{"id":9029,"date":"2013-06-26T11:14:30","date_gmt":"2013-06-26T09:14:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9029"},"modified":"2013-06-26T11:14:30","modified_gmt":"2013-06-26T09:14:30","slug":"joaquim-muns-la-rao-ultima-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-muns-la-rao-ultima-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"Joaquim Muns: La ra\u00f3 \u00faltima de la crisi"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9030\" rel=\"attachment wp-att-9030\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9030\" alt=\"mercat\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/mercat-300x196.jpg\" width=\"300\" height=\"196\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/mercat-300x196.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/mercat.jpg 468w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>En els fen\u00f2mens pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics solem fixar-nos, per explicar-los, en les causes immediates.\u00a0La relaci\u00f3 causa-efecte \u00e9s un dels postulats fonamentals de la nostra manera de pensar.\u00a0Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aquesta relaci\u00f3 i de les causes m\u00e9s evidents, sol haver-hi uns motors m\u00e9s o menys llunyans, en molts casos confusos i dif\u00edcils d&#8217;identificar, que estan darrere de les causes amb les que ens acontentem per explicar el que passa.<\/p>\n<p>Aquestes consideracions s\u00f3n perfectament aplicables a la crisi que estem vivint des del 2007. S&#8217;ha parlat i escrit \u00e0mpliament sobre les seves causes.\u00a0S&#8217;ha responsabilitzat les anomenades hipoteques escombraries dels Estats Units, als excessos dels sectors bancari i de la construcci\u00f3, a les defici\u00e8ncies de la supervisi\u00f3 financera, etc\u00e8tera.\u00a0En un pla m\u00e9s \u00e8tic, s&#8217;ha al\u00b7ludit a la cobd\u00edcia exagerada i a la imprud\u00e8ncia que ha acompanyat el proc\u00e9s gegant\u00ed d&#8217;endeutament que est\u00e0 a la base de la crisi.\u00a0En definitiva, greus errors de judici i d&#8217;actuaci\u00f3.<\/p>\n<p>Totes aquestes causes i d&#8217;altres que s&#8217;hi podrien afegir ho han encertat .\u00a0La crisi ha estat ben estudiada i \u00e0mpliament debatuda, de manera que t\u00e9 pocs secrets per a qualsevol analista.\u00a0Per\u00f2 podem intentar anar una mica m\u00e9s lluny i preguntar per qu\u00e8 el conjunt de causes que expliquen la crisi s&#8217;ha donat cita en aquest prec\u00eds moment hist\u00f2ric.\u00a0Hi ha alguna explicaci\u00f3 que ens ajudi a contestar aquesta pregunta? Aquesta crisi \u00e9s un accident -greu- de la hist\u00f2ria o respon a una ra\u00f3 \u00faltima, m\u00e9s enll\u00e0 de les causes que habitualment es presenten?<\/p>\n<p>La resposta a aquestes preguntes \u00e9s fonamental.\u00a0La crisi t\u00e9 una s\u00e8rie de causes immediates que \u00e9s convenient con\u00e8ixer.\u00a0Per\u00f2 si no s&#8217;intenta anar m\u00e9s al fons, a la ra\u00f3 \u00faltima dels fets, resulta impossible entendre el significat del que passa i trobar solucions duradores.\u00a0Nom\u00e9s indagant m\u00e9s enll\u00e0 de les causes immediates, les m\u00e9s \u00f2bvies, podrem valorar cap a on hem d&#8217;anar, com a societat, per tornar a una situaci\u00f3 d&#8217;equilibri i estabilitat duradors.<\/p>\n<p>La tesi d&#8217;aquest article \u00e9s que la ra\u00f3 \u00faltima d&#8217;aquesta crisi es troba en el despla\u00e7ament del poder econ\u00f2mic des dels pa\u00efsos desenvolupats als que anomenem emergents ja alguns encara en vies de desenvolupament i a la incapacitat de les nostres societats desenvolupades d&#8217;entendre les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aquest canvi geoestrat\u00e8gic i, per tant, de reaccionar adequadament.\u00a0Vaig al\u00b7ludir \u00e0mpliament a aquest despla\u00e7ament del poder econ\u00f2mic a escala mundial en el meu article El m\u00f3n de la postcrisi (10\/II\/2013).<\/p>\n<p>Els pa\u00efsos emergents i d&#8217;una manera particular la Xina han trencat els esquemes tradicionals de l&#8217;economia internacional.\u00a0En aquests, els pa\u00efsos desenvolupats eren la gran f\u00e0brica del m\u00f3n.\u00a0El gruix del comer\u00e7 de manufactures es realitzava entre aquest grup de pa\u00efsos industrialitzats.\u00a0Els pa\u00efsos en vies de desenvolupament proporcionaven les mat\u00e8ries primeres i gran part de l&#8217;energia.\u00a0Amb aquests inputs, en general barats, i una productivitat creixent va ser possible anar incrementant la renda dels pa\u00efsos desenvolupats i amb aix\u00f2 el nivell de vida d&#8217;Occident. Aquest esquema va ser v\u00e0lid durant molts anys i va contribuir de manera decisiva a la reconstrucci\u00f3 de les pot\u00e8ncies industrials a la postguerra.<\/p>\n<p>Des dels anys vuitanta del segle XX, aquest esquema ha canviat radicalment.\u00a0Els pa\u00efsos que anomenem emergents, amb la Xina al capdavant, han passat a ser la nova f\u00e0brica del m\u00f3n.