{"id":9096,"date":"2013-07-03T09:00:50","date_gmt":"2013-07-03T07:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9096"},"modified":"2013-07-03T11:25:13","modified_gmt":"2013-07-03T09:25:13","slug":"pere-rios-jordi-parpal-pare-de-la-barcelona-olimpica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-rios-jordi-parpal-pare-de-la-barcelona-olimpica\/","title":{"rendered":"Pere R\u00edos: Jordi Parpal, pare de la Barcelona ol\u00edmpica"},"content":{"rendered":"<p><strong><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9097\" rel=\"attachment wp-att-9097\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9097\" alt=\"jordiparpal\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jordiparpal-300x194.jpg\" width=\"300\" height=\"194\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jordiparpal-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jordiparpal.jpg 646w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Jordi Parpal Marf\u00e0<\/strong>, pare de la Barcelona ol\u00edmpica del 1992, va morir la tarda de diumenge passat a la capital catalana als 73 anys.\u00a0La seva traject\u00f2ria pol\u00edtica es va iniciar en la lluita antifranquista des del Col\u00b7legi d&#8217;Advocats de Barcelona, \u200b\u200bon es va mostrar bel\u00b7ligerant contra les penes de mort des de la comissi\u00f3 de defensa dels drets de la persona.<\/p>\n<p>L&#8217;advocacia era en aquella \u00e8poca la seva professi\u00f3 i ho va continuar sent durant molts anys fins a la seva mort.\u00a0Enmig queda el par\u00e8ntesi d&#8217;una dilatada carrera pol\u00edtica, que es va iniciar el 1978, quan <strong>Parpal <\/strong>va participar activament en el naixement de l&#8217;actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a partir de tres fam\u00edlies: l&#8217;anomenat PSC Congr\u00e9s, el PSC Reagrupament i la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE.<\/p>\n<p>Aquest mateix any, <strong>Parpal<\/strong> va ser secretari general del Departament d&#8217;Obres P\u00fabliques del Govern de la Generalitat provisional que va presidir Josep Tarradellas despr\u00e9s del seu retorn de l&#8217;exili i fins a la celebraci\u00f3 de les primeres eleccions auton\u00f2miques al mar\u00e7 de 1980 que van donar una inesperada vict\u00f2ria a Jordi Pujol davant a les forces de l&#8217;esquerra catalana.<\/p>\n<p>Amb l&#8217;arribada del nacionalisme a un costat de la pla\u00e7a de Sant Jaume, <strong>Parpal<\/strong> va recalar a la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona (CMB), organisme supramunicipal que va garantir diversos serveis a les ciutats del cintur\u00f3 barcelon\u00ed, tots ells amb alcaldes d&#8217;esquerra davant la inanici\u00f3 inversora de la Generalitat.\u00a0Pujol va advertir el perill que la CMB acab\u00e9s sent en un contrapoder en mans dels socialistes i els llavors comunistes del PSUC i la va acabar dissolent per llei.<\/p>\n<p>Abans que tot aix\u00f2 pass\u00e9s, Parpal va exercir de gerent i vicepresident de l&#8217;organisme metropolit\u00e0 entre 1980 i 1984.\u00a0&#8220;Pasqual Maragall era el que tenia les idees, per\u00f2 Parpal va ser el veritable gestor de la CMB&#8221;, explicava ahir Carles Mart\u00ed, l&#8217;actual primer secretari del PSC de Barcelona, \u200b\u200bun altre c\u00e0rrec que va ocupar Parpal de 1982 a 1984.<\/p>\n<p>En aquella \u00e8poca el socialisme catal\u00e0 va comen\u00e7ar a viure la seva \u00e8poca daurada.\u00a0Felipe Gonz\u00e1lez va arrasar a les generals d&#8217;octubre de 1982 i Narc\u00eds Serra va deixar l&#8217;alcaldia de Barcelona per ocupar-se del ministeri de Defensa.\u00a0El va substituir <strong>Pasqual Maragall<\/strong> fins a final del mandat, el 1984, i aquest mateix any, l&#8217;alcalde va revalidar el seu c\u00e0rrec en les segones eleccions municipals de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<p>Va ser llavors quan Maragall es va portar de lloctinent a l&#8217;Ajuntament a Jordi Parpal, com ja havia fet en la CMB, i va nomenar-lo primer tinent d&#8217;alcalde i regidor d&#8217;urbanisme.\u00a0El somni ol\u00edmpic es va fer realitat el 1986 amb la c\u00e8lebre frase de Joan Antoni Samaranch anunciant a Lausana l&#8217;elecci\u00f3 de Barcelona.\u00a0Als pocs mesos de que aix\u00f2 succe\u00eds i fins a 1991 Parpal va compaginar la seva responsabilitat amb l&#8217;urbanisme de Barcelona amb la presid\u00e8ncia de les principals empreses municipals que havien de construir totes les infraestructures necess\u00e0ries.\u00a0Va ser el segon i \u00faltim mandat que va compartir amb Maragall.<\/p>\n<p>&#8220;Es tracta de fer uns Jocs Ol\u00edmpics per a la ciutat, no una ciutat per als Jocs Ol\u00edmpics&#8221;, deia Parpal en aquella \u00e8poca segons va recordar ahir l&#8217;alcalde nacionalista de Barcelona, \u200b\u200bXavier Trias, a l&#8217;expressar el condol per la seva mort.\u00a0El PSC tamb\u00e9 ha lamentat la mort i ha recordat que va ser &#8220;impulsor del desenvolupament i l&#8217;equilibri territorial de l&#8217;\u00e0rea metropolitan de Barcelona&#8221;.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/diario\/1989\/09\/02\/deportes\/620690408_850215.html\" target=\"_blank\">Les inundacions de 1989 del recent acabat estadi ol\u00edmpic<\/a>\u00a0de Montju\u00efc per defectes de construcci\u00f3, van portar Maragall a sacrificar Parpal. Quan es van inaugurar els Jocs, al juliol de 1992, havia tornat a vestir la toga d&#8217;advocat que va deixar penjada.\u00a0Ja no va tornar m\u00e9s al primer pla de la pol\u00edtica, per\u00f2 seguia acudint a les assemblees de la seva agrupaci\u00f3 del PSC, al districte barcelon\u00ed de Sarri\u00e0.\u00a0A difer\u00e8ncia d&#8217;altres, mai va trencar el carnet del partit.<\/p>\n<p><a style=\"font-size: 13px; line-height: 19px;\" href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/07\/01\/catalunya\/1372704949_897374.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jordi Parpal Marf\u00e0, pare de la Barcelona ol\u00edmpica del 1992, va morir la tarda de diumenge passat a la capital catalana als 73 anys.\u00a0La seva traject\u00f2ria pol\u00edtica es va iniciar en la lluita antifranquista des del Col\u00b7legi d&#8217;Advocats de Barcelona, \u200b\u200bon es va mostrar bel\u00b7ligerant contra les penes de mort des de la comissi\u00f3 de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[69,187,186],"class_list":["post-9096","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-barcelona","tag-politica-catalana","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9096","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9096"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9096\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9099,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9096\/revisions\/9099"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9096"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9096"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9096"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}