{"id":8991,"date":"2013-06-22T11:48:01","date_gmt":"2013-06-22T09:48:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8991"},"modified":"2013-06-22T11:48:01","modified_gmt":"2013-06-22T09:48:01","slug":"maria-badia-una-nova-societat-una-bona-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/maria-badia-una-nova-societat-una-bona-societat\/","title":{"rendered":"Maria Badia: Una nova societat, una ‘bona societat’"},"content":{"rendered":"

\"crowd-of-people\"<\/a>Tenim exemples recents de com pa\u00efsos europeus que encara no formen part de la UE fan mans i m\u00e0nigues per entrar-hi. Cro\u00e0cia, que ho far\u00e0 el proper mes de juliol; els pa\u00efsos candidats com Maced\u00f2nia, Isl\u00e0ndia, Montenegro i S\u00e8rbia, o els que tot just han iniciat els contactes com Alb\u00e0nia, B\u00f2snia-Herzegovina i Kosovo.<\/p>\n

Tots ells s\u00f3n un clar exemple de l’inter\u00e8s que desperta\u00a0<\/strong>la UE, fins a tal punt que en l’intent d’esdevenir-ne membres s\u00f3n capa\u00e7os de superar les relacions m\u00e9s dif\u00edcils i els passats d’enfrontaments m\u00e9s virulents, com pot ser el cas de S\u00e8rbia i Kosovo.<\/p>\n

Per\u00f2 a l’altra cara de la moneda veiem dia a dia com s’accentua l’allunyament dels ciutadans envers la UE, per la seva incapacitat de resoldre la crisi o fins i tot per veure-la, en part, responsable.<\/p>\n

Els valors de la pau, la llibertat, la solidaritat, la democr\u00e0cia o l’estat de dret que han sigut els pilars fonamentals de la construcci\u00f3 de la Uni\u00f3, avui es veuen desdibuixats.<\/span><\/p>\n

Si parlem de la pau, no es percep un perill de guerra a la UE, si m\u00e9s no, no com en les guerres del segle XX.<\/p>\n

Pel que fa a la llibertat, tampoc es veu un risc de cops d’estat o de dictadures com les que hem viscut en el darrer segle.<\/p>\n

Sobre la solidaritat, els pa\u00efsos que pateixen de manera m\u00e9s virulenta la crisi econ\u00f2mica –b\u00e0sicament els del Sud–, no veuen ni una comprensi\u00f3 ni una\u00a0ajuda decisiva\u00a0<\/strong>per part dels pa\u00efsos del Centre o Nord d’Europa que fins a dia d’avui han capejat millor la crisi. M\u00e9s aviat s’observen actituds de cr\u00edtica i reprovaci\u00f3 que no s’acaben de comprendre i en tot cas que estan lluny del que s’ent\u00e9n per solidaritat.<\/p>\n

Pel que fa a la democr\u00e0cia, les noves tecnologies, l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 i a la comunicaci\u00f3 demanen un canvi en les diferents formes d’exercir-la. La consulta als ciutadans i la seva participaci\u00f3 en la vida pol\u00edtica demanen fer-se de manera molt m\u00e9s sovintejada i directa i no nom\u00e9s una vegada cada quatre anys quan s’han d’elegir els governs.<\/p>\n

I finalment, quant a l’estat de dret, si b\u00e9 ens hem dotat de normes i lleis que han de servir per garantir la just\u00edcia i la conviv\u00e8ncia, tenim cada dia exemples i evid\u00e8ncies que aquestes normes no s’apliquen de forma correcta o no serveixen per garantir un\u00a0just repartiment\u00a0<\/strong>dels\u00a0drets i deures<\/strong>. De fet, a Europa i al m\u00f3n en general, l’abisme entre els que m\u00e9s tenen i els que tenen menys es fa cada dia m\u00e9s gran i la just\u00edcia s’imparteix de manera esbiaixada en funci\u00f3 de si s’aplica als m\u00e9s o menys poderosos.<\/p>\n

