{"id":9110,"date":"2013-07-06T10:33:17","date_gmt":"2013-07-06T08:33:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9110"},"modified":"2013-07-06T10:33:17","modified_gmt":"2013-07-06T08:33:17","slug":"antoni-puigverd-mel-i-toros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-mel-i-toros\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Mel i toros"},"content":{"rendered":"

\"monumental\"<\/a>Si el catalanisme fes el pas, entraria a la pla\u00e7a de toros, territori predilecte de l’orgull ferit<\/p>\n

Oposats com l’aigua i l’oli, dos estils pol\u00edtics s’observen de re\u00fcll a l’escenari. La sentimentalitat catalana i l’orgull castell\u00e0. La sentimentalitat catalana s’alimenta de mel de collita pr\u00f2pia: cada dia \u00e9s m\u00e9s ensucrada, com es va veure al Camp Nou. Per\u00f2 cada dia \u00e9s m\u00e9s reactiva, tamb\u00e9. L’independentisme es reescalfa reaccionant. La mel del CampNou endolceix l’esperit catal\u00e0, el fa m\u00e9s ple d’ossets de peluix per abra\u00e7ar de nit, m\u00e9s donat a somnis de jard\u00ed d’inf\u00e0ncia i a melodies entranyables que evoquen un futur id\u00edl\u00b7lic, coton\u00f3s i cordial. Per\u00f2 aquesta sentimentalitat s’evaporaria. Es mant\u00e9 inflada gr\u00e0cies a les clorh\u00eddriques reconvencions dels mitjans de Madrid, a la severitat del poder central, a la incomprensi\u00f3 de les Espanyes regionals i al xarop de bast\u00f3 que arriba de les altes magistratures. Quan les picabaralles internes o les dificultats de la navegaci\u00f3 desanimen el catalanisme, l’\u00e0cid clorh\u00eddric d’un articulista madrileny, una proposta recentralitzadora de la vicepresidenta Soraya o les antip\u00e0tiques admonicions d’un pol\u00edtic jubilat actuen com la poci\u00f3 m\u00e0gica: els catalanistes cansats regeneren el m\u00fascul i els que no ho veien clar recuperen la vista. El tremendisme de l’Espanya monol\u00edtica contribueix prou m\u00e9s que Llu\u00eds Llach a mantenir la flama encesa.<\/p>\n

A l’altrabanda hi ha l’orgull castell\u00e0. No \u00e9s un orgull qualsevol. Amb aquest car\u00e0cter i ben pocs mitjans n’hi va haver prou per conquerir i articular un dels grans imperis de la hist\u00f2ria. Des de fa segles, tanmateix, \u00e9s un orgull ferit. Ferit per la decad\u00e8ncia de l’imperi i per la irrellev\u00e0ncia internacional d’Espanya. La ferida d’aquest orgull va cristal\u00b7litzar entorn de la p\u00e8rdua de les \u00faltimes col\u00f2nies, el 1898. L’exasperaci\u00f3 liter\u00e0ria i ideol\u00f2gica d’aquell impacte va desembocar en guerra civil i en llargu\u00edssima dictadura. Ara, amb la crisi, l’exasperaci\u00f3 de l’orgull ferit torna. En temps d’Aznar, amb la bombolla econ\u00f2mica i les grans empreses privatitzades, semblava que\u00a0Espanya es desempallegava de l’estigma decadent. Per\u00f2 la crisi, que deixa les regnes de l’Estat en mans del dictat estranger, torna a martiritzar l’orgull, que necessita un boc expiatori per calmar-se. Al marge del fet (decisiu) que una part dels catalans no comparteix la sentimentalitat catalanista, el problema d’aquesta sentimentalitat\u00a0<\/span>\u00e9s que dubta de la seva resist\u00e8ncia. Una cosa \u00e9s omplir el Camp Nou amb c\u00e0ntics i una altra arriscar-se al trauma que implicaria la ruptura amb Espanya. El problema de l’orgull ferit \u00e9s que no admet m\u00e9s raons que les del xoc. Per aix\u00f2 triga tant a arribar el fam\u00f3s xoc de trens. La sentimentalitat catalana no busca el xoc: canta per\u00f2 serpenteja; proclama, per\u00f2 fa moltes ziga-zagues. Busca un canvi alegre, familiar i sense traumes. Somia, per\u00f2 no gosa concretar. I \u00e9s que, si concret\u00e9s, si fes el pas definitiu, entraria a la pla\u00e7a de toros, el territori predilecte de l’orgull ferit.<\/span><\/p>\n

L’orgull ferit vol un xoc ritual, clar, estrepit\u00f3s. Vol una corrida que acabi amb la b\u00e8stia exsang\u00fce i la reparaci\u00f3 de l’orgull torero.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si el catalanisme fes el pas, entraria a la pla\u00e7a de toros, territori predilecte de l’orgull ferit Oposats com l’aigua i l’oli, dos estils pol\u00edtics s’observen de re\u00fcll a l’escenari. La sentimentalitat catalana i l’orgull castell\u00e0. La sentimentalitat catalana s’alimenta de mel de collita pr\u00f2pia: cada dia \u00e9s m\u00e9s ensucrada, com es va veure al …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,187],"class_list":["post-9110","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9110","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9110"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9110\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9112,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9110\/revisions\/9112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}