{"id":8997,"date":"2013-06-24T06:53:47","date_gmt":"2013-06-24T04:53:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8997"},"modified":"2013-06-24T12:21:13","modified_gmt":"2013-06-24T10:21:13","slug":"xavier-casals-catalunya-el-laboratori-populista-despanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-casals-catalunya-el-laboratori-populista-despanya\/","title":{"rendered":"Xavier Casals: Catalunya, el laboratori populista d\u2019Espanya"},"content":{"rendered":"

\"Populisme\"<\/a>Tot i que la pol\u00edtica catalana actual aparentment es vertebra entorn de l\u2019eix catalanisme vs. espanyolisme, amb la independ\u00e8ncia com a q\u00fcesti\u00f3 central, la realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa i fa del territori un laboratori populista per a l\u2019Estat. Ho considerem aix\u00ed en funci\u00f3 de tres aspectes: la irrupci\u00f3 del populisme; la italianitzaci\u00f3 territorial d\u2019Espanya, que ha comportat el recent gir del catalanisme vers l\u2019independentisme, i la conflu\u00e8ncia de tensions de car\u00e0cter molt divers.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 apuntem aquests tres temes, \u00e0mpliament desenvolupats en l\u2019estudi\u00a0El pueblo contra el Parlamento<\/em>.<\/p>\n

1. La irrupci\u00f3 del populisme<\/strong><\/p>\n

Des de fa una d\u00e8cada, les cinc grans formacions catalanes (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i PP) no deixen de perdre suport a les urnes en termes globals en els comicis municipals i auton\u00f2mics davant d\u2019altres opcions pol\u00edtiques, com ha testimoniat la irrupci\u00f3 institucional de Ciutadans, la CUP, SI i la PxC.<\/p>\n

Si fem un c\u00f2mput de vots global des de les eleccions locals de 2003 (quan va comen\u00e7ar aquest proc\u00e9s), les xifres s\u00f3n prou eloq\u00fcents: l\u2019adhesi\u00f3 a les opcions alternatives als grans partits passa del 7,6% dels sufragis al 18,4%.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
EVOLUCI\u00d3 DEL VOT GLOBAL ALS PARTITS TRADICIONALS (CiU, PSC, PP, ERC, ICV) I A ALTRES OPCIONS (2003-2012)<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
ANY<\/strong><\/td>\nELECCIONS<\/strong><\/td>\nVOT ALS CINC PARTITS (%)<\/strong><\/td>\nVOTS A ALTRES OPCIONS (%)<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
2003<\/td>\nLocals<\/td>\n92,4<\/td>\n7,6<\/td>\n<\/tr>\n
2003<\/td>\nAuton\u00f2miques<\/td>\n97,4<\/td>\n2,6<\/td>\n<\/tr>\n
2006<\/td>\nAuton\u00f2miques<\/td>\n92.4<\/td>\n7,6<\/td>\n<\/tr>\n
2007<\/td>\nLocals<\/td>\n87,7<\/td>\n12,3<\/td>\n<\/tr>\n
2010<\/td>\nAuton\u00f2miques<\/td>\n83,3<\/td>\n16,7<\/td>\n<\/tr>\n
2011<\/td>\nLocals<\/td>\n82,1<\/td>\n17,9<\/td>\n<\/tr>\n
2012<\/td>\nAuton\u00f2miques<\/td>\n81,6<\/td>\n18,4<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

Els actors emergents s\u00f3n formacions populistes que defugen l\u2019etiqueta \u201cpartit\u201d per assumir, en canvi, lemes inclusius, transversals i que apel\u00b7len a valors: Ciutadans, Plataforma, Solidaritat Catalana per la Independ\u00e8ncia, Candidatura d\u2019Unitat Popular. A la vegada, aspiren a presentar-se com a expressi\u00f3 de moviments c\u00edvics (en bona mesura, es presenten com a \u201cpartits-antipartit\u201d) i articulen els seus discursos per mitj\u00e0 de dues banderes: la protesta contra l\u2019establishment,<\/em>\u00a0i la defensa d\u2019una identitat amena\u00e7ada (ja sigui aquesta catalana, espanyola o \u201caut\u00f2ctona\u201d davant la immigraci\u00f3).<\/p>\n

