. I ho fa precisament en l\u2019espai pol\u00edtic i social que, per falta d\u2019un decantament clar en aquests moments, \u00e9s on es troben realment en joc la sort o dissort dels diversos projectes pol\u00edtics de Catalunya. Alhora \u00e9s tamb\u00e9 en aquest mateix espai on es visualitza m\u00e9s clarament la diversitat que est\u00e0 assolint la proposta del Proc\u00e9s Constituent. No \u00e9s una diversitat nom\u00e9s, ni b\u00e0sicament, de les \u201cfam\u00edlies\u201d de l\u2019esquerra pol\u00edtica, tot i que evidentment molta base social d\u2019aquestes esquerres estan participant en aquests debats, sin\u00f3 impregnada de la pr\u00f2pia diversitat social i pol\u00edtica del pa\u00eds.<\/p>\n

Els debats en aquests espais no fan refer\u00e8ncia en aquest sentit a les organitzacions pol\u00edtiques, sin\u00f3 als grans projectes del pa\u00eds. Aix\u00f2 afecta a pr\u00e0cticament tots els debats, per\u00f2 potser on es fa m\u00e9s evident, per la seva pres\u00e8ncia priorit\u00e0ria en l\u2019agenda de la definici\u00f3 del pa\u00eds, \u00e9s en el debat sobre la independ\u00e8ncia. No hi ha cap dubte per ning\u00fa, o gaireb\u00e9 ning\u00fa, que la proposta d\u2019un proc\u00e9s constituent catal\u00e0 \u00e9s inherent a la proclamaci\u00f3 de la sobirania plena de Catalunya, d\u2019altra manera seria impossible la seva concreci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s expl\u00edcit que dins del proc\u00e9s constituent s\u2019ha integrat, com a part d\u2019un tot ampli i divers, una corrent que prov\u00e9 de la cultura pol\u00edtica el republicanisme federal de car\u00e0cter Pi Margalli\u00e0. Una opini\u00f3 que partint de la sobirania plena del pa\u00eds en forma d\u2019una rep\u00fablica catalana, no nega la possibilitat de partir d\u2019aquesta mateixa sobirania pr\u00e8via per iniciar una din\u00e0mica federal ib\u00e8rica en un futur indeterminat. Per\u00f2 el debat va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2 i no \u00e9s tan elaborat pol\u00edticament. Dins de les assemblees del proc\u00e9s s\u2019ha fet expl\u00edcit, especialment a l\u2019\u00e0rea metropolitana, un debat entre aquells que es declaren expl\u00edcitament independentistes i aquells que no es veuen a si mateixos dins d\u2019aquesta corrent. El debat \u00e9s en aquest sentit intens, tant com intensa \u00e9s aquesta diverg\u00e8ncia social, cultural i pol\u00edtica, per\u00f2 \u00e9s un debat que arriba a un terreny com\u00fa. El terreny compartit, la possibilitat d\u2019una terra compartida, no \u00e9s altra que la definici\u00f3 i la possibilitat d\u2019un model de vida diferent, d\u2019un proc\u00e9s constituent que permeti als de baix definir el pa\u00eds on volen viure. En origen, molt abans de la definici\u00f3 dels projectes nacionals propis del darrer ter\u00e7 del segle XIX, l\u2019espai com\u00fa tampoc era altra cosa que aix\u00f2. La p\u00e0tria, la seva proclamaci\u00f3 i la seva defensa davant de qualsevol invasor, no feia refer\u00e8ncia a un territori concret, sin\u00f3 a una forma de vida pr\u00f2pia que es trobava en un territori sense fronteres clares. I \u00e9s precisament en aquest camp on es produeix el di\u00e0leg i la transacci\u00f3 entre els sectors clarament independentistes i aquells que no es troben representats en aquest projecte pol\u00edtic i nacional. \u00c9s precisament en aquest espai on es produeix la transacci\u00f3 i l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un projecte divers i com\u00fa alhora. Aix\u00f2 fa que alguns es posin les mans al cap, car per aquests la naci\u00f3 no \u00e9s producte d\u2019un pacte social, sin\u00f3 una prioritat pr\u00e8via al propi pacte, per altres, entre els que em compto, els pa\u00efsos que val la pena construir, s\u00f3n precisament els que parteixen del debat sobre el model de vida, ja que explicita o impl\u00edcitament tot pa\u00eds es funda sobre una configuraci\u00f3 social determinada. Realitat i debat que s\u2019est\u00e0 vivint en l\u2019espai del Proc\u00e9s Constituent com, crec, no s\u2019est\u00e0 donant en cap altre espai. Aquest debat per significatiu i mil altres m\u00e9s mostren una potencialitat de conflu\u00e8ncia de tamb\u00e9 mil formes d\u2019entendre la vida i la pol\u00edtica i d\u2019una necessitat comuna: reprendre el control sobre les nostres pr\u00f2pies vides. El que ara no est\u00e0 en les nostres mans ha de retornar a elles.<\/p>\n

