{"id":9051,"date":"2013-07-01T16:40:05","date_gmt":"2013-07-01T14:40:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9051"},"modified":"2013-07-01T16:40:05","modified_gmt":"2013-07-01T14:40:05","slug":"jordi-marti-el-psc-el-dret-a-decidir-i-el-concert-per-la-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-el-psc-el-dret-a-decidir-i-el-concert-per-la-llibertat\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: El PSC, el dret a decidir i el concert per la llibertat"},"content":{"rendered":"

\"concert<\/a>Una de les imatges de la setmana passada \u00e9s la constituci\u00f3 del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; l\u2019altra, la del concert per la llibertat d\u2019aquest dissabte, al Camp Nou. A cap de les dues, malauradament, el PSC<\/strong> no hi ha estat, encara que, a totes dues, hi havia militants i simpatitzants socialistes. Costa entendre que una for\u00e7a pol\u00edtica que sempre ha format part de les imatges ic\u00f2niques del catalanisme pol\u00edtic, avui no hi sigui. De l\u2019Assemblea de Catalunya a l\u201911 de Setembre a Sant Boi o la massiva manifestaci\u00f3 de l\u2019any 1977 reclamant llibertat, amnistia i estatut d\u2019autonomia; del retorn de Tarradellas a la manifestaci\u00f3 contra la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut, el juliol de 2010 encap\u00e7alada pel president Montilla. Les imatges articulen el relat de la pol\u00edtica i l\u2019\u00e0lbum de fotografies del socialisme catal\u00e0, alerto, comen\u00e7a a tenir massa abs\u00e8ncies.<\/p>\n

Les respostes pol\u00edtiques es construeixen barrejant principis i valors amb una interpretaci\u00f3 de la realitat. Al voltant de la riuada sobiranista i la transformaci\u00f3 de la societat catalana corren, al menys, tres hip\u00f2tesis:<\/p>\n

    \n
  1. La primera \u00e9s la de la\u00a0bombolla sobiranista<\/i>: tot es deu a la voluntat de les forces pol\u00edtiques independentistes, inclosa CiU, que amb un \u00fas intensiu dels mitjans p\u00fablics i aprofitant-se de la crisi econ\u00f2mica i del desequilibri de les balances fiscals, han fet cr\u00e9ixer\u00a0artificialment\u00a0<\/i>el desig d\u2019autodeterminaci\u00f3. Tot plegat, seguint aquest raonament, acabar\u00e0 en una gran frustraci\u00f3, baixar\u00e0 la bromera i els principals responsables en pagaran les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/li>\n
  2. La segona, en la seva versi\u00f3 m\u00e9s acurada, la podeu trobar a l\u2019article\u00a0Matar al Cobi,\u00a0<\/i>de Jordi Amat publicat al Cultures de La Vanguardia. El debat a Catalunya s\u2019ha articulat durant d\u00e8cades entre el nacionalisme burg\u00e8s i el catalanisme progressista. Les dues bandes de la pla\u00e7a Sant Jaume, Pujol i Maragall, mar i muntanya, Catalunya i Barcelona\u2026 Als anys noranta, aquest terreny de joc comen\u00e7a a donar signes d\u2019esgotament. Maragall deixa l\u2019alcaldia l\u2019any 1996 i el pujolisme s\u2019esllangueix atrapat en els pactes del Maj\u00e8stic del mateix any. S\u2019inicia la lenta transformaci\u00f3 de l\u2019escenari pol\u00edtic catal\u00e0 i el nacionalisme evoluciona abra\u00e7ant el sobiranisme, per\u00f2 l\u2019intent de Maragall de construir una alternativa catalanista de progr\u00e9s no acabar\u00e0 d\u2019aixecar el vol, frenada, en bona mesura, per les malfiances del seu propi partit. Els fills pol\u00edtics de Pujol convencen al pare, els de Maragall l\u2019acabaran matant. La pol\u00edtica mai deixa espais buits, si alg\u00fa s\u2019aparta, un altre ocupa el seu lloc r\u00e0pidament. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una alternativa s\u00f2lida al pujolisme des de l\u2019esquerra catalanista ha ajudat a l\u2019efervesc\u00e8ncia de l\u2019independentisme i a l\u2019esclat d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya.<\/li>\n
  3. Una tercera perspectiva gens menyspreable, la que dibuixa una Espanya incapa\u00e7 de construir un projecte que reconegui la seva realitat plurinacional, que pugui acceptar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un\u00a0demos<\/i>\u00a0catal\u00e0. La va encetar Xavier Rubert de Vent\u00f3s al seu llibre\u00a0De la identitat a la independ\u00e8ncia,\u00a0<\/i>publicat justament l\u2019any 1999, i encara que es puguin rebatre molts dels seus arguments, hi ha masses decisions, incomprensions i enuigs que l\u2019avalen. Espanya \u00e9s la f\u00e0brica principal d\u2019independentistes i el m\u00e9s sorprenent \u00e9s que no se n\u2019adonen. Avui, des del catalanisme, no es pot proclamar \u201cVisca Espanya\u201d encara que es faci amb la millor de les voluntats federalistes. Hi ha massa ferides obertes, massa Lapaos, massa lleis d\u2019educaci\u00f3, massa Alfonso Guerra, massa intents recentralitzadors, massa d\u00e8ficit fiscal\u2026<\/li>\n<\/ol>\n

