{"id":9127,"date":"2013-07-08T09:03:31","date_gmt":"2013-07-08T07:03:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9127"},"modified":"2013-07-08T09:03:31","modified_gmt":"2013-07-08T07:03:31","slug":"antonio-banos-estem-malament-pero-anem-be","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-banos-estem-malament-pero-anem-be\/","title":{"rendered":"Antonio Ba\u00f1os: Estem malament per\u00f2 anem b\u00e9"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9128\" rel=\"attachment wp-att-9128\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft  wp-image-9128\" alt=\"igop\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/igop.jpg\" width=\"312\" height=\"176\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/igop.jpg 643w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/igop-300x168.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 312px) 100vw, 312px\" \/><\/a>Va ser com el Primavera Sound dels anticapitalistes, com el S\u00f3nar dels moviments socials. Es tractava de l\u2019acte de clausura, aquest divendres, de l\u2019escola d\u2019estiu de l\u2019IGOP (l\u2019Institut de Govern i Pol\u00edtiques P\u00fabliques) de la UAB. I per aix\u00f2 les grans \u201cestrelles\u201d de l\u2019escena contestat\u00e0ria actual hi van fer cap. Arcadi Oliveras, Ada Colau, David Fern\u00e1ndez i Simona Levi ocupaven la taula mentre a la denominada fila cero s\u2019hi trobaven noms cl\u00e0ssics com Itziar Gonz\u00e1lez, Gabriela Serra, Jaume Asens i nous talents com Hibai Arbide i Guillermo Zapata.<\/p>\n<p>El lloc, un Ateneu Popular de Nou Barris ple a vessar on s&#8217;hi distingien molts rostres il\u00b7lustres dels moviments socials de la ciutat.<\/p>\n<p>Bon rotllo i intensitat. El t\u00edtol de la sessi\u00f3,\u00a0<em>Del carrer a les urnes i de les urnes al carrer?<\/em>, pretenia invitar a la\u00a0 reflexi\u00f3 sobre si la via electoral, o institucional -de forma m\u00e9s \u00e0mplia-, era la m\u00e9s \u00fatil per a les necessitats del carrer i dels moviments que organitzen la resist\u00e8ncia a l\u2019espoli neoliberal. Per\u00f2 com sol passar quan s\u2019ajunten gent del pensament cr\u00edtic i de l&#8217;acci\u00f3 antisist\u00e8mica, els temes es van eixamplar i van derivar cap a vells i entranyables mantres: la necessitat de la unitat, la cooptaci\u00f3 del sistema de qualsevol acte entrista i la reflexi\u00f3 cl\u00e0ssica sobre les possibilitats de vict\u00f2ria. Amb uns ponents molt relaxats i punyents i un p\u00fablic actiu, l\u2019acte va acabar amb un vernissage d\u2019all\u00f2 mes agradable.<\/p>\n<p><strong>El subjecte pol\u00edtic i la seva fugissera naturalesa<\/strong><\/p>\n<p>Una de les q\u00fcestions que va rec\u00f3rrer totes les intervencions va ser la de per qu\u00e8 en les condicions extremes en qu\u00e8 ens trobem, la polititzaci\u00f3 i, sobretot, l&#8217;organitzaci\u00f3 per l\u2019acci\u00f3 es troben en una situaci\u00f3 tan prec\u00e0ria. Ada Colau, amb la seva sinceritat dif\u00edcilment rebatible, va reflexionar: \u201cSi despr\u00e8s del 15M no els hem fotut fora, aix\u00f2 \u00e9s per un d\u00e8ficit d\u2019organitzaci\u00f3 social\u201d, una organitzaci\u00f3 i una valentia individual que va reclamar Arcadi Oliveras tot parlant de desobedi\u00e8ncia civil i el cas dels objectors. Obviament, fins que la gent no estigui disposada a anar a pres\u00f3 per una causa, aquesta mai no podr\u00e0 prevaldre.