{"id":8970,"date":"2013-06-20T19:55:49","date_gmt":"2013-06-20T17:55:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8970"},"modified":"2013-06-20T20:34:22","modified_gmt":"2013-06-20T18:34:22","slug":"jean-paul-fitoussi-i-xavier-timbeau-com-es-leuropa-social-davui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jean-paul-fitoussi-i-xavier-timbeau-com-es-leuropa-social-davui\/","title":{"rendered":"Jean-Paul Fitoussi i Xavier Timbeau: Com hauria de ser l\u2019Europa social d\u2019avui?"},"content":{"rendered":"

\"socialeurope\"<\/a>La crisi que va comen\u00e7ar el 2008 est\u00e0 encara en curs. Per tant, \u00e9s temptador pensar que alguna cosa que dura des de fa cinc anys ja no \u00e9s una crisi, sin\u00f3 un nou m\u00f3n que s’ha assentat.\u00a0L’augment de l’atur , que des de 2008 s’ha incrementat en m\u00e9s de 8 milions, nom\u00e9s a la zona euro, i l’augment de l’atur de llarga durada, que afecta gaireb\u00e9 el 10% de la poblaci\u00f3 activa a Espanya, per exemple, demostra que l\u2019economia de l’eurozona s’enfonsa en la recessi\u00f3.<\/p>\n

El 2012, es va produir un nou punt d’inflexi\u00f3 en la crisi.\u00a0Als pa\u00efsos del sud d’Europa, on la recessi\u00f3 ha colpejat de forma dura, han comen\u00e7at moviments cap a la reducci\u00f3 salarial.\u00a0La disminuci\u00f3 mitjana dels salaris va arribar a m\u00e9s del 7% a Espanya, cosa que mai s’havia vist en els temps moderns en un pa\u00eds desenvolupat.\u00a0Aquesta reducci\u00f3 va ser en part deliberada, ja que el sou dels funcionaris p\u00fablics es va reduir, per\u00f2 va ser sobretot l’alt nivell d’atur que va portar a aquesta disminuci\u00f3 de la remuneraci\u00f3.\u00a0Aix\u00f2 comporta que els empleats que encara tenen feina tenen por a perdre-la i per tant es veuen obligats a acceptar una reducci\u00f3 del salari.\u00a0La desocupaci\u00f3 no es limita a aquells que han perdut els seus llocs de treball o les persones nouvingudes al mercat de treball, sin\u00f3 que aquesta crisi tamb\u00e9 afecta els que pensaven que escaparien de l’atur a causa del seu estatus.<\/p>\n

Aquesta disminuci\u00f3 dels salaris condueix a una millora de la balan\u00e7a per compte corrent.\u00a0Combinada amb una caiguda de la demanda, la recuperaci\u00f3 dels comptes externs ha estat espectacular en els pa\u00efsos del sud. Espanya, que havia registrat un d\u00e8ficit de compte corrent r\u00e8cord de m\u00e9s del 7% del PIB va arribar a finals del 2012 amb els comptes equilibrats. Aix\u00ed, un pot veure en aix\u00f2 l’ajust necessari d’una situaci\u00f3 que era insostenible.\u00a0La brutalitat de la correcci\u00f3, segons ens diuen, seria el resultat directe de la manera totalment informal en qu\u00e8 el problema havia estat considerat pr\u00e8viament.<\/p>\n

Tenint en compte totes les circumst\u00e0ncies, aquesta opini\u00f3 no \u00e9s acceptable.\u00a0I \u00e9s precisament aqu\u00ed on l\u2019Europa social ha d’exercir el seu papert.\u00a0Dep\u00e8n de la forma en qu\u00e8 es redueix la s\u00e8rie de desequilibris macroecon\u00f2mics i s\u2019encoratja una via diferent a la de la recessi\u00f3 i la desocupaci\u00f3 que siguem capa\u00e7os de sortir d’aquesta crisi amb menys desigualtat, menys pobresa i menys injust\u00edcia.\u00a0Una Europa social no pot reduir-se a un simple projecte d’equilibri macroecon\u00f2mic.<\/p>\n

El primer argument \u00e9s que, al final, una reducci\u00f3 dels salaris no resol res.\u00a0Trobant-se enmig dels pa\u00efsos del Sud, on la competitivitat est\u00e0 augmentant molt r\u00e0pidament, i el nord d’Europa, que compta amb un sistema de producci\u00f3 excel\u00b7lent i resistent, Fran\u00e7a i It\u00e0lia s\u00f3n avui els \u00fanics pa\u00efsos de la zona euro que mostren un d\u00e8ficit en compte corrent.\u00a0El cam\u00ed cap a una major productivitat exigeix \u200b\u200buna inversi\u00f3 a llarg termini, per\u00f2 ara It\u00e0lia i Fran\u00e7a adoptaran la pol\u00edtica de reducci\u00f3 salarial.\u00a0El cas d’Alemanya, veient les reformes del mercat laboral de la d\u00e8cada del 2000, indica el que succeir\u00e0: per als sectors aliens a la ind\u00fastria tradicional, que contribueixen als costos de la ind\u00fastria i per tant a la competitivitat alemanya, la pressi\u00f3 ser\u00e0 per a la reducci\u00f3 dels salaris.<\/p>\n