S\u00f3n formacions populistes en la mesura que aspiren a una gran mobilitzaci\u00f3 social davant d\u2019unes elits percebudes com a llunyanes o que han esdevingut una oligarquia (\u201ccasta\u201d) que, pretesament, han segrestat \u2014o si m\u00e9s no, limiten\u2014 els drets ciutadans. S\u2019imposa, aix\u00ed doncs, una mobilitzaci\u00f3 que escurci la dist\u00e0ncia entre representats i representants pol\u00edtics.<\/p>\n

Catalunya \u00e9s l\u2019indret d\u2019Espanya on aquest fenomen s\u2019ha produ\u00eft primer i des d\u2019aqu\u00ed ha comen\u00e7at a expandir-se arreu, com ho palesen Uni\u00f3n y Progreso y Democracia (UPyD), ocupant el centre de l\u2019espectre pol\u00edtic, i altres sigles que ocupen la perif\u00e8ria: Foro Asturias, Alternativa Galega de Esquerda (AGE), Bildu, Espa\u00f1a 2000 i Comprom\u00eds a Val\u00e8ncia, o la Uni\u00f3n Cordobesa (UCOR), liderada per l\u2019empresari Rafael G\u00f3mez. El Principat \u00e9s revela, d\u2019aquesta forma, com el laboratori pol\u00edtic de l\u2019Estat.<\/p>\n

En aquest marc, el plebiscit per a la independ\u00e8ncia no es pot separar de les tend\u00e8ncies populistes, en la mesura que sacralitza la democr\u00e0cia plebiscit\u00e0ria. En conseq\u00fc\u00e8ncia, gaudeix d\u2019un ampli consens catalanista perqu\u00e8 associa la pol\u00edtica institucional i la del carrer, que reclama una expressi\u00f3 directa de la voluntat popular i no mediatitzada per partits o institucions.<\/p>\n

2. La italianitzaci\u00f3 territorial<\/strong><\/p>\n

De forma parella, la mutaci\u00f3 d\u2019un ampli sector catalanista en independentista planteja a Espanya un problema similar al que ha conegut It\u00e0lia per articular territorialment el nord, el centre i el sud.<\/p>\n

Si a inicis del segle XX Mil\u00e0, la capital econ\u00f2mica del pa\u00eds, va infantar el feixisme i aquest, instal\u00b7lat en el poder des de 1922, va assajar una modernitzaci\u00f3 autorit\u00e0ria i nacionalista del pa\u00eds que va acabar fracassant, Barcelona gener\u00e0, al seu torn, un fenomen similar. Aix\u00ed, el 1923 infant\u00e0 la primera dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, que assaj\u00e0 igualment una modernitzaci\u00f3 autorit\u00e0ria i nacionalista fallida.<\/p>\n

Aquestes tensions nord-sud plasmades en la rivalitat Mil\u00e0-Roma perduraren i es tornaren a manifestar a finals del segle XX, quan emerg\u00ed la Lega Nord, per\u00f2 en sentit invers al precedent: at\u00e8s que un sector no negligible del nord d\u2019It\u00e0lia no veia soluci\u00f3 a la inefici\u00e8ncia de l\u2019Estat, es conform\u00e0 aleshores un separatisme \u201cpad\u00e0\u201d (en al\u00b7lusi\u00f3 a la Vall del Po) que preconitz\u00e0 la independ\u00e8ncia del nord del pa\u00eds. El l\u00edder de la Lega, Umberto Bossi, clam\u00e0 contra Roma \u201cla lladre\u201d i contra el \u201csud assistit\u201d. A Catalunya s\u2019ha produ\u00eft un fenomen de ruptura similar, per\u00f2 no homologable en termes ideol\u00f2gics, at\u00e8s que el catalanisme no es pot assimilar al discurs de la Lega.<\/p>\n

El resultat \u00e9s que Espanya \u2014com It\u00e0lia\u2014 ha entrat en una espiral de tensions creixents entre nord, centre i sud. El protagonisme que ha assolit el president extremeny Jos\u00e9 Antonio Monago pel seu discurs antiseparatista n\u2019\u00e9s un gr\u00e0fic indicador, com ho foren les declaracions pol\u00e8miques de Josep Antoni Duran Lleida sobre el PER a les eleccions catalanes de 2011, quan afirm\u00e0 que \u201cen altres llocs d\u2019Espanya, amb el que donem nosaltres [els catalans] d\u2019aportaci\u00f3 conjunta a l\u2019Estat, reben un PER per passar un mat\u00ed o tota la jornada al bar del poble\u201d.<\/p>\n