Veiem, doncs, que els pilars sobre els quals s’ha constru\u00eft la Uni\u00f3 Europea avui no donen resposta de manera satisfact\u00f2ria a les necessitats i els reptes que la societat europea ha d’afrontar.<\/span><\/p>\n

I aix\u00ed, aquestes mancances i la crisi persistent esdevenen un magn\u00edfic \u201ccaldo de cultiu\u201d pernous i vells populismes\u00a0<\/strong>que apareixen en molts dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3.<\/p>\n

Davant d’aquest escenari es fa indispensable imaginar una nova manera de conviure. I imaginar com ha de ser la societat que volem i trobar respostes que permetin refer un pacte social europeu que se n’ha anat en orris.<\/p>\n

La Uni\u00f3\u00a0Europea va n\u00e9ixer de la necessitat d’acabar amb la barb\u00e0rie que van suposar les dues grans guerres en les que homes i dones –com nosaltres– varen ser capa\u00e7os d’infligir els m\u00e9s grans sofriments als seus ve\u00efns i abocaren els europeus –vencedors i ven\u00e7uts– a la humiliaci\u00f3 i a la pobresa.<\/span><\/p>\n

Avui podr\u00edem estar en el pre\u00e0mbul d’una\u00a0nova barb\u00e0rie. Els populismes de signes diversos basats en la cerca d’enemics exteriors i la utilitzaci\u00f3 de la por per part d’algunes forces pol\u00edtiques del nostre entorn, deixen entreveure els riscos en\u00a0els\u00a0quals estem abocats.<\/p>\n

I \u00e9s que el discurs populista, el discurs\u00a0xen\u00f2fob<\/strong>, no aporta solucions, sin\u00f3 que nom\u00e9s responsabilitza l’altre. I aix\u00ed, com m\u00e9s gran \u00e9s el problema, m\u00e9s motius un creu que t\u00e9 per culpabilitzar l’altre, i m\u00e9s ampli \u00e9s el suport als que instrumentalitzen la por i els prejudicis.<\/p>\n

Els que no creiem ni volem populismes de cap signe, ens hem d’unir per ser molts i molt forts i sumar reflexions i propostes per tal d’aconseguir una coalici\u00f3 cap a una millor societat.<\/p>\n

Els que no volem una Europa en la qual una tercera part disposi de les tres quartes parts dels recursos, naturals i econ\u00f2mics, ni que ning\u00fa sigui discriminat per raons de cap mena, ni volem que les vides estiguin nom\u00e9s dirigides a treballar i a consumir; hem de fer un ‘reset’ per tornar a comen\u00e7ar.<\/p>\n

Hem de dir-nos de nou les coses m\u00e9s elementals: en quina mena de pa\u00eds volem viure; qu\u00e8 estem disposats a aportar al que ens \u00e9s com\u00fa; quantes hores de lleure volem tenir; quins s\u00f3n els nostres valors b\u00e0sics a qu\u00e8 no estem disposats a renunciar i fins on estem disposats a lluitar per aconseguir-los.<\/p>\n

Nom\u00e9s amb un clar i sincer\u00a0replantejament\u00a0<\/strong>del m\u00e9s\u00a0b\u00e0sic\u00a0<\/strong>podrem tornar a construir una societat basada en la confian\u00e7a i en el respecte. Una ‘bona societat’.<\/p>\n

Des del Pla Pa\u00eds<\/a>, bloc de Maria Badia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tenim exemples recents de com pa\u00efsos europeus que encara no formen part de la UE fan mans i m\u00e0nigues per entrar-hi. Cro\u00e0cia, que ho far\u00e0 el proper mes de juliol; els pa\u00efsos candidats com Maced\u00f2nia, Isl\u00e0ndia, Montenegro i S\u00e8rbia, o els que tot just han iniciat els contactes com Alb\u00e0nia, B\u00f2snia-Herzegovina i Kosovo. Tots ells …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[115,25],"class_list":["post-8991","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-internacional","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8991","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8991"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8991\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8992,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8991\/revisions\/8992"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8991"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8991"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8991"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}