Hi ha tres principals conseq\u00fc\u00e8ncies d’aix\u00f2.\u00a0La primera \u00e9s que el reequilibri macroecon\u00f2mic es basa en les arenes movedisses del zel amb qu\u00e8 s’est\u00e0 aplicant la reducci\u00f3 salarial.\u00a0Aquest \u00e9s un recurs antic, utilitzat en innombrables ocasions en el passat, per exemple, quan Laval va provocar una deflaci\u00f3, o amb les pol\u00edtiques introdu\u00efdes per Schacht i Br\u00fcning a Alemanya.\u00a0La reducci\u00f3 de salaris no produeix l’ajust de competitivitat relatiu; la reducci\u00f3 dels salaris nom\u00e9s produeix la deflaci\u00f3.<\/p>\n

La segona conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s macroecon\u00f2mica.\u00a0La reducci\u00f3 salarial afecta les llars que estan en deute i el deute real (o per ser m\u00e9s exactes, el deute relacionat amb els ingressos) s’incrementa d’acord amb la prolongaci\u00f3 de la deflaci\u00f3.\u00a0Despr\u00e9s de cinc anys de crisi, l’augment del deute real, en el millor dels casos, prolonga la recessi\u00f3.\u00a0El m\u00e9s probable \u00e9s que aquesta\u00a0 s’aprofundeixi a trav\u00e9s de nous impagaments del deute privat, la\u00a0 pressi\u00f3 sobre el sistema bancari i, finalment, una col\u00b7lectivitzaci\u00f3 dels deutes privats. A Espanya i a d\u2019altres pa\u00efsos del sud, m\u00e9s deute p\u00fablic significa estar un pas m\u00e9s a prop de la fallida p\u00fablica i per tant de la ruptura de la zona euro.<\/p>\n

La tercera conseq\u00fc\u00e8ncia abasta tot l’escenari.\u00a0La deflaci\u00f3 no \u00e9s la soluci\u00f3 al desequilibri macroecon\u00f2mic, i a m\u00e9s \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual exploten les desigualtats.\u00a0La lli\u00e7\u00f3 alemanya \u00e9s exemplar per veure que la disminuci\u00f3 de la desocupaci\u00f3 des de 2000 correspon punt per punt amb un augment de la taxa de pobresa.\u00a0\u00c9s el que comporta la deflaci\u00f3 per a tota la zona euro.\u00a0Aix\u00f2 far\u00e0 que sigui insuportable social i pol\u00edticament, com va passar a Europa en la d\u00e8cada de 1930.<\/p>\n

Per tal de sortir d’aquesta espiral, necessitem una Europa social.\u00a0Una nova proposta per a una Europa social que ha d’estar associada a una r\u00e0pida sortida de la recessi\u00f3 i a la disminuci\u00f3 de la desocupaci\u00f3.\u00a0Els elements essencials d’aquesta proposta s\u00f3n el ritme d’ajust pressupostari i la pol\u00edtica monet\u00e0ria. A m\u00e9s, hi ha un altre element que tamb\u00e9 podria posar-se sobre la taula: un salari m\u00ednim per a Europa, amb variacions nacionals, que respecti les pr\u00e0ctiques de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva dels diferents pa\u00efsos.\u00a0Un salari m\u00ednim seria un baluard important contra la deflaci\u00f3 (cal tenir en compte que el salari m\u00ednim s’ha redu\u00eft a Gr\u00e8cia).\u00a0Aquest salari m\u00ednim seria diferent a cada pa\u00eds.\u00a0Els nivells relatius expressarien les difer\u00e8ncies en la productivitat i el progr\u00e9s de cada pa\u00eds.\u00a0Aix\u00ed seguirien els augments de la productivitat mitjan\u00e7ant l’adici\u00f3 de l\u2019objectiu d’inflaci\u00f3 del Banc Central Europeu.<\/p>\n

Aix\u00f2 fixaria la inflaci\u00f3 prevista i limitaria els efectes devastadors de la desocupaci\u00f3 sobre la desigualtat.\u00a0Tamb\u00e9 garantiria una distribuci\u00f3 m\u00e9s estable del valor afegit entre els empleats i els accionistes.\u00a0I en expressar el super\u00e0vit o d\u00e8ficit en el compte corrent, en termes dels nivells relatius dels salaris m\u00ednims, tal dispositiu podria ser un poder\u00f3s correctiu del desequilibri macroecon\u00f2mic. Conduiria a un augment m\u00e9s din\u00e0mic dels salaris m\u00ednims de Fran\u00e7a o It\u00e0lia, mantenint la resta de condicions igual.\u00a0La din\u00e0mica de la desigualtat es resoldria nom\u00e9s parcialment per aquest mecanisme ja que les rendes altes s’escapen de control i els ingressos intermedis estan corrent el risc de que els ingressos menors es posin al seu nivell.\u00a0I no obstant, aix\u00f2 podria fer que Europa fos m\u00e9s estable, ja que seria m\u00e9s social i m\u00e9s justa.<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi que va comen\u00e7ar el 2008 est\u00e0 encara en curs. Per tant, \u00e9s temptador pensar que alguna cosa que dura des de fa cinc anys ja no \u00e9s una crisi, sin\u00f3 un nou m\u00f3n que s’ha assentat.\u00a0L’augment de l’atur , que des de 2008 s’ha incrementat en m\u00e9s de 8 milions, nom\u00e9s a la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[25],"class_list":["post-8970","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8970"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8970\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8973,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8970\/revisions\/8973"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}