L\u2019esclat de la \u201cq\u00fcesti\u00f3 septentrional\u201d que representa l\u2019independentisme catal\u00e0 a Espanya i la seva den\u00fancia d\u2019un d\u00e8ficit fiscal (o \u201cespoli\u201d) \u00e9s inseparable, doncs, d\u2019una creixent \u201cq\u00fcesti\u00f3 meridional\u201d que tot just comen\u00e7a a visualitzar-se.<\/p>\n

3. Una conflu\u00e8ncia de tensions in\u00e8dita<\/strong><\/p>\n

Finalment, Catalunya conforma avui un microcosmos populista per raons que ja hem apuntat i d\u2019altres, que podem resumir en cinc\u00a0 factors:<\/p>\n

* \u00c9s on s\u2019ha produ\u00eft una erosi\u00f3 m\u00e9s accentuada dels grans partits i han aparegut m\u00e9s actors pol\u00edtics nous.<\/p>\n

* \u00c9s on es reprodueixen, a petita escala i en registres diferents, fen\u00f2mens i conflictes europeus, com ara la irrupci\u00f3 de tend\u00e8ncies islam\u00f2fobes visibles a diversos pa\u00efsos (notablement Holanda), pol\u00e8miques ling\u00fc\u00edstiques com la que ha conegut B\u00e8lgica entre flamencs i valons, o un separatisme plebiscitari com l\u2019escoc\u00e8s.<\/p>\n

* \u00c9s on s\u2019ha desenvolupat un populisme plebiscitari m\u00e9s esponer\u00f3s, expressat tant a trav\u00e9s de les consultes populars per la independ\u00e8ncia (2009-2011), com per l\u2019ascens de la CUP (una formaci\u00f3 assemble\u00e0ria i sense l\u00edders), el moviment dels indignats del 15 de maig de 2011 [15-M] o la creaci\u00f3 d\u2019entitats alternatives a les institucionals, com l\u2019Assemblea Nacional Catalana, la denominaci\u00f3 de la qual la dibuixa com un parlament alternatiu a l\u2019oficial.<\/p>\n

* \u00c9s on s\u2019ha generalitzat la cultura d\u2019insubmissi\u00f3 c\u00edvica, tant fomentada des de les institucions (com manifest\u00e0 la crida de les autoritats catalanes a dur el \u201cCat\u201d a la matr\u00edcula) com espont\u00e0nia (aix\u00ed ho reflect\u00ed l\u2019oposici\u00f3 a pagar peatges a les autopistes). A m\u00e9s, compta amb dues arrelades cultures antiestatistes de llarga tradici\u00f3: una nacionalista catalana i una altra llibert\u00e0ria.<\/p>\n

* La capital, Barcelona, gaudeix d\u2019una llarga tradici\u00f3 de mobilitzacions ciutadanes que al segle XXI s\u2019ha palesat de nou en les mobilitzacions contra la guerra d\u2019Irak, el 15-M o les grans manifestacions d\u2019afirmaci\u00f3 catalanista, com fou la contr\u00e0ria a la Sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019estatut el juliol del 2010 [10-J] o la independentista de l\u201911 de setembre de 2012.<\/p>\n

Conclusi\u00f3: un escenari propens a la conflictivitat<\/strong><\/p>\n

Considerem que tot l\u2019exposat converteix Catalunya en un indret molt favorable a l\u2019esclat de conflictes pol\u00edtics, socials i territorials, alguns dels quals ja s\u2019han comen\u00e7at a visualitzar i poden assolir una virul\u00e8ncia imprevisible.<\/p>\n

Bloc de la qualitat democr\u00e0tica<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i que la pol\u00edtica catalana actual aparentment es vertebra entorn de l\u2019eix catalanisme vs. espanyolisme, amb la independ\u00e8ncia com a q\u00fcesti\u00f3 central, la realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa i fa del territori un laboratori populista per a l\u2019Estat. Ho considerem aix\u00ed en funci\u00f3 de tres aspectes: la irrupci\u00f3 del populisme; la italianitzaci\u00f3 territorial d\u2019Espanya, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[187,149],"class_list":["post-8997","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-politica-catalana","tag-populisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8997"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8997\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9003,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8997\/revisions\/9003"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}