<\/p>\n<p>El nostre m\u00f3n, on els subjectes clars d\u2019opressi\u00f3 antics s\u2019han fragmentat -dones, precaris, migrants classe mitjana empobrida, estudiants- i on la consci\u00e8ncia de classe \u00e9s un acte de nost\u00e0lgia, la complexitat ho tenyeix tot de confusi\u00f3. Per aix\u00f2 Gabriela Serra es planyia de la mort de la causalitat: \u201cHem perdut el sentit del causa-efecte\u201d. Tenia molta ra\u00f3. Les accions es perden en aquest bassal que en diuen societat l\u00edquida. Com a exemple terrible d&#8217;aquesta discontinu\u00eftat en la indignaci\u00f3 i aquesta manca de sentit de comunitat organitzada v\u00e0rem tenir el testimoni d\u2019una activista del 15-M a Ciutat Meridiana, que deia que molta gent s\u2019apuntava a l\u2019assemblea fins que el seu cas particular es resolia i, en acabat -suposo jo-, tornava a desitjar que el sistema, que el capitalisme, es recuper\u00e9s de forma immediata.<\/p>\n<p>En aquest sentit, el sempre\u00a0<em>guapot\u00a0<\/em>David Fern\u00e1ndez va insistir en un factor cabdal: la interioritzaci\u00f3 per part de la societat dels valors capitalistes. \u201cLa crisi \u00e9s cultural\u201d, va afirmar, subratllant m\u00e9s tard que \u201c\u00e9s en la vida quotidiana on un o b\u00e9 s\u2019allibera del capitalisme o b\u00e9 el reprodueix\u201d. \u201cEl capitalisme \u00e9s dins nostre\u201d, per dir-ho en paraules de Colau, qui va insistir en \u201cfer pol\u00edtics els qui no n&#8217;estan conven\u00e7uts\u201d.<\/p>\n<p><strong>Les institucions, oportunitat o n\u00e8mesi<\/strong><\/p>\n<p>Una altra de les reflexions transversals va ser la que girava a l&#8217;entorn del valor de les institucions per als moviments transformadors. Va ser el moment de llu\u00efment d\u2019en Fern\u00e1ndez que, com a diputat accidental i \u201cabstencionista consumat\u201d, va estar molt enginy\u00f3s en rebatejar el Cavall de Troia de les CUP com \u201cel poni d\u2019Esparta\u201d, veient les seves possibilitats de joc reals dins el Parlament. \u201cEl poder de prop \u00e9s pitjor que de lluny perqu\u00e8 t\u2019ofereix la seva cara mes amable\u201d, va explicar el diputat. Fern\u00e1ndez, en acabat, va parlar de la seva opci\u00f3 per les \u201ccontrainstitucions\u201d com el setmanari\u00a0<em>Directa\u00a0<\/em>o la cooperativa Coop57.<\/p>\n<p>Una altra persona amb experi\u00e8ncia confrontadora dins les institucions va ser l&#8217;exregidora al districte barcelon\u00ed de Ciutat Vella, Itziar Gonz\u00e1lez, que les va descriure de la seg\u00fcent manera: \u201cEstan dissenyades per a l\u2019opacitat\u201d. Gonz\u00e1lez debutava amb el nou projecte encetat fa un mes esc\u00e0s a la farinera del Clot: el Parlament Ciutad\u00e0. \u201cVe de parla la ment\u201d, va explicar amb un gir<em>brossi\u00e0<\/em>, i va incidir en que la instituci\u00f3 ha de tenir la funci\u00f3 de \u201ccustodiar el poder de tots\u201d.