{"id":9035,"date":"2013-06-27T09:24:52","date_gmt":"2013-06-27T07:24:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9035"},"modified":"2013-06-27T09:24:52","modified_gmt":"2013-06-27T07:24:52","slug":"merce-ibarz-andreu-nin-i-hannah-arendt","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/merce-ibarz-andreu-nin-i-hannah-arendt\/","title":{"rendered":"Merc\u00e8 Ibarz: Andreu Nin i Hannah Arendt"},"content":{"rendered":"

\"andreunin\"<\/a>La setmana passada va comen\u00e7ar i va acabar de manera inquietant en bastants assumptes delicats, entre ells l’inici de les vacances escolars i el buit que comporten per a tants escolars desnodrits i les seves fam\u00edlies.\u00a0Com tallar aquest buit?\u00a0Entre penes i dubtes, potser perqu\u00e8 no perdem completament la mem\u00f2ria davant els actuals daltabaixos, la setmana va acompanyar amb el record de dues persones que van dignificar el passat segle, aquest que fins fa poc semblava el m\u00e9s dif\u00edcil de la hist\u00f2ria i que de moment porta cam\u00ed de no ser el pitjor.\u00a0Em refereixo a Andreu Nin i a Hannah Arendt.\u00a0Un pol\u00edtic revolucionari, dit sigui en paraula\u00a0vintage<\/em>\u00a0o\u00a0retro<\/em>\u00a0o com prefereixin, i una pensadora pol\u00edtica sense agafadors ni crosses.<\/p>\n

Andreu Nin<\/strong> (1892 – 1937) aconseguia el dilluns 17 juny entrar de nou al Parlament i sortir als diaris en titulars agra\u00efts a la seva mem\u00f2ria .Setanta-sis anys han transcorregut des que va ser segrestat a la Rambla, davant el mercat de la Boqueria que, prec\u00eds \u00e9s repetir-ho, est\u00e0 completament entregat al m\u00e0rqueting tur\u00edstic.\u00a0Fant\u00e0stic ha estat que a ning\u00fa se li hagi ocorregut recordar a Andreu Nin all\u00e0, nom\u00e9s hagu\u00e9s faltat aquest circ.\u00a0Encara no s’han recuperat les restes, on sigui que estiguin.\u00a0Per als lectors joves que es preguntin de qui parlo, valgui dir que Nin va ser un exponent de la modernitat pol\u00edtica: viure el present, estudiar i actuar, viatjar, parlar lleng\u00fces, con\u00e8ixer de primera m\u00e0 els moviments socials (al seu poble, el Vendrell , com a Barcelona o Moscou, on va ser un dels l\u00edders del que va poder haver estat i no va ser), traduir del rus al catal\u00e0 i en versi\u00f3 completa\u00a0Crim i c\u00e0stic<\/em>\u00a0o\u00a0Anna Karenina<\/em>\u00a0quan altres lleng\u00fces europees nom\u00e9s s’atrevien amb la versi\u00f3 redu\u00efda d’aquestes novel\u00b7les, no perdre l’entusiasme de l’acci\u00f3.<\/p>\n

Per no cedir al totalitari Stalin, Nin va ser segrestat el 1937, quan ja havia deixat de ser conseller de Just\u00edcia de la Generalitat en guerra, i liquidat per agents sovi\u00e8tics.\u00a0Amb la seva desaparici\u00f3, tantes coses van anar a pitjor.\u00a0La hist\u00f2ria diu als seus fills per si ens volem assabentar d’alguna cosa, o sigui que no segueixo amb la vida i mort d’Andreu Nin: que cadasc\u00fa atengui al que li reclami, hi ha uns quants llibres que ho expliquen i un munt de dades a la xarxa.\u00a0I aqu\u00ed est\u00e0 Maria Teresa Carbonell, 87 anys, v\u00eddua de Wilebaldo Solano, que apel\u00b7lava al Parlament a la pres\u00e8ncia a la sala dels veterans del partit de Nin, el POUM: Josep Colom, 98 anys; Teresa Rebull i Josep Maria Moratalla, 95 anys.\u00a0Qu\u00e8 duradors, quina pres\u00e8ncia.\u00a0Si no us maten, la revoluci\u00f3 pel que sembla rejoveneix…<\/p>\n

Qu\u00e8 diria Nin del que ens passa avui?\u00a0L’esquerra parlament\u00e0ria catalana, d’un extrem a un altre del seu recorregut, ha decidit recordar-ho perqu\u00e8 Nin va ser tamb\u00e9 un pensador sobre els lligams entre nacionalisme i socialisme.\u00a0S\u00ed, tornem a llegir-lo, segur que tamb\u00e9 d\u00f3na elements de judici i acci\u00f3 davant l’actual desnutrici\u00f3 de les criatures. Qu\u00e8 fem davant d’aix\u00f2, caritat o qu\u00e8?<\/p>\n

Els asseguro que no s\u00f3c nost\u00e0lgica.\u00a0A vegades reprenc ancestres llibertaris o poumistes que m’han informat d’algunes coses, com tamb\u00e9 van informar a George Orwell.\u00a0Aix\u00f2 compte.\u00a0Permet aflorar el sensat. Orwell va ensenyar aix\u00ed a escriure clar i decent a la premsa per sobre de tot i no cedir ni al clix\u00e9 ni a la propaganda (el seu text sobre l’\u00fas de l’angl\u00e8s escrit segueix sent una guia formidable, Busqueu-lo si no el coneixeu).<\/p>\n

Amb semblant independ\u00e8ncia, Hannah Arendt<\/strong> (1906 – 1975) va optar pel pensament sense f\u00f3rmules preconcebudes.\u00a0Ni sobre el sionisme ni la revoluci\u00f3 ni la viol\u00e8ncia ni la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria.\u00a0Advocava per la democr\u00e0cia de consells.\u00a0Pensar sense baranes, sense agafadors, sense crosses.\u00a0A risc de ser mal compresa per\u00f2 sense por de ser la primera a parlar del que no es vol sentir.\u00a0Centrat en el judici al nazi Eichmann i el seu informe per part d’Arendt, el film que li ha dedicat Margarethe von Trotta rememora a qui afirmava: “Ning\u00fa t\u00e9 dret a obeir”. Qu\u00e8 diria Arendt avui?<\/p>\n

De moment, el film omple bastant les sales del Verdi i del Boliche. Sembla que una part del p\u00fablic est\u00e0 disposat a seguir anant al cinema (com a seguir comprant llibres) per\u00f2 no a veure qualsevol cosa.\u00a0Com \u00e9s que no tenim encara una\u00a0pel\u00b7l\u00edcula<\/em>\u00a0sobre Nin?<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada va comen\u00e7ar i va acabar de manera inquietant en bastants assumptes delicats, entre ells l’inici de les vacances escolars i el buit que comporten per a tants escolars desnodrits i les seves fam\u00edlies.\u00a0Com tallar aquest buit?\u00a0Entre penes i dubtes, potser perqu\u00e8 no perdem completament la mem\u00f2ria davant els actuals daltabaixos, la setmana …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-9035","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9035","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9035"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9035\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9036,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9035\/revisions\/9036"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9035"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9035"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9035"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}