{"id":8975,"date":"2013-06-21T08:53:37","date_gmt":"2013-06-21T06:53:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8975"},"modified":"2013-06-21T08:53:37","modified_gmt":"2013-06-21T06:53:37","slug":"josep-maria-alvarez-antisindicalisme-absurd","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-alvarez-antisindicalisme-absurd\/","title":{"rendered":"Josep Maria \u00c1lvarez: Antisindicalisme absurd"},"content":{"rendered":"

\"sindicatos\"<\/a>No descobreixo res de nou si explico que no pocs empresaris consideren que els sindicats som una amena\u00e7a per a l\u2019estabilitat i el bon govern de les seves societats. \u00c9s cultural, desgraciadament. Va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una experi\u00e8ncia personal o indirectament viscuda. \u00c9s una manera d\u2019entendre la gesti\u00f3 empresarial exclusivament com una propietat privada i amb una \u00fanica font de legitimitat: la participaci\u00f3 en el seu accionariat. En massa ocasions, per tant,\u00a0la pres\u00e8ncia organitzada i legal dels treballadors en defensa dels seus interessos \u00e9s considerada com una intromissi\u00f3\u00a0en terreny ali\u00e8, un element de distorsi\u00f3 que pot perjudicar el rumb de l\u2019empresa. Quants executius ben qualificats i millor remunerats no han enfonsat m\u00e9s d\u2019una companyia? Quants consells d\u2019administraci\u00f3 han errat en una decisi\u00f3 estrat\u00e8gica que ha deixat al carrer molts treballadors? Quants empresaris no respecten les condicions laborals i socials pactades amb els treballadors sense que aquests puguin oposar la m\u00e9s m\u00ednima resist\u00e8ncia sense c\u00f3rrer el risc de perdre la seva feina? Tots sabem la resposta a aquestes preguntes.<\/p>\n

No obstant, \u00e9s la imatge dels sindicats i dels sindicalistes la que sempre s\u2019associa a problemes, conflictes i\u00a0 dificultats. Normal. Quan les coses van b\u00e9 en una empresa, ni se\u2019n parla. \u00c9s quan arriben les estretors que s\u2019ha de negociar per trobar la millor soluci\u00f3. I, \u00e9s clar, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil comunicar una decisi\u00f3 de les dif\u00edcils a uns treballadors desprotegits, poc informats i sense representaci\u00f3 sindical, que no pas haver de comunicar la mateixa decisi\u00f3 a un comit\u00e8 d\u2019empresa assistit de drets, legalment assessorat i amb la for\u00e7a d\u2019haver estat escollit pels seus companys i companyes per a representar-los. Molts empresaris i directius troben en aquesta \u00faltima situaci\u00f3 una mena de cessi\u00f3 de sobirania molesta i limitadora de les seves funcions, quan haurien de veure-hi una oportunitat de col\u00b7laboraci\u00f3, l\u2019alian\u00e7a amb aquells que, lluny de ser \u201crecursos humans\u201d, s\u00f3n, segur, els principals interessats en que l\u2019empresa marxi b\u00e9 i generi beneficis.<\/p>\n

Aquesta percepci\u00f3, per\u00f2, no acaba de consolidar-se en el m\u00f3n empresarial, m\u00e9s aviat al contrari. Desgraciadament, avui en dia hi ha molts m\u00e9s Mangos que no pas SEAT. Hi ha moltes m\u00e9s empreses a on es conculquen els drets dels treballadors a escollir els seus representants o b\u00e9 a ser escollit delegat, que no pas les que entenen que els sindicats i les seves organitzacions formen part necess\u00e0ria de la soluci\u00f3 dels problemes i l\u2019assumpci\u00f3 dels nous reptes que l\u2019economia i el mercat ens proposa di\u00e0riament. La sortida de la crisi econ\u00f2mica \u00e9s un d\u2019aquests reptes enormes que tenim just al davant. Milers d\u2019empreses han tancat i milions de treballadors han perdut les seves feines. Per\u00f2 molts projectes dels que resisteixen ho fan gr\u00e0cies a la m\u00e0xima col\u00b7laboraci\u00f3, el di\u00e0leg permanent i l\u2019esfor\u00e7 compartit entre uns directius que entenen el que realment \u00e9s la responsabilitat social corporativa i un treballadors amb drets que tamb\u00e9 formen part de les principals decisions de les empreses.<\/p>\n

elDiario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No descobreixo res de nou si explico que no pocs empresaris consideren que els sindicats som una amena\u00e7a per a l\u2019estabilitat i el bon govern de les seves societats. \u00c9s cultural, desgraciadament. Va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una experi\u00e8ncia personal o indirectament viscuda. \u00c9s una manera d\u2019entendre la gesti\u00f3 empresarial exclusivament com una propietat privada i amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[192],"class_list":["post-8975","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-sindicats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8975","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8975"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8977,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8975\/revisions\/8977"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}