    Agafant qualsevol de les hip\u00f2tesis per separat, la resposta pol\u00edtica \u00e9s relativament senzilla: si aix\u00f2 \u00e9s una febrada d\u2019estiu m\u00e9s val no acostar-s\u2019hi gaire, fer la viu-viu amb el federalisme i esperar que passi; si \u00e9s un problema de manca de projecte cal posar-se a pensar, i si Espanya no t\u00e9 remei, caldr\u00e0 desplegar l\u2019estelada i afegir-se a la manifestaci\u00f3. La realitat s\u2019entossudeix a complicar-se i en certa manera \u00e9s una barreja d\u2019ingredients dels tres sup\u00f2sits anteriors. Hi ha de tot sota l\u2019ampli paraig\u00fces del sobiranisme. Per aix\u00f2 el dret a decidir, amb totes les seves imprecisions, era una bona sortida. Esvaeix el perill que el sobiranisme acabi concernint nom\u00e9s a una part de la ciutadania: el futur el decidirem entre tots; uneix en un acord de m\u00ednims \u2013la\u00a0 consulta\u2013 a tot el catalanisme pol\u00edtic, i potser \u00e9s la darrera oportunitat per tal que Espanya mogui fitxa de veritat.<\/p>\n

    S\u00f3c federalista conven\u00e7ut, per\u00f2 el federalisme hauria de ser la resposta d\u2019Espanya m\u00e9s que la proposta del PSC<\/strong>. L\u2019estatut de Maragall<\/strong> era un federalisme constru\u00eft des de Catalunya i va acabar com va acabar. Ell mateix advertia que si no s\u2019acceptava una Espanya plural l\u2019independentisme seria inevitable. El problema de trobar un model d\u2019estat on encaixin totes les realitats nacionals ha de ser el problema de Madrid, s\u00f3n ells qui avui ens han de conv\u00e8ncer. Des de la tradici\u00f3 catalanista i d\u2019esquerres, tocaria exigir bilateralitat en les relacions, reconeixement nacional, i un finan\u00e7ament que respecti el principi d\u2019ordinalitat.<\/p>\n

    El federalisme, en canvi, vist des d\u2019una altra perspectiva, hauria de ser \u00fatil al PSC<\/strong> per construir un relat per Catalunya. Un projecte de baix a dalt, que part\u00eds de l\u2019articulaci\u00f3 territorial i metropolitana del pa\u00eds, que imagin\u00e9s unes ciutats capaces de fer front als embats de la globalitzaci\u00f3, que s\u2019ocup\u00e9s de definir un model per evitar un creixement de les desigualtats que amena\u00e7a la conviv\u00e8ncia, que inventi la manera de re-industrialitzar i compensar els efectes perversos d\u2019una economia excessivament orientada als serveis de poc valor afegit (el Barcelona World \u00e9s l\u2019apoteosi del model). Per aix\u00f2, la batalla de Barcelona i les municipals del 2015 s\u00f3n tan important: qui sap si la darrera oportunitat del PSC<\/strong> que hem conegut fins ara.<\/p>\n

    Entre tant, no haur\u00edem de sortir de plano. Hi ha un exc\u00e9s d\u2019\u00e8pica sovint embafador, una est\u00e8tica sobrecarregada de foc de camp (el mateix t\u00edtol del concert de dissabte era absurd i la durada, tot un exc\u00e9s) per\u00f2 amb un arc que abra\u00e7a des d\u2019Uni\u00f3 Democr\u00e0tica a les CUP, de la Cambra de Comer\u00e7 a la UGT, i de Peret i Dyango a Paco Ib\u00e1\u00f1ez, la fotografia tamb\u00e9 ens pertany. Tornarem a fer hist\u00f2ria si som capa\u00e7os, en aquest escenari tan mogut, d\u2019influir en la fotografia. Sortint-ne tornem a regalar espai als adversaris.<\/p>\n

    Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Una de les imatges de la setmana passada \u00e9s la constituci\u00f3 del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; l\u2019altra, la del concert per la llibertat d\u2019aquest dissabte, al Camp Nou. A cap de les dues, malauradament, el PSC no hi ha estat, encara que, a totes dues, hi havia militants i simpatitzants socialistes. Costa entendre …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,82],"class_list":["post-9051","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9051","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9051"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9051\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9054,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9051\/revisions\/9054"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}