III. S\u2019ha arg\u00fcit, i no sense poderoses raons, que la proposta d\u2019un proc\u00e9s constituent parteix d\u2019una irrealitat concreta, entre totes les possibles irrealitats que sempre hi ha en qualsevol proposta que parteix del que no \u00e9s per anar cap el que es vol ser.\u00a0\u00a0Aquesta no \u00e9s altra que l\u2019actual correlaci\u00f3 de forces, clarament desfavorable a qualsevol intent d\u2019iniciar un proc\u00e9s constituent a favor dels sectors populars. I \u00e9s cert, despr\u00e9s d\u2019anys de retallades, d\u2019imposicions, de p\u00e8rdua de drets conquerits en batalles que s\u2019enfonsen en el cor dels segles, sembla m\u00e9s factible articular la defensa del que tenim que no la proposta del que volem. Per\u00f2 \u00e9s cert en est\u00e0tic. En est\u00e0tic hem perdut, en est\u00e0tic no ens queda altre cosa que maldar per resistir. Tot aix\u00f2 \u00e9s veritat en est\u00e0tic, no ho \u00e9s en la din\u00e0mica. En la din\u00e0mica, i aix\u00f2 s\u2019est\u00e0 demostrant en cada presentaci\u00f3 i en cada assemblea, la gent que hi participa vol parlar precisament d\u2019all\u00f2 que volem, i no tan sols de com resistim; en la din\u00e0mica la gent es vol agrupar a l\u2019entorn de l\u2019esperan\u00e7a en el futur i, sobretot, vol poder lluitar per ella. La correlaci\u00f3 de forces no \u00e9s una realitat matem\u00e0tica estable, si \u00e9s alguna cosa \u00e9s precisament din\u00e0mica, i en ella all\u00f2 pel qual la gent vol agrupar-se, participar i, finalment, lluitar, tamb\u00e9 esdev\u00e9 un nou factor capa\u00e7 de transformar el pes i les mesures de la resta de factors presents en la realitat social.<\/p>\n

Mentre el sistema pol\u00edtic catal\u00e0 dona voltes sobre si mateix, cada cop m\u00e9s r\u00e0pidament cada cop amb una cad\u00e8ncia reiterativa m\u00e9s esgotadora, entre els seus dos eixos tradicionals \u2013el nacional, el social\u2013, per sota el tercer eix pren forma. Un eix que ent\u00e9n el sistema en la seva globalitat, no nom\u00e9s la forma que ha de tenir la seva organitzaci\u00f3 institucional o les pol\u00edtiques socials que s\u2019han de fer, com el problema i la seva transformaci\u00f3 com la soluci\u00f3. I \u00e9s precisament en aquest espai on la proposta del proc\u00e9s constituent s\u2019est\u00e0 desenvolupant, no com una proposta reclosa en si mateixa amb voluntat d\u2019adquirir poder pol\u00edtic, sin\u00f3 com una proposta oberta que t\u00e9 com a primer objectiu ajudar a articular una nova hegemonia social, cultural i pol\u00edtica per poder construir les eines que transformin el poder. Tot aix\u00f2 amb una velocitat de creuer que el fa estar obert a infitud de possibilitats evolutives i que alhora t\u00e9 uns reptes per davant immensos. I \u00e9s cert, haur\u00e0 d\u2019arribar a un moment d\u2019una major definici\u00f3 i articulaci\u00f3, un moment d\u2019assentament i de preparaci\u00f3, on haur\u00e0 de combinar formes d\u2019articulaci\u00f3 organitzativa de les assemblees de car\u00e0cter horitzontal i a la vegada obertes a la societat. Alhora el proc\u00e9s de participaci\u00f3 en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova hegemonia, haur\u00e0 d\u2019anar acompanyada d\u2019un major grau de definici\u00f3 estrat\u00e8gica i de continguts sectorials (quins models econ\u00f2mics, quins models educatius, quins models pol\u00edtics\u2026). Tot plegat d\u2019una gran complexitat i tamb\u00e9 d\u2019una gran necessitat de creativitat per intentar posar-nos a l\u2019altura dels reptes dels nostres temps.<\/p>\n

\u00c9s aviat per saber-ne la sort final, per\u00f2 els principis ja han sacsejat, encara nom\u00e9s sigui una mica, la realitat del debat pol\u00edtic del pa\u00eds. Un principis que han tingut com a eix b\u00e0sic la voluntat, de nou, de ser majoria, la voluntat, de nou, de fer que el nombre dels nostres membres sigui il\u00b7limitat, la voluntat, de nou, de dir que nosaltres no som les classes subalternes, sin\u00f3 la representaci\u00f3 de la majoria i per tant no volem conformar una assemblea nom\u00e9s nacional, sin\u00f3 una assemblea constituent, la voluntat, de nou, de dir que hi ha un 99% d\u2019on poden sorgir el nous subjectes \u201csurgidos de la desafecci\u00f3n\u201d no per encarar una reforma, sin\u00f3 per construir la ruptura.<\/p>\n

Hegemonies<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I. A finals de maig d\u2019enguany una de les principals organitzacions de les elits catalanes, el Cercle d\u2019Economia, va presentar un document que ha passat relativament desapercebut. Sota el suggerent t\u00edtol de \u201cFi de cicle. Nous temps\u201d, la proposta del Cercle apunta directament a la necessitat de realitzar una reforma dels nostres principis constitucionals. Es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[187],"class_list":["post-9164","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9164","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9164"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9164\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9168,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9164\/revisions\/9168"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}