{"id":9041,"date":"2013-06-28T09:00:23","date_gmt":"2013-06-28T07:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9041"},"modified":"2013-06-28T09:00:23","modified_gmt":"2013-06-28T07:00:23","slug":"josep-ramoneda-la-catalunya-postautonomica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-la-catalunya-postautonomica\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: La Catalunya postauton\u00f3mica"},"content":{"rendered":"

\"ciu-psc\"<\/a>L’enquesta del CEO ha vingut a corroborar el que els resultats electorals venien assenyalant almenys des que el tripartit va rellevar CiU<\/strong> al govern de la Generalitat: CiU<\/strong> i PSC<\/strong> porten molts anys a la baixa.\u00a0La clara vict\u00f2ria d’Artur Ma<\/strong>s a 2010 va ser un \u00e8xit circumstancial -fruit del deteriorament del govern sortint i del desgavell de l’Estatut- que no ha canviat la tend\u00e8ncia decreixent del nacionalisme conservador.\u00a0La caiguda dels dos grans partits respon a un canvi estructural de la pol\u00edtica catalana.\u00a0Independentment de com acabin els processos en curs, Catalunya ja s’ha situat en una fase postauton\u00f3mica.\u00a0D’aqu\u00ed la modificaci\u00f3 en curs del sistema de partits.\u00a0No sabem quines formes institucionals prendr\u00e0 la nova etapa, per\u00f2 s\u00ed que sabem que la Catalunya auton\u00f2mica \u00e9s el passat.<\/p>\n

La Catalunya auton\u00f2mica es basava en un joc d’equilibris entre tres factors: singularitzaci\u00f3 nacional, voluntat de regeneraci\u00f3 d’Espanya i comprom\u00eds amb la governabilitat de l’Estat.\u00a0En la m\u00e9s genu\u00efna tradici\u00f3 del catalanisme, el\u00a0pujolisme<\/em>\u00a0seguia creient que Catalunya tenia la missi\u00f3 de modernitzar Espanya.\u00a0I va entendre l’anomenat pacte de la transici\u00f3 com la disposici\u00f3 d’Espanya a recon\u00e8ixer Catalunya com a subjecte pol\u00edtic a canvi que aquesta es compromet\u00e9s a contribuir al bon funcionament de les institucions de l’Estat.\u00a0El desplegament d’un nacionalisme ling\u00fc\u00edstic i identitari li permetia a Pujol mantenir l’hegemonia ideol\u00f2gica a Catalunya sense posar en grans dificultats el govern espanyol de torn.\u00a0El sistema electoral atorgava a CiU<\/strong> una for\u00e7a excepcional cada vegada que cap dels grans partits aconseguia la majoria absoluta a Espanya.\u00a0I aix\u00ed es va anar desenvolupant un peculiar sistema de m\u00e0rqueting.\u00a0En aquell marc pol\u00edtic, Catalunya s’articulava en funci\u00f3 d’un eix de m\u00e9s a menys catalanisme, que tenia com a refer\u00e8ncies al nacionalisme de CiU<\/strong> i el catalanisme del PSC<\/strong>.\u00a0Sobre aquest eix es sobreposava el factor dreta-esquerra que va cr\u00e9ixer en rellev\u00e0ncia en el moment en qu\u00e8 Pujol<\/strong> va acceptar l’abra\u00e7ada de l’\u00f3s del PP<\/strong>, donant pas al govern tripartit d’esquerres.\u00a0Llavors, la independ\u00e8ncia va sortir de la seva marginalitat per configurar-se com una proposta amb vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria a la campanya electoral de Carod Rovira<\/strong> al 2003.\u00a0El final del\u00a0pujolisme<\/em>\u00a0obria un temps nou.<\/p>\n

