{"id":9067,"date":"2013-07-02T09:14:23","date_gmt":"2013-07-02T07:14:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9067"},"modified":"2013-07-02T09:14:23","modified_gmt":"2013-07-02T07:14:23","slug":"francesc-trillas-patria-ciutat-i-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-patria-ciutat-i-llibertat\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: P\u00e0tria, ciutat i llibertat"},"content":{"rendered":"

\"llibertat\"<\/a>Els assistents al concert del Camp Nou (90.000 com a m\u00e0xim: ara el l\u00edmit f\u00edsic de capacitat acota la inflaci\u00f3 de les xifres) tenien ben segur la millor de les intencions i s\u00f3n dem\u00f2crates conven\u00e7uts. De totes maneres, l\u2019ab\u00fas de la paraula llibertat en un context d\u2019exaltaci\u00f3 patri\u00f3tica t\u00e9\u00a0\u00a0mals precedents<\/a>, que potser haurien d\u2019haver fet reflexionar els organitzadors. Per\u00f2 el nacionalisme ha de cobrir els seus flancs d\u00e8bils sent competitiu en la batalla de les paraules, i sempre ser\u00e0 molt m\u00e9s exit\u00f3s un \u201cconcert per la llibertat\u201d que no pas un \u201cconcert per la secessi\u00f3\u201d o un \u201cconcert per la insolidaritat\u201d. Molts pensem que Catalunya no tindr\u00e0 m\u00e9s llibertat per ser independent, sin\u00f3 que la tindr\u00e0 si i nom\u00e9s si s\u2019integra sense passos enrera en una Europa unida sense fronteres, federal. I els que poden construir aquesta Europa, amics meus, d\u2019una Catalunya independent no en volen saber res. A Catalunya hi ha plenes llibertats pol\u00edtiques i les mancances de llibertat hi s\u00f3n per exemple perqu\u00e8 els infants pobres no poden desenvolupar totes les seves potencialitats lliures per les pol\u00edtiques conservadores que aconsegueixen imposar-se per la manipulaci\u00f3 del sentiment identitari, o per exemple per l\u2019abs\u00e8ncia de pluralisme en els mitjans p\u00fablics de comunicaci\u00f3. Tenim m\u00e9s llibertat que mai en la historia de Catalunya perqu\u00e8 junt amb els altres pobles d\u2019Espanya hem construit una democr\u00e0cia imperfecta (com totes), integrada en la Uni\u00f3 Europea, l\u2019espai del m\u00f3n on m\u00e9s es respecten els drets humans. I la millora de les nostres llibertats nom\u00e9s vindr\u00e0 per la consolidaci\u00f3 del projecte europeu (avui amena\u00e7at per la insolidaritat, els populismes i els nacionalismes): per la construcci\u00f3 d\u2019una Europa federal sense fronteres. \u00c9s una mica trist que alguns cantants, en comptes de totes les causes nobles i necess\u00e0ries que hi ha al m\u00f3n, hagin decidit prioritzar-ne una al crepuscle de llurs carreres que no t\u00e9 res a veure amb la llibertat. Els del concert del dissabte s\u00f3n gent ben intencionada i de bona voluntat, per\u00f2 espero que no s\u2019ofenguin si dic que una mica ingenus, per pensar que la construcci\u00f3 d\u2019una nova frontera (amb els vents globals que bufen)\u00a0\u00a0far\u00e0 augmentar autom\u00e0ticament la llibertat i el benestar d\u2019una societat. Passem p\u00e0gina i busquem consensos per assolir de veritat m\u00e9s llibertat i benestar, incloent el dret de les persones i els col\u00b7lectius a veure respectada la seva identitat.\u00a0En\u00a0Jordi Mart\u00ed<\/a>\u00a0diu que els socialistes hi hav\u00edem d\u2019haver estat, el dissabte passat al Camp Nou, igual que vam estar a la manifestaci\u00f3 de la Diada de 1977, entre altres. A mi em sembla que el \u201cconcert de la llibertat\u201d s\u2019assemblava molt m\u00e9s al concert de \u201cla Crida\u201d amb en Lluis Llach que va tenir lloc al mateix escenari, o a la campanya Freedom for Catalonia en la inauguraci\u00f3 de l\u2019estadi ol\u00edmpic el 1989, on un dels fills de Jordi Pujol acompanyava un grup de vailets que pretenia boicotejar els Jocs Ol\u00edmpics, avui tan reivindicats per tothom. Aquestes eren expressions ben poc de consens en comparaci\u00f3 amb la de 1977. Jo vaig estar amb els meus pares a la Pla\u00e7a de Sant Jaume, amb 12 anys, quan Tarradellas va dir \u201cJa s\u00f3c aqu\u00ed\u201d. Vaig estar a la manifestaci\u00f3, m\u00e9s modesta, al Parc de la Ciutadella al 2003 on les esquerres van demanar un acord dels tres partits progressistes, i on la meva dona (xilena) va cantar amb mi Els Segadors. (Amb aix\u00f2 vull dir que, de lli\u00e7ons de catalanisme, n’accepto poques). Ni ella, ni jo, ni tants progressistes, federalistes i catalanistes, no vam anar al \u201cconcert de la llibertat\u201d perqu\u00e8 no ens creiem que la llibertat sigui una cosa de concerts i de fotos, sin\u00f3 una mica m\u00e9s profunda. Tamb\u00e9 vaig viure d\u2019aprop la Barcelona del 92, i el catalanisme que respir\u00e0vem era cosmopolita, solidari i obert al m\u00f3n, i es podria resumir amb\u00a0aquella interpretaci\u00f3 d\u2019El Meu Avi, on els Manolos acabaven dient Visca Catalunya\u2026. i Visca la Humanitat!<\/a>\u00a0La meva nost\u00e0lgia nom\u00e9s arriba a 1992, no es remunta al 1714. Jo a Jordi Mart\u00ed li vaig dir que si no m\u2019ho posava dif\u00edcil amb el \u201cdret a decidir\u201d estava obert a recolzar-lo a les prim\u00e0ries per a l\u2019Alcaldia de Barcelona. Est\u00e0 vist que la meva capacitat d\u2019influ\u00e8ncia \u00e9s perfectament descriptible. Per\u00f2 veig dif\u00edcil guanyar les prim\u00e0ries d\u2019un partit on segons Carles Castro a La Vanguardia nom\u00e9s el 17% dels votants\u00a0\u00a0s\u00f3n independentistes, creient que el mes normal del m\u00f3n era ser el dissabte passat al Nou Camp.<\/p>\n

Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els assistents al concert del Camp Nou (90.000 com a m\u00e0xim: ara el l\u00edmit f\u00edsic de capacitat acota la inflaci\u00f3 de les xifres) tenien ben segur la millor de les intencions i s\u00f3n dem\u00f2crates conven\u00e7uts. De totes maneres, l\u2019ab\u00fas de la paraula llibertat en un context d\u2019exaltaci\u00f3 patri\u00f3tica t\u00e9\u00a0\u00a0mals precedents, que potser haurien d\u2019haver fet …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9067","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9067"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9067\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9071,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9067\/revisions\/9071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}