\u00a0Les seves vastes reserves de m\u00e0 d&#8217;obra, que perceben salaris molt m\u00e9s baixos que els d&#8217;Occident, i la seva gran capacitat d&#8217;assimilar les tecnologies dels pa\u00efsos industrials, els han convertit en un ampli grup de sectors, en m\u00e9s competitius que els pa\u00efsos desenvolupats.<\/p>\n<p>Aquesta nova f\u00e0brica mundial, competitiva i din\u00e0mica, ha suposat un repte d&#8217;una enorme magnitud per als pa\u00efsos desenvolupats i industrialitzats.\u00a0El fet m\u00e9s significatiu \u00e9s que la vella f\u00e0brica ha perdut competitivitat respecte a la nova, a la dels pa\u00efsos emergents.\u00a0Els capitals s&#8217;han dirigit cap a aquesta nova meca del desenvolupament.\u00a0El mateix ha passat amb els llocs de treball, que s&#8217;han despla\u00e7at en la mateixa direcci\u00f3, especialment pel que fa a les ocupacions que han estat el pilar de les classes mitjanes.\u00a0En aquest context, els pa\u00efsos desenvolupats han perdut quotes de mercat i el comer\u00e7 entre els pa\u00efsos emergents est\u00e0 en clara expansi\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;atur i la p\u00e8rdua d&#8217;expectatives laborals ocasionats per aquest transvasament de poder econ\u00f2mic han fet efecte especialment en les classes mitjanes dels pa\u00efsos desenvolupats, que constitueixen la seva columna vertebral econ\u00f2mica i social.\u00a0Aquesta p\u00e8rdua de competitivitat amb els pa\u00efsos emergents nom\u00e9s s&#8217;hagu\u00e9s pogut contrarestar baixant costos, entre ells els salarials, i treballant m\u00e9s hores.\u00a0\u00c9s a dir, amb les mateixes armes dels pa\u00efsos emergents.\u00a0Per\u00f2 sabem molt b\u00e9 que aquest cam\u00ed \u00e9s impossible de transitar a les nostres societats avan\u00e7ades.<\/p>\n<p>Te\u00f2ricament una altra opci\u00f3 hauria estat possible davant d&#8217;aquest canvi geoestrat\u00e8gic: el proteccionisme.\u00a0Per\u00f2 es va considerar, encertadament, que la nova f\u00e0brica que estava apareixent oferia moltes possibilitats de comer\u00e7 i expansi\u00f3 econ\u00f2mica.\u00a0En definitiva, s&#8217;anava a crear un mercat molt m\u00e9s ampli capa\u00e7 de beneficiar a tots.\u00a0Per\u00f2 per ser correcte, aquest enfocament no solucionava a curt termini el problema de la p\u00e8rdua de llocs de treball i de nivell de vida, especialment -com he assenyalat abans- de les classes mitjanes del m\u00f3n occidental.<\/p>\n<p>O l&#8217;augment del nivell de vida assolit en la postguerra es frenava o s&#8217;havia de trobar un mecanisme que, tot i la competitivitat perduda davant del m\u00f3n emergent, permet\u00e9s mantenir la demanda, continuar amb l&#8217;expansi\u00f3 i permetre que els augments del nivell de vida no s&#8217;interrompessin.\u00a0Aquest mecanisme va ser relativament simple, per\u00f2 al mateix temps letal: quantitats de cr\u00e8dit i d&#8217;endeutament m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol proporci\u00f3 raonable.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb aquesta interpretaci\u00f3, el boom que precedeix i aboca a la crisi no \u00e9s m\u00e9s que el muntatge econ\u00f2mic-financer, sustentat pel cr\u00e8dit i l&#8217;endeutament d&#8217;una societat, la desenvolupada, que ni ha sabut comprendre el repte dels pa\u00efsos emergents , de la nova f\u00e0brica, ni ha sabut respondre a ell de l&#8217;\u00fanica manera efica\u00e7, \u00e9s a dir, fent un gran esfor\u00e7 per augmentar la competitivitat i per acceptar un increment m\u00e9s moderat del nivell de vida.<\/p>\n<p>Aquesta manca de visi\u00f3 i d&#8217;adaptaci\u00f3 a una realitat canviant, amb tots els perjudicis a curt termini que pugui causar, \u00e9s la ra\u00f3 \u00faltima de la crisi que vivim.\u00a0En aquest context, les retallades i en general l&#8217;aprimament de les economies occidentals no \u00e9s altra cosa que el reconeixement del greu error de no haver sabut crear un marc adequat per competir amb la nova f\u00e0brica i d&#8217;haver inflat amb l&#8217;endeutament una exig\u00e8ncia que tots agradava i que ens alliberava del jou d&#8217;una dura adaptaci\u00f3 que no vam voler contemplar, i que ara la realitat, sempre implacable, ens imposa.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En els fen\u00f2mens pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics solem fixar-nos, per explicar-los, en les causes immediates.\u00a0La relaci\u00f3 causa-efecte \u00e9s un dels postulats fonamentals de la nostra manera de pensar.\u00a0Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aquesta relaci\u00f3 i de les causes m\u00e9s evidents, sol haver-hi uns motors m\u00e9s o menys llunyans, en molts casos confusos i dif\u00edcils d&#8217;identificar, que estan &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-9029","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9029"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9031,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9029\/revisions\/9031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}