Va comen\u00e7ar aix\u00ed el cam\u00ed cap a la Catalunya postauton\u00f3mica que va prendre cos amb la crisi de l’Estatut de 2006, signe de ruptura del pacte de la transici\u00f3.\u00a0El rebuig d’un Estatut aprovat en refer\u00e8ndum pels catalans va ser una negaci\u00f3 manifesta del reconeixement.\u00a0El frac\u00e0s va castigar un tripartit mancat de lideratge i autoritat i va permetre el retorn de CiU<\/strong>.\u00a0L’alian\u00e7a d’Artur Mas amb el PP en la seva primera legislatura i la sintonia en mat\u00e8ria de pol\u00edtica econ\u00f2mica entre els dos partits, despr\u00e9s de la conversi\u00f3 de Converg\u00e8ncia al neoliberalisme i a l’austeritat, van fer pensar que tornaven els temps de\u00a0l’estatus quo<\/em>\u00a0auton\u00f2mic.\u00a0Va ser una ficci\u00f3.\u00a0El pa\u00eds estava ja en un altre punt, a la Catalunya postauton\u00f3mica.I aix\u00ed es va confirmar en l’agitat final de 2012.<\/p>\n

Amb la independ\u00e8ncia convertida en el principal projecte pol\u00edtic en escena i amb l’esquerra incapa\u00e7 de presentar un programa econ\u00f2mic i social alternatiu, l’eix pol\u00edtic de la Catalunya postauton\u00f3mica, es despla\u00e7a al S\u00ed \/ No a la independ\u00e8ncia, en un panorama indubtablement incert, en el que sovint el proc\u00e9s sobiranista s’ha presentat a la ciutadania d’una manera irresponsable com una cosa f\u00e0cil i de costos limitats, la qual cosa pot redundar en desmobilitzaci\u00f3, d’una banda, i frustraci\u00f3, per un altre.\u00a0En aquest escenari, el PSC<\/strong> segueix desubicat en terra de ning\u00fa i CiU<\/strong> mostra les seves limitacions perqu\u00e8 la seva cultura original est\u00e0 en una altra \u00e8poca.\u00a0Nom\u00e9s quan la Catalunya postauton\u00f3mica prengui forma institucional es podr\u00e0 tornar a la normalitat de l’eix dreta \/ esquerra, en la qual probablement ni CiU-que hi haur\u00e0 mutat cap a una altra o altres formes pol\u00edtiques- ni el PSC- cam\u00ed de la\u00a0gropusculitzaci\u00f3-\u00a0<\/em>tindran\u00a0el paper que van tenir en el passat.<\/p>\n

En aquest context, s’ent\u00e9n el dilema dram\u00e0tic d’Artur Mas<\/strong>, la carrera pol\u00edtica del qual sembla marcada per cert fatalisme (recordem les seves dues doloroses vict\u00f2ries perdedores i el seu fiasco de fa set mesos): si accelera al capdavant del proc\u00e9s independentista, el m\u00e9s probable \u00e9s que Esquerra li segueixi guanyant terreny, i si posa el fre i intenta tornar a la senda constitucional, Esquerra li passar\u00e0 per sobre.\u00a0\u00c9s temps de pol\u00edtica en maj\u00fascula, perqu\u00e8 la ciutadania s\u00e0piga com i cap a on es vol anar, perqu\u00e8 els partits busquin aliances sense ventatgismes, per for\u00e7ar els dirigents espanyols a donar respostes i per buscar aliats a Europa. No ser\u00e0 f\u00e0cil perqu\u00e8 predomina l’h\u00e0bit de pol\u00edtica en min\u00fascula.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’enquesta del CEO ha vingut a corroborar el que els resultats electorals venien assenyalant almenys des que el tripartit va rellevar CiU al govern de la Generalitat: CiU i PSC porten molts anys a la baixa.\u00a0La clara vict\u00f2ria d’Artur Mas a 2010 va ser un \u00e8xit circumstancial -fruit del deteriorament del govern sortint i del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[44,187,82],"class_list":["post-9041","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-artur-mas","tag-politica-catalana","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9041","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9041"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9041\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9043,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9041\/revisions\/9043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9041"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9041"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9041"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}