{"id":9141,"date":"2013-07-08T11:26:35","date_gmt":"2013-07-08T09:26:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9141"},"modified":"2013-07-09T15:36:40","modified_gmt":"2013-07-09T13:36:40","slug":"sergi-garcia-les-perles-del-riu-ebre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/sergi-garcia-les-perles-del-riu-ebre\/","title":{"rendered":"Sergi Garcia: Les perles del riu Ebre"},"content":{"rendered":"

\"ebre\"<\/a>Jo contemplo l’Ebre, que baixa amb for\u00e7a, rotund, llepant l’embarcador on espero el transbordador que em portar\u00e0 a l’altra riba; nom\u00e9s sentir\u00e9 el lleu xipolleig de l’aigua contra els costats de la senzilla nau, dos antics lla\u00fcts units per una s\u00f2lida plataforma.\u00a0\u00c9s una barcassa sense motor, l’\u00faltima que queda al riu, escombrades totes les altres pel progr\u00e9s.\u00a0Llisca, captiva, empesa pel corrent, subjecta per una argolla a un cable d’acer.\u00a0Si la bellesa \u00e9s la m\u00e9s completa expressi\u00f3 de la veritat, el progr\u00e9s hauria de buscar tamb\u00e9 la bellesa, per\u00f2 freq\u00fcentment es queda a groller argument que amaga cobd\u00edcia i un desmesurat afany de lucre.\u00a0Jo veig al riu la poesia de la naturalesa, la m\u00e9s clara divisa de la civilitzaci\u00f3.<\/p>\n

Sota la seva pell fluent amaga joies naturals inigualables, com la n\u00e0iade\u00a0Margaritifera auricularia.<\/i>\u00a0Les n\u00e0iades eren divinitats que personificaven rius, rierols, pous i fonts, per\u00f2 aquesta n\u00e0iade \u00e9s un bivalve d’aigua dol\u00e7a, el m\u00e9s gran d’Europa, un dels \u00faltims reductes \u00e9s l’Ebre\u00a0Margaritifera,<\/i>\u00a0faedora de perles, tot i que aquesta esp\u00e8cie sembla ser que no \u00e9s tan propensa.\u00a0En alguns censos s’han trobat exemplars de 15 cm de longitud, el que significa una edat de 100 anys.\u00a0En altres esp\u00e8cies similars s’han registrat edats de 167 anys.\u00a0Per tant, les mareperles m\u00e9s velles del riu hauran viscut multitud de crescudes i estiatges, doncs l’Ebre porta alguns anys molta aigua i altres molt poca, potser aquesta o aquella va ser trepitjada per algun soldat al \u00e8pic gual del riu en l’\u00faltima gran ofensiva republicana i per descomptat van veure l’esfor\u00e7at remuntador dels gegants esturions, avui extingits a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ia les br\u00e0nquies es fixaven les larves de les n\u00e0iades com a pas previ a la seva resid\u00e8ncia definitiva en el misteri\u00f3s llit fluvial, si no era amb aquesta involunt\u00e0ria ajuda , com anirien aquests imm\u00f2bils animals d’un lloc a un altre?\u00a0Avui en queden poques, delmades per la intrusi\u00f3 d’esp\u00e8cies ex\u00f2tiques com el musclo zebra, pels pantans, per l’empitjorament de la qualitat de l’aigua i per un r\u00e8gim h\u00eddric modelat per l’\u00fas i ab\u00fas; potser sobrevisquin desenes al tram baix de l’Ebre i algunes m\u00e9s en els Canals Imperial d’Arag\u00f3 i de Tauste, canals vells que s\u00f3n com rius joves.<\/p>\n

La nostra xarxa fluvial \u00e9s vista per molts com a mer entramat de canonades d’on poder treure a voluntat tanta aigua com es vulgui per ara regar camps de golf, dem\u00e0 camps del que sigui o per omplir les cisternes dels v\u00e0ters de les urbanitzacions costaneres que al seu torn han destrossat un altre riu, un altre rac\u00f3, una platja.\u00a0Es vocifera que \u00e9s inadmissible que tanta aigua es perdi al mar, com si els rius no haguessin estat fets per aix\u00f2, per donar a la mar.\u00a0Tot a compte del progr\u00e9s i de la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.\u00a0Jo miro a un nen que com hipnotitzat fixa la seva vista a l’ondulant moviment d’una planta subaqu\u00e0tica i penso, perdrem el riu definitivament, per\u00f2 aquest trobar\u00e0 feina?<\/p>\n

El Pla de la Conca de l’Ebre, aprovat recentment per la Confer\u00e8ncia Hidrogr\u00e0fica de l’Ebre, preveu la creaci\u00f3 d’unes 400.000 Ha de nous regadius, amb la qual cosa l’aportaci\u00f3 del riu al mar, necess\u00e0ria per al bon funcionament dels ecosistemes costaners i per evitar la intrusi\u00f3 de la falca salina, quedaria redu\u00efda a una m\u00ednima expressi\u00f3, uns 3.010 Hm\u00a03<\/sup>\u00a0anuals quan la Generalitat de Catalunya reclama, assumint en aquesta ocasi\u00f3 un encertat criteri cient\u00edfic, un m\u00ednim de 7.167 Hm\u00a03<\/sup>\u00a0en any sec.\u00a0Res, tot sembla indicar que ser\u00e0 un miratge haver parat el Pla Hidrol\u00f2gic Nacional, redactat en l’\u00e8poca en qu\u00e8 el Ministeri de Medi Ambient el dirigia el Sr.\u00a0Matas, un altre perla i que d’haver-se executat, el volum de pisos sense vendre’s hauria estat encara m\u00e9s gran i per tant la crisi encara m\u00e9s grossa.\u00a0Perqu\u00e8 l’aigua es volia per al que volia.\u00a0El delta de l’Ebre va ser creat per l’aigua, viu de l’aigua i sense aigua est\u00e0 condemnat, pel que la seva destinaci\u00f3, si no s’hi posa remei, ser\u00e0 com el del mar Mort, cada vegada m\u00e9s mort, o com el de la mar d’Aral, aniquilat miserablement i com el de tants altres monuments naturals que a cop de progr\u00e9s estan agonitzant.<\/p>\n

Arribo a l’altra riba i desembarcament.\u00a0Des del castell templer de Miravet per un instant el riu \u00e9s el mateix riu etern.<\/p>\n

La Lamentable<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jo contemplo l’Ebre, que baixa amb for\u00e7a, rotund, llepant l’embarcador on espero el transbordador que em portar\u00e0 a l’altra riba; nom\u00e9s sentir\u00e9 el lleu xipolleig de l’aigua contra els costats de la senzilla nau, dos antics lla\u00fcts units per una s\u00f2lida plataforma.\u00a0\u00c9s una barcassa sense motor, l’\u00faltima que queda al riu, escombrades totes les altres …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[57],"class_list":["post-9141","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-medi-ambient"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9141","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9141"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9141\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9146,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9141\/revisions\/9146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9141"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9141"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9141"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}