<\/p>\n<p><strong>Els tecn\u00f2crates nadius<\/strong><\/p>\n<p>Una mica a banda del gruix de les reflexions, o al menys amb un llenguatge propi, s&#8217;hi trobaven els neguits de Simona Levi, del Partit X, Hibai Arbide, de Reraguarda En Moviment, i Guillemo Zapata, de Enred. Tots ells nacionalistes orgullosos d\u2019internet, aquest lloc, com hauran sentit a dir, gestionat per Google; espiat, controlat i censurat pels estats, i rendibilitzat per les\u00a0<em>multis\u00a0<\/em>de la telecomunicaci\u00f3. Dispositiu, distribu\u00eft, pensament d\u2019eixam&#8230; termes de la nova tecnopol\u00edtica que refia el triomf del poble a la fe en la maquin\u00e0ria. Sense\u00a0<em>smarphone\u00a0<\/em>no hi ha vict\u00f2ria. Arbide, sempre incisiu, va tenir un moment anal\u00f2gic quan li va exigir a Fern\u00e1ndez que \u201cfes m\u00e9s el punki al Parlament\u201d, recomanaci\u00f3 que un servidor no pot per m\u00e9s que subscriure.<\/p>\n<p>Davant el\u00a0<em>tecnooptimisme<\/em>\u00a0dels nadius digitals, Jaume Asens, un cl\u00e0ssic insubstitu\u00efble dels moviments a Bacelona, va pronunciar una frase que ben b\u00e9 descriu l\u2019estat d\u2019esperan\u00e7a incerta dels moviments socials: \u201ca vegades ens flipem una mica\u201d.<\/p>\n<p><strong>Feli\u00e7<\/strong><\/p>\n<p>Un servidor va sortir feli\u00e7 i orgull\u00f3s de l\u2019acte de l\u2019IGOP. Orgull\u00f3s que fos al meu districte i a l\u2019Ateneu Popular, exemple d\u2019\u00e8xit de l\u2019acci\u00f3 coordinada dels col\u00b7lectius en un Nou Barris combatiu i assembleari que va ser, durant uns anys, el millor que li va passar a la ciutat. Feli\u00e7 i orgull\u00f3s d\u2019uns activistes -els de la taula i els de la platea- que fan que Barcelona no s\u2019hagi rendit. Ni al sistema, ni al feixisme que ens envolta cada vegada m\u00e9s afamat. Tothom va coincidir que l\u2019acte no hagu\u00e9s estat possible fa pocs anys. I espero que tampoc ho sigui d\u2019aqu\u00ed pocs anys, perqu\u00e8 aquests actes han de mutar, multiplicar-se i estendre&#8217;s per tot arreu i amb una orientaci\u00f3 clara a l\u2019acci\u00f3 i la transformaci\u00f3. El discurs final de l\u2019Ada, vibrant i emotiu, va ser una crida a l\u2019optimisme. El Col\u00b7legi de Periodistes ens prohibeix l\u2019optimisme perqu\u00e8 \u00e9s dolent per l\u2019ofici per\u00f2 jo, tot sortint de l\u2019Ateneu, vaig estar a punt de sucumbir-hi. I ara, a l\u2019acci\u00f3 i la reflexi\u00f3.<\/p>\n<p>Trobareu l\u2019acte a:\u00a0<a href=\"http:\/\/bambuser.com\/v\/3716465\">http:\/\/bambuser.com\/v\/3716465<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/opinions\/Estem-malament-anem-be_6_151244879.html\" target=\"_blank\">ElDiario.es<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Va ser com el Primavera Sound dels anticapitalistes, com el S\u00f3nar dels moviments socials. Es tractava de l\u2019acte de clausura, aquest divendres, de l\u2019escola d\u2019estiu de l\u2019IGOP (l\u2019Institut de Govern i Pol\u00edtiques P\u00fabliques) de la UAB. I per aix\u00f2 les grans \u201cestrelles\u201d de l\u2019escena contestat\u00e0ria actual hi van fer cap. Arcadi Oliveras, Ada Colau, David &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[30,187],"class_list":["post-9127","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-politica-2-0","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9127"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9127\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9129,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9127\/revisions\/9129"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}